(detall: Beati Paoli i Garduna)
L’origen real del lema i el fenomen no és incert. Alguns creuen que el fenomen s’origina i s’inspira en la secreta espanyola secreta de Garduna, segons d’altres, la de la Beati Paoli, que opera a SicÃlia al segle XII. Una de les primeres descripcions (la primera d’una certa importà ncia) del fenomen va ser el 1838 [5] en un document escrit a SicÃlia per l’oficial del Regne de les Dues SicÃlies Pietro Calà Ulloa, que va escriure sobre el fenomen:
"En molts països hi ha confraries, sobretot sectes que diuen que són partits, sense reunió, sense cap altra connexió que la de la dependència d'un lÃder, que és propietari d'aquÃ, un arxiprest. Un fons comú arriba a les necessitats, ara per obtenir un exonerado oficial, ara per conquistar-lo, ara per protegir-lo, ara per culpar un innocent ... Molts alts magistrats cobreixen aquestes confraries amb una protecció impenetrable ". [6]»
Pel que fa a l’origen del terme, es va registrar un primer ús a SicÃlia el 1863 a l’obra de teatre I mafiusi de la Vicaria, ambientada a la presó del Vicariat de Palerm i escrita per Giuseppe Rizzotto i Gaetano Mosca. Segons Giuseppe Pitré [7], el terme mà fia indicava una persona, objecte o entorn "destacats" i "en conjunt té una cosa superior i elevada [...] Una casa ben construïda, neta, de població, ordenada i com aquesta, és una casa mafiusedda i només després de la investigació del fiscal de Palerm està obligat a representar les coses dolentes ». Tot i això, Pitré no aclareix el seu origen. La primera vegada que va aparèixer oficialment associada al sentit que encara s’utilitza el crim organitzat o el crim organitzat és en un informe del prefecte de Palerm el 1865, Filippo Antonio Gualterio. També cal destacar l'aparició, el mateix any, del terme "mà fia" a l'article 105 de la Llei del 20 de març de 1865, núm. 2248; la publicació de la llei pot haver estès el terme nacionalment a través de la publicació i difusió de les primeres revistes oficials. [8]
Sovint volÃem associar el terme amb alguna paraula d’origen à rab, a causa de la seva arrel que no és fà cilment comparable amb termes d’origen llatà o grec. Aquest plantejament de la llengua à rab es va justificar amb força a la presència a SicÃlia durant els segles. IX-XI, del component islà mic, també perquè, com un dels principals historiadors de la mà fia [sense font], Giuseppe Carlo Marino [9] explica, en llengua à rab el terme "mahyas" tindria el mateix significat que el famós antropòleg de la cultura siciliana. , Giuseppe Pitré, va atribuir el terme "mà fia". Això es deu al fet que, segons l'opinió de Marino, l'organització criminal siciliana va ser la primera organització criminal del món i la primera que va ser apel·lada amb el nom de "mà fia" [10]. Tanmateix, el lemma mahyas no té exactament el mateix significat que s’associa fortament a la definició del Pitré, com ho demostra el sentit que li atribueix l’erudit Diego Gambetta: segons ells de fet, la paraula "mà fia" podria provenir de l'à rab مهياص (mahyas) que significaria més aviat " swagger "," aglomeració agressiva "[11]. Claudio Lo Monaco proposa més aviat مرÙوض (marfud = rebutjat) [12] del qual provindria el terme mafiusu, que al segle XIX indicava una persona arrogant, arrogant, però també intrèpida i orgullosa. i recollits fins ara, no obstant això, les paraules exposades mai apareixen esmentades: cf. per exemple Michele Amari, Biblioteca à rab-siciliana - textos i traduccions. 1857-1887. Tanmateix, per a Marino, el terme à rab "mahyas" existeix tanmateix en llengua à rab i té, precisament, els significats anteriorment indicats i pot ser una falta de bona fe que Amari no hagi indicat aquest terme o termes similars. La presència de diverses hipòtesis sovint conflictives sobre el lema en à rab que van donar lloc al terme "mà fia", l'absència de documentació preexistent del segle XIX, la manca de documentació del fenomen a l'edat mitjana i l'absència d'un ús similar en altres comunitats de parla à rab en el present i el passat, però, coincideixen a posar en greu crisi l’origen hipotètic de la llengua islà mica del terme.
En canvi, segons Santi Correnti, [13] que rebutja els orÃgens del terme de l’à rab, es tractaria d’un terme força recent, potser derivat del dialecte toscà , trobant una confirmació en la paraula maffia. Correnti manté l’origen toscà creient que en els primers documents legals referits a la mà fia, aquest terme es transcrivia amb dues "f", per tant "a la Toscana". Tanmateix, en els documents esmentats, aquest terme es transcriu alternativament tant amb "f" com amb sicilià amb "f". Pasquale Natella [14] també parla d’un origen no sicilià sinó del nord d’Ità lia
Afegeix-hi un comentari: