09-05-2014  (3226 lectures)

Arriba la catalanofòbia

"Son los catalanes aborto monstruoso de la política. El provecho que dan a sus reyes es el que da a los alquimistas su arte; prométenles que harán del plomo oro, y con los gastos los obligan a que del oro hagan plomo. Ser su virrey es tal cargo, que a los que lo son se puede decir que los condenan, y no los honran." (Francisco de Quevedo y Villegas.

[+]
0 Comentaris    

09-05-2014  (4110 lectures)    

La persistència de la Corona d'Aragó més enllà del 1714, a l’Alguer

Martí Crespo. La persistència de la Corona d Martí Crespo. La persistència de la Corona d'Aragó més enllà del 1714, a l’Alguer El 30 d'abril de 1714, el Consell General de l'Alguer va aprovar un document que recollia els 'Capítols y pactes que se han de guardar y observar per lo capità y barranchels d'esta ciutat de Alguer', on es recullen les normes d'aquest cos civil de custòdia i vigilància dels conreus nascut a Sardenya per combatre els lladres i danys causats pel pasturatge.

[+]
0 Comentaris    

09-05-2014  (5239 lectures)    

La Santa Cena de Solsona y Leonardo

NOTA DE L'EDITOR. En enviar aquest article als meus amics de Madrid a la conya de sempre. SI HOMRE, JESUCRISTO TAMBI√ČN ERA CATAL√ĀN!.. la meva resposta va ser la mateixa de quan m'ho deien fa m√©s de 20 anys.. √ČL NO..PERO LOS QUE LE MATARON S√ć.. Em baso en el fet hist√≤ric que PEn enviar aquest article als meus amics de Madrid a la conya de sempre. SI HOMRE, JESUCRISTO TAMBI√ČN ERA CATAL√ĀN!.. la meva resposta va ser la mateixa de quan m'ho deien fa m√©s de 20 anys.. √ČL NO..PERO LOS QUE

[+]
0 Comentaris    

08-05-2014  (3182 lectures)    

Però si ja ho deia en Despuig!

Els col·loquis de l'insigne ciutat de Tortosa, els tenim gràcies al Pare Fita, que els va trobar, dins d'un munt de manuscrits sense classificar quan era director de la Biblioteca Nacional a Madrid i els va passar als seus amics de Barna. (Així ho testifiquen els editors de l'edició Prínceps del segle XIX) Cal remarcar-ho perquè al Pare Fita (IHS) se l'ha titllat de botifler, ja que va ser president de la Real Academia de la Historia i director de la Biblioteca Nacional de

[+]
0 Comentaris    

07-05-2014  (3149 lectures)    

Intervención de Miguel Herrero en Barcelona


[+]
0 Comentaris    

01-05-2014  (3576 lectures)    

H. militar de Catalunya


[+]
0 Comentaris    

26-04-2014  (4522 lectures)    

El Per√ļ recupera ''la mar de l'almirall Grau''

El Tribunal Internacional de Den Haag ha resolt una llarga disputa territorial entre els governs peruà i xilè per un tros d'oceà Pacífic amb nom català, disputa que ens va portar la teoria de la catalanitat de Colom amb en Luis de Ulloa y Cisneros

[+]
0 Comentaris    

21-04-2014  (4036 lectures)    

Premsa: Erasme i la construcció catalana d’Espanya

L'investigador Pep Mayolas presenta noves teories sobre la família del navegant i la suposada castellanització del descobriment català d'Amèrica.. Pep Mayolas: "La meva hipòtesi és que Erasme era català i fill de

[+]
0 Comentaris    

26-03-2014  (2891 lectures)    

Microsoft makes source code public


[+]
0 Comentaris    

08-10-2011  (4923 lectures)    

Carles I i la conquesta de Tunísia - Tapissos - Tornado

L'any 1535 l'emperador Carles I va iniciar la "creuada" contra el pirata Jeireddín Barbarroja per conquerir Tunísia. Barbarroja era un almirall i corsari que servia sota les ordres del Sultà turc Soleiman. Durant les primeres dècades del segle XVI va mantenir en escac la seguretat i el comerç del mediterrani central i occidental. Ni les poblacions de les costes ni els vaixells mercants estaven fora de perill de ser capturats i esclavitzats. El malson es va multiplicar quan l'agost de 1534

[+]
0 Comentaris    

21-01-2014  (2965 lectures)    

En Borrell, el cambrer i els tres cafés - Sala i Martín

En Xavier Sala i Martín desmunta la fal·làcia "Pepe Borrell - Llorach", que afirmen que no hi ha dèficit

[+]
0 Comentaris    

22-12-2013  (2170 lectures)    

Primera √≥pera de Mozart representada en Espa√Īa

El grupo de investigaci√≥n 'Las m√ļsicas en las sociedades contempor√°neas' de la Universitat Aut√≤noma de Barcelona (UAB) ha localizado la partitura de la primera √≥pera de Wolfgang Amadeus Mozart representada en Espa√Īa, 'Cos√¨ fan tutte'. Dirigido por Francesc Cort√®s y coordinado por Joaquim Rabaseda, el equipo ha reconstruido el manuscrito copiado en Viena y que tuvo que sufrir una adaptaci√≥n del texto y de la m√ļsica, porque habr√≠a llegado incompleto a la ciudad condal. La √≥pera se

[+]
0 Comentaris    

22-12-2013  (3136 lectures)    

Catalunya- autora del Quijote y descubridora de Australia

El Quijote se escribi√≥ en catal√°n, como todas las obras del Siglo de Oro. De hecho, Miguel de Cervantes se llamaba en realidad Joan Miquel Servent, y la versi√≥n que conocemos hoy del libro m√°s importante de la literatura en castellano no es m√°s que una ¬ęmala traducci√≥n¬Ľ. √Čstas y muchas otras teor√≠as con los catalanes como protagonistas que atentan contra la Historia fueron objeto de un curso ¬ęuniversitario¬Ľ durante el pasado fin de semana ‚Äďdel 1 al 4 de agosto‚Äď en Crespi√†. CiU

[+]
0 Comentaris    

20-12-2013  (2189 lectures)    

CATALU√ĎA EN LA ERA DE LAS NAVEGACIONES

Aquest llibre pretén arraconar, definitivament, la idea que la classe mercantil catalana no va participar en els nous corrents comercials ni a la primera colonització del Nou Món. Per contra, demostra fins a quin punt els homes de negocis catalans es van assentar en la baixa Andalusia i Canàries on, malgrat el seu nombre, van destacar per l'habilitat amb què es van moure en aquell nou espai de negociació, i de quina manera van aprofitar les aliances que van teixir amb les xarxes

[+]
0 Comentaris    

18-12-2013  (4304 lectures)    

Arag√≥n, parte de Catalu√Īa en el Museo Sefard√≠ de Toledo

El director del Museo Sefardí de Toledo, Santiago Palomero, ha expresado su "sorpresa" ante la queja presentada por una asociación cultural aragonesa por una información en la que aparece el Reino de Aragón dentro de los condados catalanes. Para este responsable del museo, esta inclusión se trata de algo "marginal" en un tema sobre los judíos en

[+]
0 Comentaris    

12-12-2013  (3508 lectures)    

Espanya contra Catalunya - Article

No m’agraden els articles victimistes, però hi ha un moment que se t’inflen les pilotes de llegir i escoltar collonades. Espanya contra Catalunya. Tant costa d’entendre? Tan pobres d’esperit se senten els partidaris de la unitat d’Espanya que no poden defensar-la sense negar-ne o relativitzar-ne el llegat? La majoria de transcripcions d’aquest recull estan extretes del llibre de Francesc Ferrer Gironès, La persecució política de la llengua catalana.

