Cotignola comuna |
|
|
|
|
| Localització |
| Estat |
 Itàlia |
| Regió |
 Emília-Romanya |
| Província |
 Ravenna |
| Administració |
| Alcalde |
Luca Piovaccari (PD)del 26-5-2014 |
| Territori |
| Coordenades |
 44° 23′ N, 11° 56′ ECoordenades: 44° 23′ N, 11° 56′ E (Mapa) |
| Altitud |
19 m.m. |
| Superfície |
35,14 km² |
| Habitants |
7 334[1] (31-5-2021) |
| Densitat |
208,71 inhab./km² |
| Fraccions |
Barbiano, Budrio, San Severo di Cotignola, Cassanigo, Zagonara |
| Municipis veïns |
Bagnacavallo, Bagnara di Romagna, Faenza, Lugo, Solarolo |
| Altra informació |
| Codi postal |
48033 |
| Prefix |
0545 |
| Zona horària |
UTC+1 |
| Codi ISTAT |
039009 |
| Codi cadastral |
Q121 |
| Plat |
RA |
| Cl sísmic. |
zona 2 (sismicitatmitjana)[2] |
| Cl. clima |
zona E, 2 476 GG[3] |
| Nom dels habitants |
cotignolesi |
| Client |
Dia de boxa |
| Vacances |
26 de desembre |
| Cartografia |
|
|
|
Posició del municipi de Cotignola a la província de Ravenna |
| Web institucional |
| Edició de dades a Wikidata · Manual |
Cotignola (cudgnôla aRomagna[4]és una ciutat italiana de 7.334 habitants a la província de Ravenna a Emília-Romanya.
Cotignola es troba al sector nord-oest de l'àmplia i fèrtil plana al·luvial que envolta Ravenna,a la vora del riu Senio,a mig camí entre Faenza i Lugo.
Origen del nom
El document més antic que porta el nom de Cotoniola data de l'1 de febrer de 919:es tracta d'un pergamí[5] en el qual llegim quel'arquebisbe de Ravenna Constantine(914 – † 920)va concedir les terres col·locades "en els fons de Cotoniola i Flumisiana" de la Pieve di Santo Stefano a Panigale (el lloc de culte més antic del territori de Cotoniola). "Panigale" es refereix a la terra on es cultivava el pànic, una herba estesa en l'antiguitat. En el document, Cotoniola no indica un topònim, sinó que és el nom d'un fons situat a la jurisdicció de Santo Stefano a Panigale.
S'han formulat diverses hipòtesis per explicar l'origen del nom. La més acreditada avui dia vincula l'origen del topònim a la particular aptitud del sòl per al cultiu del codony. Com a prova d'això, el fet que això va ser pres com a símbol en l'escut d'armes del Municipi. [6]
Història
Des de l'edat mitjana fins al Regne d'Itàlia
Coneguda com Cotoniola des de 919 (vegeu més amunt),des del territori el nom va passar per indicar el centre habitat. La primera declaració del topònim (en la forma Gudignola)es troba en un pergamí de 1177[7]. El 1217 els Faentini, per contrarestar l'activisme dels comtes de Cunio,una família en ràpida expansió al territori entre Faenza i Bagnacavallo, van fortificar la ciutat dotant-la d'una fortalesa.»[7] La fortalesa va canviar de mans diverses vegades des dels Faentini fins al Cunio, que es va traslladar al proper Barbiano,després va deixar Romagna amb la investidura el 1431 pel duc de Milà del comtat de Belgioioso. El 1274 el poble de Forlì va construir una nova fortalesa a petició del municipi de Faenza. Van reclutar la tropa prenent homes de Forlì "criats en la seva major part del Borgo de Cotogni": per aquesta raó el castell s'anomenaCotogniola[7].
Des del segle XIV fins a la primera meitat del segle XV, durant gairebé dos segles Cotignola va ser conquerida i reconquerida pels senyors locals: el 1411 es va convertir en feu de Muzio Attendolo,que va obtenir el títol de comtat per a la seva ciutat natal. Muzio Attendolo va ser senyor de Cotignola fins a la seva mort el gener de 1424. Els seus béns van ser heretats pel seu fill Francesco Sforza, que el 1450 es va convertir en duc de Milà. Amb la fundació del Ducat de Milà,el comtat de Cotignola es va convertir en una de les possessions del príncep milanès.
L'historiador alfredo Toschi explica:
|
«La prerrogativa que distingeix Cotignola de ciutats encara més grans i importants és la d'haver donat lloc a una de les cases principesques més famoses i poderoses del Renaixement:la Sforza. El seu fundador, Muzio Attendolo conegut com a Sforza, va triar la vida militar, va deixar Cotignola per convertir-se en un famós capità de fortuna. Al seu pas, el seu fill Francesco Sforza es va convertir en duc de Milà,una ciutat molt important que la dinastia Sforza va governar durant més d'un segle.»
|
Ludovico Maria Sforza va concedir a Cotignola el títol de ciutat el 1494. El 1499 els Sforza van ser expulsats pel rei de França Lluís XII,que es va apoderar del Ducat de Milà. El 1502 el rei de França va patrocinar el matrimoni entre Lucrezia Borja i el duc de Ferrara Alfons I d'Este. Com a recompensa per haver-se assentat amb els Borja Lluís XII donats a l'Este Cotignola[9]. Cotignola va ser annexionada, juntament amb altres territoris de la Baixa Romanya, al Ducat de Ferrara.
Amb l'extinció de la dinastia Este, el 1598,Cotignola va passar als Estats Pontificis (en la Legació de Ferrara),sota la qual va romandre durant gairebé tres segles (a part dels anys 1796-1814, període de dominació napoleònica). A la segona meitat del segle XVIII va viure al poble uns 1.500 habitants. El 1688 el poble va ser destruït gairebé per complet per un terratrèmol.
A mitjans del segle XIX el territori de Cotignola va ser sagnant per la banda ferotge del Passatore. El vespre del 17 de gener de 1850, va atacar la ciutat i va prendre com a ostatges els gendarmes papals i part dels seus habitants. Va tenir un botí de 4.500 scudilliurats[10]. Llavors els bandolers van torturar un gendarme que havia participat en l'assassinat del germà de Giazzolo,un dels goons de més confiança del Passatore. Més tard van serconduïts [quantes persones?] al pont sobre el riu Senio,torturats i, morint, llançats al riu Senio per dos antics gendarmes.
Amb l'annexió de les Legacions Papals al Regne de Sardenya (1859),el municipi de Cotignola va ser inclòs a la província de Ravenna (annexió sancionada amb els plebiscits de 1860).
Nou-cents
Durant la Primera Guerra Mundial,en les operacions aèries de la guerra es va distingir particularment el sergent major Giannetto Vassura. Cotignolese, el jove de cinc germans, Vassura va ser enquadreat com a pilot de bombardeig. Va caure el 27 d'octubre de 1918 en l'abatiment del seu Caproni Ca.3 al cel de Vittorio Veneto. Condecorat amb la medalla de plata al valor militar el 1919, l'aeroport militar de Rímini va rebre el seu nom el 1929.
Cotignola va patir d'una manera particularment dura els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial:la proximitat al riu Senio,on el front es va aturar durant sis mesos a l'hivern de 1944-1945,va ser la causa de repetits bombardejos aliats, que van arrasar la ciutat (el 80% dels edificis urbans van ser destruïts). El bombardeig va ser aturat a l'abril de 1945 gràcies a l'Operació Bandera Blanca. Leno Casadio, líder partidista, i Don Stefano Casadio, el rector, van creuar el Senio junts i van arribar sols, hissant una bandera blanca, el camp dels aliats. Van convèncer els angloamericans d'aturar el bombardeig, perquè els únics alemanys que quedaven havien estat fets presoners pels partisans. (13)
Després de la guerra, hi va haver 270 víctimes civils d'una població d'uns 7.000 residents (uns 4.800 van ser desplaçats). La ciutat va ser reconstruïda respectant el traçat urbà preexistent.
En el període de postguerra Cotignola es va convertir en un pol atractiu per a importants activitats de producció, en diversos sectors, incloent-hi l'agroindústria, la metal·lúrgia, la química, la mecànica de precisió i l'assistència sanitària.
Honors
La ciutat compta amb la Medalla de Plata al Valor Civil pel compromís dels habitants de salvar 41 jueus de la persecució racial en el període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial. El comissari de la prefectura de l'època, Vittorio Zanzi (antic carnisser del país) va aconseguir proporcionar documents falsos als perseguits, fent-los impresos pels empleats de l'oficina deregistre. El 1987 l'Ajuntament va inaugurar un "parc de la memòria" que recorda els noms dels salvats i dels salvadors.
A Israel,en un dels parcs de Kren Kayemet, 500 arbres van ser plantats per les famílies salvades en agraïment. El 25 de març de 2002,els cotignolesi Vittorio i Serafina Zanzi, el pintor Luigi Varoli i la seva esposa Anna van ser guardonats amb el reconeixement de Justos entre les Nacions per l'Institut Yad Vashem de Jerusalem.
Monuments i llocs d'interès
El monument més antic conservat a Cotignola és l'estela funerària d'un ciutadà romà (Caio Vario). L'estela, datable entre 30 i 40 d.C., va ser trobada el 1817.
Arquitectura religiosa
- Pieve di Santo Stefano, l'església més antiga de la zona, situada al llogaret de Barbiano. L'edifici data del segle X.
- L'església de Santo Stefano Protomartire (patrona de la ciutat) conté diversos retaules de Felice Torelli i una taula escolar atribuïda als Carracci. A la vora del poble hi ha l'església que pertanyia al convent dels frares franciscans. Construït al segle XV, va ser destruït durant el pas del front, i després reconstruït en les seves formesoriginals. Al seu interior es conserva en una vitrina el cos incorrupt del beat Antonio Bonfadini,que va morir a Cotignola el 1482. A les parets de l'edifici es poden admirar frescos i pintures. Entre aquests, una lluneta, part terminal d'un retaule,que representa la Pietà dels germans Bernardino i Francesco Zaganelli (finals del segle XV). Una altra obra pictòrica important és la Pietat sobre l'altar major, atribuïda a Girolamo Marchesi (1480-1550). Al costat del'església, l'oratori de Santa Maria degli Angeli. De fundació antiga, anterior a l'església, és des del segle XV la capella de laSforza[17].
- L'església del llogaret de Budrio data del segle XIII. Amb el temps ha sofert diversos canvis. Actualment té una façana neoclàssica. L'actual campanar va ser construït el 1720. Després de la Segona Guerra Mundial es va restaurar la rectoria i el campanar. Entre el 2015 i el 2018 el complex parroquial va ser objecte d'una nova intervenció conservadora.
- Església de San Severo. La façana de l'església va ser dissenyada per l'arquitecte Cosimo Morelli el 1789. El lloc de culte, esmentat per primera vegada el 1257,va sorgir a l'esquerra de Senio. El 1638 es va produir una ruta desastrosa, de manera que el llit del riu va canviar. L'església, que es trobava a l'esquerra del riu, es va trobar a la seva dreta, on encara estroba.
Arquitectura civil i militar
- Torre d'Acuto, construïda el 1376 per Giovanni Acuto. Gairebé completament destruïda durant l'última guerra (va ser destruïda pels nazis el 1944) va ser reconstruïda tal com era i on era;
- Palau de Sforza; Va ser la residència de la família en el període de governació a la ciutat. Destruïda pels bombardejos aliats, va ser reconstruïda el 1961.
Espais naturals
- Zona de reequilibri ecològic
L'àrea del riu Senio situada entre la localitat de Chiusaccia i el pont del ferrocarril Faenza-Lavezzola es considera Un Lloc d'Importància Comunitària (Sic) - Zona d'Especial Protecció (SPA). La vegetació de ribera, que afecta un tram de riu, és funcional per a la conservació de l'hàbitat, així com de la flora i faunaautòctones.19
- Parc Pertini
El parc Pertini és alhora un parc de la ciutat (amb un servei de vida i càtering), i un espai natural. Característiques del parc són les dues grans conques, una obra humana duta a terme a finals dels anys setanta del segle XX. L'origen és accidental: després de les abundants pluges, els pagesos van decidir cavar una conca artificial per alliberar els camps cultivats de l'aigua. Al voltant de la conca es va crear més tard un camí protegit (per a corredors, ciclistes i patinadors), una segona conca i un camp esportiu. En particular, la segona conca, anomenada "Lago dei Gelsi", té la funció d'un oasi protegit per al'avifauna. Al voltant del llac també creixen nombroses espècies de flora silvestre, que es deixen créixer espontàniament. Amb el temps, s'ha desenvolupat una flora característica i un valuós peix i fauna ornitològica.
Societat
Demogràfic
Habitants enquestats[20]
Grups ètnics i minories estrangeres
Segons dades de l'ISTAT a 31 de desembre de 2009, la població estrangera resident era de 585 persones. Les nacionalitats més representades segons el percentatge de la població resident total van ser:
Religió
Al poble de Cotignola hi ha cinc parròquies pertanyents a dues diòcesis diferents:
A Cotignola van viure dos monjos i una monja que l'Església va proclamar beata: Antonio Bonfadini (1400-1482), Alberto Marchesi († 1531)i Cecilia Attendoli († 1531). El primer s'anomena afectuosament "el sant"; en la seva memòria se celebra cada dilluns de Pasqua la "Festa del Sant".
Els frares menors observadors han estat presents durant segles al poble. El seu convent va ser construït el 1483[21]; més tard es va construir l'església, d'estil llombard-gòtic. El beat Antonio Bonfadini està enterrat allà. Els religiosos van ser suprimits el 1805, readmesos el 1823 i suprimits de nou en el període de 1867-1880. Durant el segle XX la seva presència es va reduir fins que el 1964 els últims frares restants van ser traslladats a un altre lloc.
Cultura
Museus
Museu Cívic "Luigi Varoli". Inaugurat el 1991, es troba en dues ubicacions: palazzo Sforza i Casa Varoli. [22][23] La font de les col·leccions és només una: el pintor, escultor, músic i mestre d'art Luigi Varoli (1889-1958). Al Palazzo Sforza s'exposa l'exposició permanent de les seves obres (la més coneguda és el Retrat del pintor)i conté la secció arqueològica que conté les troballes arqueològiques trobades a la zona (la més important és l'estela romana de Caio Vario). A la planta superior de l'edifici es troba el tram "Cotignola país dels Justos". Varoli, de fet, és just entre les nacions que han amagat jueus a casa seva per salvar-los dels camps d'extermini.
La Casa Varoli es constitueix com una residència típica d'artistes. A la primera planta hi ha nombroses obres de Varoli: màscares de papier-mâché, caps de terracota, guixos, dibuixos, instruments musicals (Varoli també va ser músic, graduat en contrabaix a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya) i esbossos defang[24].
El patrimoni museístic de Cotignola inclou una segona casa-museu: la casa d'Arialdo Magnani (1921-1999), pintor, poeta i estudiant ceramista de Luigi Varoli.
Teatre
Des de l'any 2011 l'associació cultural "Cambio Binario" està activa. Va millorar els espais en d ús de l'estació de tren i va crear una sala de teatre dins d'un magatzem en dus. Cada any organitza una temporada teatral que té cada vegada més ressonància a la província. (25)
Esdeveniments
- Segavecchia: té lloc en plena Quaresma i és una de les festes més antigues de la Baixa Romanya:se celebra, de fet, des de 1451. La llegenda de la "Segavecchia" explica que fa més de cinc segles, al voltant de la Quaresma, Francesco Sforza, duc de Milà i senyor de Cotignola, havia sorprès una bruixa mentre perforava amb una agulla un titella que el representava. Immediatament, l'anciana va ser condemnada a mort per decapitació i el seu cos va ser cremat a la plaça, davant del poble.
Les festes mantenen el poble ocupat de dijous a diumenge de la setmana de mitja Quaresma. L'últim dia de la festa, el diumenge, se celebra el "curs emmascarat del Vell": les carrosses al·legòriques desfilen pels carrers de la ciutat. Al final de la desfilada, un enorme titella de papier-mâché, que representa l'anciana, fa la seva entrada a la plaça central. Per tant, la sentència de la pena de mort es llegeix públicament; el botxí treu el cap de l'anciana i extreu tot tipus de dolços i fruits secs. Tot s'ofereix als presents[26] ;
- A l'Arena de les bales de palla: nascut el 2009, l'esdeveniment acull música, teatre, literatura i arts figuratives; Té lloc a l'aire lliure al llarg d'una corba del riu Senio amb la lluna plena dejuliol.»[27]
- L'any 2013 l'administració de Cotignola va posar en marxa el projecte d'art urbà "Del museu al paisatge": és una mena de camí que serpenteja pels carrers del poble, des del centre fins al camp, per explicar la història de Cotignola a través de murals realitzats per artistes nacionals iinternacionals[28].
Infraestructures i transport
Carreteres
Es pot arribar al poble perl'autopista A14 amb sortida a Cotignola.
Ferrocarrils
L'estació de tren de Cotignola està activa a la línia Faenza-Lavezzola.
L'estació de tren de Barbiano està activa a la línia Castelbolognese-Ravenna.
Administració
Els municipis de Cotignola, Alfonsina, Bagnacavallo, Bagnara di Romagna, Conselice, Fusignano, Lugo, Massa Lombarda i Sant'Agata sul Santerno formen conjuntament la Unió de Municipis de la BaixaRomanya.
Anteriors alcaldes
Agermanament
Cotignola està agermanada amb:
Notes
- ^ Dades d'estat - Població resident a 31 de maig de 2021 (dades provisionals).
- ^ Classificació sísmica (XLS),en rischi.protezionecivile.gov.it.
- ^ Taula de graus/dia dels municipis italians agrupats per Regió i Província (PDF),en la Llei 26 d'agost de 1993, n. 412, annex A, Agència Nacional de Noves Tecnologies, Energia i Desenvolupament Econòmic Sostenible, 1 de març de 2011, p. 151. Recuperat el 25 d'abril de 2012(arxivat del'original l'1 de gener de 2017).
- ^ AA. VV., Diccionari de toponímia. Storia e significato dei nomi geografici italiani., Milano, Garzanti, 1996, p. 236, ISBN 88-11-30500-4.
- ^ Avui el document es conserva a l'Arxiu Arxiepiscopal de Ravenna.
- ^ Notes històriques de Cotignola,sobre comune.cotignola.ra.it. Recuperat el 30 de desembre de 2013.
- ^ Salta a:un b c Cotignola,el geo.regione.emilia-romagna.it. Recuperat el 5 abril 2018. Arxivat de l'originalel 6 abril 2018.
- ^ Vincenzo Rizzo Zambonini dei Ritii, Barbiano di Belgiojoso. Genealogia d'una família (Vol. 1),Milà, 2020, pp. 26 y 31.
- ^ Vincenzo Farinella, Alfons I d'Este. Le immagini e il potere, Officina Libraria, Milà 2014, p. 755.
- ^ "Informe del fiscal general Migliarini" a L. Costa, El revers de la moneda. Storia inedita del brigante Stefano Pelloni detto il Passatore, Faenza: Lega Editori, 1974, pp. 294-296.
- ^ L. Costa, op. cit.,p. 175.
- ^ Presentació del llibre "Vassura: Il sogno e il volo"de Daniele Filippi, el comune.cotignola.ra.it. Recuperat el 30 de novembre de 2018.
- ^ Commemoració de Don Stefano Casadio,el comune.cotignola.ra.it. Recuperat l'11 de maig de 2014.
- ^ Riccardo Michelucci, Els justos de Cotignola i els 41 jueus salvats,a Avvenire,el 3 de març de 2021.
- ^ Israel Gutman, Bracha Rivlin i Liliana Picciotto, I giusti d'Itàlia: i non ebrei che salvarono gli ebrei, 1943-45 (Mondadori: Milano 2006), pp. 233-35, 260.
- ^ Santa Maria degli Angeli (Cotignola),el fratiminorier.it. Recuperat el 7 de gener de 2015 (arxivat del'original el 24 de setembre de 2015).
- ^ Capella Sforza,a romagnadeste.it. Recuperat el 7 de gener de 2015.
- ^ Lucio Donati, Antichi edifici di culto nella pianura romagnola adiacente al fiume Senio, Stefano Casanova Editore, 2006, pp. 25-26.
- ^ Zona de reequilibri ecològic Cotignola,a ambiente.regione.emilia-romagna.it. Recuperat el 21 d'octubre de 2019.
- ^ Estadístiques I.Stat - ISTAT; Consultat el 2012-12-28.
- ^ Santa Maria degli Angeli (Cotignola),el fratiminorier.it. Recuperat l'11 de març de 2018( arxivat de l'original l'11 de març de 2018.
- ^ Museu Cívic "Luigi Varoli" - Cotignola, el sistemamusei.ra.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
- ^ Web oficial,a museovaroli.it. Recuperat el 19 de juny de 2020.
- ^ Michela Ricci, Luigi Varoli, l'artista artigiano che amava sperimentare, in «Nuovo Diario-Messaggero», 4 febrer 2021, pp. 30-31.
- ^ «Érem quatre amics al bar», a Il nuovo Diario-Messaggero,31 de gener de 2015. Recuperat el 15 de febrer de 2015.
- ^ Festa della Segavecchia, el romagnadeste.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
- ^ A l'Arena de bales de palla,a romagnadeste.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
- ^ El país on els artistes fan murals temàtics i van a sopar a les cases dels ciutadans,el ravennaedintorni.it. Recuperat el 15 d'abril de 2021.
Bibliografia
Referències
Altres projectes
Enllaços externs
Cotignola comuna |
|
|
|
|
| Localització |
| Estat |
Itàlia |
| Regió |
Emília-Romanya |
| Província |
Ravenna |
| Administració |
| Alcalde |
Luca Piovaccari (PD)del 26-5-2014 |
| Territori |
| Coordenades |
44° 23′ N, 11° 56′ ECoordenades: 44° 23′ N, 11° 56′ E (Mapa) |
| Altitud |
19 m.m. |
| Superfície |
35,14 km² |
| Habitants |
7 334[1] (31-5-2021) |
| Densitat |
208,71 inhab./km² |
| Fraccions |
Barbiano, Budrio, San Severo di Cotignola, Cassanigo, Zagonara |
| Municipis veïns |
Bagnacavallo, Bagnara di Romagna, Faenza, Lugo, Solarolo |
| Altra informació |
| Codi postal |
48033 |
| Prefix |
0545 |
| Zona horària |
UTC+1 |
| Codi ISTAT |
039009 |
| Codi cadastral |
Q121 |
| Plat |
RA |
| Cl sísmic. |
zona 2 (sismicitatmitjana)[2] |
| Cl. clima |
zona E, 2 476 GG[3] |
| Nom dels habitants |
cotignolesi |
| Client |
Dia de boxa |
| Vacances |
26 de desembre |
| Cartografia |
|
|
|
Posició del municipi de Cotignola a la província de Ravenna |
| Web institucional |
| Edició de dades a Wikidata · Manual |
Cotignola (cudgnôla aRomagna[4]és una ciutat italiana de 7.334 habitants a la província de Ravenna a Emília-Romanya.
Geografia i clima[modifica | edita wikitext]
Cotignola es troba al sector nord-oest de l'àmplia i fèrtil plana al·luvial que envolta Ravenna,a la vora del riu Senio,a mig camí entre Faenza i Lugo.
El document més antic que porta el nom de Cotoniola data de l'1 de febrer de 919:es tracta d'un pergamí[5] en el qual llegim quel'arquebisbe de Ravenna Constantine(914 – † 920)va concedir les terres col·locades "en els fons de Cotoniola i Flumisiana" de la Pieve di Santo Stefano a Panigale (el lloc de culte més antic del territori de Cotoniola). "Panigale" es refereix a la terra on es cultivava el pànic, una herba estesa en l'antiguitat. En el document, Cotoniola no indica un topònim, sinó que és el nom d'un fons situat a la jurisdicció de Santo Stefano a Panigale.
S'han formulat diverses hipòtesis per explicar l'origen del nom. La més acreditada avui dia vincula l'origen del topònim a la particular aptitud del sòl per al cultiu del codony. Com a prova d'això, el fet que això va ser pres com a símbol en l'escut d'armes del Municipi. [6]
De l'edat mitjana al Regne d'Itàlia[modifica | edita wikitext]
Coneguda com Cotoniola des de 919 (vegeu més amunt),des del territori el nom va passar per indicar el centre habitat. La primera declaració del topònim (en la forma Gudignola)es troba en un pergamí de 1177[7]. El 1217 els Faentini, per contrarestar l'activisme dels comtes de Cunio,una família en ràpida expansió al territori entre Faenza i Bagnacavallo, van fortificar la ciutat dotant-la d'una fortalesa.»[7] La fortalesa va canviar de mans diverses vegades des dels Faentini fins al Cunio, que es va traslladar al proper Barbiano,després va deixar Romagna amb la investidura el 1431 pel duc de Milà del comtat de Belgioioso. El 1274 el poble de Forlì va construir una nova fortalesa a petició del municipi de Faenza. Van reclutar la tropa prenent homes de Forlì "criats en la seva major part del Borgo de Cotogni": per aquesta raó el castell s'anomenaCotogniola[7].
Des del segle XIV fins a la primera meitat del segle XV, durant gairebé dos segles Cotignola va ser conquerida i reconquerida pels senyors locals: el 1411 es va convertir en feu de Muzio Attendolo,que va obtenir el títol de comtat per a la seva ciutat natal. Muzio Attendolo va ser senyor de Cotignola fins a la seva mort el gener de 1424. Els seus béns van ser heretats pel seu fill Francesco Sforza, que el 1450 es va convertir en duc de Milà. Amb la fundació del Ducat de Milà,el comtat de Cotignola es va convertir en una de les possessions del príncep milanès.
L'historiador alfredo Toschi explica:
|
«La prerrogativa que distingeix Cotignola de ciutats encara més grans i importants és la d'haver donat lloc a una de les cases principesques més famoses i poderoses del Renaixement:la Sforza. El seu fundador, Muzio Attendolo conegut com a Sforza, va triar la vida militar, va deixar Cotignola per convertir-se en un famós capità de fortuna. Al seu pas, el seu fill Francesco Sforza es va convertir en duc de Milà,una ciutat molt important que la dinastia Sforza va governar durant més d'un segle.»
|
Ludovico Maria Sforza va concedir a Cotignola el títol de ciutat el 1494. El 1499 els Sforza van ser expulsats pel rei de França Lluís XII,que es va apoderar del Ducat de Milà. El 1502 el rei de França va patrocinar el matrimoni entre Lucrezia Borja i el duc de Ferrara Alfons I d'Este. Com a recompensa per haver-se assentat amb els Borja Lluís XII donats a l'Este Cotignola[9]. Cotignola va ser annexionada, juntament amb altres territoris de la Baixa Romanya, al Ducat de Ferrara.
Amb l'extinció de la dinastia Este, el 1598,Cotignola va passar als Estats Pontificis (en la Legació de Ferrara),sota la qual va romandre durant gairebé tres segles (a part dels anys 1796-1814, període de dominació napoleònica). A la segona meitat del segle XVIII va viure al poble uns 1.500 habitants. El 1688 el poble va ser destruït gairebé per complet per un terratrèmol.
A mitjans del segle XIX el territori de Cotignola va ser sagnant per la banda ferotge del Passatore. El vespre del 17 de gener de 1850, va atacar la ciutat i va prendre com a ostatges els gendarmes papals i part dels seus habitants. Va tenir un botí de 4.500 scudilliurats[10]. Llavors els bandolers van torturar un gendarme que havia participat en l'assassinat del germà de Giazzolo,un dels goons de més confiança del Passatore. Més tard van serconduïts [quantes persones?] al pont sobre el riu Senio,torturats i, morint, llançats al riu Senio per dos antics gendarmes.
Amb l'annexió de les Legacions Papals al Regne de Sardenya (1859),el municipi de Cotignola va ser inclòs a la província de Ravenna (annexió sancionada amb els plebiscits de 1860).
Durant la Primera Guerra Mundial,en les operacions aèries de la guerra es va distingir particularment el sergent major Giannetto Vassura. Cotignolese, el jove de cinc germans, Vassura va ser enquadreat com a pilot de bombardeig. Va caure el 27 d'octubre de 1918 en l'abatiment del seu Caproni Ca.3 al cel de Vittorio Veneto. Condecorat amb la medalla de plata al valor militar el 1919, l'aeroport militar de Rímini va rebre el seu nom el 1929.
Cotignola va patir d'una manera particularment dura els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial:la proximitat al riu Senio,on el front es va aturar durant sis mesos a l'hivern de 1944-1945,va ser la causa de repetits bombardejos aliats, que van arrasar la ciutat (el 80% dels edificis urbans van ser destruïts). El bombardeig va ser aturat a l'abril de 1945 gràcies a l'Operació Bandera Blanca. Leno Casadio, líder partidista, i Don Stefano Casadio, el rector, van creuar el Senio junts i van arribar sols, hissant una bandera blanca, el camp dels aliats. Van convèncer els angloamericans d'aturar el bombardeig, perquè els únics alemanys que quedaven havien estat fets presoners pels partisans. (13)
Després de la guerra, hi va haver 270 víctimes civils d'una població d'uns 7.000 residents (uns 4.800 van ser desplaçats). La ciutat va ser reconstruïda respectant el traçat urbà preexistent.
En el període de postguerra Cotignola es va convertir en un pol atractiu per a importants activitats de producció, en diversos sectors, incloent-hi l'agroindústria, la metal·lúrgia, la química, la mecànica de precisió i l'assistència sanitària.
La ciutat compta amb la Medalla de Plata al Valor Civil pel compromís dels habitants de salvar 41 jueus de la persecució racial en el període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial. El comissari de la prefectura de l'època, Vittorio Zanzi (antic carnisser del país) va aconseguir proporcionar documents falsos als perseguits, fent-los impresos pels empleats de l'oficina deregistre. El 1987 l'Ajuntament va inaugurar un "parc de la memòria" que recorda els noms dels salvats i dels salvadors.
A Israel,en un dels parcs de Kren Kayemet, 500 arbres van ser plantats per les famílies salvades en agraïment. El 25 de març de 2002,els cotignolesi Vittorio i Serafina Zanzi, el pintor Luigi Varoli i la seva esposa Anna van ser guardonats amb el reconeixement de Justos entre les Nacions per l'Institut Yad Vashem de Jerusalem.
El monument més antic conservat a Cotignola és l'estela funerària d'un ciutadà romà (Caio Vario). L'estela, datable entre 30 i 40 d.C., va ser trobada el 1817.
Arquitectura religiosa[modifica | edita wikitext]
- Pieve di Santo Stefano, l'església més antiga de la zona, situada al llogaret de Barbiano. L'edifici data del segle X.
- L'església de Santo Stefano Protomartire (patrona de la ciutat) conté diversos retaules de Felice Torelli i una taula escolar atribuïda als Carracci. A la vora del poble hi ha l'església que pertanyia al convent dels frares franciscans. Construït al segle XV, va ser destruït durant el pas del front, i després reconstruït en les seves formesoriginals. Al seu interior es conserva en una vitrina el cos incorrupt del beat Antonio Bonfadini,que va morir a Cotignola el 1482. A les parets de l'edifici es poden admirar frescos i pintures. Entre aquests, una lluneta, part terminal d'un retaule,que representa la Pietà dels germans Bernardino i Francesco Zaganelli (finals del segle XV). Una altra obra pictòrica important és la Pietat sobre l'altar major, atribuïda a Girolamo Marchesi (1480-1550). Al costat del'església, l'oratori de Santa Maria degli Angeli. De fundació antiga, anterior a l'església, és des del segle XV la capella de laSforza[17].
- L'església del llogaret de Budrio data del segle XIII. Amb el temps ha sofert diversos canvis. Actualment té una façana neoclàssica. L'actual campanar va ser construït el 1720. Després de la Segona Guerra Mundial es va restaurar la rectoria i el campanar. Entre el 2015 i el 2018 el complex parroquial va ser objecte d'una nova intervenció conservadora.
- Església de San Severo. La façana de l'església va ser dissenyada per l'arquitecte Cosimo Morelli el 1789. El lloc de culte, esmentat per primera vegada el 1257,va sorgir a l'esquerra de Senio. El 1638 es va produir una ruta desastrosa, de manera que el llit del riu va canviar. L'església, que es trobava a l'esquerra del riu, es va trobar a la seva dreta, on encara estroba.
Arquitectura civil i militar[modifica | edita wikitext]
- Torre d'Acuto, construïda el 1376 per Giovanni Acuto. Gairebé completament destruïda durant l'última guerra (va ser destruïda pels nazis el 1944) va ser reconstruïda tal com era i on era;
- Palau de Sforza; Va ser la residència de la família en el període de governació a la ciutat. Destruïda pels bombardejos aliats, va ser reconstruïda el 1961.
- Zona de reequilibri ecològic
L'àrea del riu Senio situada entre la localitat de Chiusaccia i el pont del ferrocarril Faenza-Lavezzola es considera Un Lloc d'Importància Comunitària (Sic) - Zona d'Especial Protecció (SPA). La vegetació de ribera, que afecta un tram de riu, és funcional per a la conservació de l'hàbitat, així com de la flora i faunaautòctones.19
- Parc Pertini
El parc Pertini és alhora un parc de la ciutat (amb un servei de vida i càtering), i un espai natural. Característiques del parc són les dues grans conques, una obra humana duta a terme a finals dels anys setanta del segle XX. L'origen és accidental: després de les abundants pluges, els pagesos van decidir cavar una conca artificial per alliberar els camps cultivats de l'aigua. Al voltant de la conca es va crear més tard un camí protegit (per a corredors, ciclistes i patinadors), una segona conca i un camp esportiu. En particular, la segona conca, anomenada "Lago dei Gelsi", té la funció d'un oasi protegit per al'avifauna. Al voltant del llac també creixen nombroses espècies de flora silvestre, que es deixen créixer espontàniament. Amb el temps, s'ha desenvolupat una flora característica i un valuós peix i fauna ornitològica.
Canvi demogràfic[modifica | edita wikitext]
Habitants enquestats[20]
Segons dades de l'ISTAT a 31 de desembre de 2009, la població estrangera resident era de 585 persones. Les nacionalitats més representades segons el percentatge de la població resident total van ser:
Al poble de Cotignola hi ha cinc parròquies pertanyents a dues diòcesis diferents:
A Cotignola van viure dos monjos i una monja que l'Església va proclamar beata: Antonio Bonfadini (1400-1482), Alberto Marchesi († 1531)i Cecilia Attendoli († 1531). El primer s'anomena afectuosament "el sant"; en la seva memòria se celebra cada dilluns de Pasqua la "Festa del Sant".
Els frares menors observadors han estat presents durant segles al poble. El seu convent va ser construït el 1483[21]; més tard es va construir l'església, d'estil llombard-gòtic. El beat Antonio Bonfadini està enterrat allà. Els religiosos van ser suprimits el 1805, readmesos el 1823 i suprimits de nou en el període de 1867-1880. Durant el segle XX la seva presència es va reduir fins que el 1964 els últims frares restants van ser traslladats a un altre lloc.
Museu Cívic "Luigi Varoli". Inaugurat el 1991, es troba en dues ubicacions: palazzo Sforza i Casa Varoli. [22][23] La font de les col·leccions és només una: el pintor, escultor, músic i mestre d'art Luigi Varoli (1889-1958). Al Palazzo Sforza s'exposa l'exposició permanent de les seves obres (la més coneguda és el Retrat del pintor)i conté la secció arqueològica que conté les troballes arqueològiques trobades a la zona (la més important és l'estela romana de Caio Vario). A la planta superior de l'edifici es troba el tram "Cotignola país dels Justos". Varoli, de fet, és just entre les nacions que han amagat jueus a casa seva per salvar-los dels camps d'extermini.
La Casa Varoli es constitueix com una residència típica d'artistes. A la primera planta hi ha nombroses obres de Varoli: màscares de papier-mâché, caps de terracota, guixos, dibuixos, instruments musicals (Varoli també va ser músic, graduat en contrabaix a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya) i esbossos defang[24].
El patrimoni museístic de Cotignola inclou una segona casa-museu: la casa d'Arialdo Magnani (1921-1999), pintor, poeta i estudiant ceramista de Luigi Varoli.
Des de l'any 2011 l'associació cultural "Cambio Binario" està activa. Va millorar els espais en d ús de l'estació de tren i va crear una sala de teatre dins d'un magatzem en dus. Cada any organitza una temporada teatral que té cada vegada més ressonància a la província. (25)
- Segavecchia: té lloc en plena Quaresma i és una de les festes més antigues de la Baixa Romanya:se celebra, de fet, des de 1451. La llegenda de la "Segavecchia" explica que fa més de cinc segles, al voltant de la Quaresma, Francesco Sforza, duc de Milà i senyor de Cotignola, havia sorprès una bruixa mentre perforava amb una agulla un titella que el representava. Immediatament, l'anciana va ser condemnada a mort per decapitació i el seu cos va ser cremat a la plaça, davant del poble.
Les festes mantenen el poble ocupat de dijous a diumenge de la setmana de mitja Quaresma. L'últim dia de la festa, el diumenge, se celebra el "curs emmascarat del Vell": les carrosses al·legòriques desfilen pels carrers de la ciutat. Al final de la desfilada, un enorme titella de papier-mâché, que representa l'anciana, fa la seva entrada a la plaça central. Per tant, la sentència de la pena de mort es llegeix públicament; el botxí treu el cap de l'anciana i extreu tot tipus de dolços i fruits secs. Tot s'ofereix als presents[26] ;
- A l'Arena de les bales de palla: nascut el 2009, l'esdeveniment acull música, teatre, literatura i arts figuratives; Té lloc a l'aire lliure al llarg d'una corba del riu Senio amb la lluna plena dejuliol.»[27]
- L'any 2013 l'administració de Cotignola va posar en marxa el projecte d'art urbà "Del museu al paisatge": és una mena de camí que serpenteja pels carrers del poble, des del centre fins al camp, per explicar la història de Cotignola a través de murals realitzats per artistes nacionals iinternacionals[28].
Infraestructures i transport[| edita wikitext]
Es pot arribar al poble perl'autopista A14 amb sortida a Cotignola.
L'estació de tren de Cotignola està activa a la línia Faenza-Lavezzola.
L'estació de tren de Barbiano està activa a la línia Castelbolognese-Ravenna.
Els municipis de Cotignola, Alfonsina, Bagnacavallo, Bagnara di Romagna, Conselice, Fusignano, Lugo, Massa Lombarda i Sant'Agata sul Santerno formen conjuntament la Unió de Municipis de la BaixaRomanya.
Auditors anteriors[modifica | edita wikitext]
Cotignola està agermanada amb:
- ^ Dades d'estat - Població resident a 31 de maig de 2021 (dades provisionals).
- ^ Classificació sísmica (XLS),en rischi.protezionecivile.gov.it.
- ^ Taula de graus/dia dels municipis italians agrupats per Regió i Província (PDF),en la Llei 26 d'agost de 1993, n. 412, annex A, Agència Nacional de Noves Tecnologies, Energia i Desenvolupament Econòmic Sostenible, 1 de març de 2011, p. 151. Recuperat el 25 d'abril de 2012(arxivat del'original l'1 de gener de 2017).
- ^ AA. VV., Diccionari de toponímia. Storia e significato dei nomi geografici italiani., Milano, Garzanti, 1996, p. 236, ISBN 88-11-30500-4.
- ^ Avui el document es conserva a l'Arxiu Arxiepiscopal de Ravenna.
- ^ Notes històriques de Cotignola,sobre comune.cotignola.ra.it. Recuperat el 30 de desembre de 2013.
- ^ Salta a:un b c Cotignola,el geo.regione.emilia-romagna.it. Recuperat el 5 abril 2018. Arxivat de l'originalel 6 abril 2018.
- ^ Vincenzo Rizzo Zambonini dei Ritii, Barbiano di Belgiojoso. Genealogia d'una família (Vol. 1),Milà, 2020, pp. 26 y 31.
- ^ Vincenzo Farinella, Alfons I d'Este. Le immagini e il potere, Officina Libraria, Milà 2014, p. 755.
- ^ "Informe del fiscal general Migliarini" a L. Costa, El revers de la moneda. Storia inedita del brigante Stefano Pelloni detto il Passatore, Faenza: Lega Editori, 1974, pp. 294-296.
- ^ L. Costa, op. cit.,p. 175.
- ^ Presentació del llibre "Vassura: Il sogno e il volo"de Daniele Filippi, el comune.cotignola.ra.it. Recuperat el 30 de novembre de 2018.
- ^ Commemoració de Don Stefano Casadio,el comune.cotignola.ra.it. Recuperat l'11 de maig de 2014.
- ^ Riccardo Michelucci, Els justos de Cotignola i els 41 jueus salvats,a Avvenire,el 3 de març de 2021.
- ^ Israel Gutman, Bracha Rivlin i Liliana Picciotto, I giusti d'Itàlia: i non ebrei che salvarono gli ebrei, 1943-45 (Mondadori: Milano 2006), pp. 233-35, 260.
- ^ Santa Maria degli Angeli (Cotignola),el fratiminorier.it. Recuperat el 7 de gener de 2015 (arxivat del'original el 24 de setembre de 2015).
- ^ Capella Sforza,a romagnadeste.it. Recuperat el 7 de gener de 2015.
- ^ Lucio Donati, Antichi edifici di culto nella pianura romagnola adiacente al fiume Senio, Stefano Casanova Editore, 2006, pp. 25-26.
- ^ Zona de reequilibri ecològic Cotignola,a ambiente.regione.emilia-romagna.it. Recuperat el 21 d'octubre de 2019.
- ^ Estadístiques I.Stat - ISTAT; Consultat el 2012-12-28.
- ^ Santa Maria degli Angeli (Cotignola),el fratiminorier.it. Recuperat l'11 de març de 2018( arxivat de l'original l'11 de març de 2018.
- ^ Museu Cívic "Luigi Varoli" - Cotignola, el sistemamusei.ra.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
- ^ Web oficial,a museovaroli.it. Recuperat el 19 de juny de 2020.
- ^ Michela Ricci, Luigi Varoli, l'artista artigiano che amava sperimentare, in «Nuovo Diario-Messaggero», 4 febrer 2021, pp. 30-31.
- ^ «Érem quatre amics al bar», a Il nuovo Diario-Messaggero,31 de gener de 2015. Recuperat el 15 de febrer de 2015.
- ^ Festa della Segavecchia, el romagnadeste.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
- ^ A l'Arena de bales de palla,a romagnadeste.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
- ^ El país on els artistes fan murals temàtics i van a sopar a les cases dels ciutadans,el ravennaedintorni.it. Recuperat el 15 d'abril de 2021.
Enllaços externs[modifica | edita wikitext]
.svg)
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: