La vaca cegahisto.cat



03-10-2021  (763 ) Categoria: Viticultura

Diccionari dels noms de ceps i raĂŻms

"I brindarem tot maleint.. la memĂČria de Felip quint.."

El vi i el cava, el seny i la rauxa. Som terra de viticultors. Tots d’acord. Un viticultor Ă©s qui conrea vinya, ja que el prefix llatí vitis vol dir exactament ‘vinya’. Ara bĂ©, no nomĂ©s del llatĂ­ beu la nostra llengua. Abans de Bacus tenim a DionĂ­s. Ámpelos Ă©s el mot grec que tenim per referir-nos a la vinya. Un insecte ampelĂČfag, per exemple, Ă©s aquell que tĂ© el costum d’alimentar-se de la vinya, o sigui, des del nostre punt de vista, atacar-la. La fil·loxera Ă©s l’animalĂł ampelĂČfag mĂ©s conegut (etimolĂČgicament vol dir ‘fulla seca’). Un altre d’aquests insectes, menys conegut ja que Ă©s menys perillĂłs, Ă©s l’Altica (tambĂ© conegut com a escarabatet o blaveta), que tĂ© el nom cientĂ­fic d’Haltica ampelophaga, tota una declaraciĂł d’intencions.

Amb l’ajut del mateix prefix formem un mot tant o mĂ©s tĂšcnic, l’ampelonĂ­mia, que Ă©s l’estudi lingĂŒĂ­stic dels ampelĂČnims, els noms relacionats amb la benaurada planta que s’anomena vinya (Vitis vinifera): les seves soques, que sĂłn els ceps, i el raĂŻm, que n’és el fruit comestible.

Els catalans som uns excel·lents productors i consumidors del raĂŻm i els seus derivats, des de les panses fines als alcohols, i com a tals, no podĂ­em obviar lexicogrĂ ficament aquesta realitat. Aquesta ha estat la portentosa tasca que ha portat a terme el lexicĂČgraf Xavier FavĂ  i Agud:

 

FavĂ , Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raĂŻms: L’ampelonĂ­mia catalana, IEC (Biblioteca de Dialectologia i SociolingĂŒĂ­stica, 8), Barcelona.

EL LLIBRE ES POT DESCARREGAR PREMENT EL LINK O "DESCARREGUEU L'ARTICLE EN PDF"

 

L’obra Ă©s una conseqĂŒĂšncia natural de la seva tesi Els noms dels ceps, raĂŻms i vins. Vocabulari ampelonĂ­mic catalĂ , que dirigĂ­ Joan Veny a la UB l’any 1998. El seu documentat estudi rebĂ© el premi Joan Coromines l’any segĂŒent, i desprĂ©s prenguĂ© la forma del diccionari que tots tenim a l’abast. En les seves 455 pĂ gines, aquest recull aplega 323 termes, i se’ns presenta com a diccionari multilingĂŒe: catalĂ , castellĂ , francĂšs, italiĂ  i portuguĂšs. I Ă©s que aixĂČ del bĂ quic mam Ă©s ben propi d’aquestes regions, i encara d’altres.

Una altra obra mĂ©s recent (del 2003) del mateix FavĂ , i que torna a remenar ceps, Ă©s Els noms dels raĂŻms : estudi lĂšxic de cent ampelĂČnims catalans. En aquest cas, com ja tocava, ho publicĂ  l’Ajuntament de Sant SadurnĂ­ d’Anoia.

El mateix autor tĂ© un interessant i consultable article sobre el mateix tema publicat a «Estudis RomĂ nics», revista de la SecciĂł FilolĂČgica de l'IEC.