El romanç de Jaufré és una novel·la del cicle artús en vers, en occità, amb 10.956 versos octosíl·labs, escrits a finals del segle xii o principis del segle xiii. L'heroi, Jaufré fill de Doson, és en realitat Girflet,fill de Do,un dels cavallers de la Taula Rodona2. És l'única novel·la artúvica conservada en occità (amb Blandin de Cornouaille,més aviat considerada com un conte de fades relacionat amb la matèria de... [+]

El Peitoví (poetevin, o el peitavin de LionHeart ) és una llengua germana del Peitoví-Saintongeais, una de les llengües regionals de França, parlada a la província històrica de Poitou, ara dividida administrativament entre el País del Loira ( països del Loira ) i la Nouvelle-Aquitaine (Nova Aquitània ). No es parla tant com abans, ja que els van forçar a parlar la forma estàndard del francès. L'establishment francès anti-occità-català va classificar el Peitoví com una de les... [+]

Ens han robat Sta.Eulàlia.. en aquest cas per doble compte..diuen que Santa Eulàlia és de Mèrida!.. com "los conquistadores", que nosaltres l'hem copiat d'ells i a sobre diuen que el document Sequència de Santa Eulàlia -escrit en proto-occità-.. està en escrit en francès antic!.. -com en el cas dels juraments d'Estrasburg... però si només cal llegir-lo!. Ha calgut fer un altre article corregint els despropòsits que s'arriben a dir sobre el document més antic conservat sobre... [+]

Los juraments d'Estrasborg (en latin Sacramenta Argentariae), son de manuscrits que foguèron redigit per oficializar una aliança signada lo 14 de febrièr de 842, entre dos felens de Carlesmanhe, Carles lo Calvet e Loís lo Germanic, contra las ambicions de son fraire ainat, Lotari Ièr. Los juraments son redigits dins las doas lengas dels sobeirans: lenga alemanda (germanica) per Loís lo Germanic e lenga romanica per Carles lo Calvet. Aquesta llengua és lo provençal o llemosí -LA... [+]

Hi ha un poema en occità-gascó sobre la conquesta de Pampalona al 1390, i l'estudiós francès autor del llibre on el transcriu, explica que la llengua que es parlava a Pampalona (encara que als pobles, com Biurrun, Irurtzun o Berriozar, es parlés euskera) era diferent de l'occità i cita com a prova un document existent als arxius navarresos sobre l'acta d'unió de quatre barris (la Navarreria, San Nicholau, Sant Miguel i Sant Cernin) per a formar Pampalona.. llegiu-lo i opineu.. és la... [+]

La massacre de La Glacière que va tenir lloc durant el 16 i el 17 d'octubre de 1791 al 'Tour de la Glacière' del Palais des Papes al Avinyó, unit recentment a França, va ser un exemple aïllat i primerenc de violència en la fase d’obertura de la Revolució Francesa; les massacres són interpretades pels historiadors francesos no com a presagiació de les massacres de setembre de 1792 i el [regnat del terror]] sinó com un darrer episodi en la lluita entre partidaris i defensors de la... [+]

(«La langue romane du midi de la France et ses différents noms» dans Annales du Midi, n° 1, 1889, pp.... [+]

Heus ací un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l’article del 2003: "EL CASTELLÀ ÉS UN DIALECTE DEL CATALÀ" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d’aquella época al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google). Pot-ser era un HOAX... peró el que diu no està tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d’ull... "Algunas de las más de 350 palabras que la Real Academia Española reconoce de origen catalán son:... [+]

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (pel Cortez =>italià antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues germanes del mateix tronc de les llengües indoeuropees. La gramàtica és diferent.. No és casual que el llatí tingui declinacions i que cap de les seves llengües filles en tingui; que mentre que en el llatí hi ha tres gèneres: masculí, femení, neutre, en totes les... [+]

En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.." És de tots conegut que els avis -sobretot a pagès- empren el "siau" o fins i tot "apa siau"... [+]

Joan Calsapeu se hizo eco de la posible filiación catalana del saludo ciao diciendo: "..Primero Manel Capdevila, y después Frank Dubé y Jordi Bilbeny, propusieron que la expresión italiana puede provenir del "siau" catalán. Los tres alegaban la larga presencia catalana en Italia y dudaban del paso Schiavo > ciao, propugnado hasta ahora por la filología italiana .. "Es de todos conocido que los abuelos -sobre todo los campesinos- emplean el "siau" o incluso "apa... [+]