Resultats cercant per
categoria pals
14-03-2019 (1581 lectures)
| |
La revista SĂ piens d'aquest mes ha engegat una agra polèmica entre historiadors catalans. Dedica set pĂ gines, set, a mirar de rebatre les recerques de l'Institut Nova Història (INH), encapçalat per Jordi Bilbeny. La història Ă©s consciència col·lectiva i el relat de fets antics tĂ© un impacte directe sobre el nostre present. Si fĂ©ssim l'exercici d'imaginar que la ciutat de Girona la fundaren una colla de vietnamites, de ben segur que interpretarĂem d'una altra manera el tarannĂ ...
04-02-2019 (3220 lectures)
| |
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el mapa topogrà fic i geològic de Pals i en treu la conclusió que sà que n'hi havia: que Pals tenia port al segle XV, des d'on hauria salpat la primera expedició d'En...
14-09-2014 (11501 lectures)
| |
Per motius de logĂstica, l'Ăşltim territori de la penĂnsula al que van dir adĂ©u Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les CanĂ ries i d'allĂ cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa estĂ en ple AtlĂ ntic -sobre la ruta de les ĂŤndies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i mĂ©s tard van establir una base al cap de Bona...
05-04-2014 (6179 lectures)
| |
A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'Ăşs com a port, de la platja de...
05-04-2014 (6945 lectures)
| |
A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'Ăşs com a port, de la platja de...
05-04-2014 (6422 lectures)
| |
A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'Ăşs com a port, de la platja de...
05-04-2014 (6830 lectures)
| |
Una rada és una badia amb l'entrada estreta que permet fondejar-hi una flota. Es tracta d'una à rea tancada amb una obertura al mar, més estreta que una badia o un golf. Si l'obertura al mar és molt estreta, el pas rep el nom d'estret. Per la seva extensió no pot confondre's amb un estuari. Se les pot considerar ports naturals, atès que, com a tals se les ha utilitzat històricament al poder arrecerar-hi els vaixells de forma fà cil. A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports...
06-01-2014 (8704 lectures)
| |
Article amb tot l'historial de recerques fetes sobre el port de Pals en el que finalment es demostra documentalment que hi havia existit algun tipus de port, (p.e.: per varar els vaixells a la sorra com el de Barcelona fins el s.XVII).. atès que el 1827 la mà xima autoritat geogrà fica de Ferran VII diu:
..este puerto no está habilitado..
evidentment perquè s'havia cegat i no els va interessar obrir-lo de nou..
fins i tot al cap de cent anys hom negava que mai no hagués...
24-11-2013 (3062 lectures)
| |
04-11-2013 (5085 lectures)
| |
Les lluites polĂtiques pel control de l'aigua escassa han tingut lloc durant tota la història, i sense anar mĂ©s lluny, a la mateixa Catalunya, durant el segle XIV, les pugnes polĂtiques i els fenòmens atmosfèrics, van fer que un riu tan important com Ă©s el Ter canviĂ©s diverses vegades el seu lloc de desembocadura. El Ter desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això Ă©s aixĂ avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km mĂ©s cap...
04-11-2013 (5206 lectures)
| |
Pals va ser el port de sortida de les naus amb què Colom va realitzar el viatge de descoberta d’Amèrica, l’any 1492 Que Pals era vila reial ho demostra el document de la mà xima autoritat de Ferran VII Miñano-Machuca:
PALS, V. R. de España, provincia de
Cataluña , corregimiento y obispado de Gerona,
A. O. , 300 vecinos, 1,500 habitantes , una
parroquia , un hospital. Situada en una pe-
queña altura , a una legua del mar por la
parte del E., y la rodea una dilatada cam-...