El llibre Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica.. , és un assaig on, seguint el lema del títol, l'autor (Enric Guillot) exposa amb arguments les proves documentals que ha trobat de la presència dels catalans a les gestes de la Descoberta d'Amèrica.^{[2][3] [4] [5][6]}

És una edició trilingüe (català, castellà i anglès) i en gran format il·lustrat a tot color, permetent veure d'una forma clara i concisa gran part de la iconografia i cartografia en què es basa l'autor. Conté 54 mapes, portolans i gravats (s. XV-XVIII) de museus de tot el món, així com diversos mapes històrics per a situar-los en el seu context.^{[7][8][9][10][11][12]}

El llibre revisa les teories tradicionals per tal de plantejar l'origen català de Cristòfor Colom (teoria de Lluis de Ulloa i Cisneros), com també d'altres conqueridors i la major o menor contribució catalana a la magna empresa de la colonització d'Amèrica. Les conclusions a les que arriba han despertat fins avui més recels que no pas alabances entre la comunitat acadèmica, però en canvi estan guanyant seguidors entre la gent i alguns investigadors dins i fora del país, entre altres: Charles Merrill^[13] o Estelle Irizarry^[14]

La gran novetat d'aquest llibre és que la investigació s'ha fet íntegrament emprant internet com eina de recerca.^[4] Així ho explica l'autor en el pròleg: "...navegant per la xarxa, vaig trobar un mapa antic amb una senyera catalana sobre el continent americà. El mapa anava acompanyat del següent text explicatiu: Mapa de l'Atlàntic Nord, cartografia portuguesa del segle XVI...".

El llibre enumera una gran quantitat de mapes antics existents a Internet en els quals s'hi poden veure, en indrets diversos dels nous països colonitzats, signes i imatges susceptibles de ser identificats amb símbols i colors de Catalunya. Explica que hi ha hagut també suposades manipulacions posteriors per amagar aquest fet al canviar els colors de les senyeres per altres colors de banderes inexistents. Aquest gran ventall de mapes (alguns d'ells existeixen a Commons) permet un camí obert a tots els investigadors que vulguin treballar en la tasca d'interpretar de manera acadèmica el contingut d'aquests mapes, que procedeixen de museus de tots els continents. Caldrà assentar les hipòtesis de treball per tal d'explicar els motius pels quals els cartògrafs de molt diverses nacionalitats van incloure tantes senyeres en les seves obres.

Antecedents

Senyeres a Nova Guinea (1540)

Hi ha hagut nombrosos investigadors sobre el tema, entre altres, Lluis de Ulloa i Cisneros, Charles Merrill^[13] o Estelle Irizarry^[14]

L'interès en els símbols catalans que apareixen als mapes no és nou, doncs ja havia motivat a Julio Rey Pastor:

"..En el monumental Periplus del insuperable Nordenskiöld, vi con grata sorpresa, que los más abigarrados pergaminos, exornados con efigies de monarcas fabulosos y leyendas ingenuas, redactadas en catalán con informaciones físicas, biológicas, políticas.., de cada región, tienen su origen -ignórase la fecha- en Mallorca, siendo designadas como -cartas catalanas-..."

Un fet que també havia recollit Pacheco Pereira en donar fe de l'origen català de la cartografia portuguesa:

Primer exemple: Australia first map -> "Argot franco-portuguès"?

Representació de la costa oriental d'Austràlia amb dues senyeres (de cap per vall)

Topònims que apareixen al mapa Australia first map i que els estudiosos del segle XIX identifiquen com "Argot franco-portuguès". A l'estudi fet sobre el mapa original de la Huntington Library, H.Harrisse diu textualment:

"..Probably made in Dieppe, France either by a Portuguese cartographer or based on a Portuguese prototype, judging from the Portuguese influence on the geographical names......" ^[15]

En portuguès "illa" s'escriu "ilha", les "ll" del mapa, només existeixen en català.

1. "Illa" o "Illes" (x10 vegades)
2. Rio grant
3. Ille grossa
4. Basse grant
5. Cap Mata
6. Golf serra
7. Terra alta
8. Bassa larga
9. Riu malla
10. Seralta
11. Cap bon espor-
12. Bonno parla
13. Rio bassa
14. Bon final
15. Cap groca
16. C.grant
17. C.aufria
18. Port malla
19. Illa fermoza

Altres exemples exposats al llibre

Senyeres a Cadis, Canàries, Hispaniola, Maracaibo i Orinoco (Planisferi de Cantino-1502)

Senyeres arreu d'Amèrica: Mapa Mundi de Domingos Teixeira (1573)

Senyeres al fresc de Vasari (Palazzo Vecchio, Florència) durant el Setge de Florència, conseqüència del pacte de l'emperador i Climent VII al Tractat de Barcelona.^[16]

L'"Invencible" navegant enfront de Cornwall, de Nicolas Hilliard.^[17] Hi ha almenys dues senyeres hissades en dos vaixells de l'Armada, una al centre del quadre...^[18] (No s'han confondre amb la d'Elisabet I observant des de terra).^[19]

Vegeu també

• Angelino Dulcert
• Cartografia portolana
• Teoria de la descoberta portuguesa d'Austràlia
• Mapes de Dieppe
• Memorias históricas (Capmany)
• Planisferi de Cantino
• Mapa Mundi de Domingos Teixeira
• Manini
• Ocupació britànica de Manila
• Alexander Dalrymple
• Kenneth McIntyre

Referències

Enllaços externs

TV3. Presentació Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. TV3.cat, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].

Enllaç:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Descoberta_i_conquesta_catalana_d'Amèrica