05-10-2021  (55 lectures) Categoria: Napoli

Cotignola



Cotignola comuna
Cotignola ‚Äď Stemma Cotignola ‚Äď Bandiera
Cotignola ‚Äď Veduta
Localització
Estat Italia Itàlia
Regió Regione-Emilia-Romagna-Stemma.svg Emília-Romanya
Província Provincia di Ravenna-Stemma.svg Ravenna
Administració
Alcalde Luca Piovaccari (PD)del 26-5-2014
Territori
Coordenades 44¬į 23‚Ä≤ N, 11¬į 56‚Ä≤ ECoordenades: 44¬į 23‚Ä≤ N, 11¬į 56‚Ä≤ E (Mapa)
Altitud 19 m.m.
Superfície 35,14 km²
Habitants 7 334[1] (31-5-2021)
Densitat 208,71 inhab./km²
Fraccions Barbiano, Budrio, San Severo di Cotignola, Cassanigo, Zagonara
Municipis ve√Įns Bagnacavallo,¬†Bagnara di Romagna,¬†Faenza,¬†Lugo,¬†Solarolo
Altra informació
Codi postal 48033
Prefix 0545
Zona horària UTC+1
Codi ISTAT 039009
Codi cadastral Q121
Plat RA
Cl sísmic. zona 2 (sismicitatmitjana)[2]
Cl. clima zona E, 2 476 GG[3]
Nom dels habitants cotignolesi
Client Dia de boxa
Vacances 26 de desembre
Cartografia
Mapa de localització: Itàlia
Cotignola
Cotignola (Itàlia)
Cotignola ‚Äď Mappa
Posició del municipi de Cotignola a la província de Ravenna
Web institucional

Cotignola (cudgn√īla aRomagna[4]√©s una¬†ciutat italiana de 7.334 habitants a la prov√≠ncia de¬†Ravenna a¬†Em√≠lia-Romanya.

Geografia i clima

Cotignola es troba al sector nord-oest de l'àmplia i fèrtil plana al·luvial que envolta Ravenna,a la vora del riu Senio,a mig camí entre Faenza i Lugo.

Origen del nom

El document m√©s antic que porta el nom¬†de Cotoniola data de l'1 de febrer de¬†919:es tracta d'un¬†pergam√≠[5] en el qual llegim quel'arquebisbe de Ravenna Constantine(914 ‚Äď ‚Ä†¬†920)va concedir les terres col¬∑locades "en els fons de Cotoniola i Flumisiana" de la¬†Pieve di Santo Stefano a Panigale (el lloc de culte m√©s antic del territori de Cotoniola). "Panigale" es refereix a la terra on es cultivava el p√†nic, una¬†herba estesa en l'antiguitat. En el document,¬†Cotoniola no indica un top√≤nim, sin√≥ que √©s el nom d'un fons situat a la jurisdicci√≥ de Santo Stefano a Panigale.
S'han formulat diverses hipòtesis per explicar l'origen del nom. La més acreditada avui dia vincula l'origen del topònim a la particular aptitud del sòl per al cultiu del codony. Com a prova d'això, el fet que això va ser pres com a símbol en l'escut d'armes del Municipi. [6]

Història

Des de l'edat mitjana fins al Regne d'Itàlia

Coneguda com¬†Cotoniola des de 919 (vegeu¬†m√©s amunt),des del territori el nom va passar per indicar el centre habitat. La primera declaraci√≥ del¬†top√≤nim (en la forma¬†Gudignola)es troba en un pergam√≠ de 1177[7]. El¬†1217 els Faentini, per contrarestar l'activisme dels¬†comtes de Cunio,una fam√≠lia en r√†pida expansi√≥ al territori entre Faenza i Bagnacavallo, van fortificar la ciutat dotant-la d'una fortalesa.¬Ľ[7] La fortalesa va canviar de mans diverses vegades des dels Faentini fins al Cunio, que es va traslladar al proper¬†Barbiano,despr√©s va deixar¬†Romagna amb la investidura el¬†1431 pel duc de¬†Mil√† del comtat de¬†Belgioioso. El¬†1274 el poble de Forl√¨ va construir una nova fortalesa a petici√≥ del municipi de Faenza. Van reclutar la tropa prenent homes de Forl√¨ "criats en la seva major part del Borgo de Cotogni": per aquesta ra√≥ el castell s'anomenaCotogniola[7].

Des del segle XIV fins a la primera meitat del segle XV, durant gairebé dos segles Cotignola va ser conquerida i reconquerida pels senyors locals: el 1411 es va convertir en feu de Muzio Attendolo,que va obtenir el títol de comtat per a la seva ciutat natal. Muzio Attendolo va ser senyor de Cotignola fins a la seva mort el gener de 1424. Els seus béns van ser heretats pel seu fill Francesco Sforza, que el 1450 es va convertir en duc de Milà. Amb la fundació del Ducat de Milà,el comtat de Cotignola es va convertir en una de les possessions del príncep milanès.

L'historiador alfredo Toschi explica:

¬ęLa prerrogativa que distingeix Cotignola de ciutats encara m√©s grans i importants √©s la d'haver donat lloc a una de les cases principesques m√©s famoses i poderoses del¬†Renaixement:la¬†Sforza. El seu fundador,¬†Muzio Attendolo conegut com a Sforza, va triar la vida militar, va deixar Cotignola per convertir-se en un fam√≥s capit√† de fortuna. Al seu pas, el seu fill¬†Francesco Sforza es va convertir en duc de¬†Mil√†,una ciutat molt important que la dinastia Sforza va governar durant m√©s d'un segle.¬Ľ

Ludovico Maria Sforza va concedir a Cotignola el títol de ciutat el 1494. El 1499 els Sforza van ser expulsats pel rei de França Lluís XII,que es va apoderar del Ducat de Milà. El 1502 el rei de França va patrocinar el matrimoni entre Lucrezia Borja i el duc de Ferrara Alfons I d'Este. Com a recompensa per haver-se assentat amb els Borja Lluís XII donats a l'Este Cotignola[9]. Cotignola va ser annexionada, juntament amb altres territoris de la Baixa Romanya, al Ducat de Ferrara.

Amb l'extinci√≥ de la dinastia Este, el¬†1598,Cotignola va passar als¬†Estats Pontificis (en la¬†Legaci√≥ de Ferrara),sota la qual va romandre durant gaireb√© tres segles (a part dels anys 1796-1814, per√≠ode de dominaci√≥ napole√≤nica). A la segona meitat del¬†segle XVIII va viure al poble uns 1.500 habitants. El 1688 el poble va ser destru√Įt gaireb√© per complet per un terratr√®mol.

A¬†mitjans del segle XIX el territori de Cotignola va ser sagnant per la banda ferotge del¬†Passatore. El vespre del 17 de gener de¬†1850, va atacar la ciutat i va prendre com a ostatges els gendarmes papals i part dels seus habitants. Va tenir un bot√≠ de 4.500 scudilliurats[10]. Llavors els bandolers van torturar un gendarme que havia participat en¬†l'assassinat del germ√† de Giazzolo,un dels goons de m√©s confian√ßa del Passatore. M√©s tard¬†van sercondu√Įts [quantes persones?] al pont sobre el riu¬†Senio,torturats i, morint, llan√ßats al riu Senio per dos antics gendarmes.

Amb l'annexió de les Legacions Papals al Regne de Sardenya (1859),el municipi de Cotignola va ser inclòs a la província de Ravenna (annexió sancionada amb els plebiscits de 1860).

Nou-cents

Durant la Primera Guerra Mundial,en les operacions aèries de la guerra es va distingir particularment el sergent major Giannetto Vassura. Cotignolese, el jove de cinc germans, Vassura va ser enquadreat com a pilot de bombardeig. Va caure el 27 d'octubre de 1918 en l'abatiment del seu Caproni Ca.3 al cel de Vittorio Veneto. Condecorat amb la medalla de plata al valor militar el 1919, l'aeroport militar de Rímini va rebre el seu nom el 1929.

Cotignola va patir d'una manera particularment dura els esdeveniments de la¬†Segona Guerra Mundial:la proximitat al riu¬†Senio,on el front es va aturar durant sis mesos a l'hivern de¬†1944-1945,va ser la causa de repetits bombardejos aliats, que van arrasar la ciutat (el 80% dels edificis urbans van ser destru√Įts). El bombardeig va ser aturat a l'abril de 1945 gr√†cies a l'Operaci√≥ Bandera Blanca. Leno Casadio, l√≠der partidista, i Don Stefano Casadio, el rector, van creuar el Senio junts i van arribar sols, hissant una bandera blanca, el camp dels¬†aliats. Van conv√®ncer els angloamericans d'aturar el bombardeig, perqu√® els √ļnics alemanys que quedaven havien estat fets presoners pels partisans.¬†(13)

Despr√©s de la guerra, hi va haver 270 v√≠ctimes civils d'una poblaci√≥ d'uns 7.000 residents (uns 4.800 van ser despla√ßats). La ciutat va ser reconstru√Įda respectant el tra√ßat urb√† preexistent.

En el per√≠ode de postguerra Cotignola es va convertir en un pol atractiu per a importants activitats de producci√≥, en diversos sectors, incloent-hi l'agroind√ļstria, la metal¬∑l√ļrgia, la qu√≠mica, la mec√†nica de precisi√≥ i l'assist√®ncia sanit√†ria.

Honors

La ciutat compta amb la Medalla de Plata al Valor Civil pel compromís dels habitants de salvar 41 jueus de la persecució racial en el període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial. El comissari de la prefectura de l'època, Vittorio Zanzi (antic carnisser del país) va aconseguir proporcionar documents falsos als perseguits, fent-los impresos pels empleats de l'oficina deregistre. El 1987 l'Ajuntament va inaugurar un "parc de la memòria" que recorda els noms dels salvats i dels salvadors.

A¬†Israel,en un dels parcs de Kren Kayemet, 500 arbres van ser plantats per les fam√≠lies salvades en agra√Įment. El 25 de mar√ß de¬†2002,els cotignolesi Vittorio i Serafina Zanzi, el pintor Luigi Varoli i la seva esposa Anna van ser guardonats amb el reconeixement de¬†Justos entre les Nacions per l'Institut¬†Yad Vashem de¬†Jerusalem.

Monuments i llocs d'interès

El monument més antic conservat a Cotignola és l'estela funerària d'un ciutadà romà (Caio Vario). L'estela, datable entre 30 i 40 d.C., va ser trobada el 1817.

Arquitectura religiosa

  • Pieve di Santo Stefano, l'esgl√©sia m√©s antiga de la zona, situada al llogaret de¬†Barbiano. L'edifici data del¬†segle X.
  • L'esgl√©sia de Santo Stefano Protomartire (patrona de la ciutat) cont√© diversos¬†retaules de¬†Felice Torelli i una taula escolar atribu√Įda als¬†Carracci. A la vora del poble hi ha l'esgl√©sia que pertanyia al¬†convent dels¬†frares franciscans. Constru√Įt al segle XV, va ser destru√Įt durant el pas del front, i despr√©s reconstru√Įt en les seves formesoriginals. Al seu interior es conserva en una vitrina el cos incorrupt del beat¬†Antonio Bonfadini,que va morir a Cotignola el 1482. A les parets de l'edifici es poden admirar frescos i pintures. Entre aquests, una lluneta, part terminal d'un¬†retaule,que representa la¬†Piet√† dels germans¬†Bernardino i¬†Francesco Zaganelli (finals del segle XV). Una altra obra pict√≤rica important √©s la¬†Pietat sobre l'altar major, atribu√Įda a¬†Girolamo Marchesi (1480-1550). Al costat del'esgl√©sia, l'oratori de Santa Maria degli Angeli. De fundaci√≥ antiga, anterior a l'esgl√©sia, √©s des del segle XV la capella de laSforza[17].
  • L'esgl√©sia del llogaret de Budrio data¬†del segle XIII. Amb el temps ha sofert diversos canvis. Actualment t√© una fa√ßana¬†neocl√†ssica. L'actual campanar va ser constru√Įt el¬†1720. Despr√©s de la Segona Guerra Mundial es va restaurar la rectoria i el campanar. Entre el 2015 i el 2018 el complex parroquial va ser objecte d'una nova intervenci√≥ conservadora.
  • Esgl√©sia de San Severo. La fa√ßana de l'esgl√©sia va ser dissenyada per l'arquitecte¬†Cosimo Morelli el¬†1789. El lloc de culte, esmentat per primera vegada el¬†1257,va sorgir a l'esquerra¬†de Senio. El¬†1638 es va produir una ruta desastrosa, de manera que el llit del riu va canviar. L'esgl√©sia, que es trobava a l'esquerra del riu, es va trobar a la seva dreta, on encara estroba.

Arquitectura civil i militar

  • Torre d'Acuto, constru√Įda el¬†1376 per¬†Giovanni Acuto. Gaireb√© completament destru√Įda durant l'√ļltima guerra (va ser destru√Įda pels nazis el 1944) va ser reconstru√Įda tal com era i on era;
  • Palau¬†de Sforza; Va ser la resid√®ncia de la fam√≠lia en el per√≠ode de governaci√≥ a la ciutat. Destru√Įda pels bombardejos aliats, va ser reconstru√Įda el 1961.

Espais naturals

Zona de reequilibri ecològic

L'àrea del riu Senio situada entre la localitat de Chiusaccia i el pont del ferrocarril Faenza-Lavezzola es considera Un Lloc d'Importància Comunitària (Sic) - Zona d'Especial Protecció (SPA). La vegetació de ribera, que afecta un tram de riu, és funcional per a la conservació de l'hàbitat, així com de la flora i faunaautòctones.19

Parc Pertini

El parc Pertini és alhora un parc de la ciutat (amb un servei de vida i càtering), i un espai natural. Característiques del parc són les dues grans conques, una obra humana duta a terme a finals dels anys setanta del segle XX. L'origen és accidental: després de les abundants pluges, els pagesos van decidir cavar una conca artificial per alliberar els camps cultivats de l'aigua. Al voltant de la conca es va crear més tard un camí protegit (per a corredors, ciclistes i patinadors), una segona conca i un camp esportiu. En particular, la segona conca, anomenada "Lago dei Gelsi", té la funció d'un oasi protegit per al'avifauna. Al voltant del llac també creixen nombroses espècies de flora silvestre, que es deixen créixer espontàniament. Amb el temps, s'ha desenvolupat una flora característica i un valuós peix i fauna ornitològica.

Societat

Demogràfic

Habitants enquestats[20]

Grups ètnics i minories estrangeres

Segons dades de l'ISTAT a 31 de desembre de 2009, la població estrangera resident era de 585 persones. Les nacionalitats més representades segons el percentatge de la població resident total van ser:

Religió

Al poble de Cotignola hi ha cinc parròquies pertanyents a dues diòcesis diferents:

A Cotignola van viure dos monjos i una monja que l'Església va proclamar beata: Antonio Bonfadini (1400-1482), Alberto Marchesi († 1531)i Cecilia Attendoli († 1531). El primer s'anomena afectuosament "el sant"; en la seva memòria se celebra cada dilluns de Pasqua la "Festa del Sant".
Els¬†frares menors observadors han estat presents durant segles al poble. El seu convent va ser constru√Įt el¬†1483[21]; m√©s tard es va construir l'esgl√©sia, d'estil llombard-g√≤tic. El beat Antonio Bonfadini est√† enterrat all√†. Els religiosos van ser suprimits el 1805, readmesos el 1823 i suprimits de nou en el per√≠ode¬†de 1867-1880. Durant el¬†segle XX la seva pres√®ncia es va reduir fins que el¬†1964 els √ļltims frares restants van ser traslladats a un altre lloc.

Cultura

Museus

Casa Varoli.

Museu C√≠vic "Luigi Varoli". Inaugurat el 1991, es troba en dues ubicacions: palazzo Sforza i Casa Varoli.¬†[22][23] La font de les col¬∑leccions √©s nom√©s una: el pintor, escultor, m√ļsic i mestre d'art Luigi Varoli (1889-1958). Al Palazzo Sforza s'exposa l'exposici√≥ permanent de les seves obres (la m√©s coneguda √©s el Retrat del¬†pintor)i cont√© la secci√≥ arqueol√≤gica que cont√© les troballes arqueol√≤giques trobades a la zona (la m√©s important √©s¬†l'estela romana de Caio Vario). A la planta superior de l'edifici es troba el tram "Cotignola pa√≠s dels Justos". Varoli, de fet, √©s¬†just entre les nacions que han amagat jueus a casa seva per salvar-los dels camps d'extermini.
La Casa Varoli es constitueix com una resid√®ncia t√≠pica d'artistes. A la primera planta hi ha nombroses obres de Varoli: m√†scares de papier-m√Ęch√©, caps de terracota, guixos, dibuixos, instruments musicals (Varoli tamb√© va ser m√ļsic, graduat en¬†contrabaix a l'Acad√®mia Filharm√≤nica de Bolonya) i esbossos defang[24].

El patrimoni museístic de Cotignola inclou una segona casa-museu: la casa d'Arialdo Magnani (1921-1999), pintor, poeta i estudiant ceramista de Luigi Varoli.

Teatre

Des de¬†l'any 2011 l'associaci√≥ cultural "Cambio Binario" est√† activa. Va millorar els espais en d √ļs de¬†l'estaci√≥ de tren i va crear una sala de teatre dins d'un magatzem en dus. Cada any organitza una temporada teatral que t√© cada vegada m√©s resson√†ncia a la prov√≠ncia.¬†(25)

Esdeveniments

  • Segavecchia: t√© lloc en plena¬†Quaresma i √©s una de les festes m√©s antigues de la Baixa¬†Romanya:se celebra, de fet, des de¬†1451. La llegenda de la "Segavecchia" explica que fa m√©s de cinc segles, al voltant de la¬†Quaresma, Francesco Sforza, duc de Mil√† i senyor de Cotignola, havia sorpr√®s una¬†bruixa mentre perforava amb una agulla un titella que el representava. Immediatament, l'anciana va ser condemnada a mort per decapitaci√≥ i el seu cos va ser cremat a la pla√ßa, davant del poble.
    Les festes mantenen el poble ocupat de dijous a diumenge de la setmana de¬†mitja Quaresma. L'√ļltim dia de la festa, el diumenge, se celebra el "curs emmascarat del Vell": les carrosses al¬∑leg√≤riques desfilen pels carrers de la ciutat. Al final de la desfilada, un enorme titella de papier-m√Ęch√©, que representa l'anciana, fa la seva entrada a la pla√ßa central. Per tant, la sent√®ncia de la pena de mort es llegeix p√ļblicament; el botx√≠ treu el cap de l'anciana i extreu tot tipus de dol√ßos i fruits secs. Tot s'ofereix als presents[26]
    ;
  • A l'Arena de les bales de palla: nascut el 2009, l'esdeveniment acull m√ļsica, teatre, literatura i arts figuratives; T√© lloc a l'aire lliure al llarg d'una corba¬†del riu Senio amb la¬†lluna plena dejuliol.¬Ľ[27]
  • L'any 2013 l'administraci√≥ de Cotignola va posar en marxa el projecte¬†d'art urb√† "Del museu al paisatge": √©s una mena de cam√≠ que serpenteja pels carrers del poble, des del centre fins al camp, per explicar la hist√≤ria de Cotignola a trav√©s de¬†murals realitzats per artistes nacionals iinternacionals[28].

Infraestructures i transport

Carreteres

Es pot arribar al poble perl'autopista A14 amb sortida a Cotignola.

Ferrocarrils

Icona de lupa mgx2.svg Article principal: Estació de Cotignola.

L'estació de tren de Cotignola està activa a la línia Faenza-Lavezzola.

L'estació de tren de Barbiano està activa a la línia Castelbolognese-Ravenna.

Administració

Els municipis de Cotignola, Alfonsina, Bagnacavallo, Bagnara di Romagna, Conselice, Fusignano, Lugo, Massa Lombarda i Sant'Agata sul Santerno formen conjuntament la Unió de Municipis de la BaixaRomanya.

Anteriors alcaldes

PeríodeAlcaldePartitCàrrecNotes
2 de setembre de 1985 7 d'agost de 1990 Gino Casadio PSI (Pentaparty) Alcalde
8 d'agost de 1990 13 de juny de 1999 Walter Sacchetti PSI (Pentaparty) Alcalde Confirmat el 24 d'abril de 1995.
14 de juny de 1999 14 de juny de 2004 Giovanni Ceroni L'olivera Alcalde
15 de juny de 2004 25 de maig de 2014 Antonio Pezzi Partit Democràtic Alcalde Confirmat el 9 de juny de 2009.

Agermanament

Cotignola està agermanada amb:

Notes

  1. ^ Dades d'estat - Població resident a 31 de maig de 2021 (dades provisionals).
  2. ^ Classificació sísmica (XLS),en rischi.protezionecivile.gov.it.
  3. ^ Taula de graus/dia dels municipis italians agrupats per Regió i Província (PDF),en la Llei 26 d'agost de 1993, n. 412, annex A, Agència Nacional de Noves Tecnologies, Energia i Desenvolupament Econòmic Sostenible, 1 de març de 2011, p. 151. Recuperat el 25 d'abril de 2012(arxivat del'original l'1 de gener de 2017).
  4. ^ AA. VV., Diccionari de toponímia. Storia e significato dei nomi geografici italiani., Milano, Garzanti, 1996, p. 236, ISBN 88-11-30500-4.
  5. ^ Avui el document es conserva a l'Arxiu Arxiepiscopal de Ravenna.
  6. ^ Notes històriques de Cotignola,sobre comune.cotignola.ra.it. Recuperat el 30 de desembre de 2013.
  7. ^ Salta a:un b c Cotignola,el geo.regione.emilia-romagna.it. Recuperat el 5 abril 2018. Arxivat de l'originalel 6 abril 2018.
  8. ^ Vincenzo Rizzo Zambonini dei Ritii, Barbiano di Belgiojoso. Genealogia d'una família (Vol. 1),Milà, 2020, pp. 26 y 31.
  9. ^ Vincenzo Farinella, Alfons I d'Este. Le immagini e il potere, Officina Libraria, Milà 2014, p. 755.
  10. ^ "Informe del fiscal general Migliarini" a L. Costa, El revers de la moneda. Storia inedita del brigante Stefano Pelloni detto il Passatore, Faenza: Lega Editori, 1974, pp. 294-296.
  11. ^ L. Costa, op. cit.,p. 175.
  12. ^ Presentació del llibre "Vassura: Il sogno e il volo"de Daniele Filippi, el comune.cotignola.ra.it. Recuperat el 30 de novembre de 2018.
  13. ^ Commemoració de Don Stefano Casadio,el comune.cotignola.ra.it. Recuperat l'11 de maig de 2014.
  14. ^ Riccardo Michelucci, Els justos de Cotignola i els 41 jueus salvats,a Avvenire,el 3 de març de 2021.
  15. ^ Israel Gutman, Bracha Rivlin i Liliana Picciotto, I giusti d'Itàlia: i non ebrei che salvarono gli ebrei, 1943-45 (Mondadori: Milano 2006), pp. 233-35, 260.
  16. ^ Santa Maria degli Angeli (Cotignola),el fratiminorier.it. Recuperat el 7 de gener de 2015 (arxivat del'original el 24 de setembre de 2015).
  17. ^ Capella Sforza,a romagnadeste.it. Recuperat el 7 de gener de 2015.
  18. ^ Lucio Donati, Antichi edifici di culto nella pianura romagnola adiacente al fiume Senio, Stefano Casanova Editore, 2006, pp. 25-26.
  19. ^ Zona de reequilibri ecològic Cotignola,a ambiente.regione.emilia-romagna.it. Recuperat el 21 d'octubre de 2019.
  20. ^ Estadístiques I.Stat - ISTAT; Consultat el 2012-12-28.
  21. ^ Santa Maria degli Angeli (Cotignola),el fratiminorier.it. Recuperat l'11 de març de 2018( arxivat de l'original l'11 de març de 2018.
  22. ^ Museu Cívic "Luigi Varoli" - Cotignola, el sistemamusei.ra.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
  23. ^ Web oficial,a museovaroli.it. Recuperat el 19 de juny de 2020.
  24. ^ Michela Ricci,¬†Luigi Varoli, l'artista artigiano che amava sperimentare, in ¬ęNuovo Diario-Messaggero¬Ľ, 4 febrer 2021, pp. 30-31.
  25. ^ ¬ę√Črem quatre amics al bar¬Ľ, a Il nuovo Diario-Messaggero,31 de gener de 2015.¬†Recuperat el 15 de febrer de 2015.
  26. ^ Festa della Segavecchia, el romagnadeste.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
  27. ^ A l'Arena de bales de palla,a romagnadeste.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
  28. ^ El país on els artistes fan murals temàtics i van a sopar a les cases dels ciutadans,el ravennaedintorni.it. Recuperat el 15 d'abril de 2021.

Bibliografia

Referències

Altres projectes

Enllaços externs

Control d'autoritat VIAF (EN) 140704460 · GND ( DE) 4400522-2 · Identitats WorldCat ( EN) lccn-n79021130


Cotignola comuna
Cotignola ‚Äď Stemma Cotignola ‚Äď Bandiera
Cotignola ‚Äď Veduta
Localització
Estat Italia Itàlia
Regió Regione-Emilia-Romagna-Stemma.svg Emília-Romanya
Província Provincia di Ravenna-Stemma.svg Ravenna
Administració
Alcalde Luca Piovaccari (PD)del 26-5-2014
Territori
Coordenades 44¬į 23‚Ä≤ N, 11¬į 56‚Ä≤ ECoordenades: 44¬į 23‚Ä≤ N, 11¬į 56‚Ä≤ E (Mapa)
Altitud 19 m.m.
Superfície 35,14 km²
Habitants 7 334[1] (31-5-2021)
Densitat 208,71 inhab./km²
Fraccions Barbiano, Budrio, San Severo di Cotignola, Cassanigo, Zagonara
Municipis ve√Įns Bagnacavallo,¬†Bagnara di Romagna,¬†Faenza,¬†Lugo,¬†Solarolo
Altra informació
Codi postal 48033
Prefix 0545
Zona horària UTC+1
Codi ISTAT 039009
Codi cadastral Q121
Plat RA
Cl sísmic. zona 2 (sismicitatmitjana)[2]
Cl. clima zona E, 2 476 GG[3]
Nom dels habitants cotignolesi
Client Dia de boxa
Vacances 26 de desembre
Cartografia
Mapa de localització: Itàlia
Cotignola
Cotignola (Itàlia)
Cotignola ‚Äď Mappa
Posició del municipi de Cotignola a la província de Ravenna
Web institucional

Cotignola (cudgn√īla aRomagna[4]√©s una¬†ciutat italiana de 7.334 habitants a la prov√≠ncia de¬†Ravenna a¬†Em√≠lia-Romanya.

√ćndex

Geografia i clima[modifica | edita wikitext]

Cotignola es troba al sector nord-oest de l'àmplia i fèrtil plana al·luvial que envolta Ravenna,a la vora del riu Senio,a mig camí entre Faenza i Lugo.

Origen del nom[modifica | edita wikitext]

El document m√©s antic que porta el nom¬†de Cotoniola data de l'1 de febrer de¬†919:es tracta d'un¬†pergam√≠[5] en el qual llegim quel'arquebisbe de Ravenna Constantine(914 ‚Äď ‚Ä†¬†920)va concedir les terres col¬∑locades "en els fons de Cotoniola i Flumisiana" de la¬†Pieve di Santo Stefano a Panigale (el lloc de culte m√©s antic del territori de Cotoniola). "Panigale" es refereix a la terra on es cultivava el p√†nic, una¬†herba estesa en l'antiguitat. En el document,¬†Cotoniola no indica un top√≤nim, sin√≥ que √©s el nom d'un fons situat a la jurisdicci√≥ de Santo Stefano a Panigale.
S'han formulat diverses hipòtesis per explicar l'origen del nom. La més acreditada avui dia vincula l'origen del topònim a la particular aptitud del sòl per al cultiu del codony. Com a prova d'això, el fet que això va ser pres com a símbol en l'escut d'armes del Municipi. [6]

Història[modifica | edita wikitext]

De l'edat mitjana al Regne d'Itàlia[modifica | edita wikitext]

Coneguda com¬†Cotoniola des de 919 (vegeu¬†m√©s amunt),des del territori el nom va passar per indicar el centre habitat. La primera declaraci√≥ del¬†top√≤nim (en la forma¬†Gudignola)es troba en un pergam√≠ de 1177[7]. El¬†1217 els Faentini, per contrarestar l'activisme dels¬†comtes de Cunio,una fam√≠lia en r√†pida expansi√≥ al territori entre Faenza i Bagnacavallo, van fortificar la ciutat dotant-la d'una fortalesa.¬Ľ[7] La fortalesa va canviar de mans diverses vegades des dels Faentini fins al Cunio, que es va traslladar al proper¬†Barbiano,despr√©s va deixar¬†Romagna amb la investidura el¬†1431 pel duc de¬†Mil√† del comtat de¬†Belgioioso. El¬†1274 el poble de Forl√¨ va construir una nova fortalesa a petici√≥ del municipi de Faenza. Van reclutar la tropa prenent homes de Forl√¨ "criats en la seva major part del Borgo de Cotogni": per aquesta ra√≥ el castell s'anomenaCotogniola[7].

Des del segle XIV fins a la primera meitat del segle XV, durant gairebé dos segles Cotignola va ser conquerida i reconquerida pels senyors locals: el 1411 es va convertir en feu de Muzio Attendolo,que va obtenir el títol de comtat per a la seva ciutat natal. Muzio Attendolo va ser senyor de Cotignola fins a la seva mort el gener de 1424. Els seus béns van ser heretats pel seu fill Francesco Sforza, que el 1450 es va convertir en duc de Milà. Amb la fundació del Ducat de Milà,el comtat de Cotignola es va convertir en una de les possessions del príncep milanès.

L'historiador alfredo Toschi explica:

¬ęLa prerrogativa que distingeix Cotignola de ciutats encara m√©s grans i importants √©s la d'haver donat lloc a una de les cases principesques m√©s famoses i poderoses del¬†Renaixement:la¬†Sforza. El seu fundador,¬†Muzio Attendolo conegut com a Sforza, va triar la vida militar, va deixar Cotignola per convertir-se en un fam√≥s capit√† de fortuna. Al seu pas, el seu fill¬†Francesco Sforza es va convertir en duc de¬†Mil√†,una ciutat molt important que la dinastia Sforza va governar durant m√©s d'un segle.¬Ľ

Ludovico Maria Sforza va concedir a Cotignola el títol de ciutat el 1494. El 1499 els Sforza van ser expulsats pel rei de França Lluís XII,que es va apoderar del Ducat de Milà. El 1502 el rei de França va patrocinar el matrimoni entre Lucrezia Borja i el duc de Ferrara Alfons I d'Este. Com a recompensa per haver-se assentat amb els Borja Lluís XII donats a l'Este Cotignola[9]. Cotignola va ser annexionada, juntament amb altres territoris de la Baixa Romanya, al Ducat de Ferrara.

Amb l'extinci√≥ de la dinastia Este, el¬†1598,Cotignola va passar als¬†Estats Pontificis (en la¬†Legaci√≥ de Ferrara),sota la qual va romandre durant gaireb√© tres segles (a part dels anys 1796-1814, per√≠ode de dominaci√≥ napole√≤nica). A la segona meitat del¬†segle XVIII va viure al poble uns 1.500 habitants. El 1688 el poble va ser destru√Įt gaireb√© per complet per un terratr√®mol.

A¬†mitjans del segle XIX el territori de Cotignola va ser sagnant per la banda ferotge del¬†Passatore. El vespre del 17 de gener de¬†1850, va atacar la ciutat i va prendre com a ostatges els gendarmes papals i part dels seus habitants. Va tenir un bot√≠ de 4.500 scudilliurats[10]. Llavors els bandolers van torturar un gendarme que havia participat en¬†l'assassinat del germ√† de Giazzolo,un dels goons de m√©s confian√ßa del Passatore. M√©s tard¬†van sercondu√Įts [quantes persones?] al pont sobre el riu¬†Senio,torturats i, morint, llan√ßats al riu Senio per dos antics gendarmes.

Amb l'annexió de les Legacions Papals al Regne de Sardenya (1859),el municipi de Cotignola va ser inclòs a la província de Ravenna (annexió sancionada amb els plebiscits de 1860).

Novecento[modifica | edita wikitext]

Durant la Primera Guerra Mundial,en les operacions aèries de la guerra es va distingir particularment el sergent major Giannetto Vassura. Cotignolese, el jove de cinc germans, Vassura va ser enquadreat com a pilot de bombardeig. Va caure el 27 d'octubre de 1918 en l'abatiment del seu Caproni Ca.3 al cel de Vittorio Veneto. Condecorat amb la medalla de plata al valor militar el 1919, l'aeroport militar de Rímini va rebre el seu nom el 1929.

Cotignola va patir d'una manera particularment dura els esdeveniments de la¬†Segona Guerra Mundial:la proximitat al riu¬†Senio,on el front es va aturar durant sis mesos a l'hivern de¬†1944-1945,va ser la causa de repetits bombardejos aliats, que van arrasar la ciutat (el 80% dels edificis urbans van ser destru√Įts). El bombardeig va ser aturat a l'abril de 1945 gr√†cies a l'Operaci√≥ Bandera Blanca. Leno Casadio, l√≠der partidista, i Don Stefano Casadio, el rector, van creuar el Senio junts i van arribar sols, hissant una bandera blanca, el camp dels¬†aliats. Van conv√®ncer els angloamericans d'aturar el bombardeig, perqu√® els √ļnics alemanys que quedaven havien estat fets presoners pels partisans.¬†(13)

Despr√©s de la guerra, hi va haver 270 v√≠ctimes civils d'una poblaci√≥ d'uns 7.000 residents (uns 4.800 van ser despla√ßats). La ciutat va ser reconstru√Įda respectant el tra√ßat urb√† preexistent.

En el per√≠ode de postguerra Cotignola es va convertir en un pol atractiu per a importants activitats de producci√≥, en diversos sectors, incloent-hi l'agroind√ļstria, la metal¬∑l√ļrgia, la qu√≠mica, la mec√†nica de precisi√≥ i l'assist√®ncia sanit√†ria.

Honors[modifica | edita wikitext]

La ciutat compta amb la Medalla de Plata al Valor Civil pel compromís dels habitants de salvar 41 jueus de la persecució racial en el període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial. El comissari de la prefectura de l'època, Vittorio Zanzi (antic carnisser del país) va aconseguir proporcionar documents falsos als perseguits, fent-los impresos pels empleats de l'oficina deregistre. El 1987 l'Ajuntament va inaugurar un "parc de la memòria" que recorda els noms dels salvats i dels salvadors.

A¬†Israel,en un dels parcs de Kren Kayemet, 500 arbres van ser plantats per les fam√≠lies salvades en agra√Įment. El 25 de mar√ß de¬†2002,els cotignolesi Vittorio i Serafina Zanzi, el pintor Luigi Varoli i la seva esposa Anna van ser guardonats amb el reconeixement de¬†Justos entre les Nacions per l'Institut¬†Yad Vashem de¬†Jerusalem.

Monuments i llocs d'interès[edita | edita wikitext]

El monument més antic conservat a Cotignola és l'estela funerària d'un ciutadà romà (Caio Vario). L'estela, datable entre 30 i 40 d.C., va ser trobada el 1817.

Arquitectura religiosa[modifica | edita wikitext]

  • Pieve di Santo Stefano, l'esgl√©sia m√©s antiga de la zona, situada al llogaret de¬†Barbiano. L'edifici data del¬†segle X.
  • L'esgl√©sia de Santo Stefano Protomartire (patrona de la ciutat) cont√© diversos¬†retaules de¬†Felice Torelli i una taula escolar atribu√Įda als¬†Carracci. A la vora del poble hi ha l'esgl√©sia que pertanyia al¬†convent dels¬†frares franciscans. Constru√Įt al segle XV, va ser destru√Įt durant el pas del front, i despr√©s reconstru√Įt en les seves formesoriginals. Al seu interior es conserva en una vitrina el cos incorrupt del beat¬†Antonio Bonfadini,que va morir a Cotignola el 1482. A les parets de l'edifici es poden admirar frescos i pintures. Entre aquests, una lluneta, part terminal d'un¬†retaule,que representa la¬†Piet√† dels germans¬†Bernardino i¬†Francesco Zaganelli (finals del segle XV). Una altra obra pict√≤rica important √©s la¬†Pietat sobre l'altar major, atribu√Įda a¬†Girolamo Marchesi (1480-1550). Al costat del'esgl√©sia, l'oratori de Santa Maria degli Angeli. De fundaci√≥ antiga, anterior a l'esgl√©sia, √©s des del segle XV la capella de laSforza[17].
  • L'esgl√©sia del llogaret de Budrio data¬†del segle XIII. Amb el temps ha sofert diversos canvis. Actualment t√© una fa√ßana¬†neocl√†ssica. L'actual campanar va ser constru√Įt el¬†1720. Despr√©s de la Segona Guerra Mundial es va restaurar la rectoria i el campanar. Entre el 2015 i el 2018 el complex parroquial va ser objecte d'una nova intervenci√≥ conservadora.
  • Esgl√©sia de San Severo. La fa√ßana de l'esgl√©sia va ser dissenyada per l'arquitecte¬†Cosimo Morelli el¬†1789. El lloc de culte, esmentat per primera vegada el¬†1257,va sorgir a l'esquerra¬†de Senio. El¬†1638 es va produir una ruta desastrosa, de manera que el llit del riu va canviar. L'esgl√©sia, que es trobava a l'esquerra del riu, es va trobar a la seva dreta, on encara estroba.

Arquitectura civil i militar[modifica | edita wikitext]

  • Torre d'Acuto, constru√Įda el¬†1376 per¬†Giovanni Acuto. Gaireb√© completament destru√Įda durant l'√ļltima guerra (va ser destru√Įda pels nazis el 1944) va ser reconstru√Įda tal com era i on era;
  • Palau¬†de Sforza; Va ser la resid√®ncia de la fam√≠lia en el per√≠ode de governaci√≥ a la ciutat. Destru√Įda pels bombardejos aliats, va ser reconstru√Įda el 1961.

Espais naturals[modifica | edita wikitext]

Zona de reequilibri ecològic

L'àrea del riu Senio situada entre la localitat de Chiusaccia i el pont del ferrocarril Faenza-Lavezzola es considera Un Lloc d'Importància Comunitària (Sic) - Zona d'Especial Protecció (SPA). La vegetació de ribera, que afecta un tram de riu, és funcional per a la conservació de l'hàbitat, així com de la flora i faunaautòctones.19

Parc Pertini

El parc Pertini és alhora un parc de la ciutat (amb un servei de vida i càtering), i un espai natural. Característiques del parc són les dues grans conques, una obra humana duta a terme a finals dels anys setanta del segle XX. L'origen és accidental: després de les abundants pluges, els pagesos van decidir cavar una conca artificial per alliberar els camps cultivats de l'aigua. Al voltant de la conca es va crear més tard un camí protegit (per a corredors, ciclistes i patinadors), una segona conca i un camp esportiu. En particular, la segona conca, anomenada "Lago dei Gelsi", té la funció d'un oasi protegit per al'avifauna. Al voltant del llac també creixen nombroses espècies de flora silvestre, que es deixen créixer espontàniament. Amb el temps, s'ha desenvolupat una flora característica i un valuós peix i fauna ornitològica.

Empresa[modifica | edita wikitext]

Canvi demogràfic[modifica | edita wikitext]

Habitants enquestats[20]

Grups ètnics i minories estrangeres[edita | edita wikitext]

Segons dades de l'ISTAT a 31 de desembre de 2009, la població estrangera resident era de 585 persones. Les nacionalitats més representades segons el percentatge de la població resident total van ser:

Religió[modifica | edita wikitext]

Al poble de Cotignola hi ha cinc parròquies pertanyents a dues diòcesis diferents:

A Cotignola van viure dos monjos i una monja que l'Església va proclamar beata: Antonio Bonfadini (1400-1482), Alberto Marchesi († 1531)i Cecilia Attendoli († 1531). El primer s'anomena afectuosament "el sant"; en la seva memòria se celebra cada dilluns de Pasqua la "Festa del Sant".
Els¬†frares menors observadors han estat presents durant segles al poble. El seu convent va ser constru√Įt el¬†1483[21]; m√©s tard es va construir l'esgl√©sia, d'estil llombard-g√≤tic. El beat Antonio Bonfadini est√† enterrat all√†. Els religiosos van ser suprimits el 1805, readmesos el 1823 i suprimits de nou en el per√≠ode¬†de 1867-1880. Durant el¬†segle XX la seva pres√®ncia es va reduir fins que el¬†1964 els √ļltims frares restants van ser traslladats a un altre lloc.

Cultura[modifica | edita wikitext]

Museus[modifica | edita wikitext]

Casa Varoli.

Museu C√≠vic "Luigi Varoli". Inaugurat el 1991, es troba en dues ubicacions: palazzo Sforza i Casa Varoli.¬†[22][23] La font de les col¬∑leccions √©s nom√©s una: el pintor, escultor, m√ļsic i mestre d'art Luigi Varoli (1889-1958). Al Palazzo Sforza s'exposa l'exposici√≥ permanent de les seves obres (la m√©s coneguda √©s el Retrat del¬†pintor)i cont√© la secci√≥ arqueol√≤gica que cont√© les troballes arqueol√≤giques trobades a la zona (la m√©s important √©s¬†l'estela romana de Caio Vario). A la planta superior de l'edifici es troba el tram "Cotignola pa√≠s dels Justos". Varoli, de fet, √©s¬†just entre les nacions que han amagat jueus a casa seva per salvar-los dels camps d'extermini.
La Casa Varoli es constitueix com una resid√®ncia t√≠pica d'artistes. A la primera planta hi ha nombroses obres de Varoli: m√†scares de papier-m√Ęch√©, caps de terracota, guixos, dibuixos, instruments musicals (Varoli tamb√© va ser m√ļsic, graduat en¬†contrabaix a l'Acad√®mia Filharm√≤nica de Bolonya) i esbossos defang[24].

El patrimoni museístic de Cotignola inclou una segona casa-museu: la casa d'Arialdo Magnani (1921-1999), pintor, poeta i estudiant ceramista de Luigi Varoli.

Teatre[modifica | edita wikitext]

Des de¬†l'any 2011 l'associaci√≥ cultural "Cambio Binario" est√† activa. Va millorar els espais en d √ļs de¬†l'estaci√≥ de tren i va crear una sala de teatre dins d'un magatzem en dus. Cada any organitza una temporada teatral que t√© cada vegada m√©s resson√†ncia a la prov√≠ncia.¬†(25)

Esdeveniments[modifica | edita wikitext]

  • Segavecchia: t√© lloc en plena¬†Quaresma i √©s una de les festes m√©s antigues de la Baixa¬†Romanya:se celebra, de fet, des de¬†1451. La llegenda de la "Segavecchia" explica que fa m√©s de cinc segles, al voltant de la¬†Quaresma, Francesco Sforza, duc de Mil√† i senyor de Cotignola, havia sorpr√®s una¬†bruixa mentre perforava amb una agulla un titella que el representava. Immediatament, l'anciana va ser condemnada a mort per decapitaci√≥ i el seu cos va ser cremat a la pla√ßa, davant del poble.
    Les festes mantenen el poble ocupat de dijous a diumenge de la setmana de¬†mitja Quaresma. L'√ļltim dia de la festa, el diumenge, se celebra el "curs emmascarat del Vell": les carrosses al¬∑leg√≤riques desfilen pels carrers de la ciutat. Al final de la desfilada, un enorme titella de papier-m√Ęch√©, que representa l'anciana, fa la seva entrada a la pla√ßa central. Per tant, la sent√®ncia de la pena de mort es llegeix p√ļblicament; el botx√≠ treu el cap de l'anciana i extreu tot tipus de dol√ßos i fruits secs. Tot s'ofereix als presents[26]
    ;
  • A l'Arena de les bales de palla: nascut el 2009, l'esdeveniment acull m√ļsica, teatre, literatura i arts figuratives; T√© lloc a l'aire lliure al llarg d'una corba¬†del riu Senio amb la¬†lluna plena dejuliol.¬Ľ[27]
  • L'any 2013 l'administraci√≥ de Cotignola va posar en marxa el projecte¬†d'art urb√† "Del museu al paisatge": √©s una mena de cam√≠ que serpenteja pels carrers del poble, des del centre fins al camp, per explicar la hist√≤ria de Cotignola a trav√©s de¬†murals realitzats per artistes nacionals iinternacionals[28].

Infraestructures i transport[| edita wikitext]

Carreteres[modifica | edita wikitext]

Es pot arribar al poble perl'autopista A14 amb sortida a Cotignola.

Ferrocarrils[modifica | edita wikitext]

Icona de lupa mgx2.svg Article principal: Estació de Cotignola.

L'estació de tren de Cotignola està activa a la línia Faenza-Lavezzola.

L'estació de tren de Barbiano està activa a la línia Castelbolognese-Ravenna.

Administració[modifica | edita wikitext]

Els municipis de Cotignola, Alfonsina, Bagnacavallo, Bagnara di Romagna, Conselice, Fusignano, Lugo, Massa Lombarda i Sant'Agata sul Santerno formen conjuntament la Unió de Municipis de la BaixaRomanya.

Auditors anteriors[modifica | edita wikitext]

PeríodeAlcaldePartitCàrrecNotes
2 de setembre de 1985 7 d'agost de 1990 Gino Casadio PSI (Pentaparty) Alcalde
8 d'agost de 1990 13 de juny de 1999 Walter Sacchetti PSI (Pentaparty) Alcalde Confirmat el 24 d'abril de 1995.
14 de juny de 1999 14 de juny de 2004 Giovanni Ceroni L'olivera Alcalde
15 de juny de 2004 25 de maig de 2014 Antonio Pezzi Partit Democràtic Alcalde Confirmat el 9 de juny de 2009.

Agermanament[modifica | edita wikitext]

Cotignola està agermanada amb:

Notes[modifica | edita wikitext]

  1. ^ Dades d'estat - Població resident a 31 de maig de 2021 (dades provisionals).
  2. ^ Classificació sísmica (XLS),en rischi.protezionecivile.gov.it.
  3. ^ Taula de graus/dia dels municipis italians agrupats per Regió i Província (PDF),en la Llei 26 d'agost de 1993, n. 412, annex A, Agència Nacional de Noves Tecnologies, Energia i Desenvolupament Econòmic Sostenible, 1 de març de 2011, p. 151. Recuperat el 25 d'abril de 2012(arxivat del'original l'1 de gener de 2017).
  4. ^ AA. VV., Diccionari de toponímia. Storia e significato dei nomi geografici italiani., Milano, Garzanti, 1996, p. 236, ISBN 88-11-30500-4.
  5. ^ Avui el document es conserva a l'Arxiu Arxiepiscopal de Ravenna.
  6. ^ Notes històriques de Cotignola,sobre comune.cotignola.ra.it. Recuperat el 30 de desembre de 2013.
  7. ^ Salta a:un b c Cotignola,el geo.regione.emilia-romagna.it. Recuperat el 5 abril 2018. Arxivat de l'originalel 6 abril 2018.
  8. ^ Vincenzo Rizzo Zambonini dei Ritii, Barbiano di Belgiojoso. Genealogia d'una família (Vol. 1),Milà, 2020, pp. 26 y 31.
  9. ^ Vincenzo Farinella, Alfons I d'Este. Le immagini e il potere, Officina Libraria, Milà 2014, p. 755.
  10. ^ "Informe del fiscal general Migliarini" a L. Costa, El revers de la moneda. Storia inedita del brigante Stefano Pelloni detto il Passatore, Faenza: Lega Editori, 1974, pp. 294-296.
  11. ^ L. Costa, op. cit.,p. 175.
  12. ^ Presentació del llibre "Vassura: Il sogno e il volo"de Daniele Filippi, el comune.cotignola.ra.it. Recuperat el 30 de novembre de 2018.
  13. ^ Commemoració de Don Stefano Casadio,el comune.cotignola.ra.it. Recuperat l'11 de maig de 2014.
  14. ^ Riccardo Michelucci, Els justos de Cotignola i els 41 jueus salvats,a Avvenire,el 3 de març de 2021.
  15. ^ Israel Gutman, Bracha Rivlin i Liliana Picciotto, I giusti d'Itàlia: i non ebrei che salvarono gli ebrei, 1943-45 (Mondadori: Milano 2006), pp. 233-35, 260.
  16. ^ Santa Maria degli Angeli (Cotignola),el fratiminorier.it. Recuperat el 7 de gener de 2015 (arxivat del'original el 24 de setembre de 2015).
  17. ^ Capella Sforza,a romagnadeste.it. Recuperat el 7 de gener de 2015.
  18. ^ Lucio Donati, Antichi edifici di culto nella pianura romagnola adiacente al fiume Senio, Stefano Casanova Editore, 2006, pp. 25-26.
  19. ^ Zona de reequilibri ecològic Cotignola,a ambiente.regione.emilia-romagna.it. Recuperat el 21 d'octubre de 2019.
  20. ^ Estadístiques I.Stat - ISTAT; Consultat el 2012-12-28.
  21. ^ Santa Maria degli Angeli (Cotignola),el fratiminorier.it. Recuperat l'11 de març de 2018( arxivat de l'original l'11 de març de 2018.
  22. ^ Museu Cívic "Luigi Varoli" - Cotignola, el sistemamusei.ra.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
  23. ^ Web oficial,a museovaroli.it. Recuperat el 19 de juny de 2020.
  24. ^ Michela Ricci,¬†Luigi Varoli, l'artista artigiano che amava sperimentare, in ¬ęNuovo Diario-Messaggero¬Ľ, 4 febrer 2021, pp. 30-31.
  25. ^ ¬ę√Črem quatre amics al bar¬Ľ, a Il nuovo Diario-Messaggero,31 de gener de 2015.¬†Recuperat el 15 de febrer de 2015.
  26. ^ Festa della Segavecchia, el romagnadeste.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
  27. ^ A l'Arena de bales de palla,a romagnadeste.it. Recuperat el 6 de gener de 2018.
  28. ^ El país on els artistes fan murals temàtics i van a sopar a les cases dels ciutadans,el ravennaedintorni.it. Recuperat el 15 d'abril de 2021.

Bibliografia[modifica | edita wikitext]

Entrades relacionades[edita | edita wikitext]

Altres projectes[edita | edita wikitext]

Enllaços externs[modifica | edita wikitext]




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.