Resultats cercant per
categoria Cortez
20-07-2021 (374 lectures)
| |
El romanç de JaufrĂ© Ă©s una novel·la del cicle artĂşs en vers, en occitĂ , amb 10.956 versos octosĂl·labs, escrits a finals del segle xii o principis del segle xiii. L'heroi, JaufrĂ© fill de Doson, Ă©s en realitat Girflet,fill de Do,un dels cavallers de la Taula Rodona2. És l'Ăşnica novel·la artĂşvica conservada en occitĂ (amb Blandin de Cornouaille,mĂ©s aviat considerada com un conte de fades relacionat amb la matèria de...
13-03-2021 (842 lectures)
| |
L’ alfabet etrusc era l’ alfabet utilitzat pels etruscs , una antiga civilització del centre i nord d’ Ità lia , per escriure la seva llengua , des de l’any 700 aC fins a mitjans el 100 dC .
L'alfabet etrusc deriva de l' alfabet eubeu utilitzat a les colònies gregues del sud d'Ità lia que pertanyia al tipus "occidental" ("vermell"), l'anomenat alfabet grec occidental . Diverses seqüències de cursiva antigues , inclòs l' alfabet llatà , en van derivar (o...
31-01-2020 (779 lectures)
| |
11-01-2020 (291 lectures)
| |
16-04-2017 (2291 lectures)
| |
07-12-2013 (4219 lectures)
| |
Nous étudions depuis déjà quelques années les fluctuations de notre langue maternelle.
Nous croyons utile, indispensable même, de faire connaître a nos compatriotes -à tous- les résultats de nos observations, absolument personnelles et rigoureusement...
23-10-2013 (679 lectures)
| |
El PeitovĂ (poetevin, o el peitavin de LionHeart ) Ă©s una llengua germana del PeitovĂ-Saintongeais, una de les llengĂĽes regionals de França, parlada a la provĂncia històrica de Poitou, ara dividida administrativament entre el PaĂs del Loira ( paĂŻsos del Loira ) i la Nouvelle-Aquitaine (Nova AquitĂ nia ). No es parla tant com abans, ja que els van forçar a parlar la forma estĂ ndard del francès. L'establishment francès anti-occitĂ -catalĂ va classificar el PeitovĂ com una de les...
28-09-2013 (3283 lectures)
| |
22-07-2013 (6422 lectures)
| |
Com que de tant en tant m’agrada remenar llibres que tinc a casa, un dia em va venir al cap un, que mirava de joveneta i que narrava els viatges fets pels primers i mĂtics exploradors, d’una manera absolutament cientĂfica però amena i planera. AixĂ m’endinsava en els viatges dels antics egipcis, els periples nĂ utics del grecs, les incursions dels Vikings a GroenlĂ ndia, l’anada de Marco Polo a la Xina, el llegendari “Preste Juan”, etc. El llibre es diu La Aventura de los...
03-04-2013 (10706 lectures)
| |
La massacre de La Glacière que va tenir lloc durant el 16 i el 17 d'octubre de 1791 al 'Tour de la Glacière' del Palais des Papes al Avinyó, unit recentment a França, va ser un exemple aïllat i primerenc de violència en la fase d’obertura de la Revolució Francesa; les massacres són interpretades pels historiadors francesos no com a presagiació de les massacres de setembre de 1792 i el [regnat del terror]] sinó com un darrer episodi en la lluita entre partidaris i defensors de la...
03-04-2013 (10684 lectures)
| |
L'origen del Semeuse es remunta a un projecte de 1887, de una medalla de recompensa per al Ministeri d'Agricultura.8,12.
El 1896,quan el ministre de Finances va encarregar noves monedes, Oscar Roty va reelaborar l'al·legoria de 1887 en un estil menys naturalista, més proper a l'art nouveau i més ben adaptat a les limitacions de l'encunyació industrial de monedes. 12.
La model que apareix dreta "com sembrant" en fotografies conegudes (una visible al Roty Museum, l'altra a la de La...
23-10-2010 (22920 lectures)
| |
Heus acà un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l’article del 2003: "EL CASTELLÀ ÉS UN DIALECTE DEL CATALÀ" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d’aquella época al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google).
Pot-ser era un HOAX... peró el que diu no està tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d’ull...
"Algunas de las más de 350 palabras que la Real Academia Española reconoce de origen catalán son:...
23-10-2010 (9366 lectures)
| |
ContrĂ riament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romĂ la gent no parlava llatĂ, sinĂł una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italiĂ -antic). El llatĂ, i aquest "proto-romanç" serien dues llengĂĽes germanes dintre del mateix tronc de les llengĂĽes indoeuropees....
23-10-2010 (37636 lectures)
| |
En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut "ciao" dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català . Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Ità lia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia...
23-10-2010 (5759 lectures)
| |
ContrĂ riament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romĂ la gent no parlava llatĂ, sinĂł una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (pel Cortez =>italiĂ antic). El llatĂ, i aquest "proto-romanç" serien dues germanes del mateix tronc de les llengĂĽes indoeuropees.
La gramĂ tica Ă©s diferent.. No Ă©s casual que el llatĂ tingui declinacions i que cap de les seves llengĂĽes filles en tingui; que mentre que en el llatĂ hi ha tres gèneres: masculĂ, femenĂ, neutre, en totes les...
23-10-2010 (7329 lectures)
| |
ContrĂ riament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romĂ la gent no parlava llatĂ, sinĂł una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italiĂ -antic). El llatĂ, i aquest "proto-romanç" serien dues llengĂĽes germanes dintre del mateix tronc de les llengĂĽes indoeuropees....
22-10-2010 (9796 lectures)
| |
Heus acĂ un article de l'any 2003 : "Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen"...
10-08-2010 (5996 lectures)
| |
(«La langue romane du midi de la France et ses différents noms» dans Annales du Midi, n° 1, 1889, pp....
23-05-2010 (24236 lectures)
| |
Juan Calsapeu se hizo eco de la posible filiaciĂłn catalana del salud ciao diciendo: "..Primer Manel Capdevila, y despuĂ©s Frank DubĂ© y Jordi Bilbeny, proponĂan que la palabra italiano puede provenir del seáis catalán. Los tres alegaban la larga presencia catalana en Italia y dudaban del paso Schiavo> ciao, propugnado hasta ahora por la filologĂa italiana .....
23-05-2010 (2164 lectures)
| |
23-05-2010 (14689 lectures)
| |
Joan Calsapeu echoed the possible Catalan affiliation of "ciao" health, saying: "." First Manel Capdevila, and then Frank Dubé and Jordi Bilbeny, proposed that the Italian word can come from the Catalan siau. All three alleged the long Catalan presence in Italy and doubted the schiavo>ciao passage, advocated so far by Italian...
13-04-2010 (2176 lectures)
| |
12-04-2010 (6352 lectures)
| |
La Seqüència de Santa Eulà lia és el primer text literari escrit en el proto-occità que donaria lloc a l'occità i al català . Està dedicada a Santa Eulà lia de Barcelona (no a la de Mèrida que és un invent) i s’inspira en un himne del poeta llatà cristià Prudenci, que es pot llegir al Peristephanon. Data del any 880 o 881, la seva redacció es va realitzar en una zona situada entre Lieja i Aquisgrà i forma part d’una col·lecció de discursos llatins de San Gregori. Formalment...
08-04-2010 (5055 lectures)
| |
Ens han robat Sta.Eulà lia.. en aquest cas per doble compte..diuen que Santa Eulà lia és de Mèrida!.. com "los conquistadores", que nosaltres l'hem copiat d'ells i a sobre diuen que el document Sequència de Santa Eulà lia -escrit en proto-occità -.. està en escrit en francès antic!.. -com en el cas dels juraments d'Estrasburg... però si només cal llegir-lo!.
Ha calgut fer un altre article corregint els despropòsits que s'arriben a dir sobre el document més antic conservat sobre...
03-04-2010 (14167 lectures)
| |
L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà , com a botà de guerra un document que demostra que el català , o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el...
27-03-2010 (9969 lectures)
| |
Los juraments d'Estrasborg (en latin Sacramenta Argentariae), son de manuscrits que foguèron redigit per oficializar una aliança signada lo 14 de febrièr de 842, entre dos felens de Carlesmanhe, Carles lo Calvet e LoĂs lo Germanic, contra las ambicions de son fraire ainat, Lotari Ièr.
Los juraments son redigits dins las doas lengas dels sobeirans: lenga alemanda (germanica) per LoĂs lo Germanic e lenga romanica per Carles lo Calvet. Aquesta llengua Ă©s lo provençal o llemosĂ -LA...
31-01-2010 (565 lectures)
| |
...