In 1097 some Bari sailors, on their return from the East, brought with them the relics of St. Nicholas, Bishop of Mira, for which Roger, Duke of Apulia, built a splendid church; this became the object of great veneration and of innumerable pilgrimages. About this time Urban II, being in Apulia, went to Bari to venerate the relics of the holy wonder-worker and to consecrate the

A l'epopeia del Liber Maiorichinus, de l'any 1113 dC, trobem el que l'acadèmia universitària, a dia d'avui, considera les primeres referències conegudes als catalans, que al llibre són referits com a 'catalanenses' o 'catalanicus', i al concepte de 'Catalunya', que al llibre apareix com 'Catalania', que és tractada com la seva pàtria, la terra dels

El 15 de juliol de l’any 1701, fa 318 anys, el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial signada pel rei Felip V ―el primer BoCal tenir present que Lluis XIV era totalment absolutista i el seu net "el Delfí Felip" també. Hi ha il·lusos que pensen que si no hagués estat per la revolta dels vigatans, instigada per Anglaterra i Àustria, la corona catalana hagués continuat amb Felip V conservant els seus furs amb les constitucions jurades pel

Fa poc, un de nosaltres ha creat una pàgina de text imprès (figura 1A) a la càmera web per fer-se una foto. El programari de la càmera per defecte va crear una instantània d’imatge a mirall (és a dir, el text es reflectia o es reflectia sobre l’eix vertical de la figura 1B) fent que el text fos gairebé il·legible. La correcció o desfent aquest tipus de reflexions es pot realitzar trivialment mitjançant qualsevol nombre de paquets de programari de processament d’imatges que

L'espai lingüístic occità-català constitueix un espai continuu de parles romanesques que en el moment de sa formació a l'Edat Mitjana tenia una gran homogeneïtat. Al sen de les llengües romanesques els parlants d'aquella àrea tenien una alta possibilitat d'intercomprensió i havien establert enllaços creixents entre ells. Tot i que el Món occità, a partir del segle XIII, començara a tombar sota la dominació de dinasties franceses, durant molts segles la influència lingüística

L’espaci lingüistic occitanocatalan constituís un continuum de parlars romanics qu’al moment de sa formacion a l’Edat Mejana aviá una granda omogeneïtat. Al sen de les lengas romanicas los parlants d’aquel airal tenián una nauta possibilitat d’intercompreneson e establissián de ligams creissents entre eles. Malgrat que lo Mond occitan, a partir del sègle XIII, comencèsse a tombar jos la dominacion de dinastias francesas, durant fòrça sègles l’influéncia lingüistica

La Celestina, una de les obres més importants de la literatura castellana, s'hauria inspirat en una història de passions i intrigues viscuda a Sagunt al segle XV i tindria com a escenari imaginari la capital del Camp de Morvedre. Aquestes són, almenys, les noves conclusions a què ha arribat l'estudiós saguntí Manuel Civera després de cinc anys de feina amb les obres de Fernando de Rojas i d'altres

A principis del segle XV a Barcelona hi havia diversos petits hospitals creats per ordres religioses o bé per persones privades amb una funció essencialment caritativa. Aquests centres depenien del Consell de Cent o del Capítol de la Catedral, però quasi tots els seus ingressos provenien de la caritat pública. Veien ambdues corporacions que la diversitat de rendes sumia en una situació econòmica apurada uns hospitals més que d’altres, i que la unió de tots en facilitaria la millor

La bella Principessa (en català: "la bella princesa"), també coneguda com a retrat de Bianca Sforza, jove en perfil en el vestit renaixentista i Retrat d'una jove promesa, és un retrat de colors i tinta de color, en el vel, d'una jove dama de moda de disfresses i pentinat d'una milanesa dels anys 1480. [1] alguns estudiosos l'han atribuït a Leonardo da Vinci , però l'atribució i l'autenticitat de l'obra s'han disputat.

Jornades sobre la cultura pirotècnica tradicional a Catalunya - Vilafranca del Penedès (23 de maig del 2009) Andrés Castellano Martí, Jordi Bertrán Luengo i Manel Capdevila Maresma, entre altres, parlen del foc ritual, festiu y cultural en un acte organitzat pel "Ball de Diables de Vilafranca del

Pany de miquelet o clau de miquelet és un terme català, molt utilitzat en el món de parla anglesa (miquelet lock), italiana (a la micheletta) i francesa (platine de miquelet) per referir-se a una forma distintiva de mecanisme de pany de sílex, originalment com un mètode d'encesa d'acer contra pedrenyera, que va predominar a les terres de la Mediterrània i l'Amèrica espanyola, des de mitjans del segle XVI fins a principis del segle xix.[1][2][3][4] Als inicis, i durant bastant temps, se'l

Tot i que mai hi va haver colonitzacions de sud a nord, havien de baixar del nord al sud. Però no van ser els repobladors de terres els únics catalans que van veure a Andalusia una terra d'oportunitats. Des del segle XIII fins a l'actualitat, hi ha innombrables històries de catalans que van trobar al sud un espai obert per als seus negocis i noves vides per a les seves famílies. En definitiva, sense els catalans la història d'Andalusia mai serà completa, i sense els andalusos la història