Abans de la confe d'en Fortuny al Simposi li vaig explicar una relació jo crec poc coneguda del Cherry picking i la historia de la ciència tot ampliant l'article cherry-picking

La Interacció Astrologia-Alquímia és un fet palès, i encara que s'estudien separadament (tenen articles separats) aquest fet desvirtua la seva essència atès que han estat íntimament lligades des del seu origen, no es van separar fins que l'alquímia es va convertir en la química i l'astrologia en l'astronomia (cap el 1750). De fet Newton, encara que ho va intentar amagar, va escriure obres d'alquímia (hi ha un munt de manuscrits seus publicats 100 anys després de la seva mort sobre una derivada de l'Alquímia: la Prisca Sapientia).^[1]

Al llarg de la història, les matemàtiques i la ciència s'han anat entrelligant cada cop més. Això ha estat especialment cert en la ciència física en què les derivacions matemàtiques han derivat en exercicis experimentals posteriors. Si bé les ciències socials es basaven en descripcions matemàtiques en les darreres generacions, no va ser fins a l’ocupació més general de la teoria de jocs que el modelatge matemàtic es va convertir en ell mateix una eina directiva per a l’avaluació posterior, com s’havia convertit en ciències físiques, el més destacat potser en física d’alta energia. Aquest capítol mostra com la teoria del joc va forçar les noves vies d’investigació en les ciències socials. També demostra que, un cop realitzades aquestes investigacions, van obligar a la vegada noves consideracions sobre la pràctica del modelatge de la teoria de jocs. Aquesta dinàmica d'arrencada entre la teoria dels jocs matemàtics i la ciència social representa un nou gir en la relació entre les dues disciplines, cosa que combina la relació més en un paral·lelisme amb el que existeix des de fa temps entre ciències físiques i matemàtiques.

La ciència i les matemàtiques viatgen per camins coincidents. La coincidència és una font d'especulació i argumentació perenne entre sociòlegs, filòsofs i historiadors tant de la ciència com de les matemàtiques. Si els camins de matemàtiques i de recorregut de la ciència només es troben coincidents coincidint, no serveix de base ni de guia per a l’altra. D’altra banda, si els camins estan destinats a estar vinculats d’alguna manera, l’afiliació entre tots dos és més que casualitat. Qualsevol resposta a aquesta consulta sembla necessàriament plantejar-se si alguna, almenys en la seva forma moderna, pot existir sense el desenvolupament contemporani de l’altra. Qualsevol esforç per abordar aquesta qüestió suposa inevitablement la consideració de la pregunta sense dubte de si la matemàtica s’inventa o es descobreix.

Es poden presentar primeres explicacions del món natural en termes estrictament naturalistes comuns a la llengua materna de l'investigador o, en alguns casos, a la llengua acadèmica, com el llatí o el grec a l'Oest i el mandarí a l'Orient. La ciència de l’antiguitat estava en gran part lliure de qualsevol vinculació necessària amb les matemàtiques. És cert que tan aviat com a primers observadors còsmics tant a l'Est com a l'Oest van començar a rastrejar els cels, va aparèixer alguna cosa semblant a l'aritmètica primerenca, com va fer alguns rudiments de la geometria. No obstant això, algunes ciències descriptives com la biologia, la fisiologia i la psicologia van avançar durant molts segles sense la dependència necessària de les matemàtiques. Fins i tot fins als segles XIX i XX, científics coneguts com a naturalistes van fer un treball científic sorprenent i descrit adequadament sense dependre gaire de maquinària matemàtica pesada. Noms que immediatament em venen al cap són Charles Darwin i E. O. Wilson. Per descomptat, avui en dia les ciències biològiques depenen del poder de les matemàtiques per agrupar les dades del pensament científic i organitzar patrons inferencials, que eren els primers cosmòlegs i físics contemporanis d’alta energia. Encara queda la pregunta: estan necessàriament lligades les dues vies?