Nou terme "Paral·lelisme inter-linguae" (C) Manel Capdevila

Una de les influències més notables del llatí en les "oficialment batejades com filles seves" (les llengües romàniques), i que constitueix un gran avantatge a l'hora d'aprendre aquestes llengües, són els quasi dos mil·lers de paraules acabades en "@ATIO"  en llatí que existeixen al vocabulari de les seves suposades filles -i d'altres que no hi tenen res a veure- (tot i que en algunes d'elles pot canviar el significat):

"@ACION" (occità), "@ACIÓ" (català), "@AZION" (lingua franca), "@ATION" (francès), "@AZIONE"(italià), "@AZIÓN" (gallec), "@ACIÓN" (aragonès), "@ACIÓN" (castellà), "@AÇÂO"(portuguès), "@ATIE" (romanès), etc.. 

Tantmateix, ens trobem que també existeix un mimetisme d'aquestes paraules acabades en "@ATIO"-que a partir d'ara denominaré "paral·lelisme inter-linguae"- en llengües que no tenen cap relació directe amb el llatí.. ja que el trobem en llengües no romàniques: "@ATION" (anglès), "@AZZJONI" (maltès),"@ACIJA" (bosni),"@ACIJA" (croat), "@ACIJA" (LETÓ), "@AZIOA" (BASC), etc... llengües en les que aquestes paraules s'haurien incorporat, no per ser derivades del llatí, sinó per simpatia entre llengües que han conviscut una al costat de l'altre per diferents motius, entre ells el de ser la llengua dels conqueridors/conquerits, o d'aliats durant segles com ho van ser el Duc de Savoia i altres Prínceps italians de la Corona Catalana. Això és palès en el cas de l'anglès (llengua germànica) que va tenir una gran infuència primer del proto-romanç, amb la conquesta de Britànnia per part dels Romans el 43, on van romandre fins a principis del segle IV... i més tard del romanç amb la conquesta dels Normands, a partir de Hastings l'any 1066.. La  influència dels darrers queda molt clara en el moto d'Anglaterra: "Mon dieu est mon droit", el de l'orde de la lligacama (The garter order):"Honi soit qui mal y pense", i en paraules com: sire, madam, beef, porc, mouton, serviette, forc, etc.. apart de l'esmentat "paral·lelisme inter-linguae".

___________________________________________

Esborrany d'una taula mostrant aquest "Paral·lelisme inter-linguae" que evidentment cal depurar, separant les paraules modernes de les antigues. Els neologismes s'haurien incorporat per mimetisme amb la llengua d'introducció del terme (en un alt percentatge de l'anglès)

El que és bastant evident és que "en els neologismes" cada llengua agafa l'arrel i hi afegeix el seu acabament (desinència)..
_______________________________________________