El dolor torà cic o dolor al pit és un sÃmptoma que pot estar associat a nombroses anomalies i malalties, generalment és considerat una emergència per motiu de la possibilitat d'angina de pit o d'infart de miocardi, malalties cardÃaques a les quals el dolor torà cic pot associar-se. Quan el dolor torà cic no es pot atribuir a patologies del cor, hom s'hi refereix com a dolor torà cic no cardÃac. Les guies més recents recomanen atribuir a la fase del triatge el codi vermell a un dolor torà cic de presumpte origen cardÃac.
En resum és un dolor o unes molèsties al pit, normalment a la part davantera del pit.[1] Es pot mostrar segons el cas, com una punxada, com una pressió, com una pesadesa o com una compressió i segons la intensitat com agut, somort, etc...[2] Els sÃmptomes associats poden incloure dolor a l'espatlla, al coll, a la mandÃbula, al braç o a la part superior de l'abdomen, juntament amb nà usees, sudoració o dificultat per respirar.[1] [2]
Bà sicament, es pot dividir en "dolor relacionat amb el cor" i "dolor no relacionat amb el cor".[1] [3] El dolor a causa d'un flux sanguini insuficient al cor també s'anomena angina de pit.[4] Les persones amb diabetis o persones grans poden tenir sÃmptomes menys clars.[2]
Les causes greus i relativament freqüents inclouen la sÃndrome coronà ria aguda com ara un atac de cor (31%), embòlia pulmonar (2%), pneumotòrax, pericarditis (4%), dissecció aòrtica (1%) i ruptura esofà gica.[2] Altres causes comunes inclouen la malaltia de reflux gastroesofà gic (40%), dolor muscular o esquelètic (28%), pneumònia (2%), herpes zòster (0,5%), pleuritis, trastorns traumà tics i d'ansietat.[2] [5] La determinació de la causa del dolor al pit es basa en la història clÃnica d'una persona, un examen fÃsic i altres proves mèdiques.[2] Al voltant del 3% dels atacs cardÃacs, però, inicialment es perden.[1]
El tractament del dolor al pit es basa en la causa subjacent.[1] El tractament inicial sovint inclou els medicaments aspirina i nitroglicerina.[1] [6] La resposta al tractament no sol indicar si el dolor està relacionat amb el cor.[1] Quan la causa no està clara, la persona pot ser derivada per a una avaluació posterior.[2]
El dolor torà cic representa al voltant del 5% dels problemes que presenten a la sala d'urgències.[2] Als Estats Units, uns 8 milions de persones van al servei d'urgències amb dolor al pit a l'any.[1] D'aquests, prop del 60% estan ingressats a l'hospital o a una unitat d'observació.[1] El cost de les visites d'emergència per dolor de pit als Estats Units és de més de 8.000 milions de dòlars anuals.[5] El dolor torà cic representa aproximadament el 0,5% de les visites dels nens al servei d'urgències.[7]
Simptomatologia
El dolor torà cic pot presentar-se de diferents maneres segons el diagnòstic subjacent, també pot variar d'una persona a una altra segons l'edat, el sexe, el pes i altres diferències.[8] El dolor al pit pot presentar-se com una sensació de punxada, ardor, dolor, agut o com una pressió al pit,[9][8] com també pot irradiar o moure's a diverses altres zones del cos. Això pot incloure l'espatlla superior, el coll, els braços esquerre o dret, la columna cervical, l'esquena i la part superior de l'abdomen.[10] Altres sÃmptomes associats amb el dolor torà cic poden incloure nà usees, vòmits, marejos, dificultat per respirar, ansietat i sudoració.[9] [8] El tipus, la gravetat, la durada i els sÃmptomes associats del dolor al pit poden ajudar a guiar el diagnòstic i el tractament posterior.
Etiologia
Existeixen nombroses causes del dolor al pit, van des d'algunes extremament greus que amenacen la vida del pacient, fins d'altres menys greus, com és el cas d'una patologia gastroesofà gica, que és un 40% de la mostra de dolors torà cics.[11]
En adults, les causes més freqüents de dolor torà cic inclouen: gastrointestinal (40%), malaltia de l'artèria coronà ria (31%), musculoesquelètica (28%), pericarditis (4%) i embòlia pulmonar (2%).[12] Altres causes menys freqüents inclouen: pneumònia, cà ncer de pulmó i aneurismes aòrtics.[12] Les causes psicogèniques del dolor al pit poden incloure atacs de pà nic ; tanmateix, aquest és un diagnòstic d'exclusió.[13]
En els nens, les causes més freqüents de dolor al pit són els músculs esquelètics (76-89%), l'asma induïda per l'exercici (4-12%), les malalties gastrointestinals (8%) i les causes psicogèniques (4%).[14] El dolor al pit en els nens també pot tenir causes congènites.
Cardiovascular
Un bloqueig de les artèries coronà ries pot provocar un atac de cor
- SÃndrome coronà ria aguda
- Angina estable o inestable
- Infart de miocardi ("atac de cor"): les persones solen queixar-se d'una sensació de pressió o compressió sobre el pit.[15] Altres sÃmptomes associats són: sudoració excessiva, nà usees, vòmits i debilitat.[15] El dolor torà cic s'associa més freqüentment amb un infart anterior a causa de la deterioració del ventricular esquerre ; l'infart inferior s'associa més freqüentment amb nà usees, vòmits i sudoració excessiva a causa de la irritació del nervi vag ; l'infart lateral s'associa amb dolor al braç esquerre.
- Angina de Prinzmetal: el dolor al pit és causat per un vasoespasme coronari. Més freqüent en dones menors de 50 anys. La persona sol queixar-se de dolor al pit en repòs. Pot ocórrer a primera hora del matà que desperta la persona del son.
- Consum de cocaïna: se sospita d'aquesta condició quan una persona amb poc o cap risc d'arterioesclerosi presenta dolor torà cic no traumà tic. La ingestió de cocaïna pot causar vasoconstricció de les artèries coronà ries, produint aixà un dolor al pit similar a un atac de cor. Els sÃmptomes poden aparèixer en una hora després del consum de cocaïna.
- Estenosi aòrtica: aquesta condició es produeix quan la persona té una và lvula bicúspide congènita subjacent, esclerosi aòrtica o antecedents de febre reumà tica. El dolor al pit sol passar durant l'activitat fÃsica. El sÃncope és un sÃmptoma tardà . També es poden presentar signes i sÃmptomes d'insuficiència cardÃaca. En l'auscultació, el soroll sistòlic d'ejecció fort es pot escoltar millor al segon espai intercostal dret i s'irradia a l'artèria caròtida del coll. La divisió del segon so cardÃac s'escolta en l'estenosi severa.
- Miocardiopatia hipertròfica: és la hipertròfia del septe interventricular que provoca l'obstrucció del flux de sortida del ventricle esquerre. La dispnea i el dolor de pit es produeixen habitualment durant les activitats dià ries. De vegades, pot ocórrer sÃncope (desmais). A l'examen fÃsic, les troballes significatives inclouen: soroll sistòlic fort i triple impuls apical palpable a causa del quart so cardÃac presistòlic palpable.
- La dissecció aòrtica es caracteritza per un fort dolor al pit que irradia l'esquena. Normalment s'associa amb la sÃndrome de Marfan i la hipertensió. A l'exploració, es pot escoltar soroll d'insuficiència aòrtica amb polsos radials desiguals.[16]
- Pericarditis: aquesta condició pot ser el resultat d'una infecció viral com el virus coxsackie i l'ecovirus, la tuberculosi, la malaltia autoimmune, la urèmia i després d'un infart de miocardi (sÃndrome de Dressler). El dolor torà cic sovint és de naturalesa pleurÃtica (associat a la respiració) que s'agreuja en estar ajagut i s'alleuja en asseure's cap endavant, de vegades, acompanyat de febre. A l'auscultació, es pot escoltar el fregament pericà rdic.
- Taponament cardÃac
- ArrÃtmia: la fibril·lació auricular i una sèrie d'altres arrÃtmies poden causar dolor al pit.
- Miocarditis
- SÃndrome de prolapse de la và lvula mitral: les afectades solen ser dones primes que presenten un dolor torà cic de qualitat agut, localitzat a l'à pex i alleugerit quan s'estira. Altres sÃmptomes inclouen: dificultat per respirar, fatiga i palpitacions. En l'auscultació, es pot escoltar un clic mig sistòlic seguit d'un murmuri sistòlic tardà , més fort quan la persona està dempeus.
- Aneurisma aòrtic
Respiratori
- L'asma és una malaltia inflamatòria comuna a llarg termini de les vies respiratòries dels pulmons. Es caracteritza per sÃmptomes variables i recurrents, obstrucció reversible del flux d'aire i broncoespasme. Els sÃmptomes inclouen episodis de sibilà ncies, tos, opressió al pit i dificultat per respirar. El dolor al pit sol passar durant una activitat intensa o un exercici intens.
- Bronquitis
- Embòlia pulmonar: els signes i sÃmptomes habituals són dificultat per respirar, dolor pleurÃtic al pit, sang a l'esput durant la tos i inflor de les extremitats inferiors. Els factors de risc inclouen: cirurgia recent, malignitat i estat postrat al llit. La font de l'èmbol prové generalment de la tromboembolia venosa.
- Pneumònia [17]
- Hemotòrax
- Pneumotòrax: els que tenen un risc més elevat de desenvolupar pneumotòrax són homes fumadors alts i prims que han patit malalties pulmonars subjacents com l'emfisema. Els afectats poden tenir un dolor torà cic agut que s'irradia a l'espatlla del mateix costat. L'examen fÃsic va revelar absència de sons respiratoris i hiperressonà ncia al costat afectat del tòrax.
- Pleuresia [17]
- Tuberculosi
- Traqueïtis
- Cà ncer de pulmó
Gastrointestinal
La malaltia de reflux gastroesofà gic és una causa freqüent de dolor al pit en adults
- Malaltia per reflux gastroesofà gic: el dolor s'agreuja en estar ajagut o després dels à pats. Les persones poden descriure això com una ardor d'estómac. A més, també poden queixar-se de provar contingut amarg de l'estómac.[17]
- Acalà sia, esòfag en trencanous i altres trastorns de la motilitat de l'esòfag
- Espasme esofà gic difús : a diferència del dolor cardÃac al pit, el dolor esofà gic no està relacionat amb l'activitat. El dolor sol estar associat amb la deglució d'aigua calenta o freda.[17]
- Ruptura esofà gica : els afectats solen queixar-se d'un dolor sobtat, intens i constant que comença des del coll fins a la part superior de l'abdomen. El dolor s'agreuja amb la deglució. A l'examen, es poden notar inflor i crepitacions del coll a causa de l'emfisema subcutani, ja que l'aire lliure entra des de l'esòfag al teixit subcutani.
- Esofagitis: Hi ha moltes causes d'esofagitis. L'esofagitis causada per Candida albicans es troba generalment en pacients amb quimioterà pia o VIH. Els medicaments com els antiinflamatoris no esteroides i l'alendronat poden induir esofagitis si no s'empassa correctament.[17]
- Dispèpsia funcional
- Hèrnia de hiat
- Esòfag de martell neumà tic (peristaltisme hipercontrà ctil): espasme muscular esofà gic intens i de llarga durada.[18][19]
- Colecistitis aguda: Es caracteritza per un signe de Murphy positiu on la persona té un cessament de la inhalació quan el metge posa el dit a la regió subcostal dreta de l'abdomen.
- Pancreatitis aguda: antecedents de consum excessiu d'alcohol, colelitiasi (pedres a la vesÃcula biliar) i hipertrigliceridèmia són factors de risc de pancreatitis. És un dolor constant i somort a la part superior de l'abdomen.
- Úlcera pèptica perforada : aparició sobtada de dolor intens a la part superior de l'abdomen que després es transforma en peritonitis (inflamació dels teixits que recobreix els òrgans abdominals).
- gastritis aguda [17]
Paret torà cica
Psicològic
- Atac de pà nic: el dolor al pit és un sÃmptoma comú dels atacs de pà nic, amb fins a un 78% de les persones que descriuen dolor al pit amb els seus pitjors atacs de pà nic.[20] El dolor torà cic global és un sÃmptoma de fins a un 48% dels atacs de pà nic d'inici sobtat i un 10% dels atacs de pà nic d'aparició gradual.[20]
- Ansietat [17]
- Depressió clÃnica
- Trastorn de somatització [17]
- Hipocondria
Altres
Enfocament diagnòstic
Historial clÃnic
Conèixer els factors de risc d'una persona pot ser molt útil per determinar o descartar causes greus de dolor al pit. Per exemple, l'atac cardÃac i la dissecció de l'aorta torà cica són molt rars en individus sans menors de 30 anys, però significativament més freqüents en individus amb factors de risc significatius, com ara edat avançada, tabaquisme, hipertensió, diabetis, antecedents de malaltia coronà ria o ictus., antecedents familiars positius (aterosclerosi prematura, trastorns del colesterol, infart en edats primerenques) i altres factors de risc. El dolor torà cic que s'irradia a una o ambdues espatlles o braços, dolor torà cic que es produeix amb l'activitat fÃsica, dolor torà cic associat a nà usees o vòmits, dolor torà cic acompanyat de dià foresi o sudoració, o dolor torà cic descrit com a "pressió", té una probabilitat més alta de patir. estar relacionat amb la sÃndrome coronà ria aguda, o un subministrament inadequat de sang al múscul cardÃac, però fins i tot sense aquests sÃmptomes, el dolor al pit pot ser un signe de sÃndrome coronà ria aguda.[21] Altres pistes de la història poden ajudar a reduir la sospita d'infart de miocardi. Aquests inclouen dolor torà cic descrit com a "agut" o "punyal", dolor torà cic de naturalesa posicional o pleurÃtica i dolor torà cic que es pot reproduir amb la palpació.[22][23] Tanmateix, es poden presentar tant sÃmptomes atÃpics com tÃpics de la sÃndrome coronà ria aguda i, en general, una història no és suficient per descartar el diagnòstic de sÃndrome coronà ria aguda.[23] En alguns casos, el dolor al pit pot ni tan sols ser un sÃmptoma d'un esdeveniment cardÃac agut. S'estima que el 33% de les persones amb infart de miocardi als Estats Units no presenten dolor al pit i tenen una mortalitat significativament més alta com a resultat del retard del tractament.[24]
Examen fÃsic
La història clÃnica i l'exploració fÃsica acuradas són essencials per separar les causes de malaltia perilloses de les trivials, i el maneig del dolor torà cic es pot fer en unitats especialitzades (anomenades unitats d'avaluació mèdica) per concentrar les investigacions. De vegades, els signes mèdics invisibles dirigiran el diagnòstic cap a causes particulars, com el signe de Levine en la isquèmia cardÃaca.[25] Tanmateix, en el cas de la sÃndrome coronà ria aguda, un tercer so del cor, la diaforesi i la hipotensió són els resultats de l'examen fÃsic més fortament associats.[26] No obstant això, aquests signes són limitats en el seu valor pronòstic i diagnòstic.[27] Altres resultats de l'examen fÃsic que suggereixin dolor cardÃac al pit poden incloure hipertensió, taquicà rdia, bradicà rdia i nous sorolls cardÃacs.[27] El dolor torà cic que es pot reproduir durant l'examen fÃsic amb el contacte de la paret torà cica és més indicatiu de dolor torà cic no cardÃac, però encara no pot descartar completament la sÃndrome coronà ria aguda.[28] Per aquest motiu, en general, es requereixen proves addicionals per establir el diagnòstic.
Al servei d'urgències, l'abordatge tÃpic del dolor torà cic consisteix a descartar les causes més perilloses: infart, embòlia pulmonar, dissecció aòrtica torà cica, ruptura esofà gica, pneumotòrax a tensió i taponament cardÃac. Mitjançant l'eliminació o la confirmació de les causes més greus, es pot fer un diagnòstic de l'origen del dolor. Sovint, no es trobarà cap causa definitiva i aleshores es proporciona tranquil·litat.[29]
Puntuació de risc
La puntuació del Registre global d'esdeveniments coronaris aguts i la trombosi en infart de miocardi realitzada en el moment de l'ingrés poden ajudar a estratificar les persones en grups de risc baix, intermedi i alt per a la sÃndrome coronà ria aguda.[30] No obstant això, aquestes puntuacions no proporcionen directrius de gestió per a les persones estratificades pel risc.
La puntuació HEART, estratifica les persones en grups de baix risc i d'alt risc, i recomana l'alta o l'ingrés en funció de la puntuació.[30]
Puntuació HEERT[31][32]
Criteris | Valor en punts |
Historial |
Molt sospitós |
+2 |
Moderadament sospitós |
+1 |
Una mica sospitós |
0 |
ECG |
Depressió ST significativa |
+2 |
Pertorbació inespecÃfica de la repolarització |
+1 |
Normal |
0 |
Edat |
≥ 65 |
+2 |
45-65 |
+1 |
≤ 45 |
0 |
Risc* |
≥ 3 factors de risc o antecedents de malaltia ateroscleròtica |
+2 |
1-2 factors de risc |
+1 |
No es coneixen factors de risc |
0 |
Troponina |
≥ 3 × lÃmit normal |
+2 |
1-3 × lÃmit normal |
+1 |
≤ lÃmit normal |
0 |
* inclouen hipercolesterolèmia, hipertensió, diabetis mellitus, tabaquisme, obesitat |
Puntuació acumulada:
- 0-3 : 2,5% de risc d'esdeveniment cardÃac advers. El pacient pot ser donat d'alta amb seguiment.
- 4-6 : 20,3% de risc d'esdeveniment cardÃac advers. Els pacients han de ser ingressats a l'hospital per tenir tendències de troponina i proves provocatives.
- ≥7 : 72,7% de risc d'esdeveniment cardÃac advers, cosa que suggereix mesures invasives primerenques amb aquests pacients i una estreta coordinació amb la cardiologia hospitalà ria.
Si se sospita de sÃndrome coronà ria aguda ("atac cardÃac"), moltes persones són ingressades breument per a l'observació, ECG seqüencials i la mesura dels enzims cardÃacs a la sang al llarg del temps. De vegades, més proves de seguiment poden determinar la causa.
Proves mèdiques
Sobre la base de l'anterior, es poden ordenar diverses proves:Â [33]
Terà pia
Varia segons la causa subjacent que provoca la dolor i l'etapa de la cura.
Exà mens
L'electrocardiograma de 12 derivacions serveix per donar una primera indicació de si el cor està implicat en l'etiologia del cor. L'ECG no s'ha de considerar definitiu, car no són rars els falsos negatius, i cal confirmar-lo amb exà mens de laboratori (mioglobulina, troponina i altres marcadors cardÃacs).
Altres exà mens són la imatgeria del tòrax i les anà lisis de sang.
Atenció prehospitalà ria
El dolor torà cic és un sÃmptoma comú amb què es troben els serveis mèdics d'emergència. L'aspirina augmenta la supervivència en persones amb sÃndrome coronà ria aguda i és raonable que els despatxadors de l'EMS la recomanin en persones sense hemorrà gia greu recent.[36] L'oxigen suplementari s'utilitzava en el passat per a la majoria de les persones amb dolor al pit, però no és necessari tret que les saturacions d'oxigen siguin inferiors al 94% o hi hagi signes de dificultat respiratòria.[37][36] Entonox és utilitzat freqüentment pel personal d'EMS en l'entorn prehospitalari.[38] Tanmateix, hi ha poques evidències sobre la seva eficà cia.[36] [39]
Atenció hospitalà ria
L'atenció hospitalà ria del dolor de pit comença amb l'estudi inicial dels signes vitals, les vies respiratòries i la respiració d'una persona i el nivell de consciència.[40][41] Això també pot incloure la connexió de derivacions d'ECG, monitors cardÃacs, lÃnies intravenoses i altres dispositius mèdics, depenent de l'avaluació inicial.[41] Després de l'avaluació de la història d'una persona, els factors de risc, l'examen fÃsic, les proves de laboratori i les imatges, la gestió comença en funció dels diagnòstics sospitosos.[41] Segons el diagnòstic, una persona pot ser col·locada a la unitat de cures intensives, ingressada a l'hospital o tractada ambulatòriament.[41] Per a les persones amb sospita de dolor torà cic cardÃac o sÃndrome coronà ria aguda, o altres diagnòstics emergents com ara pneumotòrax, embòlia pulmonar o dissecció aòrtica, sovint es recomana l'ingrés a l'hospital per a un tractament posterior.[41]
Atenció ambulatòria
Per a les persones amb dolor de pit no cardÃac, la terà pia cognitivo-conductual pot ser útil de manera ambulatòria. Una revisió Cochrane de 2015 va trobar que la terà pia cognitivo-conductual podria reduir la freqüència d'episodis de dolor al pit els primers tres mesos després del tractament.[42] Per a les persones amb dolor al pit a causa de la malaltia de reflux gastroesofà gic, s'ha demostrat que un inhibidor de la bomba de protons és el tractament més eficaç.[43] Tanmateix, s'ha demostrat que el tractament amb inhibidors de la bomba de protons no és millor que el placebo en persones amb dolor de pit no cardÃac no causat per la malaltia de reflux gastroesofà gic.[43] Per a les causes musculoesquelètics del dolor al pit, la terà pia de manipulació o la terà pia quiroprà ctica, l'acupuntura o una recomanació per augmentar l'exercici s'utilitzen sovint com a tractament.[43] Els estudis han mostrat resultats contradictoris sobre l'eficà cia d'aquests tractaments.[43] S'ha demostrat que una terà pia combinada de fà rmacs antiinflamatoris no esteroides i terà pia de manipulació amb exercicis a casa és més eficaç en el tractament del dolor torà cic musculoesquelètic.[44]
Epidemiologia
El dolor al pit és un problema de presentació comú. El dolor torà cic global és responsable d'aproximadament el 6% de totes les visites al servei d'urgències als Estats Units i és el motiu més comú d'ingrés hospitalari.[45] El dolor torà cic també és molt comú a les clÃniques d'atenció primà ria, representant l'1-3% de totes les visites.[46] La taxa de visites al servei d'urgències als EUA per dolor al pit va disminuir un 10% entre 1999 i 2008.[47] però es va observar un augment posterior del 13% entre 2006 i 2011.[48] Es considera que menys del 20% de tots els casos d'ingressos per dolor torà cic es deuen a una malaltia de l'artèria coronà ria.[49] La taxa de dolor al pit com a sÃmptoma de la sÃndrome coronà ria aguda varia entre les poblacions en funció de l'edat, el sexe i les condicions mèdiques prèvies.[50] En general, les dones tenen més probabilitats que els homes de presentar-se sense dolor de pit (49% vs. 38%) en casos d'infart de miocardi.[50]
Vacunació
Algunes vacunes poden ser causants de dolor torà cic com efecte secundari no desitjat.
- La pericarditis i miocarditis poden ser un efecte secundari rar d'algunes vacunes com la vacuna contra la verola.[51]
- Les vacunes d'ARNm de Covid-19 s'han associat amb pericarditis,[52] però la incidència és molt rara en comparació amb la incidència de pericarditis en persones amb Covid-19. La FDA i l'Agència Europea del Medicament estimen el risc de pericarditis després de la vacuna contra la Covid-19 en 1 cas per cada 100.000 dels que estan vacunats.[53][54] Es va observar que el risc de pericarditis després de la vacunació contra la Covid-19 era més alt en homes d'entre 16 i 29 anys i després de rebre la segona dosi de la vacuna d'ARNm Covid-19.[55][56]
Referències
- ↑ Anar a :1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Tintinalli, Judith E. Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide. Eighth. Nova York: McGraw-Hill Education, 2016, p. 325–331. ISBN 978-0-07-179476-3. OCLC 915775025.
- ↑ Anar a :2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Johnson, Ken StatPearls, 13-03-2019. PMID: 29262011 [Consulta: 22 juny 2019].
- ↑ Gastroenterology & Hepatology, 3, 4, abril 2007, pà g. 255–62. PMC: 3099272. PMID: 21960837.
- ↑ Alpert, Joseph S. Cardiology for the Primary Care Physician (en anglès). Springer Science & Business Media, 2005, p. 47. ISBN 9781573402125.
- ↑ Anar a :5,0 5,1 BMC Medicine, 11, novembre 2013, pà g. 239. DOI: 10.1186/1741-7015-11-239. PMC: 4226211. PMID: 24207111.
- ↑ Adams, James G. Emergency Medicine E-Book: Clinical Essentials (Expert Consult - Online and Print) (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2012, p. 449. ISBN 9781455733941.
- ↑ The Medical Clinics of North America, 94, 2, març 2010, pà g. 327–47. DOI: 10.1016/j.mcna.2010.01.004. PMID: 20380959.
- ↑ Anar a :8,0 8,1 8,2 Tintinalli, Judith E. Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide. Eighth. Nova York: McGraw-Hill Education, 2016, p. 325–331. ISBN 978-0-07-179476-3. OCLC 915775025.
- ↑ Anar a :9,0 9,1 Marx, John A. Rosen's Emergency Medicine: Concepts and Clinical Practice. Eighth. Philadelphia, PA: Elsevier/Saunders, 2014. ISBN 978-1-4557-0605-1. OCLC 853286850.
- ↑ Primary Care, 40, 4, desembre 2013, pà g. 863–87, viii. DOI: 10.1016/j.pop.2013.08.007. PMID: 24209723.
- ↑ Emergency Medicine Clinics of North America, 27, 4, novembre 2009, pà g. 685–712, x. DOI: 10.1016/j.emc.2009.07.007. PMID: 19932401.
- ↑ Anar a :12,0 12,1 Mayo Clinic Proceedings, 85, 3, març 2010, pà g. 284–99. DOI: 10.4065/mcp.2009.0560. PMC: 2843115. PMID: 20194155.
- ↑ Primary Care Companion to the Journal of Clinical Psychiatry, 10, 5, 2008, pà g. 376–83. DOI: 10.4088/PCC.v10n0505. PMC: 2629063. PMID: 19158976.
- ↑ Baren, Jill M. Pediatric Emergency Medicine. Philadelphia: Saunders/Elsevier, 2008, p. 481. ISBN 978-1-4160-0087-7.
- ↑ Anar a :15,0 15,1 Tintinalli, Judith E. Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide. Eighth. Nova York: McGraw-Hill Education, 2016, p. 325–331. ISBN 978-0-07-179476-3. OCLC 915775025.
- ↑ JAMA, 316, 7, agost 2016, pà g. 754–63. DOI: 10.1001/jama.2016.10026. PMID: 27533160.
- ↑ Anar a :17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 17,8 Mayo Clinic Proceedings, 85, 3, març 2010, pà g. 284–99. DOI: 10.4065/mcp.2009.0560. PMC: 2843115. PMID: 20194155.
- ↑ «NIH: Jackhammer esophagus Disorder Summary». U.S.A. National Institutes of Health, Genetic and Rare Diseases Information Center (GARD). [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Mayo Clinic: Chest Pain Symptoms & causes». U.S.A. Mayo Clinic: Chest Pain, Symptoms & causes. [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ Anar a :20,0 20,1 Primary Care Companion to the Journal of Clinical Psychiatry, 10, 5, 2008, pà g. 376–83. DOI: 10.4088/PCC.v10n0505. PMC: 2629063. PMID: 19158976.
- ↑ JAMA, 294, 20, novembre 2005, pà g. 2623–9. DOI: 10.1001/jama.294.20.2623. PMID: 16304077 [Consulta: free].
- ↑ JAMA, 280, 14, octubre 1998, pà g. 1256–63. DOI: 10.1001/jama.280.14.1256. PMID: 9786377.
- ↑ Anar a :23,0 23,1 The Western Journal of Emergency Medicine, 18, 4, juny 2017, pà g. 752–760. DOI: 10.5811/westjem.2017.3.32666. PMC: 5468083. PMID: 28611898.
- ↑ JAMA, 283, 24, juny 2000, pà g. 3223–9. DOI: 10.1001/jama.283.24.3223. PMID: 10866870 [Consulta: free].
- ↑ BMJ, 311, 7021, 23-12-1995, pà g. 1660–1. DOI: 10.1136/bmj.311.7021.1660. PMC: 2539106. PMID: 8541748.
- ↑ The American Journal of Medicine, 117, 5, setembre 2004, pà g. 334–43. DOI: 10.1016/j.amjmed.2004.03.021. PMID: 15336583.
- ↑ Anar a :27,0 27,1 Marx, John A. Rosen's Emergency Medicine: Concepts and Clinical Practice. Eighth. Philadelphia, PA: Elsevier/Saunders, 2014. ISBN 978-1-4557-0605-1. OCLC 853286850.
- ↑ Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, 108, 7, novembre 2013, pà g. 939–42. DOI: 10.1590/0074-0276130644. PMC: 3970650. PMID: 24141968.
- ↑ Emergency Medicine Clinics of North America, 27, 4, novembre 2009, pà g. 685–712, x. DOI: 10.1016/j.emc.2009.07.007. PMID: 19932401.
- ↑ Anar a :30,0 30,1 Tintinalli, Judith E. Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide. Eighth. Nova York: McGraw-Hill Education, 2016, p. 325–331. ISBN 978-0-07-179476-3. OCLC 915775025.
- ↑ International Journal of Cardiology, 168, 3, octubre 2013, pà g. 2153–8. DOI: 10.1016/j.ijcard.2013.01.255. PMID: 23465250 [Consulta: free].
- ↑ Netherlands Heart Journal, 16, 6, juny 2008, pà g. 191–6. DOI: 10.1007/BF03086144. PMC: 2442661. PMID: 18665203.
- ↑ CJEM, 12, 2, març 2010, pà g. 128–34. DOI: 10.1017/S148180350001215X. PMID: 20219160 [Consulta: free].
- ↑ Anar a :34,0 34,1 Marx, John A. Rosen's Emergency Medicine: Concepts and Clinical Practice. Eighth. Philadelphia, PA: Elsevier/Saunders, 2014. ISBN 978-1-4557-0605-1. OCLC 853286850.
- ↑ Anar a :35,0 35,1 Archives of Internal Medicine, 166, 13, juliol 2006, pà g. 1350–6. DOI: 10.1001/archinte.166.13.1350. PMID: 16831999 [Consulta: free].
- ↑ Anar a :36,0 36,1 36,2 Circulation, 122, 18 Suppl 3, novembre 2010, pà g. S787–817. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.110.971028. PMID: 20956226 [Consulta: free].
- ↑ «Highlights of the 2010 AHA Guidelines for CPR and ECC». American Heart Association.
- ↑ Emergency Nurse, 10, 9, febrer 2003, pà g. 15–9. DOI: 10.7748/en2003.02.10.9.15.c1090. PMID: 12655961.
- ↑ «Entonox for the Treatment of Undiagnosed Chest Pain: Clinical Effectiveness and Guidelines». Canadian Agency for Drugs and Technologies in Health. Arxivat de l'original el 29 setembre 2011. [Consulta: 12 juliol 2011].
- ↑ Tintinalli, Judith E. Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide. Eighth. Nova York: McGraw-Hill Education, 2016, p. 325–331. ISBN 978-0-07-179476-3. OCLC 915775025.
- ↑ Anar a :41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 Marx, John A. Rosen's Emergency Medicine: Concepts and Clinical Practice. Eighth. Philadelphia, PA: Elsevier/Saunders, 2014. ISBN 978-1-4557-0605-1. OCLC 853286850.
- ↑ The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2021, 6, juny 2015, pà g. CD004101. DOI: 10.1002/14651858.cd004101.pub5. PMC: 6599861. PMID: 26123045.
- ↑ Anar a :43,0 43,1 43,2 43,3 PLOS ONE, 9, 8, 11-08-2014, pà g. e104722. Bibcode: 2014PLoSO...9j4722B. DOI: 10.1371/journal.pone.0104722. PMC: 4128723. PMID: 25111147 [Consulta: free].
- ↑ Primary Care, 40, 4, desembre 2013, pà g. 863–87, viii. DOI: 10.1016/j.pop.2013.08.007. PMID: 24209723.
- ↑ The Western Journal of Emergency Medicine, 18, 4, juny 2017, pà g. 752–760. DOI: 10.5811/westjem.2017.3.32666. PMC: 5468083. PMID: 28611898.
- ↑ The Medical Clinics of North America, 94, 2, març 2010, pà g. 259–73. DOI: 10.1016/j.mcna.2010.01.007. PMID: 20380955.
- ↑ «Products - Data Briefs - Number 43 - September 2010». www.cdc.gov. [Consulta: 19 gener 2018].
- ↑ «Trends in Emergency Department Visits, 2006-2011». HCUP Statistical Brief #179. Agency for Healthcare Research and Quality, setembre 2014.
- ↑ Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 16, 7, juliol 2002, pà g. 1217–23. DOI: 10.1046/j.1365-2036.2002.01296.x. PMID: 12144570 [Consulta: free].
- ↑ Anar a :50,0 50,1 JAMA, 283, 24, juny 2000, pà g. 3223–9. DOI: 10.1001/jama.283.24.3223. PMID: 10866870 [Consulta: free].
- ↑ BMJ Case Reports, 2018, març 2018. DOI: 10.1136/bcr-2017-223523. PMC: 5878341. PMID: 29572367.
- ↑ «Epidemiology of Myocarditis and Pericarditis Following mRNA Vaccination by Vaccine Product».
- ↑ Basso, Cristina New England Journal of Medicine, 387, 16, 20-10-2022, pà g. 1488–1500. DOI: 10.1056/NEJMra2114478.
- ↑ Lancet Respir Med, 10, 7, juliol 2022, pà g. 679–688. DOI: 10.1016/S2213-2600(22)00059-5. PMC: 9000914. PMID: 35421376.
- ↑ JAMA, 327, 4, gener 2022, pà g. 331–340. DOI: 10.1001/jama.2021.24110. PMC: 8790664. PMID: 35076665.
- ↑ New England Journal of Medicine, 385, 23, 02-12-2021, pà g. 2140–2149. DOI: 10.1056/NEJMoa2109730.
Enllaços externs
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: