13-12-2014  (2801 lectures) Categoria: Leonardo

La Magdalena leggente de Leonardo

José Luis Espejo

 

Qui s'atreveria a afirmar que una vella pintura sorgida de l'armari de l'oblit és un desconegut Leonardo da Vinci?

I realment ho és?

 

Davant d'aquesta tesitura es troba actualment un quadre propietat d'un barceloní que prefereix mantenir el seu anonimat. Fa quatre anys va començar a sospitar que l'obra, de procedència familiar i que sempre havia estat amagada, podia tractar-se d'un Leonardo, del que només es coneixen unes 20 pintures en tot el món i cap d'elles en col·leccions espanyoles.

Experts en art, historiadors i restauradors que han analitzat el quadre han arribat a una mateixa conclusió: es tracta d'una pintura italiana de principis del segle XVI, propera a l'escola de Leonardo.

Es tracta d'un petit oli sobre coure (de 15 per 12,5 centímetres) que representa a una Magdalena Leggente, un tema popular en la iconografia d'aquesta santa, vinculat a la tradició càtara. La més coneguda és la de Correggio (de 1522), desapareguda en la II Guerra Mundial, i que va servir de model a altres pintors posteriors. La Magdalena Leggente barcelonina seria anterior, i per tant, la primera d'aquesta sèrie.

Trets 'leonardians'

La relació de Leonardo amb la tradició càtara, és només un dels elements avaluats pels experts, però hi ha uns altres de més calat que els han portat a qualificar el quadre de "leonardesc". Joan Ramon Triadó, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, va conèixer la pintura a través del nonagenari José Milicua, catedràtic emèrit d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i vocal del Real Patronat del Museu del Prado, un dels experts en Leonardo, que li va traspassar la documentació de l'obra. Per Triadó, "la claredat, la lluminositat del quadre" el situen a principis del segle XVI, tal com també conclou l'estudi de pigments realitzat pel laboratori Art-lab de Madrid.

La figura central del quadre sembla un andr√≤gen amb cara de nena i cos d'home. "Miquel √Ängel tamb√© feia andr√≤gens, com Leonard", continua Triad√≥. L'historiador Jos√© Luis Espejo, autor del viatge secret de Leonardo da Vinci, considera que "la manca de celles de la Magdalena √©s una caracter√≠stica molt definit√≤ria de l'estil de Leonardo; s√≥n inexistents o inapreciables en quadres com La Gioconda o la Verge de les Roques. Afegeix que "la mirada cap avall, el nas llarg i estreta i fins a la mateixa inclinaci√≥ subtil del cap serien altres trets t√≠picament leonardians". Espejo tamb√© considera que "La Magdalena Leggente sembla una c√≤pia invertida de Bacus de Leonardo: el tal√ļs, l'ac√†cia amb un rebrot al seu costat, un detall amb resson√†ncies mas√≤niques, la cova, el toc√≥n arbori‚Ķ s√≥n detalls que es repeteixen de forma especular en un quadre i un altre". A m√©s, les pinzellades s√≥n pr√≤pies d'una persona esquerrana com Leonardo. Per tot aix√≤, Espejo s'atreveix a aventurar l'autoria del pintor itali√†.

Perspectiva aèria i esfumato

Per√≤ hi ha altres aspectes destacats pels experts en La Magdalena Leggente: l'√ļs de veladures i tamb√© de la perspectiva a√®ria i el esfumato, dues t√®cniques inventades per Leonardo i que explica en el seu Tractat de la Pintura, on tamb√© al¬∑ludeix a l'√ļs del coure com a suport: "La pintura t√© an√†loga resist√®ncia (a l'escultura) quan la hi executa sobre una l√†mina gruixuda de coure", va escriure. Triad√≥ afirma que el coure √©s "l'aspecte de la Magdalena Leggente que m√©s m'estranya, ja que √©s m√©s aviat cosa del segle XVII". Encara que Leonardo ho cit√©s en els seus escrits, no se li coneix cap pintura sobre aquesta superf√≠cie. Si es confirmessin les sospites, el quadre de Barcelona seria el primer i √ļnic del m√≥n.

I tamb√© seria l'√ļnic de Leonardo que no hauria passat per processos de restauraci√≥. La restauradora Mar√≠a Rosa Garcia i Bernet, directora d'Ecore Escola de Conservaci√≥ i Restauraci√≥ d'Obris d'Art, afirma que aquesta pintura ha arribat intacta, sense retocs. "Despr√©s d'un examen macrosc√≤pic i amb il¬∑luminaci√≥ ultraviolada de Wood en cambra obscura, es pot afirmar que la pe√ßa no ha estat manipulada ni alterada en la seva composici√≥ o materials originals en cap moment posterior a la seva elaboraci√≥: no presenta ni retocs ni repintes". Tamb√© destaca "el domini de la t√®cnica art√≠stica de l'autor i la qualitat dels materials utilitzats", tant de les pintures com del coure, no a l'abast de molts pintors.

Inicials significatives

Una manera de dissipar qualsevol dubte sobre l'autoria seria si el quadre estigués signat. No és el cas, encara que una anàlisi detallada ha descobert que en el buit dret de la calavera que apareix pintada al peu del quadre, hi ha una S. També apareixen les lletres L i V, inicials de Leonardo da Vinci, en el crani. Aquestes inicials coincideixen amb les quals l'equip coordinat per l'expert Silvano Vinceti i Stefania Romano del Comitato Nazionale per la Valorizzazione dei Beni Storici Culturali i Ambientali de Roma va trobar fa uns mesos en els ulls de la Gioconda i que ara torna a ser notícia perquè pretén desenterrar a Lisa Gherardini del Giocondo per comprovar si és o no la model de la Mona Lisa. Davant tal coincidència, aquest equip també s'ha interessat per la Magdalena Leggente de Barcelona i disposa de tota la documentació per estudiar-la.

Leonardo o no, el petit coure de Barcelona ha aconseguit despertar l'atenci√≥ del m√≥n de l'art. I encara hi ha m√©s. Entre les veladures, es poden entreveure figures amagades, la majoria d'animals. En el vestit de la Magdalena √©s visible un dof√≠ i tamb√© es perfila una enorme serp en la vora del tal√ļs muntanyenc. S√≥n nom√©s dos exemples del bestiari que pot endevinar-se en el quadre i que tamb√© apareix en les estranyes Rondalles escrites per Leonardo, un artista que no pot desprendre's de l'halo de misteri que ho embolica des de sempre, fins i tot en vida. La Magdalena Leggente de Barcelona se suma ara als seus enigmes.

S.C.

Dubtes que queden per ressoldre

 

- La major part de les obres de Leonardo Da Vinci van ser retocades i repintades.

Per quin motiu es va haver de retocar la obra d'un pintor considerat un geni? que intentaven modificar o ocultar?

 

- La meitat de les obres de l'artista han desaparegut.

Com pot ser que un artista el qual la seva obra era molt protegida per la burgesia no hagi arribat completa? Qu√® mostraven aquelles obres que alg√ļ no volia que √©s veiessin?

 

- Tenint en compte que només s'han conservat 20 Leonardos en tot el món, no deixa de ser curiós que un d'ells es trobi a Barcelona.

 

- Com √©s que els familiars avantpassats de la persona que va trobar el quadre tenien un Leonardo totalment amagat? Lo m√©s normal hagu√©s estat mostrar-lo p√ļblicament. De qu√® el volien protegir? Curiosament aquest seria l'√ļnic quadre de Leonardo que no hauria rebut cap tipus de modificaci√≥ o retoc.

 

 

LEONARDO I LES SEVES CONNEXIONS AMB CATALUNYA

J.L. Espejo

- Escut de la família Da Vinci (tres barres vermelles sobre fons groc).

 

 

√Čs evident que l‚Äôescut de la casa de Vinci √©s catal√†, en aquest cas, tres pals, correspon al primog√®nit del Rei, en vida d‚Äôaquell, mentre el de dos pals correspon a l‚Äôhereu del Rei. Si l‚Äôostenta √©s que tenia dret a fer-ho.

- Leonardo Da Vinci és considerat italià, però curiosament no dominava ni escrivia correctament aquesta llengua com es pot observar fàcilment en els seus escrits, els quals els historiadors qualifiquen la seva llengua de dialecte de l'italià amb molts errors de concordància.

No dominava la seva pròpia llengua o estava Leonardo escrivint amb una llengua que no era la seva?

- Com en el cas d'en Colom, no es conserven documents, ni partitures de naixament de Leonardo. Només s'ens diu que és fill il·legítim de mare pagesa i analfabeta i que no va rebre cap tipus de formació universitària.

Com pot ser que una persona sense estudis universitaris acabi essent un dels grans genis del segle XV i domini i practiqui a a la perfecci√≥¬†les professions de¬†pintor, escultor, dibuixant, poeta, inventor, enginyer, arquitecte, m√ļsic, fil√≤sof, anatomista, bot√†nic¬†i¬†urbanista i que un personatge¬†de fam√≠lia modesta, com el Leonardo que¬†ens han documentat,¬†s'acabi relacionant amb personatges il¬∑lustres de l'alta noblesa, de la monarquia i del vatic√†? Qui s'ho pot creure aix√≤?

- El Còdex Magliabechiano del 1565, el segon text més antic que ens parla d'en Leonardo, en indica que Leonardo era "fill legítim" i que "era, per part de mare, nascut de bona sang". Aquests detalls no coincideixen amb el Leonardo que ens han fet creure: "fill il·legítim i fill d'una pagesa humil i analfabeta". Estem parlant doncs de dos Leonardos? Un de real i un d'inventat?

- Origen del cognom Da Vinci: Vinçà, antigament Vinciano de la comarca del Conflent. Sense origen a Itàlia.

- Presència a Barcelona, durant 40 anys, de Giovanni Da Vinci.

- El principal deixeble i legatari de l'obra de Leonardo, Francesco de Melzi, era familiar de la família Melció, del Pallars, al Pirineu Català.

- Els Alió i els Melció, dues estirps de reconegut origen català, lligats a la vida de Leonardo.

- Un altre deixeble de Leonardo, era Fernando Yànyez de la Almedina, el qual moltes de les seves obres serien realitzades a Barcelona i València.

- La noble família italiana dels Casanova, també originària de Catalunya (Casanova llibertí...en italià seria CasaNuova), ostentava el mateix emblema dels Da Vinci: tres barres vermelles sobre camp groc.

- Leonardo i Colom eren amics d'Amerigo Vespucci

- Amerigo Vespucci, en realitat, Aimerich Despuig, si bé a Espanya signava com Despuchi, pertanyia a una família noble catalana.

- Leonardo va dedicar molt√≠ssimes p√†gines dels seus quaderns a parlar de la Geografia del m√≥n. Va parlar de tots els continents, de les marees, del naixement del Nil, etc. Per√≤ ni una paraula d'Am√®rica. ¬Ņ√Čs l√≤gic, tenint en compte que s'acabava de "descobrir", i que era amic de Despuig i Colom?

Realment no va escriure res sobre el nou continent Americà o es van fer desaparèixer aquests documents perquè deixarien en evidència la relació de Leonardo amb el Regne d'Aragó i amb els catalans Despuig i Colom?

- Leonardo fa un dibuix datat el 1505 de Despuig en edat ja força avançada. El 1505, Despuig es trobava a Barcelona, després d'haver realitzat 4 viatges a les Amèriques.

- Leonardo i Colom eren amics d'Antonio Geraldini i Alessandro Geraldini, emparentats amb Lisa Geraldini del Giocondo, el qual es creu que va ser la model de la Gioconda. Antonio Geraldini era ambaixador de Florència a Barcelona.

- Colom parla de Vespucci en una carta, i en concret, d'un assumpte secret.

- En un quadre Leonardo signa com a "Leonart". En català antic, la LL al principi de paraula s'escrivia L, com a "lavors", però es pronunciava com la LL igualment.

- Cèsar Borja, fill de Roderic Llançol i Borja, més tard Papa Alexandre III, anomena en una carta a Leonardo "familiar nostre"

- 18 agost de 1502, Cesar Borja, escriu una carta, on s'especifica que Leonardo Da Vinci tingui via lliure

a tot el nostre territori i se li proporcioni tota l'ajuda i asistència que sol·liciti.

- Leonardo és contractat pel Vaticà com a enginyer militar per a millorar la protecció de les fortificacions i evitar possibles atacs.  Amb totes les fortaleses que té per escollir d'Europa, curiosament Leonardo escollirà la del Castell de Salses (Rosselló) com a font d'inspiració per a millorar la protecció militar del Vaticà, tal com podem observar en un dels seus dissenys trobats en el seu quadern Codex Atlanticus. Recordem que aquella època el Rosselló i el Castell de Salses estava sota el domini de Ferran el Catòlic.

 

- Leonardo pinta molts paisatges similars a Montserrat.

 

 

Quant al perfil de la muntanya del fons coincideix força a l’extensa muralla de Montserrat, vista des del Nord, pla de Bages, la cresta des del barranc de Santa Cecília a la paret i cim de Sant Jeroni.

- Antonio Geraldini, amic de Colom i de Leonardo,¬†tenia tamb√© una amistat amb Bernat Bo√Įl, monjo catal√†¬†del monestir¬†de Montserrat i secretari del rei Ferran V.

- Leonardo va estar desaparegut dos anys del seu país, entre el 1481 i el 1483. Aquests anys coincideixen amb uns  quadres seus amb paisatges molts similars -si no idèntics- a Montserrat.

- S'ha conservat tota la documentació històrica del monestir de Montserrat gràcies a l'obra "Annals de Montserrat (1258-1485)" del monjo historiador Benet Ribas i Calaf, menys la del període que va de l'any 1474 al 1486 que ha desaparegut misteriosament.

Curiosament el mateixos anys que es creu que Leonardo va estar al monestir.

- En l'obra "San Gerónimo" es poden observar 2 formacions rocoses molt conegudes a Montserrat: el Cavall Bernat i La Cadireta. També podem observar l'emblema de Montserrat dels tres cims, símbol del Monestir i del seu escut i finalment ja per acabar-ho d'arrodonir es mostra un dibuix inacabat d'un monestir al peu d'unes gran roques..

Cavall Bernat


La Cadireta

Emblema de Montserrat. Els 3 cims de Montserrat que també sòn utilitzats per l'escut del Monestir

Dibuix inacabat d'un Monestir sota una formació muntanyosa. Fixeu-vos que fins i tot coincideixen les esquerdes de la muntanya amb les de la formació muntanyosa del Monestir de Montserrat.

 

En l'època en que va pintar el quadre, els Reis Catòlics volien convertir Montserrat en un monestir de Jeronis. Els pics més alts de Montserrat són els de Jeroni. En el museu de Montserrat hi ha 3 Sant Jeronis. A la mateixa biblioteca hi ha 4 incunables de Sant Jeronis. Per tant hi havia un especial interès per Sant Jeroni i això explicaria perquè Leonardo en pintaria un, segurament un altre encàrrec dels monjos del Monestir.

 

Misteris del silenci del quadre de "Sant Jeroni"

L'obra de "Sant Jeroni" és mencionada per primer cop el 1827, en l'Italianische Forschungen de Carl Friedrich von Rumohr, que afirma haver-lo vist en possessió del cardenal Fesch.

I qui era el cardenal Fesch? Doncs era ni més ni menys que l'oncle del famós militar Napoleó Bonaparte i a més d'ell sabem que tenia una gran afició a col·leccionar obres d'art.

Que va passar el 1811 al Monestir de Montserrat? Doncs les tropes franceses sota l'ordre del capità Napoleó saquejaren el Monestir de Montserrat durant 2 mesos i mig i després l'incendiaren, deixant només les cendres.

Perquè Napoleó tenia tant interès en saquejar i després destrossar el Monestir sinó suposava cap perill, ni tampoc era cap zona militar estratègica? o era realment el seu oncle, el cardenal Fesch, qui hi tenia interès i que desitjava les obres d'art que hi havia el Monestir per a la seva col·lecció personal?

Montserrat havia tingut una bona col·lecció d'art, tal i com testimonien "nombrosos visitants (entre ells Javier Villanueva, Antonio Ponz, Alexandre Laborde o Wilhelm von Humboldt) que donen fe d'un important patrimoni artístic en les parets de la sagristia, l'església, o les estances del monestir. Moltes de les obres eren italianes, i entre elles destacaven algunes amb aires rafaelians." Aires rafaelians? Podríem estar parlant d'obres de Leonardo da Vinci? Què se n'ha fet de tot el fons pictòric tant valuós que hi havia al Monestir?

Si el "Sant Jeroni" hagu√©s estat dintre el monestir s'hauria mantingut allunyat de l'epicentre del Renaixement itali√† i aix√≤ explicaria que no hagu√©s deixat rastre en la hist√≤ria de l'art i que tampoc hagu√©s aparescut cap imitaci√≥ de l'obra com va succe√Įr amb la majoria de les obres de Leonardo Da Vinci.

Però i si un artista hagués estat dintre del Monestir i hagués vist i tingut contacte amb el quadre "Sant Jeroni" de Leonardo, l'hagués influenciat en la seva obra?

L'any 1776 l'abat del Monestir va contractar a l'escultor català Pau Serra per encarragar-li un apostolat presidit pel Salvador en marbre blanc de Carrara i de mida quasi natural. Pau serra va dissenyar un relleu on es mostra el popular fra Garí i els escolans venerant la Santa Imatge amb la muntanya de Montserrat al fons.

Fixem-nos ara detalladament amb el fra d'en Leonardo Da Vinci i el fra de l'escultor català Pau Serra. Fàcilment podreu comprovar com la posició (els 2 estan agenollats amb una cama al davant i l'altre al darrera), la indumentària (duen la mateixa peça de roba) i la composició coincideixen força. Fixeu-vos ara en la posició dels dos braços i sobretot en la posició de la ma esquerra.

No creieu que les 2 figures tenen masses co√Įncid√®ncies?

Això només es podria explicar si l'escultor català hagués vist el quadre de "Sant Jeroni" dintre el Monestir, perquè tal com hem indicat, no hi havia cap referència històrica d'aquesta obra enlloc. Per tant, segons aquesta conjectura força possible, el "Sant Jeroni" l'any 1776 encara es trobaria en el Monestir de Montserrat, abans que vinguessin les tropes de Napoleó a saquejar el Monestir.

 

 

- Despr√©s d'un estudi detallat de l'obra "Retrat de m√ļsic", la music√≤loga Andrea Hern√°ndez, va arribar a la conclusi√≥ que la partitura que apareix en el quadre √©s una de les peces del Llibre Vermell de Montserrat.

A més, si ens fixem en les dues paraules que apareixen en la partitura, "Cant An", si hipotèticament Leonardo hagués volgut transcriure una melodia italiana, al títol li hagués posat "Cantus", si hagués volgut fer-ho en francés seria "Chant", pero es que ell fa referencia en aquesta cançó, diguent-la "CANT", "Cant" és una paraula totalment catalana.

 

 

- En aquesta imatge extreta d'un Leonardo podreu observar perfectament el far antic de Barcelona que es trobava a la illa de Maians, la torre octogonal que encara es conserva a Barcelona i el port de Barcelona en construcció tal com devia estar en aquella època.

 

 

- A l'obra de la Gioconda es poden observar les muntanyes de Montserrat, per√≤ a m√©s tamb√© podreu percebre un clara semblan√ßa de la Gioconda amb la Moreneta. Per exemple, si agafem la boca de la Moreneta i la superposem sobre la Gioconda, veureu tal¬†com es mostra en¬†la imatge que l'expressi√≥ i els llavis coincideixen. Tamb√© podreu observar f√†cilment com coincideixen la barbeta pronunciada i el nas allargat de la model amb el de la Moreneta. L'enigm√†tica expressi√≥ de la Gioconda que no es sap realment si est√† s√®ria o somriu tamb√© co√Įncidiria amb la beat√≠ficant expressi√≥ de la verge negra de Montserrat.

 

 

No nom√©s la semblan√ßa de la model de la Gioconda amb la Moreneta, el paisatge i les formacions rocoses t√≠piques aproparien aquesta obra a Montserrat, sin√≥ que a m√©s a Monistrol de Montserrat es troba un pont constru√Įt l'any 1317 que t√© una gran semblan√ßa amb el pont que es mostra a l'obra de la Gioconda, tal com podeu observar en la imatge.

 

 

- L'abat que hi havia el monestir de Montserrat durant l'època en que Leonardo va pintar les seves obres amb clares referències a les muntanyes de Montserrat va ser més tard el papa Juli II, aficionat a les obres d'art i que encarregaria a Miquel Àngel la decoració de la Sixtina, per tant seria ben normal que l'abat hagués encarregat vàries obres a Leonardo durant la seva estada al Monestir.

- La unió de Castella amb el Regne D'Aragó va portar el càncer de la incultura castellana anomenada Santa Inquisició, que va provocar que molts artistes, científics i investigadors catalans emigressin cap a França i itàlia per evitar la seva eliminació.

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.