Tal dia com avui de l’any 1788, fa 233 anys, es produïa un incendi de grans proporcions que calcinaria les tres quartes parts del parc immobiliari de la ciutat de Nova Orleans. Segons les fonts documentals, van quedar reduïts a cendres 856 dels 1.100 edificis que, en aquell moment, formaven el nucli urbà. Aquell incendi va devastar la totalitat del centre de la ciutat, anomenat Vieux Carrier, on hi havia radicada la pràctica totalitat de la colònia catalana. Tot seguit, el governador Esteve Rodríguez Miró (Reus, 1744 – Bergara, País Basc, 1795) va iniciar l’operació de recuperació i reconstrucció de la ciutat, que culminaria en tan sols uns mesos.

La colònia catalana de Nova Orleans tenia el seu origen en una iniciativa del governador Rodríguez Miró. L’any 1785, coincidint amb el seu nomenament, havia promogut la immigració d’un contingent de 200 famílies de Reus (unes 1.000 persones) que, en els seus inicis, representarien una quarta part de la població de Nova Orleans, i es convertirien en l’elit comercial de la ciutat. Aquelles famílies de comerciants compraven matèria primera (llana i cotó en brut) als productors agraris criolls, l’enviaven a les fàbriques tèxtils de Barcelona i de Reus i, posteriorment, importaven els teixits manufacturats, sobretot indianes, que venien a les seves botigues.

Quan es va produir el canvi de domini de la Lousiana (de la corona espanyola al Primer Imperi francès, el 1800), els comerciants catalans de Nova Orleans van continuar radicats a la ciutat. Com tampoc es va produir cap moviment quan Napoleó va vendre el territori als Estats Units (1804). Fins i tot es va mantenir el flux migratori català. En el decurs de les dècades posteriors, algunes d’aquelles botigues es transformarien en establiments de restauració. Durant la dècada de 1870, els germans Aleix, de Reus, i Gaietà Ferrer, de Barcelona, van transformar la sabateria Antiga Casa Juncadella en l’Old Absinthe House, un dels bressols del jazz i actualment un espai museïtzat.