26-09-2024 (415 ) | Categoria: Senyera |
Â
Canterbury (regne dâAnglaterra), 14 de gener de 1236. Fa 786 anys. Elionor de Provença, de la branca Bel¡lònida de Provença, es casava (o mĂŠs ben dit, la casaven) amb el rei Enric III dâAnglaterra. Aquella uniĂł matrimonial segellava una aliança polĂtica entre el comtat independent de Provença, sumit en una complicada situaciĂł successòria i cobejat per tots els veĂŻns territorials; i el regne dâAnglaterra, ubicat en una situaciĂł prou allunyada i perifèrica per a fer bons els equilibris de la cancelleria Bel¡lònida dâAis. Elionor seria reina consort dâAnglaterra durant trenta-sis anys (fins a la mort dâEnric III, el 1272) i reina-vĂdua durant dinou anys mĂŠs (fins a la seva mort, el 1291). Durant aquell mig segle llarg, la senyera quadribarrada dels Bel¡lònides es convertiria en un dels pavellons habituals de les armes dâAnglaterra.
Elionor havia nascut a Ais (seu de la cort provençal) lâany 1223. Era filla del comte independent Ramon Berenguer V de Provença i de la seva esposa Beatriu de Savoia. I era besneta del comte independent Ramon Berenguer IV de Barcelona (1113-1162); i rebesneta del comte independent Ramon Berenguer III de Barcelona (1082-1131) i de la seva tercera esposa, la comtessa independent Dolça de Provença (1090-1127). Precisament, aquesta Ăşltima uniĂł ĂŠs la que explica per què els Bel¡lònides eren sobirans de Provença. El primogènit de Ramon Berenguer III i Dolça (el comte catalĂ no havia tingut fills mascles en els dos anteriors matrimonis), es convertiria en Ramon Berenguer IV de Barcelona; i el fill segon, seria Berenguer Ramon I de Provença, considerat lâiniciador de la branca provençal dels Bel¡lònida.
Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons Ramon. Font: Rotlle de Poblet
La senyera quadribarrada que Elionor lluĂŻa al seu escut dâarmes era dâorigen incontestablement catalĂ . La genealogia dâaquella reina anglesa ho explica clarament: el senyal de les quatre barres havia estat introduĂŻt a Provença amb el matrimoni dels comtes independents Ramon Berenguer III de Barcelona i Dolça I de Provença âsobirans dels seus respectius dominisâ, el 3 de febrer de 1112... trenta-vuit anys abans de la uniĂł dinĂ stica de Barcelona i Aragó (1150). Les quatre barres provençals dâElionor sĂłn les quatre barres dels Bel¡lònida catalans, i no dels Ximeno aragonesos com, encara, sostenen obstinadament alguns pretesos historiadors espanyols. I això ho diu clarament la descripciĂł de les armes que il¡lustren les representacions de la reina Elionor a Anglaterra: âArmorial of the House of Barcelona and Provenceâ.
Elionor va ser casada amb Enric amb tan sols tretze anys (en aquell moment, el nuvi en tenia vint-i-nou). I amb setze ja havia engendrat i parit el primer plançó, Eduard (1239), que quan va ser rei va sotmetre una revolta nobiliĂ ria i va executar el seu lĂder SimĂł de Montfort (1265), fill del qui havia assassinat el comte-rei Pere I, defensor dels cĂ tars, a Muret (1213). Elionor sempre va ser conscient que el seu matrimoni tenia un propòsit estrictament polĂtic. I per aquest motiu, quan va dibuixar el seu escut dâarmes personal, el va dividir en dos quarters molt significatius: a l'esquerra els tres lleons rampants (de la nissaga reial anglesa dels Plantagenet) i a la dreta les quatre barres de sang (de la nissaga comtal catalanoprovençal dels Bel¡lònida). Amb Elionor les quatre barres catalanes es van convertir en un senyal habitual a la cort anglesa.
Enric III i Eduard I. Font: Abadia de Westminster
Elionor va viure una època molt convulsa com a reina dâAnglaterra. El perfil autoritari del seu marit, Enric III, va provocar dues revoltes generalitzades, que el van enfrontar amb tots els estaments de la societat anglesa, des dels barons feudals fins als gremis mercantils. I en aquell context de guerra civil quasi permanent, Elionor va posar en relleu la seva intel¡ligència polĂtica i va exercir un rol conciliador âsense oblidar la seva condiciĂł de reinaâ que va ser molt beneficiĂłs pels interessos polĂtics de la monarquia. La segona revolta (1263-1265), especialment crĂtica pel rei, que va ser derrotat i confinat a Palau, es va resoldre a favor de la monarquia grĂ cies a la destresa polĂtica dâElionor, que va ser capaç dâapartar els principals barons anglesos de la causa rebel. Lâarquitectura de la victòria sobre Monfort (la venjança de Muret) era obra de la reina Elionor.
Ramon Berenguer V i Beatriu van tenir cinc fills: un noi que va morir prematurament i quatre noies. Aquell paisatge familiar els va obligar a traçar una arquitectura dâaliances que pretenia salvar la independència del comtat. Margarida, la primogènita, va ser casada amb LluĂs IX de França. Elionor, la segona, amb Enric III dâAnglaterra. I Sança, la tercera, amb Ricard de Cornualla. Però, el comte va designar hereva Beatriu, l'Ăşnica filla soltera que li quedava. Beatriu es casaria amb un Anjou. I a partir dâaquesta unió els Anjou provençals tindrien una història molt relacionada amb els Bel¡lònida de Barcelona, fins al punt que LluĂs, descendent de Beatriu i gendre del comte-rei Joan I, va ser a prop de ser coronat rei catalanoaragonès a Casp (1412). Què hauria passat a Catalunya si, en lloc de Beatriu, haguĂŠs estat Elionor lâhereva de Provença?
Representació de la nau reial, tripulada per Enric III i Elionor de Provença. Font: British Library
Marc Pons
Podeu llegir l'article original en el segßent enllaç: https://www.elnacional.cat/ca/cultura/elionor-reina-portar-senyera-anglaterra_886128_102.html
Afegeix-hi un comentari: