Resultats cercant per
categoria Logic
| 06-02-2020 (1107 lectures)
| |
La Interacció Astrologia-Alquímia és un fet palès, i encara que s'estudien separadament (tenen articles separats) aquest fet desvirtua la seva essència atès que han estat íntimament lligades des del seu origen, no es van separar fins que l'alquímia es va convertir en la química i l'astrologia en l'astronomia (cap el 1750). De fet Newton, encara que ho va intentar amagar, va escriure obres d'alquímia (hi ha un munt de manuscrits seus publicats 100 anys després de la seva mort sobre...
| 21-05-2017 (3472 lectures)
| |
La fal·làcia de prova incompleta, supressió de proves, o per la seva designació en anglès cherry picking (seleccionar el millor d'alguna cosa, o bé, seleccionar el pitjor d'alguna cosa, o bé, seleccionar alguna cosa "a mida"), és l'acció de citar casos individuals o dades que semblen confirmar la veritat d'una certa posició o proposició, alhora que s'ignora una important quantitat d'evidències de casos relacionats o informació que pot contradir la proposició. És un tipus de...
| 09-03-2016 (4211 lectures)
| |
| 19-07-2014 (2672 lectures)
| |
| 05-06-2014 (3961 lectures)
| |
L'expressió discussió bizantina significa una discussió fútil, en la que cada part mai no pot arribar a provar les seves asseveracions a la part contrària. És equivalent a l'expressió «discutir el sexe dels àngels», i refereix a certa classe de debats, considerats com una pràctica tan inútil com irresponsable o desconnectada de la realitat. En converses informals s'utilitza també l'expressió «cagar al...
| 29-09-2011 (3418 lectures)
| |
Quan apareix la discussió i la polèmica entre els investigadors que intenten esbrinar la veritat de la nostra història i els acadèmics, teòricament autoritzats en la matèria, es dóna la circumstància que, davant dels arguments que els primers presenten, els segons –els acadèmics– , tanquen la conversa, dient que “el 99 % de la documentació diu el contrari”.
Però, són els documents antics un argument vàlid en una argumentació sobre un fet...
| 29-09-2011 (4023 lectures)
| |
El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis...
| 29-09-2011 (3377 lectures)
| |
La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia 384 aC - Calcis Eubea, Grècia 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies. Aristòtil va plantejar les seves idees en diverses obres, reunides posteriorment sota el nom de Organon, per difondre el seu coneixement sobre les lleis del raonament, argumentant que aquestes...
| 29-09-2011 (4056 lectures)
| |
El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis...
| 29-09-2011 (5369 lectures)
| |
El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis...
| 29-09-2011 (3377 lectures)
| |
Quan apareix la discussió i la polèmica entre els investigadors que intenten esbrinar la veritat de la nostra història i els acadèmics, teòricament autoritzats en la matèria, es dóna la circumstància que, davant dels arguments que els primers presenten, els segons –els acadèmics– , tanquen la conversa, dient que “el 99 % de la documentació diu el contrari”.
Però, són els documents antics un argument vàlid en una argumentació sobre un fet...
