16-10-2018  (0 lectures)

La 1ª Carta d'En Colom fou impresa en català

"Whoever writes the present, writes the past, and... whoever writes the past, writes the future." (George Orwell , pseud. d'Eric Blair)

"Qui escriu el present, escriu el pasat i... qui escriu el  pasat, escriurà el futur."

"La història l'escriu el que guanya, d'aquí l'aforisme de George Santayana: "El poble que no coneix la seva historia.., es veurà obligat a repetirla..."

 

Es presenten arguments in√®dits demostrant que la 1¬™ carta impresa fou en catal√†, o al menys que l‚Äôedici√≥ en catal√† fou anterior a l‚Äôedici√≥ ‚Äúin Folio‚ÄĚ de Barcelona, fet recolzat pels estudiosos alemanys de l‚Äôedici√≥ alemanya, ja que a la versi√≥ alemanya, impresa per Kistler a Strassburg, on diu clarament que fou traduida del catal√† i del llat√≠: ‚ÄúGet√ľetschet v√ü der katilonischen zungen vnd v√ü dem Latin‚ÄĚ, cont√© un munt de dades importants que no apareixen¬† a cap de les altres setze edicions de la carta, dades detallades a la traducci√≥ adjunta del llibre de Haebler en alemany de 1890, amagat i no traduit fins ara a cap altre llengua, per aquest motiu-.. ja que va contra els interessos¬†dels americans: La que van comprar no seria la primera carta impresa.., dels castellans: La primera carta no seria en castell√†.. i dels italians: Massa connexi√≥ de Colom amb el catal√†.

 

Es comenten les principals tesis del Dr.Demetrio Ramos (-fal·lacioses o basant-se en punt de vista parcial, ja que va obviar parlar en el seu estudi dels treballs fets a Alemanya el s.XIX, sobre l’edició en alemany, i que demostren clarament la primacitat de l’edició en català-), per acabar demostrant que la més important, la seva tesi sobre el ms. de Simancas, és impossible

 

Finalment s’adjunta la traducció del llibre de Haebler sobre la carta de Kistler en alemany, on diu que va ser traduida del català:

 

Get√ľetschet v√ü der katilonischen zungen vnd v√ü dem Latin zu Ulm

 

Tesis del Dr. Ramos

1.- La carta original als reis seria la del manuscrit ‚ÄúLlibre copiador‚ÄĚ

2.- La 1ª edició de Roma en llatí seria la veritable 1ª edició impresa.

3.- La 1ª edició in folio de Barcelona seria una falsificació

4.- El manuscrit de Simancas √©s la ‚Äúminuta en limpio‚ÄĚ lliurada a Pere Posa per imprimir la seva carta.

 

La tipogafia forense estudia les traces dels tipus impresos com si fossin empremtes digitals i emprant la tipografia forense podrem demostrar que.. la 1ª Edició de la Carta d'En Colom... fou impresa EN CATALÀ!

 

 

Notícia:Vuelve la carta de Colón robada de la BNC

 

"El embajador espa√Īol en Washington, Pedro Moren√©s, destac√≥ que se trata ¬ęde un bien cultural de enorme valor hist√≥rico y documental, (1mill√≥n de d√≥lares). ya que s√≥lo se conservan 16 ejemplares de estas cartas-incunables en diversas bibliotecas de todo el mundo¬Ľ Las cartas fueron impresas en Roma por Stephan Plannck en 1493, y √©sta estuvo en la BNC desde 1918."

 

Segona edició de Roma, Stephen Planck, c.a. 1493

De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve(n)tis, assumida com de Stephen Planck per similitud dels tipus amb els de la 1ªedició. Salutació a "Fernandi et Helisabet Hispaniarum Regum", destinatari "Gabriel Sanchis", traductor " Leander de Cosco "(en lloc d'Aliander). En quart, quatre fulles (33 línies per pàgina).

Aquesta carta no val 1.000.000 USD, és un bluff del Morenés per posar-se medalles, és la 2ª edició de Roma -ho he verificat-, i en queden 33 d'iguals en llatí, de 144 originals d'altres edicions. Per veure-ho el millor és el llibre del Carlos Sanz del que en vaig fer un resum en un excel per poder estudiar-la millor

 


Tesis de Ramos  al seu treball  "La primera notícia sobre América"

 

Com pot pretendre aquest humil investigador, que no √©s ni tant sols, llicenciat en hist√≤ria, rebatre les tesis del Dr Demetrio Ramos sobre la carta de Colom, per√≤ el fet √©s que aquest doctor en hist√≤ria amb un munt de treballs importants sobre Am√®rica i respectat pels americanistes actuals, penso va sentar les seguents tesis al seu treball ‚ÄúLa primera not√≠cia sobre Am√®rica‚ÄĚ, obnubilat per la seva ideologia pol√≠tica, encara que de fet al meu parer, alguna de les seves hip√≤tesis podria ser correcte:

 

  1. La carta original als reis seria la del manuscrit ‚ÄúLlibre copiador‚ÄĚ trobat a Tarragona.encara que interpreta el text dient que la data √®s err√≤nia i que es va escriure a Sevilla: Fecha en la mar de Espa√Īa a cuatro d√≠as de mar√ßo de mill y cuatro√ßientos y noventa y tres a√Īos en la mar. Segons ell la carta no la va poder escriure el quatre de febrer degut al mal temps i la va escriure a Sevilla ¬†i no a Lisboa perqu√© no la lleg√¨s la cort portuuesa.
  2. La 1ª edició de Roma en llatí seria la veritable 1ª edició impresa enviada a Cosco per Lluis de Santàngel en contuberni am el rei per enganyar als paisos estrangers
  3. La 1¬™ edici√≥ in folio de Barcelona seria una falsificaci√≥ i per ell la prova de la falsedat de la carta √©s que diu que va tornar per Can√†ries i aix√≤ √®s impossible. Encara que t√© la dec√®ncia de dir que ‚Äúcalavera‚ÄĚ no √©s una errada, ja que era el terme emprat a Catalunya en comptes de caravela.
  4. El manuscrit de Simancas √©s la ‚Äúminuta en limpio‚ÄĚ redactada per la m√† Lluis de Sant√†ngel en contuberni am el rei per enganyar als paisos estrangers i lliurada a Pere Posa per imprimir-la. El seu argument, -per m√≠ amb molt poca base- √©s: ‚Äúpara qu√© querian los reyes una copia manuscrita ..si existia la versi√≥n impresa in folio de Barcelona‚ÄĚ

Resposta a les tesis Demetrio Ramos

 

Només li accepto la teoria de que majoria de les imprecisions que hi ha a les diferents versions de la carta, es van fer expressament per enganyar als paisos estrangers, per si volian anar-hi

 

  1. Penso que pot tenir ra√≥, podria ser l‚Äôesmentada: ‚ÄúEsta Carta enbi√≥ Colom al escriuano de raci√≥n de las islas halladas en las Indias. Contenida a otra de Sus Altezas‚ÄĚ per√≤ mai l‚Äôoriginal a Sant√†ngel ja que li manquen molts detalls: noms de les illes etc i el text: Fecha en la mar de Espa√Īa a cuatro d√≠as de mar√ßo de mill y cuatro√ßientos y noventa y tres a√Īos en la mar. Les cartes les va escriure durant el viatge. El quatre de febrer tot i el mal temps va poder escriure perfectalent les dues ratles del ‚Äúpostscriptum‚ÄĚ amb la data.
  2. Va en contra del que diu el traductor Cosco que la va traduir d‚Äôuna versi√≥ ab Hispano ideomate, segurament de la versi√≥ en catal√†.. Que es pensa el Dr. Ramos.. que li van enviar a It√†lia el manuscrit original?: Epistola Christoferi Colom (cui etas nostra multum debet: de Insulis in mari Indico nuper inuentis: ad quas perquirendas octauo antea mense: auspiciis et ere inuictissimi Fernandi Hispaniar√Ľ Regis missus fuerat) ad Magnific√Ľ domin√Ľ Raphaelem Sanxis: eiusdem serenissimi Regis Thesaurari um missa: quam nobilis ac litteratus vir Aliander de Cosco: ab Hispano ideomate: in latinum conuertit: tercio Kalendas Maii .M.cccc.xciij. Pontificatus Alexandri Sexti Anno primo.
  3. No hi ha cap falsedat com diu el Dr. Ramos, ja que no diu que va tornar per les Can√†ries diu: ‚ÄúFecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya" (estava dient que era sobre el meridi√† de les Can√†ries)..."Estando en mar de Castilla" (estava dient que era m√©s amunt del paral¬∑lel de la Baiona gallega, m√©s amunt del riu Mi√Īo). Va signar la carta quan es trobava sobre -el meridi√† de- les Can√†ries (per√≤ a la latitud de Bayona.. a centenars de milles!!) i ho diu amb un gir mariner emprat per ell altres vegades "Hecha en la calavera sobre las islas Canarias, a XV de febrero.."¬† Com quan en el 3er viatge , estant a l'equador asfixiat de calor diu "y de all√≠ seguir al Poniente hasta que la Isla Espa√Īola me quedase al Septentri√≥n" a centenars de milles!! (estava indicant el meridi√† de la Hispaniola)

Més tard sabem que els corrents el van portar sobre Bayona (Galicia) que fa que escrigui un fet cert: "estando en mar de Castilla"  Bayona era mar de Castella

Només els que no fossin navegants podien parlar de la tornada per Canàries (com ja diu el bon coneixedor del tema, Ferran Colom i que per tant no cal demostrar ..el que cal és emprar el magí per interpretar el que vol dir la carta)

Els pescadors d'Arenys per situarse en el mar no empraven longitud i latitud  sinó a xx milles de la costa i davant de can Montalt, davant del Montseny, davant del Montnegre: avui hem pescat al Montseny en Colom va emprar el sistema sembla quan va dir en tornar del 1er viatge.

" Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya a XV de febrero de Mil CCCCLXXXXII‚ÄĚ

"Después desta escripto y estando en mar de Castilla, salió tanto viento conmigo sul y sueste que me ha fecho descargar los nauíos, pero corí aquí en este puerto de Lisbona oy, que fue la mayor marauilla del mundo, adonde acordé escriuir a Sus  Altezas. En todas las Yndias he siempre hallado y los temporales como en mayo. Adonde yo fuy en XXXIII días y volví en XXVIII, saluo questas tormentas que an detenido XIIII días corriendo por esta mar. Dizen aquá todos los hombres de la mar que iamás ouo tan mal yuierno no ni tantas pérdidas de naues. Fecha ha quatorze días de marzo.

  1. Teoria impossible, perquè per escriure "Guanabam" (en comptes de "Guanahani") a la carta de Simancas només és possible mirant un original imprès en caràcters gòtics, on la "h" i la "b" es confonen, una confusió impossible si la lectura s'hagués fet a partir del manuscrit de Simancas.

Curriculum de Demetrio Ramos Pérez

Doctor per la¬†Universitat Complutense de Madrid amb premi extraordinari amb la tesi¬†La expedici√≥n de l√≠mites de don¬†Jos√© Iturriaga por el r√≠o¬†Orinoco (1750-1761),¬†catedr√†tic de Geografia i Hist√≤ria a l'Institut Zorrilla de Valladolid, professor d'Hist√≤ria d'Am√®rica a les Universitats de Barcelona i Val√®ncia, i catedr√†tic d'aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Valladolid, on va dirigir el Departament d'Hist√≤ria d'Am√®rica i en fou deg√† de Filosofia i Lletres. Col¬∑labor√† en la fundaci√≥ de l'Associaci√≥ Espanyola d'Americanistes. Militant de¬†Falange Espa√Īola de las JONS, durant els anys 1960 fou delegat del¬†Ministeri d'Informaci√≥ i Turisme a Barcelona. Es va enfrontar amb els cat√≤lics de la seva √®poca i va advocar pel control falangista de l'ensenyament.¬†Va col¬∑laborar amb el¬†CSIC i fou membre de l'Instituto de Estudios Pol√≠ticos.¬†Membre de la¬†Real Acad√®mia de la Hist√≤ria des de 1985.

 

Edició catalana, sense títol, en foli?

L'Ulloa digu√® el 1927 que la 1¬™carta fou en catal√†. Hi ha d'haver una c√≤pia impresa de la carta de Colom anterior a la impresa¬† a¬† Barcelona¬† in folio.. perqu√® per escriure "Guanaham" (en comptes de "Guanahani") a¬† dita carta de Barcelona in folio¬† nom√©s √©s possible mirant un original impr√®s en car√†cters g√≤tics, on¬† el grup "ni" sembla una "m" g√≤tica,¬†retrospectivament, es donen algunes refer√®ncies. El fill de Colom, Ferran Colom, en fer un recompte de la seva pr√≤pia biblioteca, va incloure una secci√≥ amb el t√≠tol "Letra Enbiada al escriuano de racio, 1493: en catal√†n. Aquesta ha de haver estat una refer√®ncia a una edici√≥ impresa "en catal√†"¬† de la carta de Colom a Santangel (possiblement impresa¬†a Barna). √Čs probable que Andr√©s Bern√°ldez, capell√† de Sevilla, hagu√©s tingut o vist una c√≤pia (manuscrita o impresa) d'aquesta carta a Sant√†ngel, i la va referenciar a la seva pr√≤pia Hist√≤ria dels Reis Cat√≤lics (escrita a finals de el segle XV)

 

El "de mano"... de la colombina

 

√Čs evident que la carta referenciada per Ferran Colom, a la Colombina, era una "carta impresa en catal√†", est√† tant clar que no t√© el "de mano" (Santo Job dixit..), que en la pr√≤pia imatge en la qual figura l'entrada de la "carta al secretario de raci√≥n.. en catal√†n" hi ha dos casos en qu√® posa "de mano":

  • Prophetie de recuperatione Jerusalem et inventione Indiarum. De mano. 2091.
  • Di la navigatione d'Ispanie in India. En toscano. 1874.
  • [poco legible] en espa√Īol. De mano. 4180.
  • Epistola ad reges Hispaniarum data 7 Julii 1503. 12650.
  • Letra enbiada al escriva de racio, a. 1493, en catal√°n. 14743.

 

Carta in folio de 15 de març- 1493 -> Masonneuve, 1889 -> Bernard Quaritch -> Lennox Library, 1893

 

Hi ha d'haver una còpia impresa de la carta de Colom anterior a la impresa  a  Barcelona  in folio.. perquè per escriure "Guanaham" (en comptes de "Guanahani") a  dita carta de Barcelona in folio  només és possible mirant un original imprès en caràcters gòtics, on  el grup "ni" sembla una "m" gòtica,

 

Esta carta envi√≥ Colom al escribano de raci√≥n dentro de otra a sus altezas, sense t√≠tol, en foli, sense data i impressor sense nom.L'exist√®ncia de certes ortografies influenciades pel catal√† era, des del principi, probablement publicat a Barcelona. Alguns historiadors primerencs van assumir que l'impressor era Johan Rosenbach, per√≤ m√©s tard ha estat identificada com probablement Pere Posa de Barcelona a partir de la similitud tipogr√†fica. [3] La data de l'edici√≥ es calcula que √©s a finals de mar√ß o principis d'abril de 1493. Nom√©s s'ha trobat una c√≤pia d'aquesta edici√≥. Va ser descoberta el 1889, en el cat√†leg del comerciant anticuari J. Maisonneuve a Par√≠s, i es va vendre per l'exorbitant preu de 65.000 francs al col¬∑leccionista brit√†nic Bernard Quaritch. [4] Despr√©s de publicar una edici√≥ i traducci√≥ de facs√≠mil el 1893, Quaritch va vendre la c√≤pia original a la ¬†biblioteca Lenox, que ara forma part de la¬†Biblioteca P√ļblica de Nova York, on roman.

 

Manuscrit de Simancas Fdez. de Navarrete -1825 Demetrio Ramos ‚Äď 1986

 

 

El text del manuscrit va ser publicat per primera vegada per Martín Fernández de Navarrete el 1820, transcrit en la seva "Colección de Viajes." Es va demostrar (i mantenir durant 170 anys) que aquest document era una còpia manuscrita de la carta impresa a Barcelona, ??perquè per escriure "Guanabam" (en comptes de "Guanahani") a la carta de Simancas només és possible mirant un original imprès en caràcters gòtics, on la "h" i la "b" es confonen, apart que el grup "ni" sembla una "m" gòtica, una confusió impossible si la lectura s'hagués fet a partir del manuscrit de Simancas. Tot i aquestes evidències, suportades entre altres, pel propi Navarrete, per Henry Harrise i per Carlos Sanz al seu recull magistral de las 17 edicions conegudes el 1961 (on enumera les 144 còpies existents a tot el món, entre totes les edicions -de l'edició de Roma-Planck2 de la BNC n'hi ha 33- ), tot i aquestes evidències, Demetrio Ramos al seu estudi de 1986 va crear la fal·làcia de que es tractava d'un "esborrany en net" lliurat a la impremta de Pere Posa per a la seva impressió. Opinió que roman entre la majoria d'historiadors actuals

 

Metamorfosi de Guanahaní... Guanaham... Guanabam... Guanahanín..

Inserir fotos

Colofó

  • El Guanaham de l'edici√≥ de Barcelona implica que hi ha una edici√≥ impresa anterior que permet√©s convertir en Guanaham el nom original de Guanahan√≠... ja que aquesta errada nom√©s √®s possible al llegir el caixista una c√≤pia impresa en tipos g√≤tics.
  • El " de mano" inexistent a l'entrada "en catal√°n" de la Colombina implica que hi havia una edici√≥ impresa en catal√†.

Així.. per la llei de Chapman-Kolmogorov .. de dues edicions impreses desaparegudes al mateix temps "hi ha una probabilitat extremament alta de que siguin la mateixa.."

Ergo

La 1¬ļ Edici√≥ de la Carta d'En Colom... FOU IMPRESA EN CATAL√Ä!

 


COLOM I LES EDICIONS DE LA SEVA LLETRA A SANTÀNGEL (LLUIS ULLOA)

‚Äú..Colom es trobava a C√†di√ß (i no pas a Portugal), de retorn de la descoberta, quan degueren arribar a It√†lia Ies primeres c√≤pies de la seva lletra a Sant√†ngel i a S√†nchez (fi de mar√ß de 1493). Per√≤ es devia trobar a Barcelona mateix quan s'hi va publicar l'edici√≥ en llengua catalana (maig de l'esmentat any). Per tant, no pod√© √©sser ali√® a aquesta publicaci√≥ i menys encara a la revelaci√≥ del seu veritable nom, Colom. Potser, si va preferir per als documents oficials la forma fon√®tica Col√≥n a Colomo, fou per a apropar-se m√©s ‚ÄĒalmenys en la pronunciaci√≥ ‚ÄĒ a la forma catalana. Encara que el m√©s probable √©s que els reis imposessin la forma Col√≥n.

Harrisse remarca, no sense admirar-s'en, que el cèlebre bibliògraf Torres Amat, en el seu Diccionario de Escritores Catalanes, va predir que hom faria un dia a Barcelona remarcables troballes sobre Santàngel. D'altres erudits li ho confirmaren, a Barcelona mateix, però Harrisse no va poder trobar en la capital catalana cap exemplar en català de la lletra de Colom (vegi's Harrisse, Bibliotheca Americana Vetustissima, Additions, p. XIII).

Les troballes de que parlaren els erudits, però, no han estat encara fetes.

M√©s tard, en 1892, Asensio escrivia que l'any abans havia circulat entre els bibli√≤grafs la rumor ‚ÄĒ que no fou confirmada ‚ÄĒ que hom havia trobat en un petit llogaret del Principat de Catalunya (en un pueblo del Principado de Cataluna) l‚Äôoriginal de la lletra de Colom a Sant√†ngel, i que hom deia que uns nordamericans l'havien comprat. Per√≤ fins ara, aquest original no s'ha vist en' lloc. (Vegi's: Asensio (J. M.), en Bibliografia Colombina, article de la revista El Centenario, Madrid, 1892, tom, II, n¬ļ 17, p. 322).

Cosa notable és, tanmateix, que sempre sigui a Catalunya on hom pensi poder fer grans troballes.

Tot amb tot, un fet prou eloq√ľent per si mateix √©s que a Catalunya, m√©s que en cap altre lloc, proporcionalment, hom ha trobat for√ßa exemplars de la versi√≥ llatina de la lletra de Colom, feta per Cosco. Hom en ha trobat a Mallorca, a Barcelona (dues o tres) i a Reus. Com √©s que aquesta lletra, prou¬† rara, es trobi en diversos exemplars a Catalunya, mentre que no es troba en altres indrets de la Pen√≠nsula ? No crec pas impossible que d'altres documents sobre Colom hagin escapat tamb√© a la destrucci√≥ met√≤dica que han sofert, gairab√© dir√≠em al ¬ę sabotatge ¬Ľ...‚ÄĚ

 


Primera carta de Colom - Classificació de Carlos Sanz - Difusió per Europa, 1493-1497

#0. L'edici√≥ princeps en catal√†, Mar√ß de 1493 ‚Äď 0 exemplars

  • Colom
  • Nom√®s Ferran
  • Isla Bella
  • Guanahani
  • Cotlliure?
  • Ptolomeu
  • Taprobana
  • Columnes d‚ÄôHercules
  • Calavera
  • Sobre les illes de Can√†ria
  • Estant en mar de Castella
  • IV¬† de febrer

# 0. L'edici√≥ princeps en catal√†, ‚ÄĒ Letra enbiada al escriua de racio. a. 1493. En catalan. 4643. -colombina- en foli, per√≤ retrospectivament, es donen algunes indicacions abans. El fill de Columbus, Ferdinand Colom, en fer un compte de la seva pr√≤pia biblioteca, va incloure una secci√≥ amb el t√≠tol Letra Enbiada al escriua de racio, 1493: en catal√†. Aquesta ha de haver estat una refer√®ncia a una edici√≥ impresa (Barna?) (evidentment "en catal√†") de la carta de Colom a Santangel. [1] √Čs probable que Andr√©s Bern√°ldez, capell√† de Sevilla, hagu√©s tingut o vist una c√≤pia (manuscrita o impresa) de la carta espanyola a Santangel, i la va fer per a la seva pr√≤pia Hist√≤ria dels Reis Cat√≤lics (escrita al final de el segle XV). [2]

#1. 1¬™ Edici√≥ en castell√† - Barcelona ‚Äďabril ¬†de 1493 ‚Äď 1 exemplar

  • Colom
  • Rey e Reyna nros se√Īores
  • Guanaham
  • Isla Bella
  • Calavera
  • Sobre las illes de Canaria
  • Estant en mar de Castella
  • IV ¬†de febrero

# 1. 1¬™ Edici√≥ en castell√† - Barcelona, Esta carta envi√≥ Colom al escribano de raci√≥n dentro de otra a sus altezas, sense t√≠tol, en foli, sense data i impressor sense nom.L'exist√®ncia de certes ortografies influenciades pel catal√† era, des del principi, probablement publicat a Barcelona. Alguns historiadors primerencs van assumir que l'impressor era Johan Rosenbach, per√≤ m√©s tard ha estat identificada com probablement Pere Posa de Barcelona a partir de la similitud tipogr√†fica. [3] La data de l'edici√≥ es calcula que √©s a finals de mar√ß o principis d'abril de 1493. Nom√©s s'ha trobat una c√≤pia d'aquesta edici√≥. Va ser descoberta el 1889, en el cat√†leg del comerciant anticuari J. Maisonneuve a Par√≠s, i es va vendre per l'exorbitant preu de 65.000 francs al col¬∑leccionista brit√†nic Bernard Quaritch. [4] Despr√©s de publicar una edici√≥ i traducci√≥ de facs√≠mil el 1893, Quaritch va vendre la c√≤pia original a la biblioteca Lenox, que ara forma part de la Biblioteca P√ļblica de Nova York, on roman. [5]

 

 

#1Bis.Manuscrit de Simancas - 15 de febrer de 1493 - 1 exemplar

  • Colon
  • Rey e Reyna nros senyors
  • Guanabam
  • Isla Bella

# 1Bis. El manuscrit de Simancas, sense títol, en foli, un manuscrit és preservat per Martín Fernández de Navarrete que coincideix gairebé exactament amb el text de la lletra publicada a Barcelona. El manuscrit va ser publicat per primera vegada per Martín Fernández de Navarrete el 1825, transcrit en la seva "Col·lecció de viatges". Una de les diferències més sorprenents és que aquest document diu que Guanabam va descobrir la primera illa, mentre que la versió de Pere Posa diu Guanaham.

. Durant 170 anys es va concloure que aquest document era una còpia manuscrita de la lletra imprès a Barcelona, ??perquè escriure "Guanabam" en comptes de "Guanaham" a la carta de Simancas només és possible mirar un original imprès en personatges gòtics on "h" i " b "és molt semblant i" ni "es veu com un" m "gòtic, però una confusió impossible en mirar un manuscrit originari de manetes. Però a més d'això, Demetrio Ramos en el seu estudi de 1986 pretén, sense cap tipus de gravetat, que es tracti d'un hipotètic esborrany entregat a la impremta de Pere Posa, per compondre la seva carta. Navarrete va publicar una transcripció d'aquesta carta espanyola en la seva famosa col·lecció de viatges, 1825... [6]

La carta no és el manuscrit de Colom ni porta la seva signatura. De fet, el 1818 va ser catalogat per l'arquivista Simancas Tomás González com a "còpia de la mà de Lluís de Santàngel" per la similitud amb l'escriptura del "secretari de ració". Durant alguns anys, la còpia de González s'ha perdut i només existia a la transcripció de Navarrete a la seva "Col·lecció de viatges". Va dir que no estava basada en el manuscrit original del segle XV (que mai va afirmar haver vist), però més aviat en la còpia escrita manuscrita realitzada el 1818 per Tomás González. [7] No se sap exactament quina edició o manuscrit va copiar González (tot i que es repeteixen alguns dels errors falsos de l'edició barcelonina).

#2. Edici√≥ en castell√† o ‚Äėambrosiana ' ¬†-15 de febrer de 1493 -1 exemplar

  • Colom
  • R & R: Rey i Reyna nros senyores
  • Guanaham
  • Isabella

# 2. L'edici√≥ ambrosiana, en quart, la data, el nom de l'impressor i la ubicaci√≥ no estan especificades. De vegades se suposa que va ser impr√®s despr√©s de 1493 a N√†pols o en algun lloc d'It√†lia, a causa de la freq√ľent interpolaci√≥ de les lletres i i j (com√ļ en itali√†, per√≤ no en castell√†); per√≤ uns altres van insistir que es va imprimir a Espanya;[8] una an√†lisi m√©s recent ha suggerit que va ser impresa a Valladolid cap al 1497 per Pedro Giraldi i Miguel de Planes (el primer itali√†, el segon catal√†, que pot explicar la interpolaci√≥). [9] Nom√©s es coneix una c√≤pia, descoberta el 1856 a la Biblioteca Ambrosiana de Mil√†. La carta ambrosiana estava originalment en possessi√≥ del bar√≥ Pietro Custodi fins que va ser dipositat, juntament amb la resta de papers, a la Biblioteca Ambrosiana el 1852 despr√©s de la seva mort. [10] Despr√©s del seu descobriment, es va publicar una transcripci√≥ el 1863 i un facs√≠mil el 1866. [11]

#3. Primera edició romana - 15 de febrer de 1493 -20 exemplars

  • Christophori Colom
  • Fernandi Hispaniarum Regis
  • Guanahanin
  • Hysabellam
  • Lsbone, pridie ydus Marcii.Christoforus Colom Oceanice classis Pr√¶fectus
  • Epigrama. R.L.de Corbaria Episcopi M√ītis-palusii. Ad Inuictissim√Ľ Regem Hispaniarum.

# 3. Primera edició romana, De insulis indiae supra Gangem nuper inventis, sense data i sense nom, però assumida impresa per Stephanus Plannck a Roma (sobre la base de similitud tipogràfica) probablement c. Maig de 1493. El text normal, sense adorns o segells típics de l'època, té l'aspecte de ser imprès a la pressa, i probablement sigui el primer de les edicions llatines. [12] L' obertura de salutació només provoca a Ferran II d'Aragó ("invissimi Fernandi Hispaniarum Regis"), evitant notablement la Isabella I de Castella ; es refereix al destinatari com "Raphael Sanxis" (nom incorrecte, cognom escrit en català ), i al traductor com "Aliander de Cosco". Es va publicar en quart, quatre fulls (34 línies per pàgina).

#4. Segona edició romana - 15 de febrer de 1493 -33 exemplars

  • Colom
  • R & R: Fernandi & Helisabet Hispaniam Regem
  • Guanahanin
  • Hysabellam
  • Lisbone, pridie ydus Marcii.Christoforus Colom Oceanice classis Pr√¶fectus.
  • Epigrama. R.L.de Corbaria Episcopi M√ītis-palusii. Ad Inuictissim√Ľ Regem Hispaniarum

# 4. Segona edició romana, De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis, sense data i impressor sense nom, assumida per Stephen Plannck a Roma per similitud tipogràfica (idèntica a la primera edició). Es tracta d'una edició corregida, presumptament llançada a finals de 1493; la salutació es refereix ara a Ferdinand i Isabella ("invictissimorum Fernandi et Helisabet Hispaniarum Regum"), el nom del destinatari donat com "Gabriel Sanchis" (nom correcte, cognom ara en català mitja i ortografia castellana) i el traductor com " Leander de Cosco "(en lloc d'Aliander). Es publica en quart, quatre fulles (33 línies per pàgina). [13]

#5. 3ª edició romana -15 de febrer de 1493 -10 exemplars

  • Colom
  • R & R: Fernandi & Helisabet Hispaniam Regem
  • Guanahanin
  • Hysabellam
  • Lisbone, pridie ydus Marcii.Christoforus Colom Oceanice classis Pr√¶fectus
  • Epigrama. R.L.de Corbaria Episcopi M√ītis-palusii. Ad Inuictissim√Ľ Regem Hispaniarum

# 5. Tercera edició romana, De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis per l'impressor romana Franck Silber (que era conegut com "Eucharius Argenteus"). La primera edició està datada explícitament i inscrita amb el nom de l'impressor: el colofó ??diu " Impressit Roma Eucharius Argenteus Anno dni M.cccc.xciij ". També és una edició corregida: es refereix al destinatari com "Gabriel Sanches" (nom castellà), el traductor com "Leander de Cosco" i saluda tant a Ferran com a Isabella. No està clar si aquesta edició de Silber precedeix o segueix la segona edició de Plannck. [14] Es publica en tres fulles sense numerar, una en blanc (40 línies a la pàgina). [15]

#6. Edició d'Anvers -15 de febrer de 1493 -1 exemplar

  • Colom
  • Fernandi Hispaniam Regis
  • Guanahanin
  • Hysabellam

# 6. Edició d'Anvers, De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis per Thierry Martins a Anvers, 1493, directament de la primera edició romana.

#7. Primera edició de Basilea - Febrer 1493 -5 exemplars

  • Colom
  • Fernandi Hispaniarum Regis
  • Guanahanyn
  • Hysabellam

# 7. Primera edici√≥ de Basilea, De Insulis inventis. √Čs l'√ļnica edici√≥ primerenca que manca la frase "Indie supra Gangem" en el t√≠tol, que substitueix " Insulis in mari Indico " ("illes al mar de l'√ćndia"). En cas contrari, sembla ser una reimpressi√≥ de la primera edici√≥ romana (nom√©s fa saber Ferran II, encanteris Raphael Sanxis, Aliander de Cosco). √Čs la primera edici√≥ amb xilografies il¬∑lustrades-vuit d'elles. [16] Dues de les xilografies ("Oceana Classis" i la canoa/galera √≠ndia) es van plagiar de xilografies anteriors d'un llibre diferent. [17] Aquesta edici√≥ est√† sense data, sense el nom de l'impressor ni la ubicaci√≥ indicada, per√≤ se suposa que es va imprimir a Basilea principalment perqu√® una edici√≥ posterior (1494) que es va imprimir a dita ciutat usava les mateixes xilografies. Alguns han especulat amb l'impressor d'aquesta edici√≥ com Johannes Besicken [18] o Bergmann de Olpe. [19] Va ser publicat en octau, deu fulles (27 l√≠nies per p√†gina).

#8. Segona edició de Basilea -Febrer 1493 -50  exemplars

  • Colom
  • Fernandi Hispaniarum Regis
  • Guanahanyn
  • Hysabellam

# 8. Segona edició de Basilea, De insulis nuper in mar Indico repertis, datat i nomenat, imprès per Johann Bergmann a Basilea, el 21 d'abril de 1494. Es tracta d'una reedició de la primera edició de Basilea (utilitza quatre de les sis xilografies). Aquesta edició es va publicar com a apèndix d'un drama en prosa, Historia Baetica de Carolus Verardus, una obra sobre la conquesta de Granada de 1492. [20]

 

#9. Primera edició de París -Febrer 1493 -3 exemplars

  • Colom
  • Fernandi Hispaniarum Regis
  • Guanahanin
  • Hysabellam
  • Ferran

# 9. Primera edició de París, Epistola d'insulis repertis de novo, directament des de la primera edició romana (acaba només Fernando II, Rafael Sanxis, Aliandro de Cosco). La pàgina de títol té un gravat en fusta d'un àngel que s'apareix als pastors. Sense data i impressor sense nom, però la ubicació es mostra com " Impressa parisius in camp gaillardi " (Champ-Gaillard a París, França). l'impressor no té nom, però una reedició posterior que el mateix any l'identifica com Guyot Marchant. En quart, quatre fulles (39 línies per pàgina).

#10. Segona edició de París- Febrer 1493 -3 exemplars

  • Colom
  • Nom√©s Ferran : Fernandi Hispaniarum Regis
  • Guanahanin
  • Hysabellam
  • Ferran

# 10. Segona edició de París, Epistola d'insulis de nou repertis probablement per Guyot Marchant de París. Reimpressió directa de la primera edició de París.

11. 3a edició de París - Febrer 1493  - 2 exemplars

  • Colom
  • Nom√©s Ferran : Fernandi Hispaniarum Regis
  • Guanahanin
  • Hysabellam

# 11. Tercera edició de París, Epistola de insulis noviter repertis. Reimpressió de l'edició anterior de París, però aquesta té un dispositiu de gran impressor a la part posterior de la portada, que identifica a Guyot Marchant com a impressor (ergo la deducció que les dues edicions anteriors també va ser per ell). [21]

#12. Edició en  alemany - 30 de setembre de 1497 -6 exemplars

  • Cristoferus Colom von Hispania
  • Nom√®s Ferran: dem k√ľnig von hispania
  • Gwanahim
  • h√ľbsche insel
  • Ptolomeu
  • Taprobana
  • Columnes d‚ÄôHercules

# 12. Traducci√≥ alemanya, Ein sch√∂n h√ľbsch lesen von etlichen Inslen, tradu√Įda a alemany a Strassburg, impresa per Bartholomeus Kistler, datada el 30 de setembre de 1497.

 

#13. Primera edició  italiana - 15 de juny de 1493 -1 exemplar

  • Xpofano cholombo
  • Gli re della spagna i dicastella (p2 / c3) conte mipare che sia di Barzalona
  • Nom√©s Ferran:scripta al Re di spagna (p4 / c2)
  • San Saluadore
  • ferrandina (per uostra signoria)
  • Isabella p la regina

# 13. Primera edici√≥ italiana en vers, Inuentione delle nuove isole di Chanaria indiane, (pag per pag n√ļm. 15) Primera edici√≥ de la versi√≥ en vers italiana de Giuliano Dati, publicat per Eucharius Silber a Roma, i expl√≠citament datada el 15 de juny de 1493. La lettera delle isole novamente trovata

#14. Segona edició italiana - 25 d'octubre de 1493 -1 exemplar

  • christofano [colombo]
  • glis Re dela espa√Īa i de castella (p1 / c4) conte mipar che sia di Barzelona (p2 / c1)
  • Ferran: scripta al Re di spagna (p4? / c2?)
  • San Saluadore?
  • ferrandina (per uostra signoria)?
  • Isabella p la regina

# 14. en vers, Questa e la hystoria delle inventioe delle diese isole Cannaria in Indiane, reimpressió de l'edició de Dati verse. (només pàgines 1-2..7-8). datat el 25 d'octubre de 1493, ubicació d'impressió = Joannes dictus florentinus

#15. Tercera edició italiana  -26 d'octubre de 1493 -1 exemplar

  • gli re dellaspagna i dicastella (p2 / c3) conte mi par che sia dibarzalona
  • xpofan (o) [colombo]
  • Nom√©s Ferran:scripta al Re di spagna (p4 / c2)
  • San Saluadore
  • ferrandina (per uostra signoria)
  • Isabella p la regina

# 15. en vers, La carta de l'autorització per a la revolució(Giuliano Dati, imprès a Florència per giovan filippo domestico familiare (..) del Re dispagna, de data 26 Octubre de 1493. [22] Té una xilografia de fusta famosa a la seva portada, que posteriorment va ser reutilitzada per a una edició de 1505 de la Carta d' Amerigo Vespucci a Soderini. [23] per Laurentius de Morganius i Johann Petri

#16. 4a edició edició italiana - <> 1495 -1 exemplar

  • gli re della Spagna e di Castella (p2 / c2)
  • christofano [colombo]
  • Ferran : scripta alre dispagna (p4 / c1)
  • San Saluadore
  • ferrandina (per uostra signoria)
  • Isabella per la regina

 

 

# 16. en vers , Isole trovate novament pel Re de Espanya, reimpressió de Dati verse, sense data i sense nom (post-1495), manca de títol de gravat.

#17. 5ª edició italiana  -26 d'octubre de 1495 -2 exemplars

  • xpofano [colombo]
  • gli re della Spagna e di Castella (p2 / c2)
  • scripta alre dispagna (p4 / c2)
  • San Saluadore
  • ferrandina (per uostra signoria)
  • Isabella p la regina
  • Ferran

# 17. en vers, lettera dell'isole che va trovata novament el re dispagna, reimpressió de Dati verse, de Morganius i Petri a Florència, de data 26 d'octubre de 1495.

#18. Primer manuscrit italià -1exemplar

  • colombo

# 18. Primera traducció fragmentària a l'italià, a la Biblioteca Ambrosiana de Milà. La nota del traductor italià afirma que es tracta d'una còpia d'una carta escrita per Colom "a certs consellers" a Espanya i enviada pel "tresorer" (és a dir, Gabriel Sánchez) al seu germà "Juan Sánchez "(anomenat en el text), un comerciant de Florència.

