18-10-2014  (3491 lectures) Categoria: Articles

Expedició de Magalhaes-Elcano

Rèplica de la Nau Victoria.

L'Expedici√≥ de Magalh√£es-Elcano va ser una expedici√≥ mar√≠tima comandada per Fern√£o de Magalh√£es i, despr√©s de la seva mort, per Juan Sebasti√°n Elcano. Fou finan√ßada pel Regne d'Espanya i √©s coneguda per haver estat la primera circumnavegaci√≥ reeixida del planeta. L'expedici√≥ salp√† de Sanl√ļcar de Barrameda el 20 de setembre de 1519 i torn√† el 6 de setembre de 1522.

Premeu per veure les "Capitulacions de Barcelona"

Barcelona 1563

Davant el fracàs que va tenir en exposar els seus propòsits al rei de Portugal, Magalhães va decidir anar a Espanya per exposar al jove rei i futur Emperador Carles V el seu audaç projecte. La trobada fou a Molins de Rei, on es trobava l'emperador per la reunió del capítol del Toisó d'Or. Un cop acceptat el seu projecte el 22 de març de 1519 es van signar unes capitulacions a Barcelona en les quals se li atorgava el títol de governador i "Adelantado" de totes les terres que descobrís.[1] El seu secretari Maximilianus Transilvanus certifica que el rei es trobava a Molins de Rei en aquelles dates.[2][3]

  • LEGATIO MOLENDINO REGIO (1520): Legatio ad sacratissimum ac invictum Caesarem divum Carolum .... ab reverendissimis et illustrissimis principibus ... qua functus est ...Federicus comes palatinus in Molendino regio ..
  • DE MOLUCCIS INSULIS (1522): Maximiliani Transiluani Caesaris a secretis epistola, de admirabili & novissima hispanorum in orientem navigatione, que auriae, & nulli prius accessae regiones sunt, cum ipsis etia moluccis

ANTONIO DE PIGAFETTA"Prima relazzione del viaggio intorno al mondo" - (1525-1800)

  • "Mi partii con molte lettere di favore da la citt√† de Barsalonna dove allora resideva sua maest√†"[4]
  • No publica part de "Prima relazzione del viaggio intorno al mondo" fins al 1525, per√≤ tota sencera fins a l'edici√≥ de Carlo Moretti (Par√≠s - 1800)

Pigafetta relata:

¬ę "Avendo inteso che allora se era preparata una armata in la citt√† di Siviglia, che era de cinque nave, per andare a scoprire la spezieria nelle isole di Maluco, de la quale era capitanio generale Fernando de Magaglianes, gentiluomo portoghese, ed era commendatore di Santo Jacobo de la Spada, [che] pi√Ļ volte con molte sue laudi aveva peregrato in diverse guise lo Mar Oceano, mi partii con molte lettere di favore da la citt√† de Barsalonna dove allora resideva sua maest√†, e sopra una nave passai sino Malega, onde, pigliando il cammino per terra, giunsi a Siviglia...". ¬Ľ
‚ÄĒ Antonio Pigafetta. Cronista de l'expedici√≥

El Viatge

Inici del viatge

Vista de Sanl√ļcar el 1567, dibuixada per Antoni de les Vinyes.
Nau Tonatge Tripulació
Trinidad 110 55
San Antonio 120 60
Concepción 90 45
Victoria 85 42
Santiago 75 32


Total: 234

La flota va salpar de Sevilla el 10 d'agost de 1519 per√≤ va haver d'esperar fins al 20 de setembre de 1519 per hissar les veles i deixar Sanl√ļcar de Barrameda, amb 234 homes en cinc vaixells: el Trinidad, vaixell ins√≠gnia comandat per Magalh√£es, el San Antonio comandat per Juan de Cartagena, el Concepci√≥n comandat per Gaspar de Quesada i en la qual hi anava Juan Sebasti√°n Elcano, el Santiago dirigit per Juan Serrano i la Victoria dirigida per Luis Mendoza. La tripulaci√≥ es componia d'homes de diverses nacions. Paul Teyssier va escriure: "a m√©s dels espanyols, hi havia tamb√© portuguesos, italians, grecs i fins i tot francesos. En certa forma podem parlar d'un equip europeu. ".[5]

La intenci√≥ era trobar un pas mar√≠tim cap a les √ćndies Orientals recorrent sempre mars castellans, segons el Tractat de Tordesillas, i buscar un cam√≠ que arrib√©s a les illes de les Esp√®cies. Aquesta ruta, anomenada ruta cap a l'oest, ja havia estat buscada sense √®xit per Crist√≤for Colom.

El 13 de desembre arribaren a la badia del que en l'actualitat és Rio de Janeiro. Després passaren pel riu de la Plata, el març de 1520 i la badia San Julián, que van explorar a la recerca d'un possible pas. Veient que allà no hi havia comunicació possible amb el Mar del Sud continuaren resseguint la costa de la Patagònia, fins que el 31 de març de 1520 la flota es va refugiar en un estuari protegit que anomenaren Port de San Julián.[6]

Sublevació durant la hivernada

Mentre hivernaven al Port de San Juli√°n tingu√© lloc "el mot√≠ de Pasqua" del que Magalh√£es se'n va ensortir, per√≤ amb greus conseq√ľ√®ncies. El mot√≠ va esclatar l'1 d'abril sota la direcci√≥ de Juan de Cartagena, Luis Mendoza i Gaspar de Quesada, per la preocupaci√≥ que tenia tothom sobre com s'estava desenvolupant el viatge, ja que es posava en dubte l'exist√®ncia d'un pas cap a l'oest i en especial de les seves possibilitats de superviv√®ncia en aquelles regions fredes i des√®rtiques. Magalh√£es i els mariners que li varen ser fidels aconseguiren h√†bilment desfer-se dels amotinats.[7] Mendoza va ser assassinat per l'algutzir Gonzalo G√≥mez de Espinosa; Quesada va ser executat; Cartagena i el sacerdot Pere S√°nchez de la Reina foren abandonats a la costa amb una espasa i una mica de pa.[8] La pena a la qual foren condemnats els altres quaranta amotinats, entre ells Juan Sebasti√°n Elcano, fou finalment conmutada. Alguns, com el cosm√≤graf Andr√©s San Mart√≠n, va ser sotm√®s la dolorosa tortura de la corriola. La clem√®ncia de Magalh√£es no √©s sorprenent, ja que li calien tots els homes possibles per continuar el seu viatge.

¬ę "Com continuar el viatge, si en virtut de la llei, s'ha d'executar una cinquena part de la seva tripulaci√≥? En aquestes regions inh√≤spites, a milers de quil√≤metres d'Espanya, no es podia privar d'un centenar d'armes." ¬Ľ
‚ÄĒ Stefan Zweig[9]

Descobriment de l'estret de Magallanes

Mapa que mostra la ruta dels vaixells a l'estret

Durant l'estiu (hivern a l'hemisferi nord), Magalh√£es va decidir enviar un dels seus vaixells en reconeixement per trobar el pas que condu√≠s cap a la costa oest americana, a l'oce√† Pac√≠fic. En aquest proc√©s el Santiago va naufragar el 3 de maig de 1520. Tres mesos m√©s tard, Magalh√£es va decidir anar cap al sud amb els quatre vaixells restants. El 21 d'octubre de 1520 Magalh√£es va veure un cap que va anomenar cap V√≠rgenes, el punt que marcava l'entrada de l'estret. En aquest instant va comen√ßar l'exploraci√≥ per descobrir un pas cap a occident i en la qual van dedicar m√©s d'un mes en localitzar. No ser√† fins un mes despr√©s quan finalment aconsegueix creuar l'estret, inicialment anomenat "Canal de Tots els Sants", per√≤ r√†pidament rebatejat com a Estret de Magallanes en honor de l'explorador. En el laberint de fiords, envoltat de penya-segats "amena√ßant" les aig√ľes "perdudes", les hist√≤ries indiquen que els mariners varen observar moltes fumeres a l'interior: la Tierra del Humo que varen reflectir els mapes posteriors del viatge com a Terra del Foc.

Al centre de l'estret, Esteban G√≥mez pilot del San Antonio, es va rebel¬∑lar amb els seus homes i empreson√† el capit√† √Ālvaro de Mesquita,[10] un cos√≠ de Magalh√£es. Va donar la volta i es va desertar dirigint-se cap a Sevilla amb la seva c√†rrega d'aliments i b√©ns per a bescanviar. Despr√©s de creuar l'Atl√†ntic, el vaixell arrib√† a Sevilla el 6 de maig de 1521 amb 55 homes a bord.[11]

Illes dels Lladres

El 21 novembre 1520 solcava l'expedició, per primera vegada, aquell Mar del Sud que, per seré i tranquil va rebre el nom de Pacífic. Amb només tres naus es va aventurar l'esquadra per aquell immens oceà. La mala sort de Magalhães va voler que en el llarg camí de tres mesos entre l'estret de Magallanes i les illes Moluques no descobrís cap punt de terra ferma, de manera que la fam i l'escorbut van assotar la tripulació, fins al punt que es pagaven quantioses monedes per una simple rata per menjar. L'aigua es va podrir i els homes menjaven fins i tot cuir reblanit i serradures.

¬ę "La galeta que menj√†vem ja no era pa sin√≥ una pols plena de cucs que havien devorat tota la seva subst√†ncia. A m√©s, tenia una olor f√®tida insuportable perqu√® estava impregnada dels orins de les rates. L'aigua que bev√≠em era p√ļtrida i pudent. Per no morir de gana ens hem vist obligats a menjar els trossos de pell de vaca que cobrien el pal major, per tal que les cordes no es facin malb√© contra la fusta... Molt sovint est√†vem redu√Įts a alimentar-nos de serradures; i les rates, tan repugnants per l'home, s'havien tornat un aliment tan buscat, que es pagava fins a mig ducat per cadascuna d'elles... I no era tot. La nostra m√©s gran desgr√†cia va arribar quan ens vam veure atacats per una esp√®cie de malaltia que ens inflava les mand√≠bules fins que les nostres dents quedaven amagades...". ¬Ľ
‚ÄĒ Antonio Pigafetta. Cronista de l'expedici√≥[12]

Ja a les illes Moluques, el 6 de març de 1521, quan la tripulació estava delmada per la fam, van abordar l'illa de Guaján, pertanyent a les actuals Illes Marianes i que ells van anomenar Illes dels Lladres.

Illes Filipines

Tot i que Fernão de Magalhães no va intentar circunavegar el món i morí a meitat de camí és, sovint, més recordat que Elcano.

El 16 de mar√ß van arribar a Samar, cosa que va significar el descobriment de les illes Filipines, que Magalh√£es anomen√† San L√°zaro. Lapu-Lapu, rei de la petita illa de Mactan davant de Ceb√ļ, es neg√† a sotmetre's als invasors. Magalh√£es va encap√ßalar una expedici√≥ contra ell comptant que amb seixanta homes amb armadura i fusells es podia conquerir als ind√≠genes nus i trenta vegades m√©s nombrosos. Magalh√£es va caure, junt amb sis dels seus companys, el 27 d'abril de 1521.[13][14] La cr√≤nica d'Antonio Pigafetta proporciona informaci√≥ essencial sobre aquest episodi: els guerrers de Lapu-Lapu havien fet ells mateixos uns escuts de fusta molt dura resistents als mosquets, armats amb fletxes enverinades amb un ver√≠ d'un efecte gaireb√© immediat.

Quatre dies m√©s tard, l'1 de maig, el rei de Ceb√ļ va tendir una emboscada als nouvinguts en un sopar durant el qual volia donar als oficials de la flota "joies i presents que havia prom√®s enviar al Rei d'Espanya", en paraules de Pigafetta. En aquesta embocada moriren el successor de Magalh√£es, Duarte Barbosa i 30 dels seus homes.[15] Segons Pedro M√°rtir de Angler√≠a l'origen d'aquesta venjan√ßa estaria relacionada amb la violaci√≥ de dones.[16] Els que es van quedar a bord dels vaixells fondejats varen fugir. Segons el testimoni ocular d'Antonio Pigafetta va ser Enric, el criat de Magalh√£es, un natiu de les illes que parlava portugu√®s el que va trair els seus companys i es va unir al rei de Ceb√ļ, Humabon. De fet, en el seu testament, Magalh√£es havia estipulat que a la seva mort, el seu fidel servidor hauria de ser alliberat, per√≤ el gendre de Magalh√£es, Duarte Barbosa, va impedir-ho.

La resta de l'expedició va carregar d'espècies les naus Victoria i Trinitat i cremaren la Concepció per manca de tripulació per pilotar-la.

Juan Sebasti√°n Elcano

Estàtua de Juan Sebastián Elcano a Getaria.

Al capdavant de la nau Victoria es va posar de capità Juan Sebastián Elcano, que després d'arribar a les illes Moluques, objecte del viatge, va emprendre el retorn a Espanya. La Trinitat navegava malament i es va quedar al port de Tidore per ser reparada i emprengué el viatge de tornada travessant el Pacífic fins a Panamà.

Elcano, al comandament de la Victoria, sense mitjans i amb una sola nau, va tornar per mars portuguesos, el cam√≠ m√©s conegut, amb terres on aprovisionar-se, i intentant esquivar ports i flotes portuguesos. Arrib√† a Sanl√ļcar de Barrameda el 6 de setembre de 1522 i a Sevilla el 8 de setembre. La c√†rrega d'esp√®cies que va portar a la nau Victoria va cobrir amb escreix les despeses de tota l'expedici√≥.[17]

Pèrdues humanes

Dels 234 homes que van partir el 1519 sota el comandament de Fernão de Magalhães sols 18 van tornar a casa a les ordres d'Elcano, després d'haver superat temporals, fam i privacions. Quatre homes més, pertanyents a la Trinitat, que havia fet una ruta de tornada diferent des de les Filipines, van arribar a Espanya el 1525.

Supervivents de l'expedició

Detall mapa d'Ortelius, any 1590.
Placa commemorativa dels homes que rornaren a Sanl√ļcar de Barrameda despr√©s de la primera circumnavegaci√≥.

Aquests divuit homes van tornar a Sanl√ļcar en la Victoria , el 1522, i figuren en el r√®tol de la fa√ßana de l'Ajuntament de Sanl√ļcar de Barrameda.

Nom Càrrec
Juan Sebastián de Elcano, de Getaria Capità
Francisco Albo,[18] d'Axio Pilot
Miguel de Rodes, de Rodes Pilot
Juan de Acurio , de Bermeo Pilot
Antonio Lombardo (Pigafetta), de Vicenza Cronista i geògraf
Martín de Yudícibus, de Savona Mariner
Hernando de Bustamante, de Mèrida Mariner i barber
Nicolás el Grec, de Nàuplia Mariner
Miguel S√°nchez de Rodes, de Rodes Mariner
Antonio Hern√°ndez Colmenero, de Huelva Mariner
Francisco Rodríguez, portuguès de Sevilla Mariner
Juan Rodríguez, de Huelva Mariner
Diego Carmena , de Baiona Mariner
Hans, d'Aquisgrà canoner
Juan de Arratia, de Bilbao Grumet
Vasco Gómez Gallego el Portuguès, de Baiona Grumet
Juan de Santandrés, o de Santander, de Cueto Grumet
Juan de Zubileta, de Barakaldo Patge

Els dotze homes retinguts com a presoners a Cap Verd que tornaren algunes setmanes més tard a Sevilla, via Lisboa:[19]

  • Mart√≠n M√©ndez, secretari de la flota;
  • Pedro de Tolosa, dispenser;
  • Richard de Normandia, fuster;
  • Rold√°n de Argote, artiller;
  • Mestre Pedro, supernumerari;
  • Juan Mart√≠n, supernumerari;
  • Sim√≥n de Burgos, prebost;
  • Felipe Rodas, mariner;
  • G√≥mez Hern√°ndez, mariner;
  • Bocacio Alonso, mariner;
  • Pedro de Chindurza, mariner;
  • Vasquito, grumet.

Els cinc supervivents de la Trinitat que no tornaren a casa fins al 1525-26:

  • Gonzalo G√≥mez de Espinosa, prebost de la flota ("algutzil")¬†;
  • Leone Pancaldo, pilot;
  • Juan Rodr√≠guez el Sordo, mariner;
  • Gin√©s de Mafra, mariner;
  • Hans Vargue, artiller.

Reconeixement de la gesta

La primera volta al món s'havia completat, i amb ella es demostrava pràcticament que la Terra era rodona, ja que marxant sempre en la mateixa direcció, s'arribava al punt de partida. L'Emperador Carles V, en rebre a Juan Sebastián Elcano, li va donar per escut un globus amb la llegenda: "Primus circundedisti me".[10]

Vegeu també

Referències

  1. Pigafetta relazione
  2. Foronda y Aguilera
  3. Bartolom√© Leonardo de Argensola. Los anales de Aragon, 1630, p.¬†519‚Äď [Consulta: 14 de novembre de 2011].
  4. Pigafetta
  5. Paul Teyssier, ¬ę¬†Les cent Glorieuses¬†¬Ľ a Michel Chandeigne (dir), Lisbonne hors les murs. 1415-1580. L'invention du monde par les navigateurs portugais, Autrement, 1992, p. 38.
  6. Xavier de Castro (eds.) 2007, p. 97
  7. Stefan Zweig 1938, p. 155-171
  8. Xavier de Castro (eds.) 2007, p. 362-364
  9. Stefan Zweig 1938, p. 168
  10. Antonio Pigafetta. First Voyage Round the World by Magellan: Translated from the Accounts of Pigafetta and Other Contemporary Writers. Cambridge University Press, 24 juny 2010, p.¬†50‚Äď. ISBN 978-1-108-01143-3 [Consulta: 3 febrer 2013].
  11. Xavier de Castro (eds.) 2007, p. 372-374
  12. Xavier de Castro (eds.) 2007, p. 114
  13. Xavier de Castro (eds.) 2007, p. 164-167
  14. Stefan Zweig va escriure: "el m√©s gran navegant de tots els temps va morir en una baralla est√ļpida amb una horda de salvatges."Stefan Zweig 1938, p.¬†230
  15. Xavier de Castro (eds.) 2007, p. 170
  16. Xavier de Castro (eds.) 2007, p. 409-410
  17. Claude Appell i Rafael Ballester. Grandes aventureros. Plaza&Janés, Barcelona, 1968
  18. Mart√≠n Fern√°ndez de Navarrete. Colecci√≥n de las viajes y descubrimentos que hicieron por mar los espa√Īoles desde fines del siglo XV..., 4. s.n., 1837, p.¬†209‚Äď [Consulta: 8 gener 2013].
  19. Xavier de Castro (eds.) 2007, p. 472

Bibliografia

  • Pigafetta, Antonio. Primer viaje en torno del globo (en castell√†). Madrid: Calpe, 1922 [Consulta: 8 abril 2009].
  • Nowell, Charles E. ed. Magellan's Voyage around the World: Three Contemporary Accounts. Evanston: NU Press, 1962.
  • The First Voyage Round the World, by Magellan, text √≠ntegre, tradu√Įt a l'angl√®s per Henry Stanley, Londres: Hakluyt, [1874] ‚Äď sis relats contemporanis del viatge
  • Bergreen, Laurence. Par-del√† le bord du monde (en franc√®s). Grasset, 2005.
  • Xavier de Castro (dir). Chandeigne. Le voyage de Magellan (1519-1522). La relation d'Antonio Pigafetta & autres t√©moignages (en franc√®s), 2007, p.¬†1088 (Magellane).
  • Zweig, Stefan. Magellan (en franc√®s). Paris: Grasset, 1938.

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre Expedició de Magalhães-Elcano a Viquitexts, la biblioteca lliure.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.