23-04-2012  (5274 lectures) Categoria: Colom

Un testament al Nou Món, a favor de l'Hospital de la Santa Creu -Igualada

Un testament al Nou Món, a favor de l'Hospital


Jo Joan de Serralonga Scrivano de mandamento del seren√≠simo Rey don Fernando nuestro se√Īor natural que soy de la villa de Aygualada...

Així comença el testament redactat el 1500 a l'illa de la Hispaniola per l'igualadí Joan de Serrallonga, escrivà de manament del rei Ferran II d'Aragó, i del qual dóna fe el 1512 el notari de l'illa Francisco Tostado. Només havien passat vuit anys des del primer viatge de Colom a Amèrica.

Serrallonga nomen√† marmessors Martin V√°zquez, sacerdot de Santo Domingo; Miquel de Passamonte, tresorer del rei; Joan de Requesens, Bisbe de Sic√≠lia; i el tamb√© igualad√≠ Joan Busquets, canonge de Santa Maria del Mar. I dict√† una s√®rie de disposicions per a les seves √ļltimes voluntats, com la de ser enterrat a l'esgl√©sia o monestir de Santo Domingo si moria a l'illa de l'Espanyola; celebrar misses per a la seva √†nima; enviar dos castellans* al Monestir de Montserrat, mig a Santa Eul√†lia de Barcelona i dos m√©s a cadascun dels seus testamentaris per a fer complir les seves disposicions. Per √ļltim, va manar que tot el que li restava, com les terres situades en Angolada i Cardona, el bens mobles i immobles, drets i c√†nons fossin venuts en encant p√ļblic i el preu obtingut s'invert√≠s sobre la renda dels drets del General de Catalunya. Amb aquesta disposici√≥, Serrallonga invertia les seves rendes en una mena de bons que contribu√Įen a sufragar les despeses del rei i de les institucions catalanes. El resultat d‚Äôaquestes inversions serien donades o consignades a l'Hospital de la Santa Creu.

Mapa de l'illa de l'Espanyola, on Joan de Serrallonga atorgà el seu testament el 1500
(cliqueu per a veure'l més gran)

La Diputació del General de Catalunya es va arribar a formar com l'òrgan principal de la constitució política catalana, i va ser la representació permanent de la Generalitat del país. A partir de les Corts de Barcelona de 1413 la Diputació va imposar i recaptar tributs per a les seves pròpies necessitats, i se li concediren els tributs que gravaven les entrades i eixides de mercaderies de Catalunya i la fabricació i venda de panys (drets de bolla i segell), i que van rebre el nom de generalitats o drets del General. Aquestes atribucions es van anar ampliant, i a més d'ocupar-se de la recaptació dels subsidis o donatius concedits per les Corts al monarca, el 1422 hi van afegir la de vetllar pel compliment de les constitucions i la resta de lleis del país, arribant a tenir la competència d'interpretació dels decrets de les Corts, el foment del comerç, prendre jurament als oficials del rei, i el manteniment de la pau i seguretat al territori català.

Joan de Serrallonga va ser un dels dotze escrivans de manament de la Cancelleria del Rei, i s'ocupava de l’Escrivania Major de les Mines. La Cancelleria dels reis d’Aragó, amb un funcionament molt similar a la pontifícia, estava formada des de mitjans del segle XIV pel Canceller; el Vicecanceller; el Protonotari, encarregat de la conservació i custodia dels segells reials; el Regent de la Cancelleria, que la dirigia en la pràctica diària; dotze escrivans de manament, encarregats d'escriure els documents i que comptaven amb diferents ajudants, anomenats escrivans de registre, que s'encarregaven de registrar els privilegis, cartes i escriptures expedides per la Cort; els segelladors de l'escrivania, que cuidaven de segellar els documents; i finalment, com agents executius, els nomenats mensajeros de maza.

La traject√≤ria d'aquest il¬∑lustre igualad√≠ va ser for√ßa moguda. Entre 1498 i 1504 signa documents com escriv√† reial. L'any 1500 redacta un document a la ciutat de Sevilla per al rei Ferran II, on aquest atenia les reclamacions dels genovesos residents a Mallorca i ordenava el compliment del tractat de pau amb G√®nova. Aquell mateix any tamb√© figura a Granada; el 1503 a Saragossa i a Barcelona; i el 1504 a Medina del Campo. Segons una c√®dula atorgada a Valladolid el 3 de maig de 1509, rep el nomenament d'Escriv√† Major de les Mines, i finalment el 14 de novembre del mateix any es comunica a Diego de Col√≥n, governador de l'Espanyola, el nomenament de Joan de Serrallonga com a Escriv√† Major de les √ćndies.

En sabem ben poc de la vida colonial de Serrallonga. Segons alguns historiadors, va arribar amb Colom en el seu darrer viatge a Amèrica, però des de la primera expedició, i en tot el procés de conquesta i civilització, la presència catalana fou notòria. En el segon viatge, el setembre de 1493, 17 vaixells  i 1.300 persones van sortir de Cadis; entre elles s'hi trobaven els catalans Bernat Boil, ermità de Montserrat, i els militars Pere de Margarit i Miquel Ballester, que van guanyar prestigi i diversos reconeixements.

El testament de Joan de Serrallonga reflecteix l'esperit de molts catalans benefactors de l'Hospital: Encara que f√≠sicament la seva terra era molt llunyana, els seus √ļltims records van ser per a Catalunya, i en especial i de forma significativa per a l'Hospital de la Santa Creu.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.