#19. II manuscrit italià             -1exemplar

  • colombo

# 19. Segon fragment de manuscrit italià , a la Biblioteca Nazionale Centrale de Florència. El traductor italià simplement assenyala que és una còpia de la "carta que venia d'Espanya" ("copia della letera venuta di Spagna"). Hi ha una estreta relació entre aquest fragment florentino i la primera edició llatina, que suggereix que es deriva de l'altra, o ambdós utilitzaven el mateix document espanyol. [24]

# 20. 3r manuscrit italià         -1exemplar

  • colombo

# 20. Tercer fragment de manuscrit italià realitzat també per la Biblioteca Nazionale Centrale de Florència. No conté cap nota del traductor sobre el seu origen o procedència.

Altres traduccions

Val la pena assenyalar aquí que la primera traducció francesa coneguda va aparèixer a Lió el 1559, en un volum de Charles Fontaine. [25] La primera traducció a l'anglès coneguda va aparèixer a la revisió d'Edimburg el 1816. [26]

 


Reflexió sobre el manuscrit de Simancas

Martín Fernández de Navarrete va donar a conèixer el manuscrit de la carta conservat a l' Arxiu General de Simancas.

A l' Arxiu General de Simancas s'hi conserva un manuscrit que coincideix gairebé exactament amb el text de la carta publicada a Barcelona. Una de les diferències més cridaneres és que aquest document diu Guanabam a la primera illa albirada pel descobridor, mentre que la versió impresa diu Guanaham.

La lletra no és la de Colom ni porta la seva signatura. De fet, el 1818 va ser catalogada per l'arxiver Tomás González com "còpia de mano de Lluís de Santàngel" per la similitud amb la lletra de l'escribà de ració.

El text del manuscrit va ser publicat per primera vegada per Martín Fernández de Navarrete el 1825, transcrit en la seva Colección de Viajes. [27] Es va demostrar (i mantenir durant 170 anys) que aquest document era una còpia manuscrita de la carta impresa a Barcelona, ??perquè per poder escriure "Guanabam" (en comptes de "Guanahani") a la carta de Simancas només és possible mirant un original imprès en caràcters gòtics, on la "h" es confonen amb una "b" , apart de que el grup "ni" pot semblar una "m" gòtica, una confusió impossible si la lectura s'hagués fet a partir del manuscrit de Simancas. [28] Tot i aquestes evidències i en contra de l'opinió, entre altres, del propi Navarrete, de Henry Harrise i de Carlos Sanz al seu recull magistral de les 17 edicions conegudes el 1961 (on enumera les 144 còpies existents a tot el món, entre totes les edicions - de l'edició de Roma-Planck2 de la BNC n'hi ha 33-), [29] Demetrio Ramos al seu estudi de 1986 va pensar que es podria tractar d'un hipotètic esborrany en net lliurat a la impremta de Pere Posa per a la seva impressió. [30]

Carta als reis catòlics (Llibre Copiador)

L'exist√®ncia d'aquesta carta dins d'un lligall de manuscrits va romandre desconeguda fins ser descoberta el 1985. La carta manuscrita forma part d'una col¬∑lecci√≥ coneguda com el Llibre Copiador, un lligall que cont√© "c√≤pies" manuscrites (no hi havia fotoc√≤pies) de nou cartes escrites per Colom als monarques cat√≤lics, amb dates que van des del 4 de mar√ß de 1493 al 15 d'octubre de 1495, copiades per la m√† d'un escrib√† a finals del segle XVI. Set d'aquestes nou cartes eren desconegudes pr√®viament. El seu descobriment va ser anunciat el 1985 per un comerciant d'antic de Tarragona. Va ser adquirit el 1987 pel govern espanyol i actualment es troba dipositat a l'Arxiu General d'√ćndies de Sevilla. [31] Es va publicar una edici√≥ en facs√≠mil d'en Rumeu d'Armes (1989). Es pot trobar una transcripci√≥ i traducci√≥ a l'angl√®s de Zamora (1993).[32]

Encara que els acad√®mics han incl√≤s el Llibre Copiador com a probablement aut√®ntic, actualment es troba en les primeres etapes d'un escrutini acurat i cr√≠tic, i s'ha de tractar amb una mica amb cautela. [33] La primera carta del llibre copiador sembla ser una c√≤pia de la carta original enviada per Crist√≤for Colom als Reis Cat√≤lics des de Lisboa anunciant el descobriment. Si √©s aut√®ntica, √©s anterior a l'edici√≥ de Barcelona, ??de fet precedeix a totes les versions conegudes de la carta. [34] Cont√© difer√®ncies significatives tant respecte de la carta en castell√† a Sant√†ngel, com de la carta en llat√≠ a S√°nchez -ja que no inclou els informes detallats sobre els indis, i els noms de Guanahan√≠ i Isla Bella, per√≥ en canvi inclou els noms natius pr√®viament no esmentats de les illes (concretament: "Cuba", "Jamaica", "Boriquen" i "Carib"), amb la ja repetida proposta d'utilitzar els ingressos de les √ćndies per llan√ßar una croada per a reconquerir Jerusalem. Omet alguns dels detalls m√©s orientats a l'aspecte econ√≥mic que hi ha a certes edicions impreses. Si √©s aut√®ntica, aquesta carta soluciona pr√†cticament el "problema de l'origen de la carta Sanchis-Cosc√≥": confirmant que la carta llatina a Gabriel Sanchis no √©s una traducci√≥ de la carta manuscrita que Colom diu haver enviat als monarques, quedant nom√©s l'opci√≥ que aquesta carta (la de Sanchis), sigui una traducci√≥ al llat√≠ de la carta que Colom va enviar a Lluis de Santangel.




versió per imprimir