17-09-2022  (66 lectures) Categoria: Articles

Orquestra del Titanic

L' orquestra: de dalt a baix i d' esquerra a dreta, Fred Clarke i P.C. Taylor. Al centre, G. Krins, Wallace H. Hartley i Theodore Brailey. A baix, Jock Hume i J.W. Woodward. Roger Bricoux, no està en aquesta fotografia.

L'orquestra del Titanic o Wallace Hartley Band, és la que va pertànyer a l'afamat transatlàntic RMS Titanic, botat el 31 de maig de 1911 i enfonsat durant el seu viatge inaugural, la nit del 14 al 15 d'abril de 1912.

Una de les més famoses llegendes del Titanic és la relativa a la seva orquestra musical. Durant l'enfonsament, els vuit membres de la banda dirigits per Wallace Hartley, es van situar al saló de primera classe en un intent per fer que els passatgers no perdessin la calma ni l'esperança. Més tard van continuar tocant a la part de popa de la coberta de pots. La banda no va deixar de tocar fins i tot quan ja era segur que el vaixell s'enfonsaria.

Els vuit membres van perdre en l'enfonsament, i nom√©s els cossos de tres d'ells van ser recuperats. Als seus funerals, especialment al del director Hartley, hi van assistir grans multituds. El p√ļblic i la premsa es van entusiasmar amb l'heroisme de l'orquestra, en mem√≤ria de la qual es van erigir diversos monuments. Els m√ļsics del Titanic van ser vistos en l'√®poca com a s√≠mbol dels joves que havien recuperat els valors de l'esto√Įcisme i autosacrifici que es creia havien perdut les noves generacions. L'orquestra gaireb√© sempre apareix a les pel¬∑l√≠cules sobre la trag√®dia.

Antecedents

En iniciar-se el¬†segle XX, els vaixells de passatgers s'havien convertit de simples navilis de transport a aut√®ntics hotels flotants. La tripulaci√≥ s'havia ampliat amb gran quantitat de cuiners, cambrers i majordoms per garantir la comoditat dels passatgers. L'arribada d'orquestres a bord va ser un aspecte molt notable d'aquest canvi. Les orquestres inicialment estaven compostes per passatgers que tocaven instruments, despr√©s per tripulants que tamb√© actuaven com a m√ļsics. Finalment, les orquestres es van fer cada vegada m√©s professionals. La primera orquestra professional a bord va apar√®ixer el 1907, a l'Adriatic de la White Star Line. En els anys seg√ľents, les orquestres es van convertir en part essencial dels transatl√†ntics m√©s grans.

Per aconseguir els millors m√ļsics a bord, les companyies navilieres contractaven les seves orquestres a trav√©s d'ag√®ncies. La mateixa White Star Line no pagava directament als seus m√ļsics (que tampoc formaven part de la llista oficial de la tripulaci√≥) sin√≥ que deixava l'elecci√≥ i remuneraci√≥ a c√†rrec de l'ag√®ncia Black Talent de Liverpool. Aquesta ag√®ncia capitalitzava l'entreteniment musical per a les principals companyies navilieres del moment, com White Star Line, Cunard Line, Royal Mail Steam Packet Company i American Line.

Integrants

Els vuit m√ļsics, contractats per la Black Talent, van pujar a bord a Southampton com a passatgers de segona classe. Fins a la nit de l'enfonsament, van tocar en dos grups separats: un quintet dirigit pel violinista i director oficial de la banda Wallace Hartley, que tocava a l'hora del te, en els concerts de sobretaula i en els serveis religiosos, entre altres ocasions, i el trio de viol√≠, violoncel i piano de Georges Krins, Roger Bricoux i Theodore Brailey, que tocaven al restaurant a la carta i el caf√® parisenc.

  • Wallace H. Hartley, de Dewsbury, director de la banda.1‚Äč
  • Roger Bricoux, el chelista franc√®s.
  • Fred Clarke, de Liverpool.
  • P.C. Taylor, de Clapham.
  • G. Krins, de Brixton.
  • Theodore Brailey, de Notting Hill.
  • Jock Hume, de Dumfries.
  • J.W. Woodward, de Headington, Oxon.2‚Äč

Cap dels integrants de la banda va sobreviure al naufragi,3i des d'aleshores hi ha hagut molta especulaci√≥ respecte a quina va ser l'√ļltima melodia que van interpretar. Alguns testimonis diuen que l'√ļltima can√ß√≥ va ser¬†"M√°s cerca, oh Dios, de ti". Tot i que hi ha tres versions d'aquesta can√ß√≥ i ning√ļ exactament ha pogut confirmar quina d'elles es va interpretar, o si realment va ser aquesta l'√ļltima.4‚Äč

El cos de Hartley va ser un dels que es van recuperar i van poder ser identificats. El seu funeral a Anglaterra va comptar amb la pres√®ncia de milers de persones.5‚Äč6Tot i ser considerat com un heroi al seu pa√≠s, la naviliera¬†White Star Line li va cobrar a la seva fam√≠lia pel cost de la p√®rdua del seu uniforme.

Il·lustració de Willy Stöwer: Untergang der Titanic (L'enfonsament del Titanic).

Zones en les quals van actuar durant l'esfondrament

S'ha insinuat que els m√ļsics van comen√ßar a tocar al sal√≥ de la coberta A cap a les 0:20. Les declaracions dels supervivents Emma Schabert,¬†Jack Thayer i May Futrelle semblen recolzar aquesta versi√≥. Es coneix que els vest√≠buls de les entrades de les cobertes A i de pots es van congestificar enormement conforme m√©s passatgers van sortir dels seus camarots i van esperar noves ordres per part de la¬†tripulaci√≥. De manera que √©s factible que durant un temps aquella estada fos el millor lloc per reproduir m√ļsica. Tot i aix√≤, no hi havia pianos al sal√≥. Tot i aix√≠, quan¬†Archibald Gracie IV va realitzar el seu recorregut complet per les sales p√ļbliques de la coberta A, en algun moment despr√©s de les 0:40, no va esmentar veure els m√ļsics all√† ni tampoc va dir res sobre l'audici√≥ musical en altres espais quan passava a la coberta superior.

De tota manera, el conjunt musical tamb√© va ser vist realitzant la seva comesa en el nivell de la coberta de pots de l'entrada de primera classe. Un piano de paret¬†Steinway va ser proporcionat en un rac√≥, a¬†babord d'aquell¬†vest√≠bul. May Futrelle testimoniaria que just abans del llan√ßament del pot N¬ļ 9 a la 1:30:

L'orquestra havia sortit a la coberta de pots, on hi havia un piano, sobre el moment en qu√® es va baixar el quart pot [Bote N¬ļ 4, que va estar a punt d'abordar-lo]. Mentre vam fer el nostre cam√≠ per la coberta, estaven tocant "Alexander's Ragtime Band" - per mantenir-nos en moviment, suposo.

La redacci√≥ inicial d' aquesta declaraci√≥ podria indicar una posici√≥ en l' √†rea descoberta de la coberta superior. No obstant aix√≤, analitzant detingudament aquesta declaraci√≥, May va afegir que es trobava un piano on els concertistes tocaven. L'√ļnic piano a la coberta de pots es localitzava dins l'entrada. La seva refer√®ncia √ļnicament podia al¬∑ludir al nivell intern de l'entrada de la coberta de pots.

S'ha repetit infinitat de vegades que l'orquestra va sortir a coberta per continuar actuant a l'aire lliure, a les immediacions de l'entrada de primera classe, a la banda de babord.

Tanmateix aquesta llegenda est√† plagada de complicacions. En primer lloc no es disposa de testimonis de supervivents prou exactes que declaressin tal cosa. En segon lloc, des dels espais interiors del transatl√†ntic hagu√©s requerit una re-afinaci√≥ de tots els instruments de corda, i tal vegada m√©s d' una posada a punt a mesura que els instruments i les seves cordes continuessin refredant-se. En segon lloc, el piano no hagu√©s estat disponible a l' espai extern de la coberta de pots. No hi havia forma raonable de treure el piano enfora des de l'entrada fins a la coberta superior. Estaria ben subjecte cap avall per evitar que es mogu√©s en cas de mal temps, el travesser de la porta que condu√Įa a l'exterior tamb√© hagu√©s estat un altre obstacle, a m√©s d'haver de franquejar un gir de noranta graus al petit vest√≠bul. En una coberta inclinada amb un fred glacial, despla√ßar el piano enfora sembla una absoluta necedat.

Sumat a aix√≤, no hi hagu√©s hagut lloc perqu√® el violoncel¬∑lista s'assegu√©s. Potser, s'ha insinuat, es trobaran cadires o bancs o fossin portades enfora. √Čs possible, per√≤ despr√©s actuar una altra vegada amb aquests instruments de corda requerien digitaci√≥ complexa; el fred no hagu√©s perm√®s una llarga actuaci√≥, ja que els dits dels m√ļsics r√†pidament se'ls haguessin entumit i quedat sense sensibilitat. M√©s enll√† d'aix√≤, la il¬∑luminaci√≥ de¬†coberta era pobra; almenys, hi havia dos llums als mampars dels voltants, i una mica d'il¬∑luminaci√≥ difusa que irradi√©s des de l'interior mitjan√ßant les finestres arquejades de l'entrada. Tot i aix√≠, no era gaire, i no s'hagu√©s dispersat uniformement. Si els concertistes estaven d'esquena a la llum, les ombres tamb√© haguessin estat un altre problema. En aquest escenari, ¬Ņse suposa que el conjunt va fer una ullada a la seva partitura a trav√©s de la t√®nue il¬∑luminaci√≥ i les ombres? o interpretarien de mem√≤ria? Aix√≤ √ļltim seria el m√©s probable, per√≤ a la llum de totes les anteriors complicacions, un moviment a l'exterior dels m√ļsics durant qualsevol lapse de temps simplement no sembla viable.

Es coneix que els sobrevivents des dels pots salvavides i a les cobertes d'ambd√≥s costats del navili van afirmar que van poder escoltar els acords de la m√ļsica; nom√©s aix√≤ podria suggerir que actuessin a l'exterior, en algun lloc de l'espai obert de la coberta. Tanmateix, no es disposa de testimonis de primera m√† referint-se a l' orquestra en la posici√≥ que tradicionalment se li ha assignat. M√©s enll√† d'aix√≤, l'ac√ļstica era tremendament bona aquella nit - l'aire estava quiet i fred, i els sons podien arribar a trav√©s de l'aigua amb claredat, almenys en dist√†ncies curtes. Quan va cessar la ventilaci√≥ del vapor, hi havia molt pocs crits o plors a les cobertes, almenys fins ben entrat l'esfondrament, i poc pel que fa a la maquin√†ria o sorolls de l'equip. Tenint en compte aquests factors, encara que la banda compl√≠s amb la seva comesa a l' interior, molt probablement pogu√©s haver estat escoltada des dels pots de salvament a banda i banda de la nau fins a una certa dist√†ncia.

D'altra banda, hi ha evid√®ncies que els concertistes es van mantenir dins del vaixell. La declaraci√≥ del majordom Edward Brown √©s molt aclaridora. A Brown se li va preguntar sobre el que l'orquestra estigu√©s fent¬†en l'√ļltim, i va respondre:

No recordo escoltar la banda parar de tocar. Van estar tocant durant molt de temps, però no recordo escoltar-los parar.

En preguntar-li on estava reunida la banda, Brown va contestar:

Just al capdamunt de l'escaleta ‚Äď a l'escaleta davantera de la coberta de pots.

Molts altres sobrevivents van denominar la¬†Gran Escala de primera classe i els vest√≠buls d'entrada com¬†l'escaleta. L'elecci√≥ de les paraules de Brown en la seva frase ho diu tot. Va dir que es trobaven¬†al capdamunt de¬†l'escaletera davantera. La descripci√≥ anterior tindria poc sentit si estiguessin a l' espai obert de la coberta. La frase¬†al capdamunt possiblement faci refer√®ncia a la coberta m√©s elevada (la coberta de pots) de la Gran Escala, igualment coneguda com¬†l'escaletera davantera.7‚Äč

Llegat

L√†pida en mem√≤ria dels m√ļsics del¬†RMS Titanic a¬†Southampton (Anglaterra).

Despr√©s d'aquests esdeveniments, l'orquestra del¬†Titanic √©s citada per esmentar casos en qu√® persones, empreses, nacions, etc√®tera, davant de greus esdeveniments que provocaran la seva ru√Įna i enfonsament, decideixen no nom√©s no fer res, sin√≥ continuar aparentant que res dolent passa ni va oc√≥rrer. I aix√≠, continuen interpretant mentre s'enfonsa el vaixell, empresa, vida personal, etc√®tera. Independentment que l'actitud dels m√ļsics fos certa o no, l'an√®cdota o llegenda ha transcendit i s'ha transformat en una "frase feta" que es fa servir quan a alg√ļ li van malament les coses i continua aparentant que no passa res.8‚Äč9‚Äč10‚Äč11‚Äč12Seria una variant, m√©s optimista, del¬†cas de l'estru√ß, que amaga el seu cap sota terra per no veure el perill, creient que, en no veure els seus problemes, aquests desapareixen. Aix√≠ mateix l'orquestra del¬†Titanic representa tamb√© els que continuen sent i fent el que els apassiona fins a l'√ļltim instant de la seva vida, que √©s el que els integrants de la famosa orquestra van fer, absolutament conscients del que estava succeint al seu voltant.

Vegeu també

Notes i referències

Bibliografia

  • Fitch, Tad; Layton, J. Kent i Wormstedt, Bill (2012).¬†On a Sea of Glass: The Life & Loss of the RMS Titanic. Amberley Publishing.¬†ISBN 978-1-84868-927-5.

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.