03-04-2013  (8774 lectures) Categoria: Seda

Llotja de la Seda - València

Infotaula d'edifici
Llotja de la Seda

Llotja sala1.jpg
Sala de Contractació
Dades
Tipus llotja
Arquitecte Pere Comte
Joan Ivarra
Joan Corbera
Domingo Urtiaga
Creació 1482
Data de finalització 1548
Característiques
Estil arquitectònic Gòtic i Renaixement
Material pedra blanca calcària i fusta
Construcció arquitravada i voltada
Mesura 17,40 (Alçada) × 35,60 (Amplada) × 21,39  (Llargada) m
Alçada torre 25,60 m
Ubicació geogràfica


Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província València
Comarca Comarca de València
Municipi València modifica


Localització València
Flag of the Valencian Community (2x3).svg País Valencià
39¬į¬†28‚Ä≤¬†28‚Ä≥¬†N, 0¬į¬†22‚Ä≤¬†42‚Ä≥¬†O / 39.4744¬įN,0.3783¬įO / 39.4744; -0.3783


Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg
Tipus Patrimoni cultural  → ?
Data 1996 (20a Sessió), Criteris PH: (i) i (iv) modifica
Identificador 782
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0000968
IGPCV 46.15.250-081[1] modifica


Plànol
Llotja pla.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Llotja de la Seda, Llotja de Val√®ncia o Llotja de Mercaders √©s un edifici civil d'estil g√≤tic valenci√† tard√†, situat a la pla√ßa del Mercat, n√ļmero 31, de Val√®ncia, davant l'esgl√©sia de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre hist√≤ric de la ciutat. L'edifici fou constru√Įt entre el 1482 i el 1548 i simbolitza, sens dubte, la puixan√ßa i riquesa del segle d'or valenci√† (segle XV). √Čs una mostra de l'abast de la revoluci√≥ comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Una fita arquitectònica

Vista exterior de la façana.
Article principal: Pere Comte

La construcci√≥ de la Llotja, popularment anomenada llotja[2] al Pa√≠s Valenci√†, s'ha interpretat com el resultat de la prosperitat comercial aconseguida per Val√®ncia en el segle XV, com un s√≠mbol del poder de la ciutat per atraure els comerciants, en un moment en qu√® ja s'albiraven temps dif√≠cils per a l'economia local derivats del descobriment d'Am√®rica i el conseg√ľent despla√ßament del comer√ß de la Mediterr√†nia cap a l'Atl√†ntic.[3]

Les llotges de comer√ß a la Corona d'Arag√≥ es constru√Įen seguint el mateix esquema: una sala de planta rectangular sostinguda per columnes. La de Val√®ncia fou precedida per la Llotja de Barcelona (1380-1392), la Llotja de Palma (1420-1448) i algun exemple sicili√† no massa conegut. Entre 1541 i 1551, s'al√ß√† la Llotja de Saragossa, del mateix tipus, per√≤ ja d'estil renaixentista. Considerant que l'esquema arquitect√≤nic era sempre el mateix, els jurats de Val√®ncia van insistir en la bellesa de l'edifici. Superar la llotja de Barcelona no era dif√≠cil, perqu√® les solucions arquitect√≤niques d'aquella havien quedat antiquades pels mestres picapedrers de la darreria del segle XV. El que era un repte era superar l'espl√®ndida llotja de Mallorca de Guillem Sagrera, un dels grans mestres de l'arquitectura g√≤tica mediterr√†nia. Inspirar-s'hi i alhora superar-la va ser la genial tasca de Pere Comte.[4]

La Llotja és, tot plegat, el resum de les investigacions arquitectòniques realitzades, principalment per Pere Comte, al llarg del segle d'or valencià.

Patrimoni de la Humanitat

Article principal: Patrimoni de la Humanitat

Monument Nacional des del 1931,[5] la UNESCO declarà la Llotja de la Seda Patrimoni de la Humanitat el 5 de desembre del 1996,[6] com a exemple totalment excepcional d'un edifici secular en estil gòtic tardà, que il·lustra de manera esplèndida el poder i la riquesa d'una de les grans ciutats mercantils de la Mediterrània, i és considerada com un dels més brillants exemples del gòtic civil europeu. Les façanes rectangulars de pedra picada, els sumptuosos medallons renaixentistes, les artístiques escultures i gàrgoles, les perfectes proporcions de les portes i finestres, dels escuts i dels merlets, recorden l'esplendor del gòtic tardà valencià. Se situa al mateix cor de la ciutat (barri del Mercat), davant la plaça del Mercat, qualificada per nombrosos cronistes com un escenari colorista i sorollós dotat d'una sensualitat molt especial.[7]

¬ę It is a masterpiece of late Gothic architecture. The grandiose Sala de Contrataci√≥n (Contract or Trading Hall), in particular, illustrates the power and wealth of a major Mediterranean mercantile city in the 15th and 16th centuries. [...] the site is of outstanding universal value as it is a wholly exceptional example of a secular building in late Gothic style, which dramatically illustrates the power and wealth of one of the great Mediterranean mercantile cities. ¬Ľ
‚ÄĒ UNESCO, 5 de desembre de 1996, Declaraci√≥ com a patrimoni de la humanitat

Casa il·lustre per al bon comerç

En nom√©s quinze anys (1483-1498), Pere Comte i els seus ajudants foren capa√ßos d'acabar la Sala de Contractaci√≥, cos principal de l'edifici. Aix√≠ consta en una franja blava que corre a la part m√©s alta dels quatre murs, a tocar de les voltes de l'esmentada sala, i que proclama en lletres daurades sobre un fons fosc[8] la seg√ľent inscripci√≥ en llat√≠ (per duplicat, una primera vegada sobre els murs sud i oest, i una segona sobre els del nord i l'est):

Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate et videte concives quoniam bona est negotiatio, quae non agit dolum in lingua, quae jurat proximo et non deficit, quae pecuniam non dedit ad usuram eius. Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna.
S√≥c una mansi√≥ il¬∑lustre, constru√Įda en quinze anys. Tasteu i vegeu, conciutadans, car bona √©s la negociaci√≥ que no duu engany en la llengua, que jura al pro√Įsme i no falta al jurament, que no deixa diners en usura. El comerciant que aix√≠ actue abundar√† en riqueses, i a la fi gaudir√† de la vida eterna.
Primera frase de la inscripció llatina del Saló Columnari.

Precedents

El segle d'or valenci√† fou una etapa de gran desenvolupament econ√≤mic i de gran influ√®ncia pol√≠tica i cultural. Es va crear la Taula de Canvis i Dep√≤sits, una banca municipal en suport de les operacions comercials. La ind√ļstria local, especialment la t√®xtil, assol√≠ un gran desenvolupament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial a la qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A les acaballes d'aquest segle, es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions i un vertader temple del comer√ß, i Llu√≠s de Sant√†ngel, banquer valenci√† d'origen jueu, va sufragar el viatge a Am√®rica de Crist√≤for Colom.

Filla del segle d'or

Article principal: Segle d'or valencià

Despr√©s d'alguns anys d'inestabilitat derivats del per√≠ode de successi√≥ en qu√® la dinastia del Casal de Barcelona va ser substitu√Įda per la castellana dels Trast√†mares, al llarg del segle XV, la ciutat llueix amb tota la seua esplendor. El Cap i Casal del Regne de Val√®ncia se situa com la capital cultural i econ√≤mica de la Corona d'Arag√≥, i esdev√© una de les ciutats m√©s importants d'Europa en aquest segle. La Llotja √©s un s√≠mbol de la puixan√ßa i riquesa del segle d'or de la ciutat i Regne de Val√®ncia.

Pel que fa a la influ√®ncia pol√≠tica, ja des de final del segle¬†xiv, el pes de Val√®ncia en la Corona d'Arag√≥ es fa cada vegada m√©s gran, amb personatges com ara sant Vicent Ferrer i encara m√©s al llarg del segle XV, fins al punt que les dues √ļniques vegades que un bisbe hisp√†nic va arribar a papa fou amb dos bisbes valencians: Calixt III i el seu nebot Alexandre VI, naturals de X√†tiva i pertanyents a la fam√≠lia Borja.

Quant a l'√†mbit art√≠stic i cultural, a banda de la Llotja, s'al√ßaren les Torres de Quart, la capella dels Reis del convent de Sant Dom√©nec, l'altar major de la Seu de Val√®ncia, o el Palau de la Generalitat. En pintura i escultura van reeixir Joan Reixach (Jacomart), Roderic d'Osona, Paolo de San Leocadio, Vicent Macip o Dami√† Forment, entre d'altres, i en literatura Ausi√†s March, Joan Ro√≠s de Corella, Jaume Roig, Isabel de Villena o Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc. Conseq√ľ√®ncia d'aquest auge cultural, Val√®ncia va albergar la segona impremta de la pen√≠nsula, on el mestre impressor Lambert Palmart imprim√≠ el primer llibre literari a Espanya el 1474, Les Trobes en lahors de la Verge Maria. Aparegu√© tamb√© el primer diccionari en llengua rom√†nica: Liber Elegantiarum, aix√≠ com el primer estudi sobre escacs. El 1499, a m√©s, fou creada la Universitat de Val√®ncia.

La Llotja de l'Oli

La Llotja des de la plaça de la Companyia.

Vora l'actual pla√ßa del doctor Collado, darrere de l'actual llotja, n'existia una d'anterior que, segons Sanchis Guarner, est√† documentada des d'abans del 1341 i rebia el nom de Llotja de l'Oli. Aquesta llotja, segons el mateix autor, era parcialment oberta, √©s a dir, responia a la tipologia de loggia italiana (edifici obert per un o m√©s costats, sustentat per arcs o columnes). La seva planta era rectangular, i s'hi afegiren noves construccions el 1346, i m√©s tard, el 1377, es tancaren amb reixes de ferro les arcades de la planta baixa. L'any 1440, els Jurats de la ciutat compraren les cases adjacents i acordaren traslladar les oficines del Pes p√ļblic a esquena de l'esgl√©sia de Sant Joan del Mercat; quatre anys despr√©s, s'enderrocaren els edificis que envoltaven la llotja i es proced√≠ a la seua ampliaci√≥, durant la qual es col¬∑locaren als cantons del nou edifici dos atlants i que popularment es conegueren com a Engonari i Engonariesa.[10] La Llotja de l'Oli no sols s'emprava per al comer√ß d'aquest producte, sin√≥ per a tot tipus d'operacions mercantils.

Aquesta llotja encara existia l'any 1734, quan es va ordenar tancar amb portes tres dels seus costats.[10] L'edifici, enderrocat durant la segona meitat del segle xix en ampliar-se la plaça, no tindria una clara unitat estilística, ja que s'edificà a partir d'afegits successius.

Inici de les obres

La prosperitat mercantil assolida per la ciutat de València durant el segle XV motivà que, el 1469, els Jurats del Consell Municipal decidiren bastir una nova llotja:

¬ę Molt bella e magn√≠fica e sumptuosa, que sia honor e ornament d'aquesta insigne Ciutat, e los mercaders de la qual e altres havents voluntat de comerciar, tinguen afecti√≥ per exercitar-ne en l'art mercant√≠vol e fer naus, de qu√® en resultar√† grand√≠ssim benefici.[11] ¬Ľ

Per bastir la nova llotja, es compraren i enderrocaren vint-i-cinc cases pròximes al mercat. L'encarregat de la construcció, que seria en pedra calcària,[12] fou el prestigiós mestre pedrapiquer gironí Pere Comte,[13] ajudat pel guipuscoà Joan Ivarra.[14] Tanmateix, la primera pedra no es col·locà fins al 1482, i les obres, costejades per la ciutat, no s'iniciaren fins al 1483, com sabem gràcies a la inscripció que hi ha a l'escut de la ciutat i que es troba al cantó dels carrers de Pere Comte i de la Llotja.

Les obres havien comen√ßat amb els enderrocaments de les cases, l'adequaci√≥ del vall i els lliuraments de materials al mestre d'obra de vila Francesc Biulaygua, dels quals tenim const√†ncia des del 16 de gener del 1483 i d'entrega de pedres pels pedrapiquers el 15 de febrer. El comen√ßament oficial de les obres pot considerar-se el 5 de febrer del 1483, i el 14 de mar√ß es paguen els primers jornals a Pere Comte i a Joan Yvarra pro salarium eorum et sue comitive. Al juny del 1483, es decideix pagar... no a estalls sin√≥ a jornals. En aquesta mateixa data, es decideix que el portal principal ...sia principiat a llavorar e les finestres que ab aquell seran contig√ľes e tot el restant de l'enfront sia fet de pedra picada ab artifici√≥s magisteri llavorada ab les imatges e ma√ßoneries e fullatges. A partir d'aquest moment, van haver de comen√ßar els treballs de picapedreria. L'octubre del 1483, el mestre d'obra de vila Biulaygua acaba els seus treballs en el vall i desapareix de la documentaci√≥[4]

Elements que la componen

Pla de la Llotja de la Seda.

L'edifici s'adapta a un solar rectangular. Al sud, mira cap a la plaça del Mercat, a l'oest cap al carrer dels Cordellats, al nord cap al carrer de la Llotja, i a l'est cap al carrer de Pere Comte. Davant mateix, es troben el Mercat Central i l'església de Sant Joan del Mercat.

Vista des de la plaça del Mercat, la part dreta de l'edifici correspon a la llotja pròpiament dita, també coneguda com la Sala de Contractació o el Saló Columnari (1483-1498); a la seva esquerra s'alça la torre central (1483-1498), de tres cossos, emprats per a capella (el cos de baix) i presó (els dos de dalt). Encara més a l'esquerra, hi ha el cos de tres plantes del Consolat de Mar, que s'hi afegí posteriorment (1498-1548). El Pati dels Tarongers articula les tres zones de l'edifici, que ocupen més de dos mil metres quadrats en total.[15]

Per bastir la llotja, Pere Comte s'inspirà en la Llotja de Palma, feta per Guillem Sagrera el 1448, el qual, al seu torn, s'havia inspirat probablement en l'aula capitular del convent de Sant Domingo de València, de començament del segle xiv.[16]

La Llotja de València, però, presenta una mida i una ornamentació més gran que la mallorquina. La de València destaca per la riquesa de la decoració flamígera a les finestres, per les portes monumentals amb arcs conopials i per les petites escultures i les 28 gàrgoles, sovint amb escenes satíriques o obscenes. A més, hi ha profusió d'escuts amb els quatre pals del rei d'Aragó, entre els quals destaquen el de la clau de volta central de la Sala de Contractació i, sobretot, els que es troben als cantons de les places del Mercat i del doctor Collado, envoltats d'àngels.

Sala Capitular de Sant Doménec. Presenta quatre columnes exemptes. Data de 1310-1320
Llotja de Palma. Presenta sis columnes exemptes. Data de 1426 a 1448
Llotja de la Seda. Presenta huit columnes exemptes. Data de 1482 a 1499

Sala de Contractació o Saló Columnari

La Sala de Contractaci√≥, realitzada entre 1483 i 1498, es divideix en tres naus longitudinals (de 35,6 m de fons) i cinc naus transversals (de 21,4 m d'ample), amb volta de creueria (a una al√ßada de 17,4 m),[17] sostinguda per huit columnes helico√Įdals i setze pilastres del mateix tipus que sustenten les voltes. De les columnes helico√Įdals, d'11 metres d'al√ß√†ria, ixen feixos de nervis que s'estenen sobre trams quadrats a la mateixa al√ßada i s√≥n quasi voltes bufades (esf√®riques). Aquesta geometria esf√®rica permet la multiplicaci√≥ de nervis i de claus; els nervis formen una doble ret√≠cula per tram, refor√ßada amb nervis diagonals en cada quadrat. Les claus arriben al nombre de nou per tram.

A la Sala de Contractació, s'accedeix per unes portades formades per arcs conopials disposats entre estirats pinacles, tant a la façana principal (plaça del Mercat) com a la posterior (carrer de la Llotja). Aquests portals es formen amb feixos d'esveltes canyes prismàtiques rematades per agulles florides. Així mateix, hi ha dues portades laterals més, una que obri al carrer de Pere Comte i una altra al Pati dels Tarongers. Les façanes estan rematades amb merlets.

En tant que centre mercantil ciutad√†, el Consell de la Ciutat decid√≠ instal¬∑lar al Sal√≥ Columnari la Taula de Canvis i Dip√≤sits, entitat banc√†ria de prestigi per la seva solv√®ncia i pel volum de les operacions banc√†ries. Alguns han volgut veure en aquest edifici, concebut com a temple al comer√ß, un car√†cter simb√≤lic, una representaci√≥ del parad√≠s, on les columnes i els feixos de nervis serien els arbres -les palmeres- i la volta la c√ļpula celest, que ara es mostra com a pedra nua, per√≤ que originalment estava pintada de blau amb estreles daurades.[7]

Sala de Contractació
Sostre de la sala
Entrada principal a la sala

La torre inacabada: presó i capella

Torre de la Llotja, el remat de la qual presenta un color més clar.
Escala de Pere Comte.

La torre de la Llotja, constru√Įda a la vegada que la Sala de Contractaci√≥ (1483-1498) √©s quadrangular i, m√©s o menys, un ter√ß m√©s alta que la resta de l'edifici. El restaurador Josep Aixa li afeg√≠ els merlets que hui dia presenta, entre 1885 i 1902, inspirant-se en les cobertes emmerletades de la Sala de Contractaci√≥ i del Consolat de Mar.

Des del Saló Columnari, hi ha una escala de caragol per a accedir a la torre. Per falta de condicionament, aquesta no es pot visitar, com tampoc l'escala, que és un treball de virtuosisme de Pere Comte, que demostrà el seu domini de les tècniques arquitectòniques. Aquesta esplèndida escala està formada per un caragol d'ull obert amb l'helicoide arestós, on el moviment de la pedra pareix conformar una arquitectura de fum. Aquesta escala, per la qual s'accedeix a les sales superiors de la torre, tenia originalment 110 graons, però en la restauració duta a terme per l'escultor Josep Aixa i l'arquitecte Antoni Ferrer[18] se li n'afegiren 32, car es considerava que la torre havia quedat inacabada. L'escala que puja a la torre fa un total de quasi 26 metres d'alçària, per tal com conté 142 graons d'una mida de 18 centímetres d'alt. Els pisos de dalt de la torre es destinaven a presó per a mercaders morosos en els seus pagaments.

Volta de la capella.

La planta baixa de l'edifici era la capella (1484-1486), atribu√Įda a Juan Guas, la qual t√© una volta de creueria estrelada ben original. Joan de C√≤rdova va cobrar 15 lliures al maig del 1484 en pagament de les obres faedores en la capella de la ll√≤gia.[18] El disseny d'aquesta volta de creueria de la capella, in√®dit fins llavors a Val√®ncia, fa pensar que aquest Joan era Juan Guas, mestre d'obres del rei Ferran el Cat√≤lic, per tal com havia emprat el mateix disseny en un edifici de Seg√≤via,[4] que s√≠ que es pot visitar. Aquesta volta consta de huit petites claus amb escuts de la ciutat i √†ngels m√ļsics alternant-se i envoltant una imatge de la Mare de D√©u de la Miseric√≤rdia, que es troba a la clau de volta central. El 1465, s'havien agrupat sota l'advocaci√≥ d'aquesta Mare de D√©u la confraria dels fabricants de seda.

El Pati dels Tarongers

Pati dels Tarongers.

Un altre dels elements de la Llotja √©s el seu jard√≠, l'anomenat Pati dels Tarongers, al qual s'accedeix a trav√©s de la porta ponentina de la Sala de Contractaci√≥, plena de detalls escult√≤rics sorprenents. √Čs un espai tranquil i relaxant que cont√© diversos tarongers i xiprers i un safareig en forma d'estrela de huit puntes, que evoca el que hi havia anteriorment. Al seu voltant, hi ha uns bancs de pedra per descansar mentre s'observen les sat√≠riques g√†rgoles, els detalls de la fa√ßana ponentina de la Sala de Contractaci√≥ i els de la del Consolat de Mar, al qual s'accedeix des del mateix pati per una ampla escala de pedra a l'aire lliure. Segons Joan Fuster, en aquest patiet se celebraven saraus i cerim√≤nies quan venien els reis de la dinastia dels √Äustries[19]

El Consolat de Mar

Escala d'accés al Consolat de Mar.

A l'esquerra del pati dels Tarongers, es troba el Consolat de Mar, institució creada el 1283 en què els jutges o els cònsols de comerç celebraven sessions sobre assumptes marítims i mercantils. Començat per Pere Comte, reprès a la mort d'aquell el 1506 per Joan Corbera i finalitzat el 1548 pel guipuscoà Domingo Urtiaga, aquest consolat és de planta rectangular i d'estil renaixentista i fou literalment adossat al costat ponentí de la llotja original. Segons Sanchis Guarner, el Consolat, amb una profusa i graciosa decoració bastant italianitzada, conviu en feliç maridatge amb la gòtica Sala de Contractació.[20]

A la primera planta, on es troba la Cambra Daurada, s'hi accedeix per una escala monumental de carreus des del pati dels Tarongers. Aquesta cambra està ornamentada per un sostre gòtic -fet pel mestre d'obra de vila Joan del Poyo (1418-1428)- rescatat de l'antiga Casa de la Ciutat, en ser aquesta enderrocada durant el segle xix. Fou encaixat de manera molt satisfactòria a la Cambra Daurada cap a l'any 1921. Aquest sostre, de fusta policromada i de tal fama que vingué el mateix Alfons el Magnànim a inaugurar-lo, té centenars de peces de caràcter zodiacal, bèl·lic, grotesc, quimèric, vegetal, musical i heràldic, com ara l'escut de la ciutat de València (el cairó amb els quatre pals) que es repeteix desenes de vegades.

Més interessant encara és el fris exterior de finestres conopials de la part superior del Consolat, amb quaranta medallons de pedra que representen reis, emperadors i altres personatges de prestigi. Ací es veuen les influències renaixentistes del Consolat de Mar, concebut com un temple de la fama, idea que es remunta a l'antiguitat clàssica i que es reprèn amb el Renaixement.[17]

Detall de la façana del Consolat (plaça del Mercat).

La planta baixa del Consolat, que s'utilitza per a exposicions i audiovisuals, té un interessant sostre d'estil renaixentista. S'hi accedeix des del pati dels Tarongers o des de la Capella.

Sostre de la Cambra Daurada del Consolat
Detall del sostre de la Cambra Daurada

Escultura

La Llotja reuneix una esplèndida col·lecció d'escultura medieval. Impostes, sanefes, capitells, àngels sostenidors o gàrgoles van ser llavorats per escultors de molt distinta procedència, com ara Laurencius de la Picardia i Rolandus i Johan de Kassel (Alemanya), entre d'altres.[21]

Sàtira i obscenitat

Els detalls escultòrics de la Llotja de la Seda, presents a les portes, finestres i gàrgoles de l'edifici, són extraordinàriament deliciosos i plens de bon humor.[16] Hi abunden les escenes satíriques i les obscenes,[22] com es pot observar a les imatges de més avall.

Gàrgola. Home tocant-se el penis mig erecte
Porta. Home ajocat i cagant
Finestra. Home amb el penis erecte
Gàrgola. Dona tocant-se la vagina
Porta. Ocell espicassant el cul d'un home

Heràldica

Dins la gran varietat temàtica de l'escultura de la Llotja, cal destacar les representacions heràldiques del símbol reial de la Corona d'Aragó, i de la ciutat i Regne de València, ço és, el senyal conegut tradicionalment com les quatre barres.[23]

L'escut més bell i conegut és el que presenta un escut reial portat per dos àngels i situat al cantó entre la plaça del Mercat i el carrer de Pere Comte.

El segon escut més conegut és un de la ciutat al cantó entre els carrers de la Llotja i de Pere Comte (plaça del doctor Collado), que mostra, a més, una inscripció amb l'inici de les obres (1483), on diu:

¬ę La noble ciutat i leal de Valencia ab cor [voluntat] de acabar la mia excellencia me ha comen√ßat a cinch de Febrer de l'any que corrent se comta en ver MCCCCLXXXIII [1483] ¬Ľ
Escut reial (plaça del Mercat). A la dreta: Escut municipal amb inscripció (plaça del Doctor Collado)
Llotja escut carrerperecomte.jpg

La plaça del Mercat

Plànol de situació de la plaça del Mercat.

Segons Joan Francesc Mira, el pla o la pla√ßa del Mercat de Val√®ncia, format per la Llotja de la Seda, el Mercat Central i Sant Joan del Mercat, ¬ę√©s un dels √≤rgans essencials del cos d'aquesta ciutat¬Ľ. El giron√≠ Pere Comte constru√≠ la llotja g√≤tica a la darreria del segle XV; els llombards Jacobo Bertessi (de Cremona) i Antonio Aliprandi (de Mil√†) afegiren el recobriment barroc a Sant Joan del Mercat al final del XVIII; i els arquitectes barcelonins Alexandre Soler i March i Francesc Gu√†rdia i Vial bastiren el modernista Mercat Central al comen√ßament del XX. Joan Francesc Mira diu d'aquest conjunt tan aparentment heterogeni que ¬ęno se sap com, els tres edificis fan l'efecte de ser exactament com han de ser i ocupar el lloc que han d'ocupar, un davant o al costat de l'altre, com si haguera estat i haguera de ser sempre aix√≠¬Ľ.[24]

Sant Joan del Mercat València2.jpg
Plaça del Mercat. Al centre: el Mercat Central. A l'esquerra: Sant Joan del Mercat. A la dreta: la Llotja de la Seda.
Llonja3.jpg

La seda

Vegeu tamb√©: Ind√ļstria sedera de Val√®ncia

El nom que rep l'edifici de Llotja de la Seda deriva del fet que aquest teixit fou des del segle¬†xiv al XVIII la ind√ļstria m√©s potent de la ciutat. En el XIV, ja hi havia seders locals, majorit√†riament jueus, i m√©s tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de D√©u de la Miseric√≤rdia, sota l'advocaci√≥ de la qual hi ha la capella de la Llotja, constru√Įda entre 1484 i 1486.

Alhora que s'estava bastint la Llotja de la Seda (1483-1498), la ind√ļstria sedera de Val√®ncia conegu√© un gran auge, tradu√Įt en els 293 mestres seders censats a la ciutat el 1487.[25] Al final del segle XVII, tan important era la seda en les transaccions comercials que la Llotja de Mercaders pass√† a ser coneguda com de la Seda.[26] La segona meitat del XVIII fou el moment de m√†xima esplendor: 25.000 persones es dedicaven a la ind√ļstria de la seda a la ciutat de Val√®ncia,[27] que inclo√Įa m√©s de 3.000 telers. Tanmateix, a partir del 1790, comen√ß√† l'oc√†s de la ind√ļstria sedera de Val√®ncia, que mai m√©s no torn√† a reeixir.[28] No obstant aix√≤, la llotja ha mantingut el seu nom tradicional fins als nostres dies, en homenatge a la que fou puixant ind√ļstria valentina durant tants segles.

Què n'han dit

Sostre de la Sala de Contractació.

