Però, si el tractat era entre castellans i portuguessos, perquè un català de la corona catalano-aragonesa havia de mentir sobre la ruta seguida? com s’aplicava aquest tractat a altres païssos com Catalunya?

(Resposta a l'email)

Benvolguts: Si el que insinueu ès que en Colom podia navegar, com català que era (és a dir de la Corona Catalana, no de la de Castella), per sota de la latitud de la Gomera, atès a que no estava lligat pel tractat d’Alcaçoves, la meva opinió és que hi estava lligat i que no hi podia navegar.

I us diré perqué => pur sentit comú.. contra documents adulterats

Si hi ha algun document d'Alcàçovas que parli nomès de Castella, està retocat...

Creieu de veritat que el tractat d'Alcàçovas signat principalment per cedir els drets sobre les Canàries es va signar només amb Castella, quan està ampliament demostrat, que fins aquells temps, les Canàries eren Catalanes?

Document "penjat" a la web de la Duquesa Roja

Petja Catalana Canàries

Petja Catalana a les Canàries - Toponímia

Al profús estudi de Rumeu d’Armas (glosat per Carles Camp) sobre el bisbat de Telde hi afegeixo de moment tot aixó, o creieu que són casualitats?:

• Ferran signa el tractat com rei d’Aragó: “...señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia..”(sense LEÓN) al final diu "los reinos de Castilla y León e los reinos de Aragón e de Sicilia"
• Mapa de Cantino de 1502 amb la bi-barrada a les Canàries i a... Sevilla-Cadis.. el lleó dels escuts, que pertanyia a Ferràn, es va introduïr més tard (E.GUILLOT)

• Al Mapa de Cantino la bi-barrada origen rau a Barcelona
• El 1492 els que teniem coneixements científics de navegació erem els catalans (Canàries=Navegació)
• El 1494 han de recòrrer a Jacme Ferrer de Blanes per fer la línia de Tordesillas (i diuen que és de Burgos)
• La Candelària és la Mercé
• ”Ca”, l'arrel i origen del nom de Canàries és més emprat en Català medieval i els seus topónims (P.E.: Canet), que en castellà
• Illa de Palma a Mallorca => "Isla de la Palma" a Canàries
• La capital Palma de Mallorca => "Las Palmas" de Gran Canària
• Illetes a Palma de Mallorca => Isletas (diminutiu català) a Las Palmas Gran Canària (amb la mateixa forma geogràfica)
• La guitarra catalana, origen del tiple menorquí i aquest del tiple canari i del sudamericà (el xarango argentí en serà un derivat)..  fins i tot l'ukelele de Hawai..
• Similitud dels vestits típics de les dones Canàries i els de “Ses Illes”
• L'illa de Ferro és diu Ferro als mapes antics no Fierro-Hierro en castellà (aixó vé mes tard... quan ens les roban)
• Document de 1443, "y el Papa cedió las Canarias a don Luis de la Cerda (sabem que era de la Corona Catalana => Conferència d'en Juanjo)
• La senyora de la Gomera que visita Colom era de la Corona Catalana
• El Mapa de Cantino (1502) diu: ”has antilhas del rey de Castella”..a la seva mort ja és un altre cosa..

Resumint, em sembla que hi ha prous proves per dir que en Colom súbdit català, havia d’acatar el tractat d’Alcàçovas signat pel seu Rei i no podia navegar més avall de la Gomera.

I per anar al Carib, no ho dubteu, s'hi ha d'anar amb els corrents de les illes de Cap Vert i tornar pel nord amb el corrent del Golf. Realitat tant palmària com el fet de que els catalans per anar a les "seves Canàries" feien escala a algun port del golf de Cadis. La Mercè ès la Patrona de: Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando a l'Illa de Lleó, (batejada així per Ponç de Lleó - vegeu l'article d'en Carles Camp).

Ès tant important aquest fet que per mantenir la legalitat del descobriment, tots els mapes fins el de Waldseemüller (Saint Diè, 1507), dibuixen les illes del carib (Cuba, Hispaniola, etc.), per sobre del Tròpic de Càncer quan de fet estan per sota, (12º d’error.. vegeu la meva ponència de l’eclipsi al 5è simposi), quan.. de fet.. la latitud es podia mesurar amb un quadrant de fusta casolà, fins i tot el 1492, amb un error inferior a quasi mig grau! (dividint els 90º successivament en 1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32, 1/64, 1/128 => 45º- 22,5º- 11,25º- 5,6º- 2,8º- 1,4º- 0,7º)

Mapa de Cantino(1502)

L’escala dels catalans a les Canàries camí del Carib, i a algun punt del golf de Cadis camí de les Canàries, per fer provisió de queviures, aigua i llenya, també ès importantíssima, com ja vaig explicar a un altre estudi, cal fixar-se en les senyeres del mapa de Cantino a les Canàries i a... Sevilla-Cadis.

Manel Capdevila

DETALL DEL TRACTAT D’ALCÀÇOVES

“...Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal ni sus reinos, la posesión e casi posesión en que estuvo, en todos los tratos, tierras e rescates de Guinea, con sus minas de oro e cualesquier otras islas, costas, tierras, descubiertas e por descubrir, halladas e por hallar, islas de la Madera , Puerto Santo e Desierto e todas las islas de los Azores e Islas de las Flores cabe las Islas de Cabo Verde e todas las islas que ahora están descubiertas e cualesquier otras islas que se hallaren o conquistaren, de las Islas de la Canaria para ayuso contra Guinea, porque todo lo que es hallado e se hallare, conquistase o descubriere en los dichos términos, allende de que es hallado ocupado o descubierto, queden a los dichos rey e príncipe de Portugal e a sus reinos, quitando solamente las islas de Canaria, conviene a saber Lanzarote, La Palma , Fuerteventura, La Gomera , el Hierro, la Graciosa , la Gran Canaria , Tenerife e todas las otras Islas de Canaria ganadas e por ganar, las cuales quedan a los reinos de Castilla y León e los reinos de Aragón e de Sicilia....”

____________________________________________________________________________________________________________
TOPONÍMIA CATALANA A LES CANÀRIES

	Puerto Naos
	Santa Cruz de la Palma Recordem que els primers missioners arribats a les Illes Canàries procedien de Mallorca, la capital de la qual és Palma. A més, "Santa Creu" és el nom d'una de les coques dels capitans Francesc des...
	La Caldereta
	Las Parades
	Fuencaliente de la Palma
	Las Caletas
	La Mareta
	Caleta
	Montañetas
	Caleta
	Las Lagunetas
	Santa Catalina Santa típica catalana amb santuaris a Sóller (Mallorca), Horta (València), Baixàs (Rosselló), Portvendres, Torroella de Montgrí (fundat al 1392) i Manresa. Hi ha un convent amb el seu nom a Barcelona....
	Montañeta
	Longueras
	Longueras
	Florida
	Llanito de Perera
	Longuera
	Santa Maria del Mar
	La Montañeta
	Catalanes
	Caleta
	Florida
	Caleta
	La Mareta
	Caleta
	Montañeta
	Florida
	Candelaria Mare de Déu de la Candelera, verge amb forta implantació a Catalunya i les Illes Balears. Tant a Canàries com a Catalunya i Balears, la festivitat de la Candelera és el dia 2 de febrer. Aquest dia ...
	Malpas
	Maspalomas
	Llanos de la Caleta
	Montañeta del Clavo
	Caleta de Soria
	Farragú / Ferragut FERRAGUT 1. m. ant. Coltell o altra arma de punta. El ferragut qui l costat li entra, Anònim (Cançon. Univ. 252). 2. Llin. existent a Madremanya, Barc., Vilan. i G., Flix, Albatàrrec, Algeme...
	Longueras
	Isletas "Isletas" és el nom antic d'aquesta petita península que abans era una illa.
	Montañeta
	Salineta Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)
	Montañeta
	El Cendro Cendra: Residu pulverulent de la combustió de la fusta, del carbó, del cos humà, etc
	Telde Bisbat creat el 1351 per frares mallorquins a partir de la bula papal Coelestis Rex Regum
	Perera
	Las Camaretas
	Las Lagunetas
	Longueras
	La Candelaria Mare de Déu de la Candelera, verge amb forta implantació a Catalunya i les Illes Balears. Tant a Canàries com a Catalunya i Balears, la festivitat de la Candelera és el dia 2 de febrer. Aquest dia ...
	Fustes
	Florida
	Caldereta
	Montañeta
	Florida
	Conil
	La Montañeta
	Femés "Femer": Lloc on es depositen i guarden els fems
	La Laguneta
	La Vegueta Diminitiu de Vega 1. ant. Extensió de terra baixa, plana i fèrtil
	Caleta de Caballo
	Caleta de Famara
	Caleta del Sebo
	Alegranza "Alegrança" en català
	Santa Catalina Santa típica catalana amb santuaris a Sóller (Mallorca), Horta (València), Baixàs (Rosselló), Portvendres, Torroella de Montgrí (fundat al 1392) i Manresa. Hi ha un convent amb el seu nom a Barcelona....
	Santa Cruz de Tenerife "Santa Creu" és el nom d una de les coques dels capitans Francesc des Veler i Domènech Gual, en expedició a l arxipèlag el 1342.
	San Andrés Sant català per excel·lència, amb innombrables santuaris, esglésies, abadies, parròquies, pobles i ciutats arreu.
	Igüeste de San Andrés Sant Andreu és un sant català per excel·lència, amb innombrables santuaris, esglésies, abadies, parròquies, pobles i ciutats arreu.
	Santo Domingo Sant Domènec és un convent dominicà (1230) de Palma de Mallorca
	Montañetas
	Florida
	Sant Francisco de Paula Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)
	La Atalaya Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)
	San José Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)
	Línia 4
	La Atalaya Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)
	Sant Francesc de Paula Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)
	Cofete Còfet (masculí): Cofa blanca i sense ornament, que porten les dones rosselloneses entre setmana (Perpinyà). En castellà: cofia.
	Barranco de las Laias Florida
	Casas Ezquer
	Taús Poble de la comarca de l'Urgellet. Taús o Taus: llin. existent a Gaià, Càlig, Alcalà de X., Torreblanca, etc.
	Famara Potser derivat de Femer o Femerada, lloc on hi ha fems.
	Muñique Monyica, pronunciat mu?ík? (a Mallorca, Menorca i la Cataluya oriental) és una nina per jugar els nens.
	San Bernardo Fra Bernat Font, carmelita mallorquí (1351-1354), va ser un dels primers monjos evangelitzadors de les Illes Canàries amb seu al bisbat de Telde.
	La Vica Forma femenina del cognom Vic, usada com a malnom de dona: Na Vica (Mall.).
	La Vica Forma femenina del cognom Vic, usada com a malnom de dona: Na Vica (Mall.).
	San Bernabé Sant típic català la diada del qual (11 de juny) apareix en alguns refranys com a data indicada per fer certs treballs agrícoles, per exemple: «Per St. Bernabé se sembra el carbasser» (Cat.); «Per St....
	Cueva Bermeja
	Bufadero Acte de bufar moltes persones o animals al mateix temps (Cat.). «Dins l'estable se sent una bufadera!»
	Las caletillas
	Lomo Bermejo
	Geneto Genet: Qui va a cavall amb armadura lleugera, sense encobertar. A Mallorca, també significa bastard.
	El Correlete Potser del català "corralet"
	Las Hoyetas Potser del català "olletes"
	La Gomera Gomera és un terme associat a Mallorca: 1. topon. Alqueria del terme de Llucmajor (Mall.). 2. Llin. existent a Torroella de Montgrí i a Mallorca.
	Las Casitas de Femés "Femer": Lloc on es depositen i guarden els fems
	La Colomba Coloma (provençalisme)
	Malfú Malfull: Espècie de mosquit molt petit (Tortosa).
	Saó Saó, en femení, és una paraula catalana amb vàries accepcions. P.ex.: Estat de maduresa, de perfecció, d'aptitud per a produir. O també: Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produei...
	La Sorrueda Potser relacionat amb "sorra" Sorrut/da: Esquerp, massa seriós; eixut i poc tractable
	Montañeta
	Santo Domingo Sant Domènec és un convent dominicà (1230) de Palma de Mallorca
	Macher MATXER m. 1. Home que condueix muls
	Masdache 1. AIX m. Peça de fusta, metall o altra matèria dura, de forma cilíndrica o cònica, que està fixa i serveix de sosteniment i centre de revolució a una o algunes rodes o altres peces que volten; cast...
	San Bartolomé Sant Bartomeu, apòstol, és el patró d'alguns pobles, com Sitges, Sóller, Ferreries, Consell, Jornets, Montuïri, etc.
	San Roque Sant Roc. Sant celebrat a Porreres i Alaró (Mallorca)
	San Bartolomé de Tirajana Sant Bartomeu, apòstol, és el patró d alguns pobles, com Sitges, Sóller, Ferreries, Consell, Jornets, Montuïri, etc.
	Santa Lucía de Tirajana A Catalunya hi ha un gran nombre d ermites, esglésies i alguns nuclis de població que porten el nom de Santa Llúcia.
	Forma 2
	Forma 3
	La Gorgolana GÓRGOLA f. ant. GARGOLA f. Cantereta amb dues anses, de coll llarg i prim i amb un broc gros al cim GÀRGOLA f. 1. Canal sortint per on vessa a distància de la paret l'aigua de pluja caiguda sobre...
	Cruz de Perera
	Las Pereras
	Caleta Arriba
	La Fumia Potser derivat de Fum
	El Vento
	Los Marteles Potser de Martell
	Los Fierros
	Montañeta de Tafira
	La Montañeta
	La Longuera
	Forma 3
	El Ingenio de Santa Lucía A Catalunya hi ha un gran nombre d ermites, esglésies i alguns nuclis de població que porten el nom de Santa Llúcia.
	El Corralete Potser del català "corralet"
	San Bartolomé de Fontanales Sant Bartomeu, apòstol, és el patró d alguns pobles, com Sitges, Sóller, Ferreries, Consell, Jornets, Montuïri, etc.