30-04-2020  (447 lectures) Categoria: Catalauni

batalles dels catalauni que van canviar la història d'Europa


1. La batalla de l'emperador gal Tètric I contra el romà Aurelià (s. III dC)

L'historiador romà Flavi Eutropi (Flavius Eutropius), del segle IV dC, al seu llibre Breviarium historiae romanae (Epítom o compendi d'història romana), utilitza el terme Catalaunos per a referirse al lloc on l'emperador gal Tetris I perd la seva batalla contra l'emperador romà Luci Domici Aurelià.


El fragment en q√ľesti√≥ diu:

Superavit in Gallia Tetricum apud Catalaunos ipso Tetrico prodente exercitum suum, cuius adsiduas seditione ferre non poterat

Traducció:

A Catalaunia, a la Gàl·lia Tètrica, el mateix Tètric, de fet, va trair el seu propi exèrcit que, a causa dels constants amotinaments, es veia incapaç de controlar.

Tètric I (Gaius Pius Esuvius Tetricus), va ser el darrer emperador de l'Imperi gal (Imperium Galliarum) i va governar, amb el seu fill Tètric II com a Cèsar, aquesta part independitzada del poder central de l'Imperi Romà, com a successor de Victorino, des de l'assassinat d'aquest entre el 270 i el 274 dC.

En una batalla a la zona dels Catalaunos, és a dir, a la Catalàunia o país dels catalauni, l'exèrcit gal de Tètric va ser aixafat per les legions romanes d'Aurelià, al març de 274, o sigui que la batalla podria haver estat el 273 o el mateix 274 dC. Tant Tètric com el seu fill s'haurien rendit a Aurelià. Tanmateix, les fonts són confuses perquè hi ha diverses versions i algunes podrien formar part de la propaganda romana. Una d'aquestes fonts declara que Tètric va acceptar rendir-se a Aurelià a canvi de conservar la vida, tot i que havia de trair el seu exèrcit abans de la batalla. Segons aquesta versió, Tètric hauria intentat escapar de les constants amenaces d'aixecaments a les seves pròpies files, tal i com ens diu el fragmentde text de Flavi Eutripi. L'exèrcit gal, en canvi, hauria continuat lluitant malgrat la deserció de Tètric als Camps Catalàunics.


2. La batalla del got Ata√ľlf contra l'emperador gal¬∑lo-rom√† Jov√≠ (s. V dC)
En un fragment de l'obra Res Getae, de l'historiador i militar rom√† Ammi√† Marcel¬∑l√≠ o Ami√† Marcel¬∑l√≠ (Ammianus Marcellinus), que els acad√®mics situen al segle IV dC, se'ns de la guerra entre el rei got Ata√ľlf i l'emperador rom√† Jov√≠ (Jovinus), que va tenir lloc a Catelaunia.

El text original diu:

Hoc prospero rerum effectu, quem virtus peregerat et fortuna, aucta fiducia Iovinus militem dicens, diligenti speculatione praemissa, in tertium cuneum, qui restabat, propere castra commovit, et maturato itinere ommen prope Catelaunos invenit ad congrediendum promptissimum.

Traducció:

Després d’aquest èxit, guanyat per valor i bona fortuna, Jovinus va aixecar el seu campament sense demora i va dirigir els seus soldats més confiats (havent enviat un cos d'acurats cercadors amb antelació) contra la tercera divisió. Arribant a Catelaunia a marxes forçades, allà va formar tot el cos, preparat per a la batalla.

Jov√≠ va ser un senador gal¬∑lo-rom√† que es va proclamar emperador l'any 411 dC i que es va mantenir en el poder fins al 413 dC, √©s a dir, nom√©s dos anys. Quan els gots, comandats pel rei got Ata√ľlf, van sortir d'It√†lia portant amb ells a la germana d'Honori, Gal¬∑la Plac√≠dia, van iniciar la conquesta de la G√†l¬∑lia.

Ata√ľlf va v√®ncer primer al general Sar, un general b√†rbar que s'havia separat de l'obedi√®ncia imperial i actuava pel seu compte, aliat amb Jov√≠. Sar va morir en aquest enfrontament i Jov√≠, aleshores, va nomenar c√®sar al seu germ√†, Sebasti√† (algunes fonts diuen que era el seu fill).

Aquest nomenament va ser mal vist per Ata√ľlf que va decidir atacar Jov√≠ i el va derrotar. Aquesta batalla, ens diu Ammi√† Marcel¬∑l√≠, va tenir lloc a Catelaunos, √©s a dir, al Pa√≠s dels antics catalans o Catalauni.

Va guanyar-la el rei got Ata√ľlf, que acabar√† regnant el seu imperi des del seu Palau Barcelona, com hem vist en un altre article. En tot cas, Sebasti√† va ser fet presoner i executat, i Jov√≠ va aconseguir fugir, per√≤ el van assetjar i finalment el van capturar a Valentia (Valen√ßa) i fou portat a Narbona, on el prefecte de les G√†l¬∑lies, P√≤stum Dard√†, que havia restat lleial a Honori, el va fer executar l'any 413. Els caps de Jov√≠ i Sebasti√† els van enviar a Honori i van ser penjats de les muralles de Ravenna i, m√©s tard, de les de Cartago, on van ser dipositades juntament amb les d'uns altres quatre 'usurpadors'.


3. La batalla del got Teodoric I i el romà Aeci contra els huns d'Atila (s. VI dC)


L'historiador romà Jordanes (Iornandes o Iordanis) va descriure, a la seva obra De origine actibusque Getarum (L'orígen i les gestes dels Gots), del 551 dC, la batalla on les hostes dels huns d'Atila perderen la guerra contra els exèrcits del rei got Teodoric I. I detalla que fou als Camps Catalàunics, l'any 451 dC. Aquesta és considerada una de les quinze batalles més importants de la història.

En paraules del mateix Jordanes:

Convenitur itaque in campos Catalaunicos, qui et Mauriaci nominantur, centum leuvas, ut Galli vocant, in longum tenentes et septuaginta in latum. Leuva autem Gallica una mille et quingentorum passuum quantitate metitur. Fit ergo area innumerabilium populorum pars illa terrarum. Conseruntur acies utraeque fortissimae; nihil subreptionibus agitur, sed aperto Marte certatur.

Traducció:

Es van concentrar, doncs, les tropes als Camps Catalàunics, que s'anomenen també Mauriacs i que
tenen cent lleg√ľes, com diuen els gals, de llarg, i setanta de ample. Aquella part de la terra ha estat en punt de trobada d'innombrables pobles. S'hi enfronten dos ex√®rcits molt valerosos; no hi ha ja lloc per estratagemes, sin√≥ que ara es lluita a camp obert.

I afegeix:

Convenere partes, ut diximus, in campos Catalaunicos. Erat autem positio loci declivi tumore in editum collis excrescens. Quem uterque cupiens exercitus obtinere, quia loci oportunitas non parvum benificium confert, dextram partem Hunni cum suis, sinistram Romani et Vesegothae cum auxiliariis occuparunt, relictoque de cacumine eius iugo certamen ineunt.

Traducció:

Els dos bàndols es van trobar, com havíem dit, als Camps Catalàunics. El terreny del camp de batalla tenia un lleuger pendent que creixia fins a formar un petit coll. Els dos exèrcits desitjaven apoderar-se d'ell perquè la bona situació del lloc conferia un avantatge gens menyspreable.

I finalment, remarca:

Thorismud ergo, patre mortuo in campis statim Catalaunicis, ubi et pugnaverat, regia maiestate subvectus Tolosam ingreditur.


Traducció:

Per la seva banda, Turismund, després la mort del seu pare i la seva proclamació reial en els Camps Catalàunics, on també ell havia lluitat, entra a Tolosa.

Es creu que aquesta batalla fou un enfrontament cruel i massiu per a l'època, on el rei Teodoric hi va deixar la vida, i que en mig de la batalla el va haver de succeir Turismund. Gràcies a aquest enfrontament, l'exercit d'Atila va quedar molt debilitat i no va poder fer realitat el seu somni d'apoderar-se de l'imperi romà. Es creu que l'exèrcit dels huns va perdre fins a un terç dels seus efectius.

La intenció d'Atila era envair la Gàl·lia, però el que va aconseguir, als Camps Catalàunics, va ser iniciar la seva pròpia i lenta decadència. En canvi, a partir d'aquesta victòria, els gots varen agafar una forta embranzida que els va empènyer a jugar un paper molt important en el govern de l'imperi romà. Una batalla, per tant, decisiva, que va marcar la història d'Europa i que va guanyar el bàndol dels antics catalans.

El país dels catalaunis, terra de batalles i poble de guerrers.

Analitzant aquest fenomen d'una tan curiosa acumulació de grans batalles a la zona del país dels Catalauni, i en un lapse de temps tan breu, el primer que ens hauríem de preguntar és perquè es produeixen en aquesta zona.

Es cert que la Xampanya Catalauni (o Camps Catal√†unics) √©s una zona de pas i la porta d'entrada a la G√†l¬∑lia. Per√≤ tamb√© ho s√≥n la Borgonya o la Proven√ßa i no registren grans batalles en aquell per√≠ode hist√≤ric. A no ser que, quan ens parlen del pa√≠s dels catalauni, en realitat¬†s'incloguin tamb√© aquestes regions. Perqu√® sabem que les mesures del pa√≠s catalauni que ens donen alguns autors cl√†ssics, com ara Jordanes, superen les de l'actual Xampanya i podrien abastar la zona que va de Tolosa de Llenguadoc a la Belgica secunda. Potser la zona constitu√Įa un centre de poder que tots anhelaven controlar. Recordem que la capital hist√≤rica dels catalauni √©s situada a Ch√Ęlons-en-Champagne, antiga Cathal√≥ o Cathalonensis, just al nord de l'actual regi√≥.

D'altra banda, potser les batalles en aquesta àrea relacionen amb la coneguda valentia dels gals catalauni. Una de les seves branques, la dels Catuvellauni o dels Catuvel·launs, que estableix colònia a la Gran Bretanya, és citada per alguns historiadors com la més temible de les illes britàniques i la que va plantar cara als romans. Ens diuen que el seu etnònim deriva d'un compost de les antigues arrels cèltiques katu- ("batalla") i wer-lo ("millor"), per tant, el terme catuvellauni podria significar, segons els experts, "els millors en la batalla". De fet, Casivellaune, un dels seus líders, va conduir la resistència contra la primera expedició del mateix Juli César a Britania, el 54 a. C. Seria per això, per la preparació militar i el valor d'aquest poble, que tots els intents d'invasió de la Gàl·lia es decidiren a la zona catalauni?

Una altra opció, que seria probablement l'escollida pels amants dels estudis d'Anatoly Fomenko i  la Nova Cronologia, tan ben representada a casa nostra pels treballs de l'investigador Andreu Marfull,  aniria en la direcció de trobar duplicitats en aquestes tres batalles tan similars, i re-situar-les en un altre context cronològic. Es sabut que per a l'investigador rus, la història antiga ha estat creada o retocada pels censors i és farcida de repeticions de batalles i nissagues reials calcades. De les tres batalles, per tant, potser només en quedaria una, segons l'erudit. En tot cas és una possibilitat. Altres autors també s'han plantejat la hipòtesi que alguna d'aquestes batalles fos falsa.

Tanmateix, les fonts cl√†ssiques que acrediten les batalles al pa√≠s dels catalauni s√≥n les utilitzades habitualment pels acad√®mics quan aborden aquesta tem√†tica i quan fan refer√®ncies a aquest context hist√≤ric. I aquestes cr√≤niques ens diuen, una i altra vegada, que quan hi ha un intent d'invasi√≥ de la G√†l¬∑lia per part dels ex√®rcits estrangers, ja siguin romans, gots o huns, la batalla decisiva es produ√Įa als Campis Catalaunis, que sembla ser un punt estrat√®gic i militar de primer ordre. Tot plegat massa reiteratiu i poc coherent si ho conjuguem amb el fet que ens diuen que els catalauni eren nom√©s un petit poble gal i que, segons la historiografia oficial, no tenia massa pes pol√≠tic. Ja anirem veient si aquestes contradiccions que afecten als avantpassats dels catalans queden resoltes a mida que avancen les investigacions.


Altres articles relacionats:

· Els catalauni són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin
· El significat del terme Durocatalaunum o Durocatalanum




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.