17-11-2020  (476 lectures) Categoria: Articles

Càbala Luriana

La Càbala Luriana és una escola de càbala que porta el nom del rabí jueu que la va desenvolupar, Isaac Luria (1534-1572; també conegut com a "ARI'zal", "Ha'ARI" o "Ha'ARI Hakadosh"). La càbala luriana va donar un nou relat fonamental sobre el pensament cabalístic que els seus seguidors sintetitzaven i llegien a la anterior càbala del Zohar que s’havia difós als cercles medievals.

La Càbala Luriana
√©s un dels corrents de¬†la C√†bala, iniciat¬†per Isaac Luria (ARI), i continuat¬†per Yahuda Aszlaga (Baal Sulam)i¬†Baruch Aszlaga (Rabasz), el tret caracter√≠stic del qual en comparaci√≥ amb la cabala cl√†ssica √©s descriure el proc√©s de creaci√≥¬†del m√≥n amb Sefirot i¬†parcufim (cares divines) ‚Äď forces mediades en el proc√©s de creaci√≥ del m√≥n.

Creació del món

Segons¬†Luria, el proc√©s de creaci√≥ es va dur a terme en les seg√ľents etapes. Al principi nom√©s hi havia infinit, el Creador va cridar¬†al cabal Ein Sof i¬†"... llum m√©s alta i senzilla plena de tota la realitat..." (TES, Part 1). Quan l'Infinit va decidir revelar la seva gl√≤ria, per crear una "creaci√≥", un "desig" que pogu√©s acceptar tot el seu amor i bondat, va haver de fer lloc per a ell. Llavors¬†"... va escur√ßar l'Infinit mateix en el punt central de La seva ... la llum s'ha escur√ßat i retrocedit." Aquest fenomen es diu¬†Cimcum.

Llavors "des de l'Infinit es va atreure un raig de llum dins de l'espai ... I després del radi, la llum de l'Infinit va baixar i va baixar. [...] I en aquest espai va néixer, va crear, va fer tots aquests mons", queva donar lloc a l'existència de mons. I els successius graus d'abandonament d'aquesta llum s'anomenen sefirot, quevan determinar els successius graus de similitud d'un nivell determinat a Ein Sof.

Com a resultat de deixar el radi per crear (punt central) en les seg√ľents etapes es formen¬†mons: Adam Kadmon, Nekudim, Acilut,¬†Bria,¬†Jecira,¬†√Äsia. En el¬†m√≥n de Nekudim, els contenidors (kelim¬†schvirate) es descomponen, resultant en una barreja de les propietats d'Ein Sof (Creador, Propietats de Donaci√≥) i Creaci√≥ (rebent propietats). Despr√©s de trencar els tres tipus restants de contenidors: altruista, altruista amb part egoisme, egoista amb part de l'altruisme i purament egoista, constitueixen respectivament els mons:¬†Acilut, Bria, Jecira, √Äsia.

Luria explica que el desmantellament dels contenidors era necessari perqu√® era l'√ļnica manera d'introduir una part√≠cula de la perfecci√≥, la bondat, les propietats altruistes en la creaci√≥. Sense aix√≤, "no hauria estat possible que el m√≥n exist√≠s". Sense aquesta part de la perfecci√≥ ‚Äď " punts en el cor ", el proc√©s de reparaci√≥ (elproc√©sde semblan√ßa de la criatura, a trav√©s de l'ascensi√≥ gradual a trav√©s dels mons abe'a) no hauria estat possible. Segons¬†Luria, el paper de la humanitat √©s arribar a¬†l'estat de Gmar Tikkun, o reparaci√≥¬†final,que equival a la reconnexi√≥ de totes les espurnes disperses de llum divina, la semblan√ßa de cada persona amb les qualitats del Creador.

2ª traducció______________________________________________________________________________________________

Segons Luria, el proc√©s de creaci√≥ va tenir lloc en les etapes seg√ľents. Al principi, nom√©s hi havia l‚ÄôInfinit, el Creador anomenat Ein Sof a la c√†bala, i "... una llum simple i superior va omplir tota la realitat ..." (volum TES 1, part 1). Quan l'Infinit va escollir revelar la seva gl√≤ria, crear una "criatura", "desig" que pogu√©s rebre tot el seu amor i bondat, va haver de deixar lloc per a ell. Aleshores "... va escur√ßar el mateix infinit en el punt central del seu [...] la llum es va escur√ßar i va desapar√®ixer". Aquest fenomen s‚Äôanomena Cimcum.

Aleshores, "des de l'infinit, un raig de llum es va dibuixar a l'interior de l'espai [...] I cap avall es va atreure a si mateix i va baixar la llum de l'infinit cap avall. [...] I en aquest espai va donar a llum, va crear, va fer tots aquests mons ", cosa que va donar lloc a l'existència de mons. I els graus posteriors del descens d’aquesta llum s’anomenen sephiroth, que va determinar els successius graus de semblança d’un determinat nivell amb l’Ein Sof.

Com a resultat de deixar el raig a la Creaci√≥ (punt central), es formen els seg√ľents mons en les etapes seg√ľents: Adam Kadmon, Nekudim, Acilut, Bria, Jecira, √Äsia. Al m√≥n de Nekudim, els contenidors es trenquen (kelim shirat), cosa que provoca la barreja d‚ÄôEin Sof (Creador, Donant) i Creaci√≥ (recepci√≥). Despr√©s de trencar-se, es van mantenir tres tipus de contenidors: altruistes, altruistes amb cert egoisme, egoistes amb cert altruisme i purament egoistes, conformen els mons respectivament: Acilut, Bria, Jecira, √Äsia.

Luria explica que el trencament dels contenidors era necessari perqu√® era l‚Äô√ļnica manera d‚Äôintroduir a la Creaci√≥ una part√≠cula de perfecci√≥, bones qualitats altruistes. Sense ella, "el m√≥n no existiria". Sense aquest tros de perfecci√≥ - "punts al cor", no seria possible el proc√©s de reparaci√≥ (el proc√©s de creaci√≥ a semblan√ßa del Creador, gr√†cies a l'ascens gradual pels mons ABE). Segons Luria, el paper de la humanitat √©s arribar a l'estat de Gmar Tikkun o correcci√≥ final, que equival a la reconnexi√≥ de totes les espurnes disperses de llum divina, fent que cada persona sigui similar al Creador en les seves propietats.

Biografia


Isaac (ben Salom√≥) Luria Ashkenazi (1534 [1] - 25 de juliol de 1572) (hebreu: ◊ô÷ī◊¶÷į◊ó÷ł◊ß ◊Ď◊ü ◊©◊ú◊ě◊Ē ◊ú◊ē÷ľ◊®÷į◊ô÷ł◊ź ◊ź◊©◊õ◊†◊Ė◊ô Yitzhak Ben Sh'lomo Lurya Ashkenazi), conegut habitualment als cercles religiosos jueus com "Ha'ARI" [2] ] (que significa "El Lle√≥"), "Ha'ARI Hakadosh" [el sagrat ARI] o "ARIZaL" [3] [l'ARI, de la mem√≤ria bene√Įda (Zikhrono Livrakha)], va ser un gran rab√≠ i m√≠stic jueu de la comunitat de Safed a la regi√≥ de Galilea de la S√≠ria otomana, ara Israel. √Čs considerat el pare de la c√†bala contempor√†nia, [4] els seus ensenyaments es denominen c√†bala luriana. Tot i que la seva contribuci√≥ liter√†ria directa a l‚Äôescola cabal√≠stica de Safed va ser extremadament min√ļscula (nom√©s va escriure alguns poemes), la seva fama espiritual va conduir a la seva veneraci√≥ i a l‚Äôacceptaci√≥ de la seva autoritat. Les obres dels seus deixebles van compilar les seves ensenyances orals per escrit. Es va examinar tots els costums de l'Ari i molts van ser acceptats, fins i tot en contra de la pr√†ctica anterior. [3]Luria va n√©ixer el 1534 a Jerusalem [1] a l'actual museu de la cort vella Yishuv [3] d'un pare ashkenazi, Salom√≥, i d'una mare sefardita,i va morir a Safed el 25 de juliol de 1572 i est√† enterrada a l'antic cementiri jueu de Safed. [3]La sinagoga Ari Ashkenazi, situada a Safed, Israel, va ser constru√Įda en mem√≤ria de Luria a finals del segle XVI. [5]

Bibliografia

  • Deu Talmud Sefirot, Baal Sulam




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.