MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
03-01-2022 (904 lectures) | Categoria: Psyche |
"Benham's top" és un exemple clà ssic de colors subjectius. A causa de la interacció de l'espai i el temps, Campenhausen els va anomenar "colors parpelleig induïts per patrons". Tot i que ningú sap amb certesa per què apareixen els colors, la inhibició lateral i les diferents taxes d'estimulació de les cèl·lules ganglionars retinals especÃfiques del color estan clarament involucrades. Codifiquen el patró de llum en l'espai i el temps en patrons de trets nerviosos en l'espai i el temps.
Fechner (1838) va ser el primer a descriure aquest fenomen. El 1894, el fabricant de joguines Charles E. Benham va descobrir que un disc giratori amb un patró particular de marques en blanc i negre (més intricat que el de Fechner) podia fer que la gent veiés colors. Va anomenar el seu disc "Artificial Spectrum Top" i el va vendre a través dels senyors Newton and Co. D'aquà deriva el nom de "Benham's Top".
Fa poc vaig descobrir la peça de Richard L. Gregory a l'Oxford Companion to the Mind (1987):"Encara que generalment es diu 'La part superior de Benham', després de C. E. Benham (1894), l'efecte bà sic es remunta a un monjo francès, Benedict Prévost, que, el 1826, va observar colors –com una llum celestial als dits– quan va agitar les mans als claustres. En constatar que això també passava amb el cartró blanc, es va adonar que té un origen fisiològic, a l'ull, i ho va atribuir a diferents taxes d'acció de mecanismes de color especÃfics de la retina. Tenia essencialment raó. És notable que el descobriment de Prévost va ser oblidat, i l'efecte va ser redescobert no menys de dotze vegades: per Gustav Fechner el 1838 i després per altres. John Smith, el 1859, va pensar que els efectes eren "objectius" canviant la llum en si, i aixà (incorrectament) va desafiar el relat de Newton sobre la llum i el color. El tercer redescobriment va ser fet per Sir David Brewster el 1861. (La història es dóna Ãntegrament a Cohen i Gordon 1949.) Hermann von Helmholtz va dur a terme observacions sistemà tiques, assenyalant que un sector giratori blanc és vermell a la vora davantera i blau a la vora posterior, i en llum tènue el vermell es torna groc i el blau violeta. A una llum molt brillant el vermell es torna més rosat i el blau verdós. ... Aquests colors subjectius s'han mostrat amb èxit a la televisió en blanc i negre, però són una mica massa febles per a usos comercials. Es deuen a diferents constants de temps dels sistemes receptors de color de l'ull, però són bastant variables per a mesures precises. Els efectes són interessants però no especialment útils".
Adamczak W (1981) Les cèl·lules d'amacrina com un important lloc de processament de colors parpelleig induïts per patrons. Visió Res 21:1639–1642
Benham CE (1895) La part superior de l'espectre artificial. Natura 2:321
Benham CE (1894) La part superior de l'espectre artificial. Natura 51:113-114
Benham CE (1894) La part superior de l'espectre artificial. Natura 51:200
"Un "Artificial Spectrum Top", ideat per Mr.C.E. Benham, i venut pels senyors Newton and Co., proporciona un fenomen interessant als estudiants d'òptica de fisiologia. La part superior consisteix en un disc, la meitat del qual és negre, mentre que l'altra meitat té dotze arcs de cercles concèntrics dibuixats sobre ell. Cada arc subtendeix un angle de quaranta-cinc graus. En el primer quadrant hi ha tres arcs concèntrics, en els tres següents més, i aixà successivament; l'única diferència és que els arcs són parts de circumferències de les quals els radis augmenten en progressió aritmètica. Cada quadrant conté aixà un grup d'arcs que difereixen en longitud dels dels altres quadrants. El punt curiós és que quan aquest disc gira, es produeix la impressió de cercles concèntrics de diferents colors sobre la retina. Si la direcció de rotació s'inverteix, l'ordre d'aquests tints també s'inverteix. La causa d'aquestes aparences no sembla haver estat resolta exactament". [font]
Aquesta és la meva il·lusió visual preferida. Podeu passar hores jugant amb aquesta il·lusió i fins i tot podeu fer els vostres propis filadors únics també.
El 1894, el fabricant de joguines Mr.C.E. Benham va descobrir que un disc giratori amb un patró particular de marques en blanc i negre podria fer que la gent veiés colors. Benham va anomenar el seu disc un "Artificial Spectrum Top" i el va vendre a través de Messrs. Newton and Co. Benham's Top (o Benham's Disk) ha desconcertat els cientÃfics durant més de 100 anys. A continuació s'explica com fer el seu propi Benham Top:
|
Notes especials
|
Â
Què està passant? Què causa els colors?La retina de l'ull es compon de dos tipus de receptors sensibles a la llum: els cons i les varetes. Els cons són importants per a la visió del color i per veure en llum brillant. Hi ha tres tipus de cons, cadascun dels quals és més sensible a una longitud d'ona particular de la llum. Les varetes són importants per veure amb poca llum.És possible que els colors que es veuen en els discs de Benham girant siguin el resultat de canvis que es produeixen a la retina i altres parts del sistema visual. Per exemple, els discos giratoris poden activar les zones veïnes de la retina de manera diferent. En altres paraules, les zones en blanc i negre del disc estimulen diferents parts de la retina. Aquesta resposta alterna pot causar algun tipus d'interacció dins del sistema nerviós que genera colors. Una altra teoria és que diferents tipus de cons triguen diferents vegades a respondre i que romanen activats durant diferents quantitats de temps. Per tant, quan gireu el disc, el color blanc activa els tres tipus de cons, però després el negre els desactiva. La seqüència d'activació/desactivació provoca un desequilibri perquè els diferents tipus de cons triguen diferents temps a respondre i romandre durant diferents moments. Aquest desequilibri en la informació que va al cervell es tradueix en colors. Cap d'aquestes teories explica completament els colors del disc de Benham i la raó de la il·lusió segueix sense resoldre's. |
? |
Â
Â
Ho sabies?
|
El text complet de l'anunci del "Artificial Spectrum Top" a Nature,51:113-114, 1894:
 Un "Artificial Spectrum Top", ideat per Mr.C.E. Benham, i venut pels senyors Newton and Co., proporciona un fenomen interessant als estudiants d'òptica de fisiologia. La part superior consisteix en un disc, la meitat del qual és negre, mentre que l'altra meitat té dotze arcs de cercles concèntrics dibuixats sobre ell. Cada arc subtendeix un angle de quaranta-cinc graus. En el primer quadrant hi ha tres arcs concèntrics, en els tres següents més, i aixà successivament; l'única diferència és que els arcs són parts de circumferències de les quals els radis augmenten en progressió aritmètica. Cada quadrant conté aixà un grup d'arcs que difereixen en longitud dels dels altres quadrants. El punt curiós és que quan aquest disc gira, es produeix la impressió de cercles concèntrics de diferents colors sobre la retina. Si la direcció de rotació s'inverteix, l'ordre d'aquests tints també s'inverteix. La causa d'aquestes aparences no sembla haver estat resolta exactament. |
Ho sabies?
|
|
Â
Referències
|
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: