ARTICLES » 2793

Joan de Mandeville

Gràcies a l'hebraista francés Claude Duret, i, a les  seues obres Thrésor de l'Histoire des Langues de cet Univers & Histoire admirable des plantes et herbes esmerveillables & miraculeuses en nature, en edicions publicades de 1605 al 1619 a Yverdun (Suiza), sabem que Mandeville va escriure originalment la seva obra "El  Llibre de les Meravelles del Món" en llengua romanesca. Ens re-copia uns trossos del manuscrit original del segle XIV, on es pot veure que no es tracta d'occità sinó de pur català d'aquella època. Prova: Johan I li demana el manuscrit a sa tia Violant per "traslladarlo" (a l'aragonès", 1a traducció coneguda) evidència de que l'original "romanesc" era en català.. sinó no li hauria dit per "traslladarlo".

Aquests trossos per ell publicats al 1605, s√≥n uns fragments escollits del manuscrit en catal√† de l'obra de Joan de Mandeville "El¬† Llibre de les Meravelles del M√≥n"... , que encaixen dins les seves obres.. , per√≤ el m√©s important √©s que ens diu que el "romanesque" √©s la llengua original en que fou escrit.. i afegeix que, a data de 1605, no li consta que s'hagu√©s publicat encara en aquesta llengua, tot i que ja s'havia publicat en una dotzena de lleng√ľes!...(una traducci√≥ a l'aragon√©s encarregada per Joan I, i quatre edicions en castell√† fetes a Val√®ncia, als anys: 1521, 1524, 1541, 1544..).

Es podrà discutir si era el manuscrit original o no, però el que no es pot discutir, és que es tracta d'un altre manuscrit català antic, que s'ha fet fonedís, però amb la diferència amb altres, aquesta vegada sí que en tenim fragments.. encara que siguin re-copiats per en Claude Duret al 1605..

El fet m√©s curi√≥s √©s que hi ha un munt d'autors han fet manta estudis sobre Mandeville i , alguns fins i tot esmenten aquesta obra en "romanesque" (Mart√≠ de Riquer, Maria RODR√ćGUEZ TEMPERLEY, Alda ROSSEBASTIANO, etc..) per√≤ no s'atreveixen a dir que √©s catal√† del s XIV, per quin motiu?, pot-ser √©s que tenen por d'enfrontar-se a la opini√≥ internacional, i no gosen fer el primer pas, per all√≤ del qu√® diran.. Els anglesos se l'han fet seu, at√®s que ho diu al manuscrit.. per√≤ no podria tractar-se d'un recurs literari com el cas del Tirant?... llegiu els trossos.. i opineu vosaltres mateixos si aix√≤ √©s o no √©s catal√† pur (del s XIV clar..)

D'altra banda.. podem treure'n la seg√ľent deducci√≥: com pot-ser que un borgony√≥ escrigui un llibre de viatges per √Äsia en catal√† al segle XIV?, pot-ser els consolats catalans, la marina catalana, el cam√≠ catal√†, que ens connectava i la gran quantitat d'escuts amb als mateixos colors que els de Catalunya existents a la Borgonya/Flandes, ens puguin donar una mica de llum sobre aquest fenomen. Apart que va fer una proposta molt clara d'un m√≥n rod√≥ amb la possibilitat d'arribar a l'est per l'oest, idea que va arrelar profundament en Colom.

Manuscrit català

Pàgines dels llibres de Duret, on re-copia el text d'un manuscrit "romanesc" del segle XIV (que es pot veure que és català de l'època).

Manuscrit francés



Manuscrit aragonés .. una mala traducció del català

A totes llums estem davant d'una mala traducció del català.. amb una ràpida llambregada.. se n'han trobat les tipiques d'un català a la cort del Cerimoniós

hombre ha passado => hom ha passat!!!!!!

que do hombre la troba en vna sazon no la troba pas en otra

Et quoando hombre ha passado este desierto
veniendo enta Jhrlm hombre viene a betsabee qui solia s muy
bella villa & delectable de xpianos Et encora


viene hombre ala Cibdat de ebron

do saca hombre

que hombre come

hombre lo tiene por pretoso

vio hombre en aqueill dia

vna vegada hombre li encargo

por las quoalles va hombre a Jhrlm

hombre lo podia tocar & besar

hombre las muestra

como hombre va enta el mont de syon

puede hombre

assi como hombre desciende de ara-bia

Dailli va hombre a naza-reth

Dailli va hombre a samaria

que hombre li faga honnor

hombre va alos planos de galilea

Depues va hombre a nazaret

ailla do hombre las q<>ere jm-biar

dize q hombre deue faz

hombre deue faz la conffession a dios solament & no pas

si hombre no sabe la nata

no puede hombre dar penitencia

conuiene que hombre seppa

al Reuenir pardaca hombre Reuiene por damas

hombre traye las mercaderias de jndia

De damas hombre Reuiene por nra dama de sardenach

Et de aqueill ollio hombre da alos pelegrinos qui ailla van Car aqueill olio viene por miraglo de dios / Et si goaresce de

Et dize hombre que qui goarda

De sardenach viene hombre por la val de bokoa

dailli viene hombre a beruch

de sidon entra hombre enla mar qui q<>ere por Reuenir enta chipre do hombr viene

Car hombre tuerce Et aRibla hombre a dalguno

uiene hombre en estas Partidas

hombre va p<>ma-ment / al mas luengo Como a babilo-nia et al mont de Synay

Et por que camino hombre Retorna

eillos se qxen mucho de Retornar por lures muges o por lures casas

por do hombre puede yr

Et va hombre por mar en grecia

Et pues va hombre por tra por adrescçar

Et va hombre drecho en chipre sin entrar en lisla de Rodas

Et aRiua hombre al puerto de famagosta

hombre jntra en mar et va hombre en passando el puerto de thir / Et sin entrar a tra passa hombre por mar
a Jaffa aRiba hombre / et van por tra ala cibdat de Rames

Dalli va hombre al Castiello de Emaux a Jaffa aRiba hombre / et van por tra ala cibdat de Rames


Versió castellana .. una mala traducció del català

A totes llums estem davant d'una nova mala traducció del català.. al menys la versió castellana.. només amb una mirada en diagonal.. se n'han trobat unes quantes de bones: oli → olio, fustas, gotea gotas gruessas, "una mica de pont" → "una poca de puente", Aristòtil, ...

passa hombre => hom passa!!!!!!

..Y passa hombre por la ciudad de Edipon y por el castillo de Bueissenburg, el que es en

fin de Ungr√≠a, donde passa el r√≠o Danubio. Este r√≠o es muy grande y passa por Alema√Īa
de suso de las monta√Īas a la parte de Lombard√≠a. Con este r√≠o se juntan otros quatro r√≠os
muy grandes, y corre por mitad de Ungría y de Grecia y por el reyno de Tartaria, y allí
entra en la mar hazia la parte de Oriente.

Despu√©s passa hombre por Bulgaria y entra en la tierra de los b√ļlgaros, y all√≠ passa una
puente de piedra muy excelente que..

Biografia

Joan de Mandeville, Jehan de Mandeville o John de Mandeville (? - 1372), originari de Lieja, Bèlgica , va ser un escriptor, autor d'una obra titulada Llibre de les meravelles del món (o Viatges) en el qual relata els viatges, presumptament realitzats, per ell, al llarg de trenta quatre anys per Egipte, i diferents parts d'Àsia i Xina. El seu títol evoca el famós Llibre de les meravelles de Marco Polo, i que va ser dictat pel venecià al seu company de presó. Joan de Mandeville afirmava ser un cavaller anglès.

El seu viatge

Joan de Mandeville va partir cap a Egipte el dia de Sant Miquel de 1322. Afirma, a la seva tornada, que va ser un mercenari al servei del sold√†, llavors en lluita amb els bedu√Įns. D'Egipte va anar a Palestina, va seguir la ruta de la Seda i va visitar l'√ćndia, l'interior d'√Äsia i la Xina. Va dir haver servit durant quinze anys en l'ex√®rcit del gran Khan. Despr√©s d'una abs√®ncia de 34 anys, va tornar el 1356, anys posteriors a la pesta Negra del segle XIV, que va implicar una sagnant baixa demogr√†fica a Europa durant els anys 1347- 1350. El relat dels seus viatges √©s considerat normalment com una impostura, encara que no referent al viatge d'Egipte, a ra√≥ del to emprat i dels relats d'altres exploradors anteriors.

El relat del seu viatge

Segons alguns crítics, a la seva presumpta tornada, va decidir, amb l'ajuda d'un metge de Lieja, posar en paper les històries que havia passat. El seu relat es va convertir en una de les obres més cèlebres de l'Edat Mitjana, i probablement més que les dels seus contemporanis Christine de Pisan o Joan Sense Por, duc de Borgonya.

Descriu el món conegut en la seva època, de forma notable l'extrem oriental d'Àsia, que era llavors poc conegut pels occidentals: només els franciscans i els dominics, així com a Marco Polo, es van atrevir a aventurar-se en regions tan llunyanes. El relat dels primers missioners (Guillem de Rubrouck) o d'exploradors com a Marco Polp estaven poc difosos en Occident en aquella època.

John de Mandeville es va referir a les possibilitats teòriques de la circumnavegació del món. Es diu que John de Mandeville va influir en el jove Cristòfor Colom.

John de Mandeville descriu els seus itineraris, insereix històries i llegendes fabuloses en un relat de referències variades bíbliques i consideracions religioses.

L'emperador de Constantinoble aguantant la Llança Sagrada. Miniatura d'un manuscrit (Segle XV) de John de Mandeville, Biblioteca Britànica, MS add. 24189 fol. 10.

L'obra és en si mateixa, una compilació i una síntesi d'un conjunt de viatges, incloent:

  • Els discutits viatges de l'autor per Egipte (fruit d'observacions personals, que despr√©s d'un estudi profund del text, una part significativa dels cr√≠tics est√† d'acord en afirmar que procedeixen d'un viatger sobre el terreny), √ćndia, interior d'√Äsia, i a Xina.
  • Els viatges anteriors efectuats per missioners franciscans i dominics. Van ser descrites les terres no vistes, i introdu√Įt les deformacions habituals dels ge√≤grafs de l'Edat Mitja, la compilaci√≥ d'obres de viatgers dominics o franciscans tals com Guillem de Boldensele, Guillem de Tr√≠poli o incl√ļs Odoric de Pordenone.
  • Refer√®ncies al "Speculum Historiale" de Vincent de Beauvais, que era una enciclop√®dia reconeguda de l'√®poca.

Es va reproduir més de 250 exemplars en deu idiomes, la qual cosa és considerable per a l'època, i va divulgar en gran nombre de persones occidentals, que la terra era esfèrica.

L'estudi crític de l'obra, fet per Christiane Deluz, mostra que hi ha tres versions:

  • La versi√≥ insular, en angl√®s i normand (25 manuscrits).
  • La versi√≥ continental, en parla continental.
  • La versi√≥ Ogier amb interpolaci√≥ de texts introduint en escena Ogier en Dan√©s.

Aquestes tres versions van ser tradu√Įdes a diverses lleng√ľes vernacles.

La diversitat de les fonts, referències, versions inicials i traduccions en idiomes vernacles, fa difícil verificar les informacions.

La versió més antiga, segons l'hebraista francés Claude Duret, seria l'escrita en llengua romanesca (catalana).


Edicions recents

  • Mandeville, J. de, Llibres de meravelles¬†: el viatge de San Brand√°n. El llibre de les meravelles del m√≥n, traducci√≥ de Marie-Jos√© Lemarchand Malantain, Edicions Siruela, Madrid, 2002. ISBN 84-7844-607-9.(castell√†)
  • Mandeville, J. de, Llibre de les meravelles del m√≥n, Editors de Facs√≠mils Vicent Garc√≠a, S.L., 2002. ISBN 84-923358-6-6 (castell√†)

Referències

Thrésor de l'histoire des langues de cest Univers, ... - Pàgina 625

books.google.es/books?id... - Tradueix aquesta pàgina

Claude Duret, Augustin Pyramus ¬de Candolle. mais la foy de ces ... IEan de Mandcuillc Caualier Anglois viuant cn l'an de salut 1312. en ses voyages composés en langue Romanesque chap. dclaloy des Iacobins , c'est à dire lacobites cy dessus allégué , parle amplement de ces lacobites , & de leur Religion. Haython Arménien liur. ...

  1. Maravillas, peregrinaciones y utopías: Literatura de ...

    books.google.es/books?isbn=8437053641 - Tradueix aquesta pàgina
    Rafael Beltr√°n Llavador - 2002 - ‚ÄéHistory
    LOS VIAJES DE JUAN DE MANDEVILLE O EL MERCADO DEL CONOCIMIENTO Estela Pérez Bosch Universitat de Valencia Al leer el Libro de las maravillas, ...
  2. [PDF]

    Libro de las maravilla del mundo - Biblioteca Antologica

    www.biblioteca-antologica.org/.../MANDAVIL...Tradueix aquesta pàgina
    per JDE MANDAVILA - ‚ÄéCitat per 13 - ‚ÄéArticles relacionats
    Juan de Mandeville (Jehan de Mandeville) (¬Ņ1372), originario de Lieja fue un explorador, autor de una obra titulada Libro de las maravillas del mundo (o¬†...

  3. SCIAPODA: LIBRO DE LAS MARAVILLAS DEL MUNDO
  4. sciapoda.blogspot.com/.../libro-de-las-maravillas...Tradueix aquesta pàgina
    El libro de viajes de Juan de Mandeville, escrito en el siglo XIV, es un compendio de las maravillas que sobre la Tierra pueden encontrarse. Un viaje imaginario ...

Enllaços externs




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat