MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
15-11-2018 (2034 lectures) | Categoria: Articles |
Els còdexs prehispĂ nics de Mesoamèrica sĂłn un conjunt de documents realitzats per membres dels pobles indĂgenes de Mesoamèricaabans de la Conquesta espanyola dels seus territoris. Aquests documents constitueixen un testimoni de la manera en què els indĂgenes mesoamericans concebien el temps i la història. TambĂ© plasmen alguns dels principals exemples dels sistemes d'escriptura que es van emprar en Mesoamèrica al llarg de mil·lennis.
DesprĂ©s de la Conquesta de Mèxic, els còdexs van ser destruĂŻts en grans quantitats en actes com el Acte de ManĂ -realitzat el 12 de juliol de1562 a ManĂ (Yucatán) -, on Diego de Landa va ordenar la incineraciĂł de diversos d'aquests documents, obra de els maies, per considerar-mostra de la idolatria indĂgena. Altres mĂ©s es van extraviar o no van sobreviure al pas del temps. En l'actualitat es conserva nomĂ©s un grapat d'ells, tots protegits per museus i biblioteques de Europa , amb excepciĂł del Còdex Colombino , que consta en la Biblioteca Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (BNAH). Aquest petit grup estĂ compost per quatre còdexs Mixteques , 3 còdexs maies i els set còdexs del grup Borgia . A ells se sumen altres que van ser realitzats o conclosos durant la Colònia , encara que la seva temĂ tica i estil presenten escassa o cap influència europea. Aquests documents sĂłn els tres còdexs Mexiques i el Còdex Selden , d'origen mixteco. Un còdex mĂ©s, el Fragment de Grolier, d'origen maia, Ă©s controvertit perquè es discuteix la seva autenticitat.
Per als tlacuilos, en náhuatl: "els que escriuen pintant", era molt important destacar el poder aixĂ com tambĂ© les expressions facials i corporals. Podien plasmar homes o dones, ja que tenien una magnĂfica habilitat en el dibuix; se'ls s'ensinistrava en la llengua i la cultura náhuatl fins conèixer-la profundament. Sabien de religiĂł, costums, lleis, mesures, pictografia, història, plantes i animals; eren persones d'una extensa cultura, mateixa que transmetien als seus fills.
Els indĂgenes que havien estudiat al Calmecac [1] al costat dels antics sacerdots eren els Ăşnics que podien interpretar el que estava plasmat en els còdexs, ja que ells coneixien bĂ© com es manejaven les seves tradicions, ritus, costums i altres; els que acudien a aquest centre de formaciĂł eren els que pertanyien a l'elit indĂgena.
Els còdexs són llargues tires de pell o paper elaborat a partir de l'escorça de l'arbre anomenat amate o Amatl. Cadascun dels còdexs conté una història diferent.
En l'adolescència, al voltant dels 15 anys les dones es casen i els homes entren a l'Calmecac, el centre d'ensenyaments superiors, i aprenen la vida religiosa, sobretot a demanar penitència. Ocupen cà rrecs importants, com a ambaixadors o governants i si treballen dur són nomenats jutges els que tindran el privilegi de posar cà stigs als que fallin en els casos d'adulteri.
Hi ha alguns còdexs que estan anotats en la llengua castellana, donant una interpretaciĂł que fos comprensible i coherent perquè el Virrey els llegĂs.
Algunes de les representacions que van fer els tlacuilos en els còdexs van ser les expressions corporals i facials que feien. Per exemple: per saber que algú havia repudi d'alguna cosa se li dibuixava el cap a 180 graus i amb la mà estesa a l'altura de l'esquena i el palmell estès, això significava que rebutjava qualsevol cosa que no li semblés. [3]
D'altra banda estan pintats aquells que exercien el comandament; assenyalaven amb el dit Ăndex als que es refereixen i amb veu ferma els ordenaven el que havien de fer. I en alguns còdexs es pintaven dibuixos obscens, ja sigui amb homes ensenyant les seves parts Ăntimes i defecant o dones mostrant el seu cos sense penyora alguna. [4]
Els suports emprats per a la realització dels documents són variables. Els mesoamèricanos van desenvolupar una tècnica per a realitzar una espècie de paper amb la fibra cuita del jonote o amate. S'han identificat alguns exemplars elaborats amb fibres d'atzavara o maguey i altres més sobre pells d'humans.
Els còdexs prehispà nics es presenten en un format únic. Es tracta de llargues tires de paper amate o de pell que van ser doblegades a manera de paravent . Van haver de tenir cobertes, possiblement de fusta folrada de pell d'animals. La mida de cadascuna de les là mines és variable, el mateix que el nombre de fulls que componia cada paravent. Per exemple, tots els còdexs maies posseeixen un format rectangular, l'amplà ria és considerablement menor a la longitud de les pà gines. D'altra banda, els còdexs Mixteques, Mexiques i del grup Borgia tenen dimensions que s'aproximen bastant a un quadrat .
Les temà tiques dels còdexs precolombins mesoamèricanos se centren en dues qüestions. D'una banda, una gran vessant està relacionada amb la astronomia . A aquesta categoria pertanyen tots els còdexs maies i el grup Borgia, tots porten un amén del Còdex Borbònic . Són pròpiament el que els antics nahuas van cridar tonalamatl o llibre dels dies. En ells es descriu les relacions entre els dies del calendari ritual de 260 dies i les deïtats patrones de cadascuna de les trecenas, de cada signe dels dies. A més, en el cas dels còdexs del grup Borgia, sembla molt probable que les là mines d'alguns d'ells siguin descripcions molt minucioses del tipus d'ofrenes que s'havien de presentar a cada dia amb el propòsit de satisfer als déus.
Borbònic i el còdex Tonalamatl d'Aubin es troben a la Biblioteca de l'Escorial a Espanya.
Tira del pelegrinatge Ă©s un dels grans documents històrics del poble mexica i deu el seu nom al llegendari viatge. Les seves mesures sĂłn de 5.44 metres de longitud per 20 centĂmetres d'ample, en la seva major part Ă©s pictogrĂ fic. Actualment es troba al Museu Nacional d'Antropologia de la Ciutat de Mèxic.
Hi ha set còdexs i estan pintats sobre pells de mamĂfers, deuen els seus noms als temes que tractaven ia les persones que els van descobrir. Actualment tots estan fora de Mèxic.
Es consideren els més bells pel que fa a llibres mexicans coneguts. Aquests formen una unitat i no es té una idea precisa de les temà tiques i l'origen del seu descobriment. Tots en l'actualitat estan fora de Mèxic.
És un dels còdexs mĂ©s famosos que desprĂ©s de la conquesta va unir els jeroglĂfics amb lletres de l'alfabet llatĂ. Va ser elaborat pels tlaxcaltecas i defineix la vida de la conquesta espanyola i les batalles amb els asteques. Parla tambĂ© de l'aliança amb els espanyols per atacar al poble mexica. Descriu escenes de la catequitzaciĂł, noms i atributs dels pobles.
Article principal: [1]
Es desconeix el context especĂfic en el qual va ser realitzada aquesta pintura, però Ă©s clar que el seu objectiu Ă©s enaltir la història llegendĂ ria dels otomĂes de Huamantla (avui en l'estat de Tlaxcala) en el context de la nova dominaciĂł espanyola. Per això, els seus dos grans temes sĂłn el seu origen i els seus mèrits. El que ocupa el major espai, al centre, fet que denota que era el tema planejat inicialment, Ă©s el del pelegrinatge que va conduir a l'assentament d'aquest grup otomĂ a Huamantla. El segon grup pictòric, afegit a dalt per un altre artista, en espai i escala mĂ©s reduĂŻts, s'ocupa de la participaciĂł otomĂ en la conquesta de Mèxic i de la seva vida sota el domini espanyol.
Article principal: Llenç de Quauhquechollan
El Llenç de Quauhquechollan Ă©s una pintura náhuatl del segle XVI , en la qual els indĂgenes quauhquecholtecas van deixar plasmada la seva visiĂł de la conquesta espanyola. En 1520 els habitants de la comunitat náhuatl de Quauhquechollan es van aliar amb Hernán CortĂ©s i van participar desprĂ©s com co-conqueridors en les campanyes militars dels espanyols, a canvi de ser alliberats de l'opressió mexica .
DesprĂ©s de la conquesta, els espanyols van començar a fundar convents que afavorissin l'evangelitzaciĂł dels indĂgenes de la Nova Espanya, la qual cosa va provocar la creaciĂł de biblioteques i la conformaciĂł de col·leccions documentals; però, la proliferaciĂł de documents amb influències indĂgenes va impactar en la conformaciĂł d'aquestes biblioteques i en la presència dels còdexs que es van conservar presentar un problema per a la seva catalogaciĂł .
Les biblioteques conventuals es van conformar segons l'estructura europea però van sofrir la influència de l'organització del coneixement que es tenia en el Mèxic Antic. Les biblioteques prehispánicas estaven construïdes pels governants dels diferents grups que habitaven la regió i es construïen enmig de comunitats guerreres o comercials i el seu propòsit era apilar, protegir, organitzar i preservar els còdexs que posseïen el saber de la comunitat i era aquà on els tlacuilos elaboraven els còdexs. Els que estaven encarregats de tenir cura de la biblioteca eren ancians, sacerdots i mestres dels tlacuilos. Entre els pobles que van posseir una biblioteca es troben: Texcoco , Tenochtitlán , Tula , Tlatelolco i Tlaxcala .
Recordem que el clergat controlava els recintes documentals en la Nova Espanya i portava el registre del poble.
MartĂnez Musiño, Celso. Els còdexs prehispĂ nics i novohispanos en Mesoamèrica com a objectes de l'escriptura. Biblioteques. Anals d'InvestigaciĂł, no. 11, 2015, pp. 32-49. http://revistas.bnjm.cu/index.php/anales/article/download/3384/3140
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: