Washington García ha escrit un diccionari. El va començar fa 20 anys, quan li van donar la jubilació, i ja té 90.000 entrades. El de la RAE en té 93.000. Es tracta d’un diccionari de mar: desenes de milers d’entrades de lèxic mariner en català (lexicmariner.info), que, diu García, s’havia perdut amb el temps. Ha treballat sempre a la biblioteca del Museu Marítim, l’únic lloc de Barcelona capaç de procurar-li la bibliografia que necessita. "Aquí soc un moble més", diu.

-Digui’m, ¿en quin moment se li va acudir una empresa semblant?

-Al jubilar-me, just en aquell moment. Sempre m’ha agradat el mar i durant molts anys vaig tenir un vaixell, navegava, feia regates. I alhora m’adonava que es parlava molt malament.

-¿Els mariners catalans no saben parlar?

-El problema és que la terminologia que utilitzen és moderna i castellanitzada. Hi ha molt vocabulari català que s’ha perdut. I com que no volia asseure’m a veure la televisió tot el dia, vaig pensar que podia dedicar-me a això.

-¿Treballa diàriament?

-Durant els primers 10 anys vaig venir sense interrupció cada dia, però llavors van començar a fer obres i vaig haver de treballar a casa meva. Però jo venia aquí des d’abans de jubilar-me, sempre m’ha agradat. De fet, he donat el meu diccionari al museu. Ja hem firmat el conveni. La idea és que ells el posin a la seva web.

-¿No hi ha diccionaris de lèxic mariner en català?

-Hi ha poca cosa, i amb poc vocabulari, diccionaris amb 2.000 entrades, coses així.

-Digui’m, ¿quins llibres dels que hi ha aquí li han resultat especialment útils?

-Doncs, miri, per exemple, el ‘Diccionario Marítimo Español’, del 1831. El vaig agafar i el vaig buidar tot. El mateix que amb l’Enciclopèdia Catalana i l’Espasa.

-¿M’està dient que es va llegir tota l’Enciclopèdia Catalana i tota l’Espasa?

-És clar. És part de la feina d’aquests 20 anys.

-Diguem que troba una paraula al ‘Diccionario Marítimo Español’. ¿Què fa llavors?

-Buscar la paraula en català. Si no la trobo, no la poso. Però gairebé sempre la trobo. A Castella no hi havia marina i van castellanitzar moltes paraules catalanes. Miri, ara estic treballant en el tema dels fars.

-¿Va per temes?

-Sí. Fars, astronomia, construcció, maniobres, pirates, dret marítim... Tot el que s’estudia en nàutica hi està d’alguna manera reflectit.

-Llavors, més que un diccionari és una enciclopèdia, ¿no?

-Sí, suposo que se n’ha de dir enciclopèdia. A una cosa que té més de 10.000 folis ja no se n’hi pot dir ‘diccionari’. Aquí m’han dit que pot ser un lèxic de referència. No gaire gent ha passat 20 anys buscant paraules.

-Parli’m d’una paraula que li hagi produït especial plaer trobar.

-'Perdiueta'. La vaig trobar a l’Enciclopèdia Catalana. Designa el punt on s’ajunten la proa del vaixell i el mascaró.

-¿Quanta feina li ha arribat a donar una paraula?

-Fins a una setmana. Una setmana de recerca i de feina fins a trobar-la en català.

-Quan es va dir a si mateix que no es dedicaria a veure la televisió sinó que faria un diccionari, ¿calculava que tardaria tant?

-No ho sé. No ho vaig pensar. Però la veritat és que sí, de paraula en paraula, la cosa s’ha anat allargant. Ara crec que això no s’acabarà mai. Per cert: el diccionari és de català, però també hi apareixen les paraules equivalents en castellà.

-¿No ha intentat publicar-lo en paper?

-Sí, ho he intentat. Però no he trobat interès. Ni tan sols per les institucions que en principi haurien de recolzar aquestes coses...

_______________________________________________________________

QUÈ ÉS LEXIC MARINER

 

La mar és un petit univers on cada cosa té el seu nom. Recollir en un vocabulari tots aquests noms és una tasca gairebé impossible. És per això que no existeix cap diccionari perfecte, complet, que resolgui tots els dubtes i cobreixi absolutament tots els camps del coneixement. I encara menys tenint el català com a vehicle de comunicació.

Lexicmariner vol oferir una eina útil que utilitza els recursos de les noves tecnologies per aplegar el vocabulari marítim català més accessible i complet possible. Es tracta d’una iniciativa particular, iniciada i desenvolupada per Washington Garcia, i que compta amb el suport del Museu Marítim de Barcelona.

El repte ha estat el de recollir un vocabulari marítim català a partir dels ja existents i ampliar-lo amb la consulta de diccionaris similars en castellà i altres llengües (més abundants) i buscant els equivalents més correctes. Tot plegat el recull de termes abasta el màxim de camps de coneixement: els vaixells, els esports, la meteorologia, el medi natural, la ciència, el dret, l’enginyeria naval, etc. L’objectiu final és aplegar en un únic vocabulari tot allò que té a veure amb la mar i que generalment queda dispers en vocabularis específics molt especialitzats i no sempre accessibles.

Es tracta naturalment d’un treball que no té un punt i final. Demana un esforç permanent de correcció i ampliació, que cal fer amb la col·laboració de tothom. Lexicmariner ofereix una eina de treball útil que vol ser també un estímul per avançar en un millor ús de la terminologia correcta en català i, més enllà, en un millor coneixement de las coses de la mar de la cultura catalana.

Molts dels termes inclosos en Lexicmariner van acompanyats d’una imatge identificativa. Sempre que ha estat possible s’ha utilitzat materials dels fons del Museu Marítim de Barcelona o de fons lliures de drets. En cas que detecteu qualsevol mena de problema en aquest sentit us agrairem que ens ho feu saber per tal retirar-es o substituir-les. En el mateix sentit, l’autor agrairà qualsevol suggeriment que contribueixi al millorament de Lexicmariner, així com la comunicació de qualsevol error o falta que s’hagi pogut cometre.

 

Washington Garcia