02-03-2024  (108 lectures) Categoria: Articles

Drakar

Drakkar
Tipus drakkar

Un¬†drakkar (tamb√© anomenat¬†l√•ngskip; en¬†espanyol, ¬ębarco largo¬Ľ) √©s una¬†embarcaci√≥ de¬†casc trincat que data del per√≠ode compr√®s entre els anys¬†700 i¬†1000. Va ser utilitzat pels¬†escandinaus i¬†vikings en les seves incursions guerreres tant costaneres com de l'interior. Van ser el major exponent del poder militar dels escandinaus, que els consideraven com la seva m√©s valuosa rel√≠quia. A les¬†illes Lofoten (Noruega), alguns vaixells de pesca encara continuen fabricant-se seguint les mateixes t√®cniques.

√ćndex

Origen del nom

La paraula¬†drakkar √©s una transformaci√≥ francesa (Augustin Jal 1840) d'un modern terme suec en plural¬†drakar ¬ędragons¬Ľ, l'antic terme¬†island√®s dreki va ser usat per designar el¬†drac. A les embarcacions conegudes com a¬†drakkar se les ha anomenat aix√≠ a causa que sovint el¬†mascar√≥ de proa consistia en la representaci√≥ del cap d'aquestes b√®sties fabuloses. Es va anomenar per tant¬†drakkar aquestes embarcacions per meton√≠mia d'una de les parts que les constitu√Įen. En els antics escrits islandesos se cita que les¬†lleis paganes prohibien l'√ļs d'aquests caps quan sortien a la mar, per√≤ que, si es feia la pe√ßa, havia de ser desmuntable, de manera que es tregu√©s en acostar-se a la costa de nou per evitar que els¬†landv√¶ttir (esperits protectors de la terra) es veiessin intimidats.1‚Äč

¬ęDrac¬Ľ, en singular, era¬†dreki; en plural,¬†drekar, de manera que¬†drakkar √©s deformaci√≥ del que significava ¬ędracs¬Ľ, ¬ęmascarons¬Ľ, o b√© ¬ębarcos¬Ľ.2‚Äč

Descripció

Drakkar segons el tapís de Bayeux. La imatge correspon al regnat de Guillermo el Conqueridor i la seva campanya de conquesta d'Anglaterra. S' observen algunes diferències amb els drakkar originals, la més important són els escuts ovalats a l' interior de la nau, en lloc dels clàssics rodons penjats a l' exterior.

Les principals fonts d'informaci√≥ disponibles sobre navegaci√≥ vikinga procedeixen de les cr√≤niques contempor√†nies i¬†sagues n√≤rdiques: unes hist√≤riques, c√≤dexs de lleis o textos morals (√ćslendingab√≥k,¬†Landn√°mab√≥k,¬†Grag√°s i¬†Konungs skuggsj√°); sagues (saga GrŇďnlendinga i¬†saga Orkneyinga); o¬†poesia esc√†ldica (Hafger√įingadr√°pa) que ofereixen en el seu conjunt una rica font de detalls sobre diferents tipus de naus, noms, construcci√≥, naufragis, estacions apropiades per navegar, marineria, t√®cniques de navegaci√≥ i condicions clim√†tiques¬†a l'Atl√†ntic Nord. El problema que uneix totes aquestes obres √©s que relaten conceptes dels segles IX a l'XI i van ser escrits cap al segle¬†xiii, quan la l√≠nia de ficci√≥ i realitat era pr√†cticament inexistent.3‚Äč

Els¬†drakkars eren embarcacions llargues, estretes, livianes i amb poc¬†calat, amb¬†rems en gaireb√© tota la longitud del casc. Versions posteriors inclo√Įen un √ļnic¬†pal amb una¬†vela rectangular que facilitava la feina dels remers, especialment durant les llargues travessies. En combat, la variabilitat del vent i la rudiment√†ria vela convertien els remers en el principal mitj√† de propulsi√≥ de la nau.

Gaireb√© tots els¬†drakkars eren constru√Įts sense utilitzar¬†quadros. Utilitzaven el m√®tode de¬†casc trincat, superposant planxes de fusta unes a les altres i per tapar les juntes d'uni√≥ entre les planxes s'utilitzava musc impregnat amb¬†brea. El redu√Įt pes del¬†drakkar i el seu poc calat feien possible que navegu√©s per aig√ľes de nom√©s un metre de profunditat, cosa que possibilitava un r√†pid desembarcament i fins i tot el transportar l'embarcaci√≥ per terra.

En su origen estas embarcaciones no ten√≠an¬†quilla, la que no se impuso hasta el siglo¬†vii para ofrecer mayor estabilidad durante la navegaci√≥n. Tambi√©n inventaron un ingenioso tim√≥n que estaba fijado a¬†estribor.4‚Äč

Construcción

Una réplica moderna de un barco vikingo. Esta drakkar es del tipo snekkja.

Eran de madera, las mejores pistas sobre las t√©cnicas de construcci√≥n de los¬†drakkars provienen de los barcos f√ļnebres. En la sociedad vikinga era com√ļn que los reyes fuesen incinerados junto con su¬†drakkar y sus m√°s valiosas posesiones. El¬†barco funerario de¬†Oseberg en¬†Noruega y el¬†drakkar anglosaj√≥n de¬†Sutton Hoo en¬†Inglaterra son buenos ejemplos.

Maqueta de un Drakkar expuesta en el¬†Museo del Mar de Galicia en¬†Vigo (Espa√Īa).

Los drakkars eran extraordinariamente estrechos en relación con su longitud, sobre todo si los comparamos con los estándares actuales. El mayor drakkar descubierto (en el puerto de Roskilde) tiene 35 m de eslora, y el encontrado en el puerto de Hedeby tiene la mayor relación longitud/anchura: 11,4 a 1. Sin embargo, embarcaciones más recientes, optimizadas para la navegación, tenían ratios más bajos, a menudo de 1 a 7 o incluso de 1 a 5.

En contraste, los barcos escandinavos dedicados al comercio, llamados knarrs, tenían mayor calado y eran más anchos para acomodar la carga; para navegar dependían mucho más de las velas. Es posible establecer una relación similar entre las galeras mediterráneas y los barcos mercantes, más redondeados.

Más tarde se empezaron a utilizar velas rectangulares hechas de lana y reforzadas con cuero. Los drakkars eran muy rápidos y veloces, alcanzando velocidades de 14 nudos. Eran naves con una excelente navegabilidad, pero, al ser esencialmente embarcaciones abiertas, no eran muy habitables. Sin embargo, esto no impidió a los primeros exploradores escandinavos descubrir y asentarse en Islandia, Groenlandia e incluso llegar hasta Terranova (Vinland).

Tipos de barcos

Réplica de drakkar navegando en aguas de Estocolmo.

Los drakkars pueden clasificarse en varios tipos en funci√≥n del tama√Īo, de los detalles constructivos y de su prestigio/categor√≠a.

Snekkar (snekkja)

El snekke era el barco de guerra por excelencia. Un snekke típico podía tener unos 17 m de eslora, una manga de 2,5 m y un calado de solo 0,5 m. Su tripulación se compondría de unos 25 hombres.

El¬†snekke continu√≥ evolucionando tras el fin de la √©poca vikinga. Los √ļltimos¬†snekkar noruegos eran m√°s grandes y pesados que los barcos de la¬†√©poca vikinga.

Langskip

Eran barcos de prestigio, tan grandes como les permit√≠a su¬†quilla. Sus dimensiones eran variadas y no fue un tipo de barco demasiado frecuente. El¬†Vikingeskibsmuseet tiene un barco drag√≥n de 30¬†m de¬†eslora, 3,9¬†m de¬†manga y 0,9¬†m de¬†puntal. Llevar√≠a entre 61 y 121 hombres, seg√ļn si utilizaba uno o dos por cada remo.

Knarr

El¬†knarr era la versi√≥ comercial del drakkar, especialment constru√Įt per a tota mena de c√†rrega incl√≤s tropes si era necessari, bestiar i comer√ß de¬†thralls (esclaus).

Drakkars famosos

Ormen Lange
L'Ormen Lange (la Gran Serp) era el drakkar més famós del rei viking Olaf Tryggvason (Olaf I de Noruega).
Mora
El Mora va ser el vaixell que Guillermo el Conquistador va rebre com a regal de la seva esposa Matilde. Va ser el vaixell insígnia durant la conquesta d'Anglaterra.

Galeria

Vegeu també

Referències

  1. ‚ÜĎ Landn√°mab√≥k, ed. Jakob Benediktsson, √ćslenzk fornrit, Vol. I, 1986, Reykjav√≠k, p. 201.
  2. ‚ÜĎ Velasco, Manuel (2008)¬†Breu Hist√≤ria dels Vikings, p. 69.¬†ISBN 84-9763-198-6.
  3. ‚ÜĎ Forte, Oram, and Pedersen (2005),¬†Viking Empires, p. 119.¬†ISBN 0-521-82992-5.
  4. ‚ÜĎ Cohat, Yves.¬†Els vikings, reis dels mars, p. 72. (1989) ISBN 9-788403-600577.

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.