Amb l’ajut del mateix prefix formem un mot tant o més tècnic, l’ampelonímia, que és l’estudi lingüístic dels ampelònims, els noms relacionats amb la benaurada planta que s’anomena vinya (Vitis vinifera): les seves soques, que són els ceps, i el raïm, que n’és el fruit comestible.

Els catalans som uns excel·lents productors i consumidors del raïm i els seus derivats, des de les panses fines als alcohols, i com a tals, no podíem obviar lexicogràficament aquesta realitat. Aquesta ha estat la portentosa tasca que ha portat a terme el lexicògraf Xavier Favà i Agud:

Favà, Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raïms: L’ampelonímia catalana, IEC (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, 8), Barcelona.

EL LLIBRE ES POT DESCARREGAR PREMENT EL LINK O "DESCARREGUEU L'ARTICLE EN PDF"

L’obra és una conseqüència natural de la seva tesi Els noms dels ceps, raïms i vins. Vocabulari ampelonímic català, que dirigí Joan Veny a la UB l’any 1998. El seu documentat estudi rebé el premi Joan Coromines l’any següent, i després prengué la forma del diccionari que tots tenim a l’abast. En les seves 455 pàgines, aquest recull aplega 323 termes, i se’ns presenta com a diccionari multilingüe: català, castellà, francès, italià i portuguès. I és que això del bàquic mam és ben propi d’aquestes regions, i encara d’altres.

Una altra obra més recent (del 2003) del mateix Favà, i que torna a remenar ceps, és Els noms dels raïms : estudi lèxic de cent ampelònims catalans. En aquest cas, com ja tocava, ho publicà l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.

El mateix autor té un interessant i consultable article sobre el mateix tema publicat a «Estudis Romànics», revista de la Secció Filològica de l'IEC.