La Llotja de la Seda no sols √©s l'edifici m√©s c√®lebre de la ciutat i l'√ļnic distingit com a Patrimoni de la Humanitat al Pa√≠s Valenci√†. El m√®rit i la bellesa arquitect√≤nica de l'edifici ha estat lloat des de ben antic.[29]

¬ę ... en l'actualitat s'est√† edificant all√≠ una casa magn√≠fica, que en diuen llotja, on es reuneixen tots els mercaders per tractar dels seus assumptes. √Čs una casa alta, constru√Įda de pedra picada i d'esveltes columnes. [...] est√† acabada quasi fins a la sostrada [...][30] tindr√† un hort amb variats fruits i una font corrent. T√© tamb√© una torre alt√≠ssima, amb una capella, on di√†riament es diran dues misses [...] ser√† m√©s airosa i m√©s bella que la llotja de Barcelona ¬Ľ
‚ÄĒ Jeroni M√ľnzer, 1495[4]

La Llotja va ser lloada fins i tot per part de persones de formaci√≥ classicista, mal avinguda amb l'estil g√≤tic. √Čs el cas de l'estricte cr√≠tic Antonio Ponz a la darreria del segle¬†xviii, que en digu√©:

¬ę... f√°brica verdaderamente magn√≠fica [...] lo mejor en la forma g√≥tica¬Ľ[31]

i de l'acadèmic Vicent Noguera, el 1783:

¬ę... majestuoso modelo de l'arquitectura, aunque labrado sobre gusto g√≥tico, todo respira exactitud, proporci√≥n, elevaci√≥n y grandeza¬Ľ[32]

Sanchis Guarner la va definir com:

¬ęl'edifici p√ļblic m√©s fam√≥s, bell i caracter√≠stic de la Val√®ncia hanse√†tica, √©s a dir, dels burgesos mercaders. [...] un dels millors monuments del g√≤tic civil de tot Europa¬Ľ.[11]
¬ę La constru√Įren els mercaders quatrecentistes per a sala de contractacions, i √©s el nostre millor g√≤tic civil. [...] S'ha pogut afirmar amb ra√≥ que l'arquitectura valenciana magnifica les formes catalanes anteriors: les Torres de Serrans, la Porta Reial de Poblet; el Micalet, el campanar de la seu lleidatana; [...] una altra llotja famosa, la de Mallorca... ¬Ľ
‚ÄĒ Joan Fuster[16]

Joan Francesc Mira en diu que:

¬ęLa Llotja o Llonja [...] √©s de l'estil de les llotges catalanes del segle XV, com la de Mallorca, per√≤ m√©s gran i m√©s bella [...]. I √©s tamb√©, o sobretot, l'espai singular i bell√≠ssim del sal√≥ de les columnes: columnes esveltes, helico√Įdals, perfectes, que s'obren a vint metres d'altura per formar nervadures i voltes estrellades. Una impecable meravella, orgull de la ciutat i dels mercaders que la van construir¬Ľ.[33]

Referències

  1. ‚ÜĎ ¬ęInventari General del Patrimoni Cultural Valenci√†¬Ľ. Inventari General del Patrimoni Cultural Valenci√†.
  2. ‚ÜĎ Segons el Catal√†-Valenci√†-Balear a Val√®ncia i Mallorca es pronuncia ¬ęLlonja¬Ľ. Joan Coromines tamb√© diu que la forma castellana lonja deriva del catal√† dialectal ¬ęllonja¬Ľ, que es diu a Val√®ncia i Mallorca
  3. ‚ÜĎ Les llotges de Barcelona i Mallorca tamb√© es van construir quan llurs economies iniciaven la davallada
  4. ‚ÜĎ Anar a : 4,0 4,1 4,2 4,3 La Llotja dels Mercaders. Un museu virtual d'arquitectura g√≤tica mediterr√†nia
  5. ‚ÜĎ (castell√†) www.patrimonio-humanidad.com, Lonja de la Seda
  6. ‚ÜĎ UNESCO La Llotja de la Seda a la p√†gina web de la UNESCO (angl√®s) (franc√®s)
  7. ‚ÜĎ Anar a : 7,0 7,1 D√≠ez Arnal, Llotja de la Seda
  8. ‚ÜĎ (castell√†) Mar√≠a Jos√© Carballar, Monumentos Valencia
  9. ‚ÜĎ Es troba a la Col¬∑legiata de Santa Maria de X√†tiva, i en realitat es tracta de la taula de Sant Sebasti√†, de Joan Reixach (Jacomart), tot i que tradicionalment s'ha cregut que representava el poeta Ausi√†s March
  10. ‚ÜĎ Anar a : 10,0 10,1 ALDANA FERN√ĀNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 259, tom I, Consell Valenci√† de Cultura, Val√®ncia 1999
  11. ‚ÜĎ Anar a : 11,0 11,1 Sanchis Guarner, p√†g. 192
  12. ‚ÜĎ Encara que les fonts medievals no deixen clara la proced√®ncia de la pedra, sembla clar que aquesta ve de Godella i Rocafort, que s√≥n les grans pedreres que hist√≤ricament han prove√Įt de material als monuments de la ciutat de Val√®ncia, per la seua qualitat i proximitat. A m√©s, del Palau de la Generalitat Valenciana, comen√ßat quasi alhora que la Llotja, s√≠ que se sap que la pedra √©s de Godella, i el seu to blanquin√≥s √©s el mateix que presenta la Llotja de la Seda.
  13. ‚ÜĎ Antrop√≤nim tamb√© escrit amb la grafia Pere Compte
  14. ‚ÜĎ Joan Iborra, segons Sanchis Guarner
  15. ‚ÜĎ (castell√†) www.spain.info, Lonja de la Seda ¬ęwww.spain.info¬Ľ. [Enlla√ß no actiu]
  16. ‚ÜĎ Anar a : 16,0 16,1 16,2 Fuster, 1984, p.¬†86.
  17. ‚ÜĎ Anar a : 17,0 17,1 Hern√°ndez √öbeda, Luis (coord.), p√†g. 122
  18. ‚ÜĎ Anar a : 18,0 18,1 (castell√†) La lonja de Valencia. Limpieza y conservaci√≥n de fachadas
  19. ‚ÜĎ Fuster, 1984, p.¬†87.
  20. ‚ÜĎ Sanchis Guarner, p√†g. 241
  21. ‚ÜĎ El 27 d'abril de 1484 es van signar els acords entre l'administrador de la f√†brica de la llotja i els escultors magistri in arte petrea subtiles inventores, Rolandus de Alemanya et Laurencius Picart, per llavorar la finestra de la torre que mira cap al mercat. En el contracte s'acorda esculpir un adorn de bones fulles a voluntat de mestre Pere Compte i tamb√© es diu que totes les dites coses hagen d'√©sser ben fetes e ben acabades a coneixen√ßa del dit mestre Pere Compte, √ßo √©s d'obrar totes les dites fulles, e que lo dit mestre Compte los haja de dar les peces escairades e obrades totes les motllures
  22. ‚ÜĎ Sanchis Guarner, p√†g. 195
  23. ‚ÜĎ La denominaci√≥ correcta her√†ldicament √©s la de quatre pals, ja que el pal √©s la pe√ßa que travessa verticalment el camper, com en aquest cas, mentre que la barra el travessa diagonalment de dreta a esquerra
  24. ‚ÜĎ Mira, Joan Francesc, p√†g. 82
  25. ‚ÜĎ Furi√≥, 1995, p.¬†209.
  26. ‚ÜĎ Furi√≥, 1995, p.¬†347-348.
  27. ‚ÜĎ Hist√≤ria de Val√®ncia - Viquip√®dia, l'enciclop√®dia lliure
  28. ‚ÜĎ Furi√≥, 1995, p.¬†411.
  29. ‚ÜĎ Jeroni M√ľnzer, p√†g. 43
  30. ‚ÜĎ La Llotja de Barcelona i el Descobriment d'Am√®rica, per Jordi Bilbeny
  31. ‚ÜĎ Antonio Ponz, p√†g. 19
  32. ‚ÜĎ El Arte de Corte de Piedras en l'Arquitectura Valenciana del Cuatrocientos. (IV), per Arturo Zaragoz√° Catal√°n
  33. ‚ÜĎ Mira, Joan Francesc, p√†g. 84

Bibliografia

  • Coromines, Joan. Breve diccionario etimol√≥gico de la lengua castellana. 3a ed. Madrid: Gredos, 1980. ISBN 84-249-1331-0.
  • Furi√≥, Antoni. Hist√≤ria del Pa√≠s Valenci√†. Val√®ncia: Edicions Alfons el Magn√†nim, 1995. ISBN 84-7822-159-X.
  • Fuster, Joan. Viatge pel Pa√≠s Valenci√†. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1984 (Cl√†ssics catalans del segle XX). ISBN 8429701645.
  • Hern√°ndez √öbeda, Luis (coord.). Conocer Valencia a trav√©s de su arquitectura. Val√®ncia: Ayuntamiento de Valencia, 1996. ISBN 84-86828-16-3.
  • Mira, Joan F.; Jarque, Francesc. Val√®ncia per a ve√Įns i visitants. Alzira: Bromera, 1999. ISBN 978-84-7660-504-2.
  • M√ľnzer, Hieronymus. Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam (l'Itinerarium Hispaniarum fou tradu√Įt com Viaje por Espa√Īa y Portugal). Madrid, 1991, Ediciones Polifemo, 1495.
  • Ponz, Antonio. Viage de Espa√Īa, √≥, Cartas en que se d√° noticia de las cosas mas apreciables y dignas de saberse, que hay en ella. Madrid: por D. Joachin Ibarra, 1772-1794.
  • Sanchis Guarner, Manuel. La ciutat de Val√®ncia: s√≠ntesi d'hist√≤ria i geografia urbana. 5a ed. Val√®ncia: l'Ajuntament, 1989. ISBN 8450048346.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llotja de la Seda




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.