En moltes obres escrites hi referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya. Una llista de referències catalanes en obres escrites hauria de permetre la consulta de moltes particularitats catalanes poc conegudes. La mateixa diversitat de conceptes inclosos, difícils de classificar, explica el format de calaix de sastre emprat. Hi ha un índex

Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història. A més del seu ús com a arma, l'espasa ha estat objecte de consideracions especials formant part de rituals funeraris, de la mitologia i de diverses tradicions. La fabricació d'una espasa (de bronze o d'aliatges de ferro) d'una certa qualitat exigeix un determinat grau de domini en la metal·lúrgia (obtenció de metalls i aliatges a partir dels minerals de les mines), de les tècniques de conformació

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana” és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,

Els orígens dels motors de combustió interna són molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals. Considerats com a màquines completes i funcionals, i productores d'energia mecànica, hi ha alguns exemples de motors abans del segle XIX. A partir de la producció comercial de petroli a mitjan del segle XIX (1850) les millores i innovacions foren molt importants. A finals

Hug de Montcada i de Cardona (Xiva, Regne de València, 1478 - Golf de Salern, 28 de maig de 1528),[1] General valencià de Mar i Terra i Virrei de Nàpols i de Sicília.Fill de família il·lustre, el Casal de Montcada, pretesament provinent de Baviera segons una llegenda familiar lligada al mite d'Otger Cataló. El seu pare fou el baró de Xiva i Castellnou, Pere III de Montcada i

"..Solo los levantiscos saben marear con vela latina.." En Miquel Llaurador ha trobat uns llibres escrits per religiosos franciscans cap el 1730 a Espanya, on tot i la forta censura borbònica diuen amb tota la naturalitat del món que els germans Pinzón eren catalans, i un altre que certifica que Bartomeu Ferrer era "de llevant", corroborant les teories d'en Jordi Bilbeny

La que segueix és una llista basada en obres i autors relacionades amb els cavalls i , eventualment, amb els pelatges. Ordenada cronològicament ( de manera aproximada ), la llista incorpora altres detalls poc divulgats que potser alguna persona lectora trobarà interessants. Entre aquests detalls poden destacar-se els relacionats amb l'òptica, indicats amb color diferent. ( Malgrat les proves indiscutibles aportades per alguns investigadors, les històries d'Òptica segueixen