[+]
0 Comentaris    

10-12-2013  (5081 lectures)    

Espanya contra Catalunya

Sobrequ√©s defiende el rigor "cient√≠fico" del simposio 'Espa√Īa contra Catalunya' El director mantiene ante las cr√≠ticas que el t√≠tulo del congreso "no se discute", pues es "absolutamente adecuado" y muestra una "realidad indiscutible"

[+]
0 Comentaris    

04-11-2013  (4826 lectures)    

Canvi de la desembocadura del ter

Les lluites polítiques pel control de l'aigua escassa han tingut lloc durant tota la història, i sense anar més lluny, a la mateixa Catalunya, durant el segle XIV, les pugnes polítiques i els fenòmens atmosfèrics, van fer que un riu tan important com és el Ter canviés diverses vegades el seu lloc de desembocadura. El Ter desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això és així avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km més cap

[+]
0 Comentaris    

03-11-2013  (1805 lectures)    

Cinca frontera de Catalunya


[+]
0 Comentaris    

20-09-2013  (5038 lectures)    

Esperanza Aguirre: Espa√Īa necesita ser catalanizada

Esperanza Aguirre ha explicado en la conferencia-coloquio del C√≠rculo Ecuestre 'Mi visi√≥n de Catalu√Īa' que disuadir a los independentistas de su voluntad por motivos econ√≥micos es un error y que los espa√Īoles necesitan conocer y amar m√°s a Catalu√Īa. La l√≠der del PP de Madrid propone revisar a fondo el Estado de las autonom√≠as. Cree que Catalu√Īa debe buscar la independencia "dentro de los cauces legales". Dice comprender a los catalanes indignados con "el sistema del 'caf√© con leche'

[+]
0 Comentaris    

15-09-2013  (5710 lectures)    

Documental de l'historiador Jaume Aymar explicant que Colom era de Calonge

S'ha presentat a Calonge el documental que avala que Colom era català. L'historiador i sacerdot Jaume Aymar situa al descobridor d'Amèrica a la comarca del Baix Empordà. Segons Aymar, "és només una hipòtesi" però podria ser "possible i coherent" Es basa per a això en diversos fets. Un és la utilització del terme 'Colonya' en una de les seves cartes i un altre és que tingués una relació amb Beatriz Enríquez de Arana, que va acabar casant-se amb Galceran de Recasens, comte de

[+]
0 Comentaris    

13-09-2013  (3306 lectures)    

XSIM- Funcionarios Doctrinales

Cuando Marco Polo lleg√≥ a China en 1271, se encontr√≥ con una civilizaci√≥n milenaria que hab√≠a sido capaz de inventar el papel, la porcelana, la imprenta de bloques de madera, la p√≥lvora, el comp√°s, las cometas, la carretilla, los fuegos artificiales o los canales con compuertas. Un mundo maravilloso que parec√≠a estar a a√Īos luz de esa l√≥brega Europa medieval pero que‚Ķ a pesar de que Marco Polo no se dio cuenta, estaba cambiando de manera irreversible: con la llegada de los mongoles y

[+]
0 Comentaris    

13-09-2013  (4961 lectures)    

250 milles de cadena humana pressionen per la independència

Ressò dels mitjans de comunicació de tot el món de la cadena humana que ha unit Catalunya de punta a punta. Diversos diaris, revistes, ràdios i cadenes de televisió parlen sobre com s'ha desenvolupat la Via Catalana i les seves repercussions.

[+]
0 Comentaris    

13-09-2013  (2393 lectures)    

XSIM - Les Matemàtiques de la Via

Una de les reaccions unionistes a la massiva participaci√≥ a la via catalana d‚Äôahir ha estat la de ‚Äúles matem√†tiques‚ÄĚ. Si, s√≠. Tal i com ho sentiu! Una constel¬∑laci√≥ de beneits (liderats pel ministre de l‚Äôinterior, senyor Jorge Fern√°ndez D√≠az) han fet √ļs de les matem√†tiques per minimitzar la quantitat de gent que va acudir a la cita. Un dels arguments emprats √©s el de la ‚Äúdivisi√≥‚ÄĚ. El raonament √©s el seg√ľent: ‚Äúsi el tra√ßat de la via era de 400 quil√≤metres i cada

[+]
0 Comentaris    

...
23
...