MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
22-10-2010 (13024 lectures) | Categoria: Friburg |
Publico la traducció de l'article de Claus D. Pusch (inacabada.. l'aniré corregint..), perquè la considero molt important, ja que destapa de forma palesa, la intenció que hi havia l'any 2003 darrera de la publicació del HOAX "El castellano - un dialecto del catalán": el clar objectiu de desprestigiar unes bases filològiques de la llengua ROMANÇ europea, al barrejar-les amb altres dades falses com el propi estudi de Friburg o el document trobat a la Biblioteca Vaticana.
D'aquesta llengua ROMANÇ en deriven (o hi pertanyen.. vinguin o no vinguin del llatí), a part de les llengües romàniques estatals, les llengues romàniques menystingudes: l'occità, el gascó, el provençal, el català(-llemosí?), el romansch, el milanese, el vènet, el romagnolo-emiliano, el napolità, el sard, el sicilià, el sefardí, etc..etc.. (les separo de l'occità -hi pertanyin o no- per a evitar friccions nacionals). A aquest origen comú hi apunten:
Jo ja vaig respondre al HOAX fent l'article EL-CASTELLA-UN-DIALECTE-DEL-CATALA..-UN-HOAX..-O..-NO on vaig publicar la llista -"Inapel·lable" i feta per mí manualment- de totes les paraules catalanes que hi han al castellà segons el RAE, llista que va ser recopiada i referenciada manta vegades.. (mireu les dates de publicació)
Però finalment, he pogut veure darrera el HOAX, una molt clara intenció de desprestigiar el català, els catalans i la "llengua ROMANÇ europea", quan he llegit aquesta resposta del profesor Claus D. Pusch (Universitat de Friburg) que deixa a la premsa catalana i a na Isabel Clara Simó, en un lloc no gaire bonic, tractant-los d'ingenus.. només perquè van trucar a la Universitat demanant informació sobre el pretés estudi..
Tots els articles que van en aquesta direcció: fer el català la "mare de totes les llengües" -de forma poc acadèmica-, poden tenir la mateixa intenció desprestigiadora que va tenir el HOAX del 2003. Quan es barregen coses certes amb coses "falses-fàcilment-demostrables" o s'expliquen veritats en un llenguatge groller o poc acadèmic, s'aconsegueix empastifar les coses certes (volent o sense voler-ho).. i després costa molt netejar-ho.. És alló de.. que ve el llop.. que ve el llop.. i quan ve el llop de debó ningú no en fa cas.
Aquest article n'es un exemple:
//www.histo.cat/principal/preview/el-castellano-no-viene-del-latin
En canvi el llibre d'Yves Cortez, "Le français ne vient pas du latin" i els seus seguidors (o seguidores).. no pretén desprestigiar el català i el nostre romanç, simplement els ignora i anomena la "llengua origen" => "italià primitiu".. (en lloc de dir-li "proto-romanç")
Etymologie-langues-indo-europeennes.fr
En Johnny Torres combrega am l'Yves Cortez canviant pel castellà, la llengua francesa que aquest mira com objectiu final.
//www.histo.cat/principal/preview/la-verdadera-madre-del-castellano
Na Carme jimènez Huertas combrega am l'Yves Cortez canviant l'italià antic, que aquest posa com origen de totes les llengües, per l'iber, fet força probable però que va tenir lloc centenars d'anys abans que es parlés a gran part d'Europa el que tots els que tenen un gram de sentit comú (entre ells en Magrinyà, en Mandado i jo mateix) han acordat anomenar "proto-romanç" o simplement "romanç"..
http://timefortruth.es/2013/10/10/no-venimos-del-latin-
Original | Català |
---|---|
Das Katalanische die älteste aller romanischen Sprachen?Chronik einer Cyber-Farce Im Frühjahr dieses Jahres fanden zahlreiche Katalanistinnen und Katalanisten (und wahrscheinlich nicht nur diese) eine Nachricht in ihren elektronischen Briefkästen vor, die Sensationelles zu Gehör brachte: unter der Überschrift „El Castellano, dialecto del catalán“ las man – durchgehend in kastilischer Sprache übrigens –, dass die „Romanische Abteilung de la Universidad de Friburgo“ in einer Anfang 2003 fertig gestellten, aber wegen der „grandes presiones políti- cas que genera“ bis dato geheim gehaltenen Studie den Beweis erbracht habe, dass das Spanische aus dem Katalanischen hervorgegangen sei („que el origen de la lengua castellana es el catalán“). Eine Gruppe deutscher Linguisten und Historiker unter der Leitung eines gewissen „Mark Vlamynck, historiador del Romanistische Abteilung“, habe demnach in der Biblioteca Vaticana eine Reihe von Texten aus der Mitte des 9. Jahrhunderts entdeckt, in der Schreiber am Hofe von Ramon IV., Graf von Barcelona, darlegen, dass die in Kastilien Ansässigen zum Gebrauch des Katalanischen übergegangen seien („las gents de la Castella usen ja nosos vocablas“). Die Kastilier hätten bereitwillig die Sprache des übermächtigen und weiter entwickelten katalanischen Nachbarn angenommen. Der „Freibur- ger Historiker Mark Vlamynck“ wird wie folgt zitiert: „La preponderancia de la cultura catalana y su mayor grado de desarrollo, supuso en las zonas de contacto y superposición, un fenómeno de asimilación de los rasgos cultura- les.“ Wer nun, aufgeschreckt oder beeindruckt von dieser wissenschaftlichen Sensation, Weiteres in Erfahrung bringen wollte, wurde in der (anonymen, nur mit der Aufforderung zur Weiterverteilung per E-mail versehenen) Nachricht auf ein paar Internetlinks verwiesen, von denen einer zur Vatikanischen Bibliothek, der zweite zum Institut für Rechtsgeschichte der Albert-Ludwigs- Universität Freiburg und der dritte zur Wissenschaftlichen Gesellschaft dersel- ben Uni, einem Förderverein für wissenschaftliche Projekte und Exkursionen, führte. Der Schreiber des vorliegenden Kommentars – selbst Mitglied der besagten Universität, die Heimstatt für die brillanten Forschungen gewesen sein soll, in deren Folge die Geschichte der romanischen Sprachen hätte neu geschrieben werden müssen – bekam die besagte Nachricht mehrfach; zunächst anonym nach dem Schneeball-Prinzip, wie es bei vielen Internet- Hoax-Rundmails der Fall ist, dann aber immer öfter von diversen Absendern, die dem Autor wohl bekannt waren, da sie meistens aus dem katalanistischen Freundes- und Kollegenkreis stammten. Es war in der Tat erstaunlich festzu- stellen, wieviele Leute in der Folge anfragten, was es denn mit dieser Sensa- tionsmeldung auf sich habe, wer Mark Vlamynck wäre und ob denn das Ganze wahr sei. Und unter diesen Vielen waren viele, die es eigentlich besser hätten wissen müssen. Die eigentlich wissen sollten, dass „a mediados del siglo IX“ uns mit den Straßburger Eiden der erste Text einer romanischen Sprache – aber eben keiner iberoromanischen Sprache, sondern des Französischen – entgegen tritt (wenn man von einigen eher bruchstückhaften Zeugnissen, die kaum Text- charakter haben, absieht, welche für die Herausbildungsphase des frühen Ita- lienisch belegt sind), welcher noch so lateinisch ist, dass „katalanische“ Texte aus derselben Epoche, so elaboriert romanisch wie im Beispielsatz „las gents de la Castella usen ja nosos vocablas“, höchst unwahrscheinlich und unplausi- bel sein dürften. Doch nicht nur mit allgemein-romanistischer Grundbildung hätte man den „hoax“, die auf elektronischem Wege verbreitete, vielleicht als Späßchen gemeinte Fehlinformation sofort als völlig abwegig und unbegründet abtun können. Auch ein Blick auf die in der Nachricht empfohlenen Links hätte gleich gezeigt, dass die Inhalte der verlinkten Webseiten mit der grandiosen „Studie ‘Der Ursprung des Spanischen’“ ganz und gar nichts zu tun haben; ein schneller Check im E-mail-Verzeichnis der Universität Freiburg hätte zu Tage gefördert, dass es keinen „historiador Mark Vlamynck“ in Freiburg gibt, und eine wenig aufwändige Suche auf derselben Webseite hätte gezeigt, dass es an der südbadischen Universität (und auch an der Hochschule in der gleichnami- gen Schweizer Stadt) gar keine „Romanistische Abteilung“ gibt, jedenfalls nicht da, wo „lingüistas e historiadores“ arbeiten. Angesichts dieser offenkundigen Indizien für die völlige Unseriosität der E-mail-Botschaft ist es erstaunlich, wieviele „Leute vom Fach“ allen Ern- stes nachgefragt haben, was denn an der Story dran sein könnte. Ja der Autor dieser Zeilen wollte seinen Ohren nicht trauen, als plötzlich bei ihm im Büro das Telefon klingelte und sich eine Barceloniner Tageszeitung nach der „Romanistischen Abteilung“ und der „Studie“ zum „Ursprung des Spani- schen“ erkundigen wollte. Ungläubig blickte selbiger Autor auf einen ihm zugesandten Ausschnitt aus der ebenfalls in Barcelona erscheinenden Tages- zeitung Avui – es muss sich um eine Nummer von Ende April gehandelt haben –, in dem die bekannte Schriftstellerin Isabel-Clara Simó unter der Rubrik „De fil de vint“ die „notícia [...] tan espectacular“ zum Anlass für einen 49-zeiligen Text nahm, in dem sie zwar recht hintergründig und mit ironisierendem Unterton über die Zukunft der spanischen Autonomiestatute sinnierte, in dem sie aber immerhin 30 der 49 Zeilen einer ausführlichen Wiedergabe und Paraphrasierung ebiger Internet-Desinformation widmete und der Leser nicht so genau weiß, ob diese 30 Zeilen auch ironisierend gemeint sind oder nicht. Tatsache ist, dass man spätestens mit dem Erscheinen dieses Avui- Beitrags an der Universität Freiburg und am Romanischen Seminar das Späß- chen, das möglicherweise mit der anonymen Rundmail intendiert war, nicht mehr so spaßig fand. Nun gut, inzwischen haben sich die Wogen geglättet, die idiotische Nachricht von der Freiburger „Studie“ hat sich im WWW totgelau- fen, und die Chronologie der Herausbildung der romanischen Sprachen ist die alte geblieben. Im Nachhinein kann man sich nur wundern, welche Breiten- wirkung diese Cyber-Farce gezeitigt hat. Wenn der anonyme Autor der Aus- gangsbotschaft mit seinem Streich die Leichtgläubigkeit (und teilweise die historisch-sprachgeschichtlich Unbedarftheit) der romanistisch-katalanisti- schen Zunft vorführen wollte, so muss man zugeben, dass ihm das voll und ganz gelungen ist! Claus D. Pusch |
El català és la més antiga de totes les llengües romàniques?A principis d'aquest any, molts catalanistes i catalanistas s'han trobat (i probablement no només ells) un missatge (Crònica d'una cyber-farsa ) a les seves bústies de correu electrònic, el que ha tingut una difusió Sensacional: sota el títol "El Castellano, dialecto del catalán", per cert tots en llengua castellana- que el "Departament de Romanç de la Universitat de Friburg " hauria fet a principis de 2003, però va resultar per raó de les "grans pressions polítiques generades" estudi fins ara no s'havia revelat va ser que l'origen de l'espanyol va ser el català ("que l'origen de la llengua castellana és el catalán"). Un grup de lingüistes alemanys i historiadors liderats per un tal "Mark Vlamynck, historiador el "Departament de Romanç" va tenir conseqüència va descobrir una sèrie de textos a la Biblioteca Vaticana de mitjans del segle novè, el secretari de la cort de Ramon IV. Comte de Barcelona demostren que harien trasportat als residents de Castella l'ús de l'idioma català ("las gents de la Castella usen ja nosos vocablas"). Els castellans haurien adoptat de bona gana el llenguatge dels totpoderosos i refinats veïns catalans . El "historiador de Freiburg Marc Vlamynck" és citat dient: "La preponderancia dela cultura catalana y su mayor grado de desarrollo, supuso en las zonas de contacto y superposición, un fenómeno de asimilación de los rasgos culturales" Qui Ara, sorprès o impressionat per aquesta sensació científica, més volia saber era el missatge (anònim, només proporcionat amb la convocatòria de redistribució per correu electrònic ) en uns pocs enllaços a les webs de referència, un dels quals era Biblioteca del Vaticà, el segon de l'Institut d'Història del Dret a la Universitat Ludwig Albert de Friburg i el tercer per a la Societat Científica dersel- Universitat ben, una Fundació per a projectes científics i digressions. . L'autor d'aquest comentari - ell mateix membre de l'esmentada Universitat, la llar de les brillants investigacions hauria d'haver estat, en conseqüència de la qual cosa la història de les llengües romàniques hauria de ser reescrita - va rebre el missatge, va dir més d'una vegada; inicialment anònims després del principi de bola de neu, com és el cas de molts enganys a Internet enviant un correu electrònic, però després cada vegada més de diversos remitents que van ser ben coneguts per qui escriu, ja que majoritàriament provenien dels amics i col·legues catalans. Es va crear fixar en efecte increïble com moltes persones van preguntar arran del que va fer per la missatge amb aquesta sensacional sobre qui seria Marc Vlamynck i si alló era cert. I entre aquests molts, en realitat hauria estat millor que necessita saber. La veritat ha de saber que "1 Mitjan segle IX" nosaltres amb els juraments d'Estrasburg del primer text d'una llengua romanç - però cap d'idioma ibero-romanç, però els francesos - s'enfronta (si per alguns productes i no superficials que amb prou feines text té caràcter, a més, que es va ocupar ian per a la fase de desenvolupament de la primerenca Italiana), que és més encara a Amèrica, que els textos "catalans" de la mateixa època, segons es detalla romànic, com en la frase d'exemple "les cavallers de la Castella filtres si sos vocablas" molt poc probable i que puguin estar bel unplausi-. No obstant això, no només amb-la educació general bàsica Romanç hauria estat el "engany", els mitjans electrònics generalitzades, potser significava com una broma dolenta informació pot descartar com totalment absurda i infundada immediatament. Un cop d'ull als enllaços recomanats en el mateix missatge mostraria que el contingut dels llocs web vinculats amb el "estudi" fabulós L'origen de l'espanyol per complet i no tenen res a veure; Una revisió ràpida en el directori de correu de la Universitat de Friburg hauria tret a la llum que no existeix cap "historiador de nom Marc Vlamynck" a Friburg, i una mica de temps de cerca al mateix lloc web hauria demostrat que al sud de la ciutat alemanya d'universitat (i també per la institució en la mateixes condicions de nom de ciutat suïssa) no hi ha cap " Romanistische Abteilung (departament de Romàniques)" i en cap cas no hi treballen "lingüistes i Historiadors". Davant d'aquesta evidència òbvia de l'absoluta manca de seriosität el missatge de correu electrònic, és increïble la quantitat de "gent amb poca cultura" tenen cada collita stes de demanda, el que podria ser més a la història que al seu torn. Sí, qui escriu aquest text no podia creure el que escoltava quan de sobte al seu telèfon de l'oficina va cridar i volia demanar un diari Barcelonès del "Romani taules departament" i l'"estudi", "origen de l'espanyol" . Incrèdul va mirar Selbiger autor en un extracte el va enviar des del qual també apareix el diari Avui de Barcelona - ha d'haver una sèrie de finals d'abril han actuat - on la famosa escriptora Isabel Clara Simó sota el títol "De fil de vint "la" notícia [...] espectacular bronzejat "com una raó per a un text de 49 línia adoptada, en el que va pensar, encara que matís bastant profund i amb ironia sobre el futur dels estatuts d'autonomia d'Espanya en el qual, però, almenys, 30 de les 49 files d'una reproducció detallada i parafrasejant dedicat desinformació ebiger Internet i el lector no sap realment si aquestes 30 línies pretenen també irònicament o no. El fet és que un chen no més tard de la publicació d'aquest article Avui- a la Universitat de Friburg i Filologia Romànica a la Späß-, que era probablement la intenció darrere del correu massa anònima, ja no resultava tan graciós. Bé, ara la pols s'ha assentat, el missatge idiota de "estudi" de Friburg s'ha mantingut a la WWW totgelau- fen, i la cronologia del desenvolupament de les llengües romàniques és el vell. En retrospectiva, un només pot preguntar-se què latitud efecte que això ha tingut farsa cibernètic. Si l'autor anònim de l'ambaixada a partir de la seva cadena credulitat (i en part històric-lingüística ingenuïtat història) de Romani taula katalanisti- regla gremi volgut mostrar, així que s'ha d'admetre que ell va obtenir un èxit total Claus D. Pusch |
Original | Català |
---|---|
Das Katalanische die älteste aller romanischen Sprachen? |
Chronik einer Cyber-Farce Im Frühjahr dieses Jahres fanden zahlreiche Katalanistinnen und Katalanisten (und wahrscheinlich nicht nur diese) eine Nachricht in ihren elektronischen Briefkästen vor, die Sensationelles zu Gehör brachte: unter der Überschrift „El Castellano, dialecto del catalán“ las man – durchgehend in kastilischer Sprache übrigens –, dass die „Romanische Abteilung de la Universidad de Friburgo“ in einer Anfang 2003 fertig gestellten, aber wegen der „grandes presiones políti- cas que genera“ bis dato geheim gehaltenen Studie den Beweis erbracht habe, dass das Spanische aus dem Katalanischen hervorgegangen sei („que el origen de la lengua castellana es el catalán“). Eine Gruppe deutscher Linguisten und Historiker unter der Leitung eines gewissen „Mark Vlamynck, historiador del Romanistische Abteilung“, habe demnach in der Biblioteca Vaticana eine Reihe von Texten aus der Mitte des 9. Jahrhunderts entdeckt, in der Schreiber am Hofe von Ramon IV., Graf von Barcelona, darlegen, dass die in Kastilien Ansässigen zum Gebrauch des Katalanischen übergegangen seien („las gents de la Castella usen ja nosos vocablas“). Die Kastilier hätten bereitwillig die Sprache des übermächtigen und weiter entwickelten katalanischen Nachbarn angenommen. Der „Freibur- ger Historiker Mark Vlamynck“ wird wie folgt zitiert: „La preponderancia de la cultura catalana y su mayor grado de desarrollo, supuso en las zonas de contacto y superposición, un fenómeno de asimilación de los rasgos cultura- les.“ Wer nun, aufgeschreckt oder beeindruckt von dieser wissenschaftlichen Sensation, Weiteres in Erfahrung bringen wollte, wurde in der (anonymen, nur mit der Aufforderung zur Weiterverteilung per E-mail versehenen) Nachricht auf ein paar Internetlinks verwiesen, von denen einer zur Vatikanischen Bibliothek, der zweite zum Institut für Rechtsgeschichte der Albert-Ludwigs- Universität Freiburg und der dritte zur Wissenschaftlichen Gesellschaft dersel- ben Uni, einem Förderverein für wissenschaftliche Projekte und Exkursionen, führte. Der Schreiber des vorliegenden Kommentars – selbst Mitglied der besagten Universität, die Heimstatt für die brillanten Forschungen gewesen sein soll, in deren Folge die Geschichte der romanischen Sprachen hätte neu geschrieben werden müssen – bekam die besagte Nachricht mehrfach; zunächst anonym nach dem Schneeball-Prinzip, wie es bei vielen Internet- Hoax-Rundmails der Fall ist, dann aber immer öfter von diversen Absendern, die dem Autor wohl bekannt waren, da sie meistens aus dem katalanistischen Freundes- und Kollegenkreis stammten. Es war in der Tat erstaunlich festzu- stellen, wieviele Leute in der Folge anfragten, was es denn mit dieser Sensa- tionsmeldung auf sich habe, wer Mark Vlamynck wäre und ob denn das Ganze wahr sei. Und unter diesen Vielen waren viele, die es eigentlich besser hätten wissen müssen. Die eigentlich wissen sollten, dass „a mediados del siglo IX“ uns mit den Straßburger Eiden der erste Text einer romanischen Sprache – aber eben keiner iberoromanischen Sprache, sondern des Französischen – entgegen tritt (wenn man von einigen eher bruchstückhaften Zeugnissen, die kaum Text- charakter haben, absieht, welche für die Herausbildungsphase des frühen Ita- lienisch belegt sind), welcher noch so lateinisch ist, dass „katalanische“ Texte aus derselben Epoche, so elaboriert romanisch wie im Beispielsatz „las gents de la Castella usen ja nosos vocablas“, höchst unwahrscheinlich und unplausi- bel sein dürften. Doch nicht nur mit allgemein-romanistischer Grundbildung hätte man den „hoax“, die auf elektronischem Wege verbreitete, vielleicht als Späßchen gemeinte Fehlinformation sofort als völlig abwegig und unbegründet abtun können. Auch ein Blick auf die in der Nachricht empfohlenen Links hätte gleich gezeigt, dass die Inhalte der verlinkten Webseiten mit der grandiosen „Studie ‘Der Ursprung des Spanischen’“ ganz und gar nichts zu tun haben; ein schneller Check im E-mail-Verzeichnis der Universität Freiburg hätte zu Tage gefördert, dass es keinen „historiador Mark Vlamynck“ in Freiburg gibt, und eine wenig aufwändige Suche auf derselben Webseite hätte gezeigt, dass es an der südbadischen Universität (und auch an der Hochschule in der gleichnami- gen Schweizer Stadt) gar keine „Romanistische Abteilung“ gibt, jedenfalls nicht da, wo „lingüistas e historiadores“ arbeiten. Angesichts dieser offenkundigen Indizien für die völlige Unseriosität der E-mail-Botschaft ist es erstaunlich, wieviele „Leute vom Fach“ allen Ern- stes nachgefragt haben, was denn an der Story dran sein könnte. Ja der Autor dieser Zeilen wollte seinen Ohren nicht trauen, als plötzlich bei ihm im Büro das Telefon klingelte und sich eine Barceloniner Tageszeitung nach der „Romanistischen Abteilung“ und der „Studie“ zum „Ursprung des Spani- schen“ erkundigen wollte. Ungläubig blickte selbiger Autor auf einen ihm zugesandten Ausschnitt aus der ebenfalls in Barcelona erscheinenden Tages- zeitung Avui – es muss sich um eine Nummer von Ende April gehandelt haben –, in dem die bekannte Schriftstellerin Isabel-Clara Simó unter der Rubrik „De fil de vint“ die „notícia [...] tan espectacular“ zum Anlass für einen 49-zeiligen Text nahm, in dem sie zwar recht hintergründig und mit ironisierendem Unterton über die Zukunft der spanischen Autonomiestatute sinnierte, in dem sie aber immerhin 30 der 49 Zeilen einer ausführlichen Wiedergabe und Paraphrasierung ebiger Internet-Desinformation widmete und der Leser nicht so genau weiß, ob diese 30 Zeilen auch ironisierend gemeint sind oder nicht. Tatsache ist, dass man spätestens mit dem Erscheinen dieses Avui- Beitrags an der Universität Freiburg und am Romanischen Seminar das Späß- chen, das möglicherweise mit der anonymen Rundmail intendiert war, nicht mehr so spaßig fand. Nun gut, inzwischen haben sich die Wogen geglättet, die idiotische Nachricht von der Freiburger „Studie“ hat sich im WWW totgelau- fen, und die Chronologie der Herausbildung der romanischen Sprachen ist die alte geblieben. Im Nachhinein kann man sich nur wundern, welche Breiten- wirkung diese Cyber-Farce gezeitigt hat. Wenn der anonyme Autor der Aus- gangsbotschaft mit seinem Streich die Leichtgläubigkeit (und teilweise die historisch-sprachgeschichtlich Unbedarftheit) der romanistisch-katalanisti- schen Zunft vorführen wollte, so muss man zugeben, dass ihm das voll und ganz gelungen ist! Claus D. Pusch |
El català és la més antiga de totes les llengües romàniques? |
A principis d'aquest any, que es trobar molts catalanistes i catalanistas (i probablement no només ells) un missatge (Crònica d'una cyber-farsa ) a les seves bústies de correu electrònic, el que va portar audiència Sensacional: sota el títol "El Castellano, dialecto del catalán", per cert tots en llengua castellana- que el "Departament de Romanç de la Universitat de Friburg " hauria fet a principis de 2003, però va resultar a causa de la "grans Pressions ques política Que gèneres" estudi fins ara no revelada va ser que l'espanyol de que va sorgir va ser el català ("que l'origen de la llengua castellana és el catalán"). Un grup de lingüistes alemanys i historiadors liderats per un tal "Mark Vlamynck, historiador departament de Romanistische" va tenir conseqüència a la Biblioteca Vaticana va descobrir una sèrie de textos a partir de mitjans del segle novè, el secretari de la cort de Ramon IV. Comte de Barcelona demostren que havien estat traslladats als residents de Castella per a l'ús de l'idioma català ("las gents de la Castella usen ja nosos vocablas"). Els castellans haurien adoptat de bona gana el llenguatge dels totpoderosos i refinats veïns catalans . El "historiador de Freiburg Marc Vlamynck" és citat dient: ". "La preponderancia dela cultura catalana y su mayor grado de desarrollo, supuso en las zonas de contacto y superposición, un fenómeno de asimilación de los rasgos culturales" Qui Ara, sorprès o impressionat per aquesta sensació científica, més volia saber era el missatge (anònim, només proporcionat amb la convocatòria de redistribució per correu electrònic ) en uns pocs enllaços a les webs de referència, un dels quals era Bibliotheca del Vaticà, el segon de l'Institut d'Història del Dret a la Universitat Ludwig Albert de Friburg i el tercer per a la Societat Científica dersel- Universitat ben, una Fundació per a projectes científics i digressions. . L'autor d'aquest comentari - ell mateix un membre de l'esmentada Universitat, la llar de les brillants investigacions hauria d'haver estat, en conseqüència de la qual cosa la història de les llengües romàniques hauria de ser reescrita - va captar el missatge, va dir més d'una vegada; inicialment anònims després del principi de bola de neu, com és el cas de molts enganys a Internet enviant un correu electrònic, però després cada vegada més de diversos remitents que van ser ben coneguts per qui escriu, ja que majoritàriament provenien dels amics i col·legues catalans. Es va crear fixar en efecte increïble com moltes persones van preguntar arran del que va fer per la missatge amb aquesta sensacional sobre qui seria Marc Vlamynck i si alló era cert. I entre aquests molts, en realitat hauria estat millor que necessita saber. La veritat ha de saber que "1 Mitjan segle IX" nosaltres amb els juraments d'Estrasburg del primer text d'una llengua romanç - però cap d'idioma ibero-romanç, però els francesos - s'enfronta (si per alguns productes i no superficials que amb prou feines text té caràcter, a més, que es va ocupar ian per a la fase de desenvolupament de la primerenca Italiana), que és més encara a Amèrica, que els textos "catalans" de la mateixa època, segons es detalla romànic, com en la frase d'exemple "les cavallers de la Castella filtres si sos vocablas" molt poc probable i que puguin estar bel unplausi-. No obstant això, no només amb-la educació general bàsica Romanç hauria estat el "engany", els mitjans electrònics generalitzades, potser significava com una broma dolenta informació pot descartar com totalment absurda i infundada immediatament. Un cop d'ull als enllaços recomanats en el mateix missatge mostraria que el contingut dels llocs web vinculats amb el "estudi" fabulós L'origen de l'espanyol per complet i no tenen res a veure; Una revisió ràpida en el directori de correu de la Universitat de Friburg hauria tret a la llum que no existeix cap "historiador de nom Marc Vlamynck" a Friburg, i una mica de temps de cerca al mateix lloc web hauria demostrat que al sud de la ciutat alemanya d'universitat (i també per la institució en la mateixes condicions de nom de ciutat suïssa) no hi ha cap " Romanistische Abteilung (departament de Romàniques)" i en cap cas no hi treballen "lingüistes i Historiadors". Davant d'aquesta evidència òbvia de l'absoluta manca de seriosität el missatge de correu electrònic, és increïble la quantitat de "gent amb poca cultura" tenen cada collita stes de demanda, el que podria ser més a la història que al seu torn. Sí, qui escriu aquest text no podia creure el que escoltava quan de sobte al seu telèfon de l'oficina va cridar i volia demanar un diari Barcelonès del "Romani taules departament" i l'"estudi", "origen de l'espanyol" . Incrèdul va mirar Selbiger autor en un extracte el va enviar des del qual també apareix el diari Avui de Barcelona - ha d'haver una sèrie de finals d'abril han actuat - on la famosa escriptora Isabel Clara Simó sota el títol "De fil de vint "la" notícia [...] espectacular bronzejat "com una raó per a un text de 49 línia adoptada, en el que va pensar, encara que matís bastant profund i amb ironia sobre el futur dels estatuts d'autonomia d'Espanya en el qual, però, almenys, 30 de les 49 files d'una reproducció detallada i parafrasejant dedicat desinformació ebiger Internet i el lector no sap realment si aquestes 30 línies pretenen també irònicament o no. El fet és que un chen no més tard de la publicació d'aquest article Avui- a la Universitat de Friburg i Filologia Romànica a la Späß-, que era probablement la intenció darrere del correu massa anònima, ja no resultava tan graciós. Bé, ara la pols s'ha assentat, el missatge idiota de "estudi" de Friburg s'ha mantingut a la WWW totgelau- fen, i la cronologia del desenvolupament de les llengües romàniques és el vell. En retrospectiva, un només pot preguntar-se què latitud efecte que això ha tingut farsa cibernètic. Si l'autor anònim de l'ambaixada a partir de la seva cadena credulitat (i en part històric-lingüística ingenuïtat història) de Romani taula katalanisti- regla gremi volgut mostrar, així que s'ha d'admetre que ell va obtenir un èxit total Claus D. Pusch |
La nueva moda de hacer dudar de aquello que los estudiosos llevan años enseñando -y estudiando-, en general, no sólo conllevará un retraso de siglos, sino que atraerá un nuevo periodo de oscuridad que podría ser tanto religioso como político. Este periodo nos hará perder perspectivas que sólo el continuismo de las Universidades, sin cortapisas, puede frenar. Igual estamos tan hartos de nuestro mundo que queremos cargárnoslo, sin tener en cuenta que numerosas personas viven y sobreviven al margen de nuestra hartazón de barbarie capitalista, inconscientes de todo. Aún así, me preocupa enormemente el resto de especies, tanto de animales como de plantas, que podrían desparecer para siempre, o lo que es más, la extinción de la vida en la tierra. Esperemos que no. Por lo que respecta al artículo, los pueblos no son unos copiones de otros, sino que intentan comunicarse entre ellos, y para ello usan palabras que les suenan eficaces. Después, periodos de poder político superior intentan que la suya sea una lengua preponderante y que se convierta en koiné o lingua franca. Y así existieeorn periodos que copiábanois del griego, del latín, de las lenguas germánicas, del árabe, del provenzal (occitano le llamamos ahora, de Lengua de Oc, un término moderno), del italiano (con reverberaciones del latín), del francés, del alemán o del inglés ahora mismo. Las lenguas propias mantienen así una doble tendencia, de imposición y pervivencia, y son sus sustituciones por dominaciones políticas, sus sustratos o adstratos lo que determinan su existencia, pervivencia, deformación o desaparición. La vergüenza de esta era, en Europa, es la desaparicion de la lengua de Oc, de la cual el catalán es el último dialecto vivo en plenitud y también en decadencia, por lo que las políticas deberían ir en la dirección de protegerlo con todas las armas al alcance, porque una lengua muerta, y más cuando tanta energía se invierte en destruirla, és una vergüenza para la humanidad. Es como la quema del Amazonas, pero desde un punto de vista cultural. Dicho esto, decir que el castellano viene del latín es una sandez suprema. Podria escribirlo en mi catalán de València, pero hoy me he levantado con la pierna torcida y he empezado a escribir en castellano este comentario, quizás porque antes he leído el innombrable e inclasificable artículo 'El castellano no viene del latín' que está escrito en esta lengua, y que es una mezcla infecta de perversiones conspiranoicas descerebradas y de opiniones filológicas de quien no debe haber estudiado más que para sacar aprobados pelados y desde luego con su vista lejos de la historia de la lengua y de sus mecanismos evolutivos. Volviendo otra vez sobre el tema, el castellano, aunque algunos filólogos no lo planteen así -que deberían- es el resultado del latín vulgar -el latín mezcla de muchos hablantes romanizados, que a su vez estaba influenciado por otras lenguas itálicas o por el griego-, aprendido por hablantes vascoides, e influenciado por germanos romanizados, musulmanes que impusieron una lengua árabe que estaba fuertemente influenciada por los anteriores dialectos romanizados previos a Al Andalus -cuya evolución del románico originario al árabe conocemos como mozárabe, que no es una lengua extinguida, sino un paso entre lenguas-, una arabización que además era más fuerte al sur y menos al norte, por los dialectos GASCONES en el caso del castellano, y por su propia evolución. Después vendrían las influencias catalanas o galaicoleonesas. El castellanos es el romance de los pueblos vascoides, desde Cantabria hasta Aragón, que en vez de castellano debería llamarse euskoromance -o vascoromance o iberoromance- y tuvo una serie de isoglosas (diccionario, wiki) que no lo hacían uniforme, pero sí mantiene unos rasgos comunes (diptongación en ie ue de las es y las os largas del latín, poco amor a la efe, etc.. todas también comunes al gascón, que se habla desde el Valle de Arán hasta la desmbocadura del Garona. Así que más que al catalán, se parecería al gascón en muchos aspectos, pero aún así ni siquiera esta influencia lo hace hijo del catalán o del gascón, sino que son influencias románcias y europeas de contacto. Quizás el aragones actual, en la provvincia de Huesca sea el dialecto de este grupo que formaría una zona de transición entre gascón, catalán e iberománico. En cualquier caso, esta lengua iberománica llamada ahora castellano creo que impropiamente NO TUVO UNA CULTURA EXTENSA de hondas repercusiones, pues era lengua de pastores, agricultures, cazadores y sobre todo guerreros -aunque la tuvo- y no fue hasta el siglo XVI que no alcanzó su siglo de oro, cuando los catalanes la tuvieron en el XIV/XV y antes todavía en el XII con la cultura trovadoresca, que influiyó directamente en la lengua hija de la lengua de OC, el catalán, y en toda la cultura europea, asediada por la amenaza del Islam. Se pueden decir muchas cosas a favor del catalán y contra la politica del estado español-castellano -muchas- pero no que el castellano sea dialecto del catalán. I visca la terra...