06-07-2020  (462 lectures) Categoria: Colom

Defensa de Colom pel Benplantat - Manubens


Si agafem el primer document que s'escriví sobre aquella gesta, que no és altre que la Lletra que ell mateix envià, el 1493, a En Gabriel Sanxis i a En Lluís de Santàngel -ambdós funcionaris de la Corona d'Aragó-, i ens hi fixem bé, ens adonem tot seguit que el tracte ...que dispensà als indis és digne d'elogi. Hi diu: "A tot on jo hagi estat i pogut tenir parla, els he dat tot el que tenia, així draps com moltes altres coses, sense per això rebre cap cosa [a canvi], mes són així temerosos sense remei.

Veritat és que, després que se n'asseguren i perden aquesta por, són tant sense engany i tan liberals del que tenen, que no ho creuria sinó qui ho veiés. Ells, de cosa que tinguin, demanant-los-la, mai diuen de no; ... conviden la persona amb això i mostren tant d'amor que darien els cors i volen que sigui cosa de valor, que [encara que] sigui de poc preu, llavors per qualsevol coseta de qualsevol manera que sigui que se'ls doni, per això siguin contents.

Jo vaig defensar que no se'ls dessin coses tan civils com trossos d'escudelles trencades i trossos de vidre trencat i caps d'agulletes; encara que quan ells podien portar-ho els semblava tenir la millor joia del món".

I afegeix que "fins els trossos dels arcs trencats de les pipes [o sigui, dels bidons] prenien i donaven el que tenien com bèsties. Així que em va semblar malament i ho vaig defensar. I dava jo mil gracioses coses bones que jo portava perquè prenguin amor". Per acabar reblant, des d'una perspectiva que sobta de tan moderna, per tal com no inclou cap menyspreu per unes creences religioses diferents, que "no coneixien cap secta ni idolatria, llevat que tots creuen que les forces i el bé és al cel".

Aquesta visió d'objectivitat antropològica i de respecte a les creences religioses dels indis, ve ampliada a l'obra d'En Ferran Colom, Vida de l'Almirall, on recull un fragment dels escrits del seu pare, que fan: "No he pogut trobar en ells idolatria o altra secta,...encara que tots els seus reis, que són molts, tant a l'Espanyola com a les altres illes, i a terra ferma, tenen una casa per a cadascun, separada del poble, en la qual no hi ha més que algunes imatges de fusta, fetes de relleu, que anomenen cemís.

En cap moment no els defineix com a salvatges, ni bàrbars, ni bèsties. Ans els lloa i els descriu amb la curiositat pròpia de l'home modern. No els anatematitza, ni els iguala als heretges ni als idòlatres, com uns anys després es farà per tal d'esclavitzar-los. Ben altrament: demanarà al Pare Ramon Pané que escrigui sobre llur religió, llengua, costums i creences amb el propòsit de conèixer-los millor.

En Robert Streit considera Pané "el primer etnògraf d'Amèrica" i en J.J.Arrom " pedra angular dels estudis etnològics" americans.
Si agafem Casaus llegirem que el 29-10-1492 en arribar a un poblat "no consent√≠ que ning√ļ prengu√©s cap cosa de totes aquelles, perqu√® ell tenia la regla i el comandament gral, que arreu on arribessin no prenguessin res ni rescatessin cap cosa contra la voluntat dels indis".

" l'Almirall ordenava per tot arreu que ning√ļ no els don√©s pena ni els prengu√©s cap cosa contra llur voluntat, ans els paguessin tot el que els donaven". En Colom "envi√† el seu escriv√† com a principal, a fi que no consent√≠s que hom fes als indis cosa indeguda".

"orden√† i preg√† que no fessin cap greuge ni for√ßa a cap indi ni √≠ndia, ni li prenguessin res contra la seva voluntat; es guardessin i refusessin de fer inj√ļria o viol√®ncia a les dones, per on causessin mat√®ria d'esc√†ndol i mal exemple per als indis i inf√†mia dels cristians"

... l'Alfons Ianyes "prengué quatre indis homes i dues mosses per força". La resposta d'En Colom no es féu esperar, car "arribat que fou allà l'Almirall els manà donar de vestir i posar-los en terra perquè se n'anessin a casa seva".

"Diu l'Almirall sobre els indis que aquí manà restituir, que fer-ho era servei de Ses Alteses, perquè eren ... tots seus els d'aquesta illa, per tenir ja l'assentament que deixava fet a la vila de la Nativitat, i, per tant, era raó d'honorar i tractar bé aquells pobles".

Resta clar doncs, que per En Colom, l'adquisici√≥ de noves terres i la seva incorporaci√≥ com a nous dominis dels seus reis, suposava atorgar als indis la categoria de s√ļbdits i no pas la d'esclaus.

En Juan Gin√©s de Sep√ļlveda, a la seva Hist√≤ria del Nou M√≥n, ens confirma...

"no és, doncs estrany que, enmig de tan gran llibertinatge i depravació d'aquests homes que calia reprimir d'alguna manera, els germans Colom haguessin pres contra alguns d'ells decisions que no serien acceptades pels qui confonien la impunitat de delictes amb la llibertat".

En Bartomeu Colom, "per part seva, mantenia que calia refrenar amb la por als càstigs homes sense llei i avesats als crims, car s'aprofitarien de la debilitat i la indulgència dels governadors per cometre injustícies i malvestats" contra els indígenes: "comsevulla que En Bartomeu C. es comportés en llur repressió amb excessiva severitat, es va guanyar l'odi de molts d'ells" i van enviar queixes als reis; els quals van destituir els Colom de tots els seus càrrecs i encadenats amb grillons els van fer tornar a la Península.

Per tant √©s clar que els Colom a les √ćndies, foren combatuts i destitu√Įts per haver defensat els nadius a ultran√ßa, emprant la legalitat vigent, complint les mateixes ordres que ell havia suggerit als Reis, i d'acord amb la seva sensibilitat humanista.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.