Aquests dies, el jonquerenc LluĂs Maria Mandado estĂ presentant el seu llibre (publicat per Biblioteca Oculta, el novembre del 2015) sobre la catalanitat del Cid. El treball de Mandado forma part d'una escola que, subtilment i per mitjĂ de la introducciĂł del dubte, va capgirant certs coneixements que estaven fixats en la història d'Espanya i que formen part de la mitologia espanyola.
Ara li toca el torn al Cid. Mandado proposa la hipòtesi que el Cid tĂ© a veure amb els senyors d'Urgell i de Cardona. I això topa de ple amb el relat oficial d'il·lustres medievalistes (RamĂłn MenĂ©ndez Pidal, el precursor), que ha estat aprofitat mĂ©s modernament per militars i polĂtics de la categoria de Francisco Franco i de JosĂ© MarĂa Aznar, i que s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu de mĂşltiples generacions d'espanyols (inclosos els catalans) via currĂculum acadèmic i cultura general.
A Mandado, per la seva gosadia, de la mateixa manera que li ha estat passant a Jordi Bilbeny per la seva hipòtesi sobre la catalanitat de Colom, es veu abocat a tota mena de descrèdits, principalment agrupats en dues lĂnies. La primera lĂnia de descrèdit Ă©s previsible en aquesta era de les xarxes socials: sĂłn els comentaris insultants o imbècils, de “barra de bar”, com els definia Umberto Eco. La segona lĂnia de descrèdit Ă©s mĂ©s preocupant. És la que arriba de la comunitat cientĂfica, del gremi dels historiadors. Els defensors del mètode cientĂfic estan obligats a sotmetre les tesis oficials als test d'autenticitat o falsabilitat.