04-08-2022  (271 lectures) Categoria: Camins

Tractat de Granada - 1500

Salta a la navegaci贸Salta a la cerca

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Granada
Tipus acord Modifica el valor a Wikidata
Data 11 novembre 1500聽(Gregori脿) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaci贸 Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Estat Espanya Modifica el valor a Wikidata

El聽tractat de Granada va ser una alian莽a militar pactada entre聽Llu铆s XII de Fran莽a i聽Ferran II d'Arag贸 en els antecedents de la聽guerra de N脿pols de 1501 -1504, per repartir-se entre ambd贸s el territori del聽Regne de N脿pols, sota el govern de聽Frederic III de N脿pols.[1] Sobre la base d'aquests acords, el nord del regne va quedar en poder de Fran莽a, i el sud en mans del regne d'Arag贸. Les discrep脿ncies entre ambd贸s signants van portar dos anys despr茅s a l'enfrontament armat, en qu猫 les tropes aragoneses de聽Gonzalo Fern谩ndez de C贸rdoba expulsar l'ex猫rcit franc猫s, i tot N脿pols va quedar en poder d'Arag贸.

Contingut

Context

El 1499 el recentment coronat rei聽Llu铆s XII de Fran莽a, llegant els seus drets sobre el聽ducat de Mil脿 com a net de la princesa milanesa聽Valentina Visconti i sobre el regne de N脿pols com descendent dels聽Anjou, va donar inici a la聽Guerra d'It脿lia de 1499鈥1501, enviant cap a la聽pen铆nsula It脿lica un poder贸s ex猫rcit que l'abril de 1500 va aconseguir ocupar Mil脿, deposant i capturant al duc聽Llu铆s Sforza i al seu germ脿聽Ascanio Sforza. Amb la intenci贸 de prendre tamb茅 N脿pols, busco una alian莽a amb l'煤nica pot猫ncia militar a la zona capa莽 de fer front al seu ex猫rcit: la聽corona d'Arag贸, sota el regnat de聽Ferran el Cat貌lic, plantejant la possibilitat de dividir N脿pols entre tots dos. La idea no era nova: ja el 1497聽Carles VIII de Fran莽a havia fet a Ferran la mateixa proposici贸 en el transcurs de la聽primera guerra de N脿pols,[2] encara que en aquella ocasi贸 no s'havia arribat a un acord.

Frederic III de N脿pols, amb l'ex猫rcit i la hisenda malmesos despr茅s de la primera guerra de N脿pols, va entrar en tractes amb Llu铆s XII, oferint-se a pagar-li una contribuci贸 anual a canvi de la independ猫ncia del seu regne ia permetre el pas de les tropes franceses cap a聽Sic铆lia (en poder d'Arag贸),[3] i al mateix temps va demanar ajuda al seu parent聽Ferran II d'Arag贸 per fer front al franc猫s. Aquest, conscient del doble tracte del napolit脿 i considerant que una guerra contra Fran莽a resultaria llarga i costosa i que els drets al tron de N脿pols requeien abans sobre ell mateix que sobre Frederic, es va alinear amb Llu铆s XII, m茅s disposat a quedar-se amb una part del regne que a perdre-ho tot.[4]

Acords

El tractat, justificat per la necessitat de fer front a l'amena莽a dels turcs que assolaven el聽Mediterrani, va ser signat el 10 d'octubre de 1500 el聽castell de Chambord, i ratificat pels reis Cat貌lics l'11 de novembre del mateix any en聽Granada.[5] L'acord recollia les condicions seg眉ents:[6][7]

  • Llu铆s XII renunciava a les seves reclamacions en聽Cerdanya i el聽Rossell贸; Ferran d'Arag贸 renunciava al聽comtat de Montpeller;
  • Els dos ex猫rcits participarien simult脿nia, encara que no conjuntament, en la conquesta militar del聽Regne de N脿pols, les tropes franceses arribarien des del nord, i les aragoneses pel sud;
  • Una vegada conquerit N脿pols, el regne seria dividit entre els dos signants en dues parts iguals: Fernando es quedaria amb les prov铆ncies del sud (Pulla i聽Cal脿bria) amb el t铆tol de聽ducats, mentre Luis mantindria la possessi贸 sobre la zona central de la pen铆nsula italiana (les prov铆ncies de聽Abruzzo i聽Terra de Labor, que inclo茂en les ciutats de聽N脿pols i聽Gaeta) amb el t铆tol de聽rei de N脿pols i聽de Jerusalem. Els drets sobre la聽Doan (duana) de Pulla, 茅s a dir, els impostos recaptats per pastures, serien dividits a parts iguals.[8]
  • L'acord es mantindria en secret fins que l'ex猫rcit franc猫s hagu茅s arribat a聽Roma.

Conseq眉猫ncies

Conquesta i divisi贸 de N脿pols

Ignorant l'acord,聽Frederic III de N脿pols (el regne es trobava econ貌micament i militarment debilitat despr茅s de la聽Guerra d'It脿lia de 1494鈥98 va demanar ajuda al seu parent Ferran d'Arag贸 per fer front a l'amena莽a francesa, i el mar莽 de 1501聽Gonzalo Fern谩ndez de C贸rdoba penetrar amb les seves tropes a N脿pols, suposadament per assistir a Frederic, per貌 amb ordres secretes d'ocupar la zona assignada en el tractat.[9] El juny del mateix any, l'acord va ser fet p煤blic, el papa聽Alexandre VI el va aprovar, promulgant la deposici贸 de Frederic sota pretext de la seva col路laboraci贸 amb els turcs, i l'ex猫rcit franc猫s de聽B茅rault Stuart d'Aubigny va ocupar la seva part corresponent.

Incapa莽 d'enfrontar a tots dos contendents, l'octubre de 1501 Frederic va ser deposat del tron de N脿pols i condu茂t a Fran莽a, d'on se li va prohibir sortir, en compensaci贸 per la p猫rdua del regne va rebre una pensi贸 de 50.000 lliures i el ducat d'Anjou.[10]

Ruptura de l'acord

La bona conviv猫ncia entre francesos i espanyols no duraria gaire: ja fos per desconeixement de la geografia napolitana (cosa dubtosa) o per mala fe de les dues parts,[11] el tractat considerava el regne de N脿pols com dividit en quatre prov铆ncies, quan ja des dels temps d'Alfons I estava聽organitzat en dotze.

Aviat van sorgir les desavinences entre els aliats per la possessi贸 de la franja geogr脿fica que separava els seus respectius territoris (les prov铆ncies de聽Capitanata,聽Basilicata i聽Principat), i aix貌 don脿 pas als enfrontaments armats en els quals al llarg de 1502 i 1503 els ex猫rcits de Gonzalo Fern谩ndez de C贸rdoba derrotaren les tropes franceses en les batalles de聽Ruvo,聽Seminara,聽Cerinyola i聽Garellano. El gener de 1504 Llu铆s XII es va veure obligat a cedir la totalitat del regne de N脿pols a Arag贸 mitjan莽ant la signatura del聽tractat de Li贸.

Refer猫ncies

  1. Mallett, Michael.聽Christine. The Italian Wars: 1494鈥1559, 2012, p.聽Pearson Education.聽ISBN 978-0-582-05758-6.
  2. Juan de Mariana:聽Hist貌ria general d'Espanya, vol. XIV, p脿g. 5.
  3. Hern谩n P茅rez del Pulgar:聽Cr貌nica de les dues conquestes del regne de N脿pols , inclosa a les聽Cr貌niques del Gran Capit脿, p脿g. 77-79.聽Cr貌nica manuscrita del Gran Capit脿 , autor an貌nim contemporani, op. cit., p脿g. 305.
  4. Jer贸nimo Zurita:聽Hist貌ria del rei Ferran el Cat貌lic. De les empreses, i lligues d'It脿lia, llibre III, cap. XL.
  5. Luis Su谩rez Fern谩ndez:聽1500: Un gir radical en la pol铆tica dels Reis Cat貌lics Arxivat 2014-11-12 a聽Wayback Machine..
  6. Zurita, op. cit., llibre IV, cap. XXII.
  7. Francesco Guicciardini:聽Della ist貌ria d'It脿lia, llibre XX, p脿g. 422.
  8. Fr茅d茅ric Schoeller:聽= 茅s Cours d'histoire des Etats Europ茅ens, p脿g. 115-117. Aquest dret importava entre 160.000 i 200.000聽ducats anuals.
  9. Zurita, Jer贸nimo.聽Historia del rey Don Fernando el Cat贸lico. De las empresas, y ligas de Italia (en castell脿), p.聽llibre IV, cap. XLIII.
  10. Schoeller, 117.
  11. William Hickling Prescott:聽History of the Reign of Ferdinand and Isabella, the Catholic, of Spain, vol. III, p脿g. 90.

Vegeu tamb茅




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu茂u el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.