MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. per Manel Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
El terme lluminà ria té també una accepció històrica com a "foc d'artifici".[1][2]De fet, de forma oficial, el terme (lluminà ria) s'accepta solament en el sentit de llum,[3] i aixà la seva accepció d'"artifici", ha estat rebutjada (o oblidada) pels historiadors i filòlegs al llarg de dècades.[4][5]
A Catalunya es va emprar el terme antic de "festes de lluminà ries" per indicar "festes de coets", ho demostren els manuscrits de Jaume II, amb grans despeses en lluminà ries a les festes i celebracions, amb unes quantitats de "sous" pagats, que només es poden justificar amb l'elevat cost de la pólvora i que són impossibles de justificar tant si eren per pagar teies de cremar a una cistella com espelmes o llà nties per posar als terrats i teulades.
Ho prova també la frase del Gran Capità en esclatar, a plena llum del dia, dos carros amb tonells de pólvora: "Bon anunci amics, que aquestes són les lluminà ries de la victòria".[6][7][8]
Però la referència històrica directe que hi ha a la traducció de les Memòries de Philippe de Commines (guerres d'Ità lia < 1506) feta per l'inquisidor Juan Vitrian el 1713, avala totalment aquest altre significat de "foc d'artifici".[2]
Unes lluminà ries amb explosió i gran il·luminació en el cel. Durant la segona guerra de Nà pols a la batalla de Cerinyola (1503) van esclatar, a plena llum del dia, dos carros amb tonells de pólvora, espantant els soldats dels terços; el Gran Capità els va animar dient: "Bon anunci amics, que aquestes són les lluminà ries de la victòria".[6][7][8]
En aquest passatge el Gran Capità dona el nom de lluminà ries a unes explosions impressionants "a la llum del dia", i es de tots conegut que unes lluminà ries de "teia cremant" o de "cera i oli", a la llum del dia, ni es veuen ni es poden sentir. Un cop guanyada la batalla es va fer una gran celebració (d'aquà ve l'expressió "fer xerinola").[1]
La catalanitat dels soldats dels terços queda demostrada atès que l'expressió "fer xerinola" amb el sentit de "fer festa" només ha perdurat a Catalunya -i no a Castella- a part de la frase del Gran Capità , esmentada per Cristòfor Despuig als col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, defensant a uns catalans menyspreats pel seu interlocutor: "... essos dos caballeros... si no fuese por ellos no tuviéramos hoy ... que comer
La traducció feta per Juan Vitrián de les Memòries de Philippe de Commines (1447-1511) cita "lluminà ries" en l'accepció d'"artifici", ja que a part de la descripció ("que con los boladores en el aire vuelan como aves"), són per se universalment conegudes les famoses festes de lluminà ries de Venècia:[2]
« | ...Las fiestas de las luminarias de Venecia en el mundo tienen fama, por lo artificial, y mucho mas por lo natural, luciendo por muchas mas, las que son, ya en las primeras figuras sobre las techumbres y altos chapiteles, ya en las segundas figuras por la representacion de las aguas, que como en espejo se miran; y los fuegos, que con los boladores en el aire vuelan como aves, en las aguas nadan como pezes todo resplandeciente, todo brillante suelo y cielo.. | » |
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: