[La Gioconda, el celebrissim retrat d'en Leonardo conservat al Louvre i, a la dreta, el bust que representa Isabel d'Aragó, de Francesco Laurana. Imatge Corbis.]
Segons un article del National Geographic, l'experta alemanya Maike Vogt-Luerssen, ha demanat la reexhumació d'Isabel d'Aragó, atès que aquesta dama seria la veritable Mona Lisa, i també s'hauria casat en segones noces amb Leonardo Da Vinci, de qui hauria tingut cinc fills.
La identitat de la Monna Lisa es considera encara avui un enigma en història de l'art: qui és realment la "Monna Lisa", la dona retratada per Leonardo da Vinci a la famosa pintura exposada al Louvre? Es tracta de la muller del mercader de seda florentà Francesco Del Giocondo, com hom sovint ha llegit, o d'una altra persona? La tesi sobre la vinculació directa de l'artista Leonardo da Vinci i Isael d'Aragó amb Catalunya i la casa reial catalana també compta amb els estudis, posteriors, dels investigadors catalans José Luis Espejo i Jordi Bilbeny.
No només això: segons Maike Vogt-Luerssen, Leonardo da Vinci hauria estat el segon marit d'Isabel. D'aquesta unió s'haurien generat cinc fills, i dos d'aquests, Antoni i Maria, reposen amb la mare a les tombes dels Aragó a la església de Sant Domènec Major a Nà pols, conjuntament amb les restes mortals del mateix Leonardo da Vinci, reunides al 1519 després que s'havien dispersat en tres llocs diferents (la mencionada església napolitana, l'església de Sant Nicolau a Bari i l'església de Vaprio d'Adda).
L'experta alemanya Maike Vogt-Luerssen, amb deu anys d'estudis sobre la matèria, va pronunciar una conferència el passat 19 d'abril del 2012 al palau Medici-Riccardi de Florència. Hi va exposar una sèrie de revelacions que posen en discussiĂł l'exacta identificaciĂł de la misteriosa dona. Segons la historiadora alemanya, la dona retratada a la veneradĂssima pintura seria Isabel d'AragĂł, duquessa de MilĂ , i filla d'Alfons II d'AragĂł i d'Ippolita Maria Sforza.
Les revelacions de l'experta han estat acompanyades d'una sèrie di fonts històriques contemporà nies -dels segles XV i XVI- i preludien el recurs a l'antropologia per al tram final d'aquella que podria esdevenir aviat la "recerca del segle", grà cies a la qual podrien ser recompostes, en la seva totalitat o en part, les restes de Leonardo da Vinci.
El llenguatge dels sĂmbols
Per què nomĂ©s ara s'ha progressat tant cap a la soluciĂł de l'enigma? I de quina manera s'han fet servir les fonts Ăştils per arribar fins a aquesta alçada? Segons la historiadora alemanya, de fet, "la pregunta «Qui Ă©s la Mona Lisa?», s'hauria d'haver pogut respondre ja fa segles si no s'haguĂ©s oblidat, a partir del segle XVII, el llenguatge de l'Edat Mitjana i del Renaixement: el simbolisme. Ara hem de reaprendre aquesta manera d'expressar-se, feta servir pels nostres avantpassats al llarg de milers d'anys d'història". És aquĂ on fa falta llavors "l'ofici" de l'historiador (que Ă©s capaç de llegir i interpretar, possiblement sense fer-li dir allò que no volen), a mĂ©s dels documents escrits, tambĂ© els sĂmbols que apareixen a les pintures.
Les revelacions de l'experta han estat acompanyades d'una sèrie di fonts històriques contemporà nies -dels segles XV i XVI- i preludien el recurs a l'antropologia per al tram final d'aquella que podria esdevenir aviat la "recerca del segle", grà cies a la qual podrien ser recompostes, en la seva totalitat o en part, les restes de Leonardo da Vinci.
El llenguatge dels sĂmbols
Per què nomĂ©s ara s'ha progressat tant cap a la soluciĂł de l'enigma? I de quina manera s'han fet servir les fonts Ăştils per arribar fins a aquesta alçada? Segons la historiadora alemanya, de fet, "la pregunta «Qui Ă©s la Mona Lisa?», s'hauria d'haver pogut respondre ja fa segles si no s'haguĂ©s oblidat, a partir del segle XVII, el llenguatge de l'Edat Mitjana i del Renaixement: el simbolisme. Ara hem de reaprendre aquesta manera d'expressar-se, feta servir pels nostres avantpassats al llarg de milers d'anys d'història". És aquĂ on fa falta llavors "l'ofici" de l'historiador (que Ă©s capaç de llegir i interpretar, possiblement sense fer-li dir allò que no volen), a mĂ©s dels documents escrits, tambĂ© els sĂmbols que apareixen a les pintures.
Per a una correcta identificaciĂł dels personatges representats a les pintures renaixentistes i per a una exacta dataciĂł de les obres, cal tenir competències en història de l'Edat Mitjana i del Renaixement, conèixer les tradicions i els costums d'aquestes èpoques històriques i, a mĂ©s de la historia de la roba (què es portava de moda, en quin perĂode i on), conèixer les grans dinasties dels segles XV i XVI i tots llurs integrants, recollint les seves descripcions de quantes mĂ©s fonts històriques primĂ ries i secundĂ ries possibles millor, i, a la fi, saber trobar i llegir els escuts, els sĂmbols i els colors especĂfics (dits tambĂ© emblemes o ensenyes) d'aquests grans llinatges.
Per què no és Lisa Gherardini
Un cop assolida aquesta alfabetització de base, l'historiador pot llançar-se, per exemple, a la gesta d'una identificació correcta d'un retrat, un justament del tipus de la Monna Lisa. Primer de tot, l'experta alemanya posa en dubte la identificació coneguda fins ara: la que fa referència a Lisa Gherardini, muller de Francesco Del Giocondo. A les Vides d'En Vasari es pot llegir, en efecte, que "començà Lionardo a fer per a Francesco del Giocondo el retrat de Monna Lisa, muller seva; i, després de quatre anys d'esforçar-s'hi, el deixà imperfecte. La qual obra avui és a casa del Rei Francesc de França, a Fontainebleu".
Segons l'experta alemanya, però, a la descripciĂł vasariana hi falta tota referència als seus cabells, al vestit o al paisatge del retrat. Amb la cara de la Monna Lisa exposada al Louvre, no hi trobareu cap semblança llevat d'un somriure esplèndid, caracterĂstic, en realitat, de la majoria de les cares femenines de Leonardo. La Monna Lisa del Louvre no tĂ© celles, pestanyes o narius rosats; i, a mĂ©s, Leonardo no sembla que hagi prestat gaire atenciĂł a la cavitat del coll".
En fi, no pot ser Lisa Gherardini, tampoc perquè cap dona, al segle XVI, un cop maridada, no deixava el seu cognom de soltera. Per això no hauria pogut mai esdevenir Lisa Del Giocondo. Una dona que es deia aixà -i esmentada en un document descobert només al gener del 2008- va existir de veritat, mes era la tercera filla de Bartolomeo del Giocondo, la germana més jove de Francesco del Giocondo i muller de Piero Francesco del Giocondo. Tampoc ella, doncs, no podia ser Monna Lisa.
La nova identificaciĂł
I ara som davant la nova (i, almenys sobre paper, revolucionĂ ria) identificaciĂł. Leonardo da Vinci, un dels principals pintors de cort dels Sforza durant almenys 17 anys, des del 1482 fins al 1499, coneixia bĂ© els sĂmbols i colors especĂfics d'aquestes poderoses dinasties. Pel fet que els Sforza sĂłn el casal on Leonardo ha viscut i servit durant tants anys, Maike Vogt-Luerssen suposa que la senyora representada al Louvre pertany a la dinastia milanesa i es pot identificar fĂ cilment com a membre dels Sforza, tenint en compte el vestit que porta i a travĂ©s dels sĂmbols que en decoren la part superior o a travĂ©s del brodat del coll (vegeu-ne el detall a la dreta).
El detall
La decoraciĂł de l'escotadura del vestit de la Monna Lisa Ă©s un detall revelador, segons l'estudiosa Mike Vogt-Luerssen, de la veritable identitat de la dona retratada del quadre, que ella defensa que Ă©s Isabel d'AragĂł.
D'acord amb una font històrica escrita, la dona del retrat porta un vestit tĂpic del segon semestre de dol, que duien les duquesses dels Sforza de MilĂ : "un vestit de color verd fosc amb dues mĂ nigues de vellut negre i un vel al cap, que la tapava fins a sota els ulls, amb l'usual pentinat a sota". GrĂ cies a aquests indicis i a la presència dels sĂmbols dels Sforza al vestit de la dona retratada, l'experta alemanya creu que no pot ser ningĂş altre que Isabel d'AragĂł, que entre el 1489 i el 1494 va dur dol per la pèrdua de la mare, Ippolita.
Pel que fa als fills, l'experta alemanya afirma "de ser en possessió d'un document escrit contemporani, en el qual Francesco de Melzo (un dels suposats fills) esmenta Leonardo da Vinci com a pare: «e mio quanto optimo Padre". N'hi ha prou per seure en una taula i provar a reescriure la història.
Les restes mortals d'en Leonardo
I, per acabar, els ossos de Leonardo da Vinci. Tal com diu la Vogt-Leuerssen, avui "som tan llunyans de la realitat relativa a la Monna Lisa de Leonardo, que per suportar una teoria no n'hi ha prou amb fonts històriques escrites i pictòriques. Cal fer servir també l'antropologia. Mitjançant els instruments d'aquesta disciplina, avui podem reconstruir la cara d'Isabel d'Aragó, sepultada a l'Església de Sant Domènec Major a Nà pols. Podem comparar el seu ADN mitocondrial amb aquell dels fills Antonio i Maria, sepultats al costat de la mare, i deduir també llur cares. S'havia de cercar aquà també Leonardo da Vinci, mes això no ha passat".
L'experta, de fet, tĂ© la seguretat que el geni de Vinci mai no ha estat sepultat a França: "És molt probable que les seves despulles s'hagin traslladat a l'esglĂ©sia de Sant Domènec Major a l'agost del 1519, on podria ser sepultat tambĂ© Francesco II Maria, el fill mĂ©s gran que Isabel va tenir amb el primer marit, Gian Galeazzo". Mes, per continuar la recerca cal una operaciĂł de reexhumaciĂł i d'estudis paleopatològics i antropològics. Les universitats de Bolzano i de Florència ja han estat alertades i tard o d'hora els sarcòfags (sobre tot aquells mai no "violats")  podrien ser reoberts i donar la possibilitat a Maike Vogt-Leuerssen d'escriure l'Ăşltim capĂtol d'aquesta història.
La relaciĂł de Leonardo amb Catalunya.
Per què no és Lisa Gherardini
Un cop assolida aquesta alfabetització de base, l'historiador pot llançar-se, per exemple, a la gesta d'una identificació correcta d'un retrat, un justament del tipus de la Monna Lisa. Primer de tot, l'experta alemanya posa en dubte la identificació coneguda fins ara: la que fa referència a Lisa Gherardini, muller de Francesco Del Giocondo. A les Vides d'En Vasari es pot llegir, en efecte, que "començà Lionardo a fer per a Francesco del Giocondo el retrat de Monna Lisa, muller seva; i, després de quatre anys d'esforçar-s'hi, el deixà imperfecte. La qual obra avui és a casa del Rei Francesc de França, a Fontainebleu".
Segons l'experta alemanya, però, a la descripciĂł vasariana hi falta tota referència als seus cabells, al vestit o al paisatge del retrat. Amb la cara de la Monna Lisa exposada al Louvre, no hi trobareu cap semblança llevat d'un somriure esplèndid, caracterĂstic, en realitat, de la majoria de les cares femenines de Leonardo. La Monna Lisa del Louvre no tĂ© celles, pestanyes o narius rosats; i, a mĂ©s, Leonardo no sembla que hagi prestat gaire atenciĂł a la cavitat del coll".
En fi, no pot ser Lisa Gherardini, tampoc perquè cap dona, al segle XVI, un cop maridada, no deixava el seu cognom de soltera. Per això no hauria pogut mai esdevenir Lisa Del Giocondo. Una dona que es deia aixà -i esmentada en un document descobert només al gener del 2008- va existir de veritat, mes era la tercera filla de Bartolomeo del Giocondo, la germana més jove de Francesco del Giocondo i muller de Piero Francesco del Giocondo. Tampoc ella, doncs, no podia ser Monna Lisa.
La nova identificaciĂł
I ara som davant la nova (i, almenys sobre paper, revolucionĂ ria) identificaciĂł. Leonardo da Vinci, un dels principals pintors de cort dels Sforza durant almenys 17 anys, des del 1482 fins al 1499, coneixia bĂ© els sĂmbols i colors especĂfics d'aquestes poderoses dinasties. Pel fet que els Sforza sĂłn el casal on Leonardo ha viscut i servit durant tants anys, Maike Vogt-Luerssen suposa que la senyora representada al Louvre pertany a la dinastia milanesa i es pot identificar fĂ cilment com a membre dels Sforza, tenint en compte el vestit que porta i a travĂ©s dels sĂmbols que en decoren la part superior o a travĂ©s del brodat del coll (vegeu-ne el detall a la dreta).
El detall
La decoraciĂł de l'escotadura del vestit de la Monna Lisa Ă©s un detall revelador, segons l'estudiosa Mike Vogt-Luerssen, de la veritable identitat de la dona retratada del quadre, que ella defensa que Ă©s Isabel d'AragĂł.
D'acord amb una font històrica escrita, la dona del retrat porta un vestit tĂpic del segon semestre de dol, que duien les duquesses dels Sforza de MilĂ : "un vestit de color verd fosc amb dues mĂ nigues de vellut negre i un vel al cap, que la tapava fins a sota els ulls, amb l'usual pentinat a sota". GrĂ cies a aquests indicis i a la presència dels sĂmbols dels Sforza al vestit de la dona retratada, l'experta alemanya creu que no pot ser ningĂş altre que Isabel d'AragĂł, que entre el 1489 i el 1494 va dur dol per la pèrdua de la mare, Ippolita.
Pel que fa als fills, l'experta alemanya afirma "de ser en possessió d'un document escrit contemporani, en el qual Francesco de Melzo (un dels suposats fills) esmenta Leonardo da Vinci com a pare: «e mio quanto optimo Padre". N'hi ha prou per seure en una taula i provar a reescriure la història.
Les restes mortals d'en Leonardo
I, per acabar, els ossos de Leonardo da Vinci. Tal com diu la Vogt-Leuerssen, avui "som tan llunyans de la realitat relativa a la Monna Lisa de Leonardo, que per suportar una teoria no n'hi ha prou amb fonts històriques escrites i pictòriques. Cal fer servir també l'antropologia. Mitjançant els instruments d'aquesta disciplina, avui podem reconstruir la cara d'Isabel d'Aragó, sepultada a l'Església de Sant Domènec Major a Nà pols. Podem comparar el seu ADN mitocondrial amb aquell dels fills Antonio i Maria, sepultats al costat de la mare, i deduir també llur cares. S'havia de cercar aquà també Leonardo da Vinci, mes això no ha passat".
L'experta, de fet, tĂ© la seguretat que el geni de Vinci mai no ha estat sepultat a França: "És molt probable que les seves despulles s'hagin traslladat a l'esglĂ©sia de Sant Domènec Major a l'agost del 1519, on podria ser sepultat tambĂ© Francesco II Maria, el fill mĂ©s gran que Isabel va tenir amb el primer marit, Gian Galeazzo". Mes, per continuar la recerca cal una operaciĂł de reexhumaciĂł i d'estudis paleopatològics i antropològics. Les universitats de Bolzano i de Florència ja han estat alertades i tard o d'hora els sarcòfags (sobre tot aquells mai no "violats")  podrien ser reoberts i donar la possibilitat a Maike Vogt-Leuerssen d'escriure l'Ăşltim capĂtol d'aquesta història.
La relaciĂł de Leonardo amb Catalunya.
L'investigador JosĂ© Luis Espejo ja va presentar tota una teoria molt ben argumentada, fa uns anys, al seu llibre "El viaje secreto de Leonardo da Vinci" (Editorial Base), del qual podeu veure un resum en aquest video en tres parts, on s'expliquen els orĂgens nord-catalans de la famĂlia dels Da Vinci, provinents de Vinçà , poblaciĂł de la Catalunya Nord, segons l'investigador, i la seva vinculaciĂł amb el catarisme.
La fugida dels albigesos de les terrers del Conflent, va portar la famĂlia a dividir-se en dos: d'una banda els que varen refugiar-se a Catalunya i de l'altra els que varen amagar-se al nord d'ItĂ lia, com seria el cas de la branca d'en Leonardo.
Les investigacions de l'historiador Jordi Bilbeny (video) també relacionen en Leonardo da Vinci o de Vinçà amb Catalunya, basant-se en els avantpassats catalans de l'artista i les seves visites a Catalunya. També les barres catalanes, presents a l'escut familiar de l'artista, serien motius de pes per reforçar aquesta vinculació. De fet, segons l'historiador català , algunes creacions de Leonardo reprodueixen les muntanyes de Montserrat de fons. Se sap que Leonardo va passar temporades a la muntanya sagrada dels catalans i s'hauria inspirat en aquesta per il·lustrar les seves pintures.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: