Resultats cercant per
categoria Cortez
| 04-01-2021 (165 lectures)
| |
El PeitovĂ (poetevin, o el peitavin de LionHeart ) Ă©s una llengua germana del PeitovĂ-Saintongeais, una de les llengĂĽes regionals de França, parlada a la provĂncia històrica de Poitou, ara dividida administrativament entre el PaĂs del Loira ( paĂŻsos del Loira ) i la Nouvelle-Aquitaine (Nova AquitĂ nia ). No es parla tant com abans, ja que els van forçar a parlar la forma estĂ ndard del francès. L'establishment francès anti-occitĂ -catalĂ va classificar el PeitovĂ com una de les...
| 31-01-2020 (253 lectures)
| |
| 31-01-2020 (257 lectures)
| |
| 11-01-2020 (194 lectures)
| |
| 05-02-2019 (3530 lectures)
| |
En moltes obres escrites hi referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya. Una llista de referències catalanes en obres escrites hauria de permetre la consulta de moltes particularitats catalanes poc conegudes.
La mateixa diversitat de conceptes inclosos, difĂcils de classificar, explica el format de calaix de sastre emprat. Hi ha un Ăndex...
| 24-04-2017 (1730 lectures)
| |
Penso que el català -occità (com va passar a l'Índia amb les seves 175 llengües i l'Anglés) es feia servir com a "lingua franca" entre diferents pobles d'Europa cada un amb una llengua derivada del romanç, i que possiblement en aquella època tampoc eren uniformes ni tampoc ho era la seva ortografia (com a cas particular els navarresos i bascs que parlaven un euskera diferent a cada...
| 16-04-2017 (1440 lectures)
| |
| 17-05-2015 (3505 lectures)
| |
Santander era "Sent Andir" (Sent Andreu) el 1349, en plena guerra dels 100 anys, quan els de Baione, a l'AquitĂ nia anglesa aliada de Borgonya, parlaven la mateixa llengua que els Borgonyons i els normands reis d'Angleterra (Leonor d'AquitĂ nia, Ricard Cor de LleĂł), ja que n'eren sĂşbdits..
és a dir => un gascó que sembla més català que occità ..
es tracte -no ho dubteu- de la mateixa llengua "romanesque" que parlava en Mandevila i també el Duc de Borgonya rebesavi de Carles V
(quina...
| 13-04-2015 (1800 lectures)
| |
| 12-04-2015 (5084 lectures)
| |
La Seqüència de Santa Eulà lia és el primer text literari escrit en el proto-occità que donaria lloc a l'occità i al català . Està dedicada a Santa Eulà lia de Barcelona (no a la de Mèrida que és un invent) i s’inspira en un himne del poeta llatà cristià Prudenci, que es pot llegir al Peristephanon. Data del any 880 o 881, la seva redacció es va realitzar en una zona situada entre Lieja i Aquisgrà i forma part d’una col·lecció de discursos llatins de San Gregori. Formalment...
| 08-04-2014 (3989 lectures)
| |
Ens han robat Sta.Eulà lia.. en aquest cas per doble compte..diuen que Santa Eulà lia és de Mèrida!.. com "los conquistadores", que nosaltres l'hem copiat d'ells i a sobre diuen que el document Sequència de Santa Eulà lia -escrit en proto-occità -.. està en escrit en francès antic!.. -com en el cas dels juraments d'Estrasburg... però si només cal llegir-lo!.
Ha calgut fer un altre article corregint els despropòsits que s'arriben a dir sobre el document més antic conservat sobre...
| 31-03-2014 (2844 lectures)
| |
ovvero le voci, frasi, forme, e maniere di dire, che la gentilissima, e celebre lingua toscana ha preso dalla provenzale : arricchite, e illustrate, e difese con motivi, con autoritĂ , e con esempj : aggiuntevi alcune memorie, o notizie istoriche intorno agli antichi poeti provenzali ... particolarmente circa alcuni di quelli, tra gli altri molti che furono di nazione catalana, cavate da' Mss. vaticani, laurenziani, e altronde
Nella stamperia di Antonio de' Rossi ... in In Roma...
| 27-03-2014 (7766 lectures)
| |
Los juraments d'Estrasborg (en latin Sacramenta Argentariae), son de manuscrits que foguèron redigit per oficializar una aliança signada lo 14 de febrièr de 842, entre dos felens de Carlesmanhe, Carles lo Calvet e LoĂs lo Germanic, contra las ambicions de son fraire ainat, Lotari Ièr.
Los juraments son redigits dins las doas lengas dels sobeirans: lenga alemanda (germanica) per LoĂs lo Germanic e lenga romanica per Carles lo Calvet. Aquesta llengua Ă©s lo provençal o llemosĂ -LA...
| 07-12-2013 (3506 lectures)
| |
Nous étudions depuis déjà quelques années les fluctuations de notre langue maternelle.
Nous croyons utile, indispensable même, de faire connaître a nos compatriotes -à tous- les résultats de nos observations, absolument personnelles et rigoureusement...
| 28-09-2013 (2640 lectures)
| |
| 22-07-2013 (5776 lectures)
| |
Com que de tant en tant m’agrada remenar llibres que tinc a casa, un dia em va venir al cap un, que mirava de joveneta i que narrava els viatges fets pels primers i mĂtics exploradors, d’una manera absolutament cientĂfica però amena i planera. AixĂ m’endinsava en els viatges dels antics egipcis, els periples nĂ utics del grecs, les incursions dels Vikings a GroenlĂ ndia, l’anada de Marco Polo a la Xina, el llegendari “Preste Juan”, etc. El llibre es diu La Aventura de los...
| 12-06-2013 (3362 lectures)
| |
Hi ha un poema en occità -gascó sobre la conquesta de Pampalona al 1390, i l'estudiós francès autor del llibre on el transcriu, explica que la llengua que es parlava a Pampalona (encara que als pobles, com Biurrun, Irurtzun o Berriozar, es parlés euskera) era diferent de l'occità i cita com a prova un document existent als arxius navarresos sobre l'acta d'unió de quatre barris (la Navarreria, San Nicholau, Sant Miguel i Sant Cernin) per a formar Pampalona.. llegiu-lo i opineu.. és la...
| 03-04-2013 (11275 lectures)
| |
L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà , com a botà de guerra un document que demostra que el català , o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el...
| 03-04-2013 (10000 lectures)
| |
La massacre de La Glacière que va tenir lloc durant el 16 i el 17 d'octubre de 1791 al 'Tour de la Glacière' del Palais des Papes al Avinyó, unit recentment a França, va ser un exemple aïllat i primerenc de violència en la fase d’obertura de la Revolució Francesa; les massacres són interpretades pels historiadors francesos no com a presagiació de les massacres de setembre de 1792 i el [regnat del terror]] sinó com un darrer episodi en la lluita entre partidaris i defensors de la...
| 22-10-2011 (8279 lectures)
| |
Heus acĂ un article de l'any 2003 : "Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen"...
| 10-08-2011 (4606 lectures)
| |
(«La langue romane du midi de la France et ses différents noms» dans Annales du Midi, n° 1, 1889, pp....
| 02-05-2011 (638 lectures)
| |
| 23-10-2010 (4860 lectures)
| |
Grà cies a l'hebraista francés Claude Duret, i, a les seues obres Thrésor de l'Histoire des Langues de cet Univers & Histoire admirable des plantes et herbes esmerveillables & miraculeuses en nature, en edicions publicades de 1605 al 1619 a Yverdun (Suiza), sabem que Mandeville va escriure originalment la seva obra "El Llibre de les Meravelles del Món" en llengua romanesca. Ens re-copia uns troços del manuscrit original del segle XIV, on es pot veure que no es tracta d'occità sinó de...
| 23-10-2010 (20445 lectures)
| |
Heus acà un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l’article del 2003: "EL CASTELLÀ ÉS UN DIALECTE DEL CATALÀ" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d’aquella época al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google).
Pot-ser era un HOAX... peró el que diu no està tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d’ull...
"Algunas de las más de 350 palabras que la Real Academia Española reconoce de origen catalán son:...
| 23-10-2010 (7353 lectures)
| |
ContrĂ riament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romĂ la gent no parlava llatĂ, sinĂł una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italiĂ -antic). El llatĂ, i aquest "proto-romanç" serien dues llengĂĽes germanes dintre del mateix tronc de les llengĂĽes indoeuropees....
| 23-10-2010 (4045 lectures)
| |
ContrĂ riament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romĂ la gent no parlava llatĂ, sinĂł una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (pel Cortez =>italiĂ antic). El llatĂ, i aquest "proto-romanç" serien dues germanes del mateix tronc de les llengĂĽes indoeuropees.
La gramĂ tica Ă©s diferent.. No Ă©s casual que el llatĂ tingui declinacions i que cap de les seves llengĂĽes filles en tingui; que mentre que en el llatĂ hi ha tres gèneres: masculĂ, femenĂ, neutre, en totes les...
| 23-10-2010 (6569 lectures)
| |
ContrĂ riament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romĂ la gent no parlava llatĂ, sinĂł una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italiĂ -antic). El llatĂ, i aquest "proto-romanç" serien dues llengĂĽes germanes dintre del mateix tronc de les llengĂĽes indoeuropees....
| 23-05-2010 (21048 lectures)
| |
En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català . Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Ità lia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.." És de tots conegut que els avis -sobretot a pagès- empren el "siau" o fins i tot "apa siau"...
| 23-05-2010 (1867 lectures)
| |
| 23-05-2010 (13964 lectures)
| |
Joan Calsapeu se hizo eco de la posible filiaciĂłn catalana del saludo ciao diciendo: "..Primero Manel Capdevila, y despuĂ©s Frank DubĂ© y Jordi Bilbeny, propusieron que la expresiĂłn italiana puede provenir del "siau" catalán. Los tres alegaban la larga presencia catalana en Italia y dudaban del paso Schiavo > ciao, propugnado hasta ahora por la filologĂa italiana .. "Es de todos conocido que los abuelos -sobre todo los campesinos- emplean el "siau" o incluso "apa...
...
