Mapa d'Europa a l'inici del segle XVIII

https://www.raremaps.com/gallery/detail/47031

Mapa rar del teatre de la guerra a Europa, publicat per Carol Allard a Amsterdam. Mostra el sud d'Europa mentre mirava durant la guerra de successiĂł espanyola.

El mapa ample Mostra Europa des del sud dels Països Baixos, amb part de les illes britàniques que van sortir al nord-oest. S'inclou una bona porció de l'oceà Atlàntic, per mostrar les possessions europees, i el mapa es troba al mar negre i l'Àsia occidental. Les principals característiques del mapa són els molts pobles i ciutats marcats, demostrant la seva funció política, més que no pas la seva topogràfica. Les fronteres també s'emfatitzen.

La part europea de la Mediterrània es mostra amb gran detall, mentre que la costa africana inclou molts ports i alguns rius. La major part de l'interior africà està ple d'una impressionant cartel que Mostra Europa. La personificació del continent, una dona justa coronat per un querubí, està asseguda sobre un toro. Europa es mostra sovint cavalcant sobre un toro, una referència al mite de Zeus i Europa. A la seva dreta hi ha una criada de llet en una escena pastoral, un espire de l'església en la distància. A la seva esquerra són els comerciants pròspers fent ofertes i supervisant els vaixells en un bulliciós port, un Ajuntament senyorial al fons. El cartel està destinat a simbolitzar la pau i la prosperitat que podria regnar a Europa, si només la lluita cessaria.

Dos angelets més tenen una gran bandera a la dreta. Un hemisferi, que Mostra Europa i Àfrica entre Amèrica i Àsia, és a la part inferior, proporcionant un context geogràfic més ampli per a l'àrea mostrada en detall. L'estendard de la querella conté un paràgraf que descriu els llocs des de la qual s'havia derivat històricament la longitud. Aquests inclouen Corfú, Tenerife i les Illes Canàries.

Guerra a Europa en la dècada de 1690

Un simple cartel a la part inferior esquerra explica que aquest és un mapa del teatre de la guerra al sud d'Europa. Però, quina guerra?

Els segles XVII i XVIII van ser un període particularment belcose per a Europa. Aquest mapa podria referir-se a una de diverses guerres, incloent la guerra dels nou anys (1688-1697) o la gran guerra turca (1683-1699). La primera va ser una guerra global que va lluitar a Irlanda i Escòcia, Europa, Amèrica i Àsia. Va enfrontar el rei Lluís XIV de França contra una gran Aliança de la República Holandesa, Anglaterra, Escòcia, el Sacre Imperi Romanogermànic, l'Imperi espanyol, el Ducat de Savoia, Portugal i l'Imperi suec.

El conflicte, també anomenat la guerra de la Gran Aliança o la guerra de la Lliga d'Augsburg, va ser essencialment un esforç per limitar les accions expansives de Louis XIV. Sota el paraigua de la guerra també va ser l'ascens Jacobita a Escòcia, la guerra Williamita a Irlanda, i lluitant entre els colons francesos i anglesos i els pobles indígenes d'Amèrica del Nord (la guerra del rei Guillem).

La lluita Europea va tenir lloc als Països Baixos espanyols, Renània, Savoia i Catalunya. Va acabar en 1697 amb el tractat de Ryswick. França se li va permetre retenir Alsàcia i va recuperar Pondicherry a l'Índia, així com Acadia a Amèrica del Nord. Van haver de tornar a Freiburg, Breisach, i Philippsburg al Sacre Imperi Romanogermànic, així com a donar el control posterior de Catalunya a Espanya.

Encara que els holandesos van jugar un paper important en la guerra dels nou anys, i aquest mapa va ser publicat a Amsterdam, les principals àrees de la lluita, particularment Savoia, no s'emfatitzen en aquest mapa. Més aviat, sembla més probable que aquest mapa estava destinat a mostrar el teatre de la batalla d'un altre conflicte, possiblement la gran guerra turca.

La gran guerra turca, o la guerra de la Santa Lliga, va ser combatut entre l'Imperi Otomà i la Santa Lliga, que consistia en l'Imperi dels Habsburg, Venècia, Rússia, i Polònia-Lituània. Aquesta guerra va ser significativa perquè va lliurar una pèrdua considerable al poderós Imperi Otomà i va marcar la primera vegada que Rússia s'havia dibuixat en una aliança europea continental.

L'Imperi Otomà havia estat fent guanys territorials a Europa central, fins que es van aturar a les portes de Viena en 1683. Una ofensiva tan atrevida en una ciutat tan important va alarmar els poders centrals europeus, i el Papa, innocent XI, va organitzar la Santa Lliga per oposar-se a l'avanç otomà.

Després de més d'una dècada de combats, els turcs van ser derrotats. Van haver de cedir grans porcions d'Hongria i Transsilvània, com es mostra aquí. També es va tornar a Polònia, també en aquest mapa. Les plusvàlues per a la Santa Lliga a Grècia són exagerades aquí, ja que en realitat només guanyaven la península del Peloponès, no grans porcions del continent també. La guerra va reescriure significativament les fronteres polítiques de l'Europa central i de l'est, així com també va afegir al ja considerable poder dels Hapsburgs.

Guerra de successiĂł espanyola

No obstant això, el mapa mostra territori, ja que va ser al final de la gran guerra turca, no durant els combats. La inclusió d'aquest mapa en l'Atles més important d'Allard, ex novissimus selectissimisque una quovis bonifatii Editis cùm general. omnium Hungariae Orbis Terrarum regnorum, rerumpublic. et insularum, publicat a Amsterdam el 1705, apunta a una altra guerra. La creació del mapa va ser al mig d'un dels majors conflictes del segle XVIII, la guerra de successió espanyola (1701-1714).

Quan Carles II d'Espanya va morir el novembre de 1700, no va deixar cap problema; el tron espanyol estava vacant. Els contendents més probables eren membres de l'austríac Hapsburg o les famílies borbòniques franceses, ambdues relacionades amb la línia Reial espanyola. Lluís XIV, sempre ambiciós, buscava instal·lar el seu nét Felip al tron, i Felip va ser coronat el 16 de novembre de 1700. Això va donar als Borbons poder sobre la majoria de l'Europa occidental. L'amenaça d'una successió borbònica que suposava l'equilibri del poder era suficient per enviar la major part d'Europa en la guerra.

L'Aliança borbònica, formada per França, Borbó Espanya, Baviera, Colònia, Lieja, Portugal (abans 1703), Savoia (abans 1703), i Hongria, es va enfrontar a la Gran Aliança del Sacre Imperi Romanogermànic, la Gran Bretanya, la República Holandesa, i les lleials a una monarquia Hapsburg a Espanya. També van ser recolzats per Prússia, Portugal (després de 1703), Savoy (després de 1703), i auxiliars danesos.

Després dels guanys francesos inicials, la Gran Aliança els va empènyer de nou a les seves fronteres. Curiosament, els Països Baixos es mostren com un cos unificat aquí, un resultat que no estava assegurat fins al tractat d'Utrecht en 1713, i els tractats de Rastatt i Baden en 1714. El fabricant de mapes Mostra alguns dels seus propis allegiances polítics. Altres àrees de lluita incloïen el nord d'Itàlia, Espanya, i el que és avui Alemanya, totes les àrees mostrades amb gran detall.

Després de lluitar a un punt mort que va veure la Gran Aliança victoriosa en el mar, però sense poder fer guanys de terra significatius, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Joseph, va morir el 1711. El seu germà, Charles, el succeí. No obstant això, Charles ja havia estat nomenat com el contendent d'Hapsburg per al tron espanyol. Si ell era també l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, l'equilibri de poders es va inclinar de nou, aquesta vegada a favor d'Àustria.

Per evitar que França o Àustria guanyant massa influència, Gran Bretanya, que era el finançament de la Gran Aliança, va obligar a les negociacions de pau. Aquests van resultar en els tractats d'Utrecht, Rastatt i Baden. Felip va ser reconegut com el rei legítim d'Espanya. No obstant això, va haver de renunciar a qualsevol reclamació al tron francès. Espanya va haver de cedir els Països Baixos espanyols, Nàpols, Milà i Sardenya als Hapsburgs, mentre que van perdre Sicília a Savoia. Gibraltar i Menorca van ser lliurats a Gran Bretanya i França va fer guanys modestes també. Els guanyadors reals d'aquesta guerra van ser els britànics, que van demostrar que la seva naval podia, va guanyar drets comercials a Àsia, i van assegurar importants fortaleses navals.

Tot Europa es va enfrontar a les batalles i negociacions associades a aquesta guerra, com un Víctor clar reescriuria la realitat política i econòmica del continent. Els comerciants, els polítics i altres persones han estat ansiosos per saber sobre aquesta guerra i els seus resultats, proporcionant un mercat llest per a un mapa com aquest. No obstant això, el mapa també Mostra els resultats d'altres guerres recents, recordant al lector com la política europea Pugnant van ser durant aquest temps.

Raresa

Aquest mapa és molt rar en el mercat. OCLC localitza només un exemple (Harvard).