Homo Universalis, vidre català i les descobertes d'ultramar
Conferència d'en Manel Capdevila
L'Homo Universalis, el vidre català i les descobertes d'ultramar (ampolleta)
1a Conferència II cicle d'hivern INH - 11/2/2015 P. Catalunya, 9, 5a planta
Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlà ntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la navegació per estima sense una un instrument per a mesurar el temps.
1. L’ampolleta catalana en el descobriment del Nou Món… Capdevila-Llauradó - 2014
2. "Whoever writes the present, writes the past, and… whoever writes the past, writes the future.†(George Orwell, pseud. d’Eric Blair) (“Qui escriu el present, escriu el pasat i... qui escriu el pasat, escriurà el futur.") "La història l’escriu el que guanya, d’aquà l’aforisme de George Santayana: “El poble que no coneix la seva historia.., es veurà obligat a repetirla…â€
7. RAMON LLULL - TRACTAT D’ASTRONOMIA • British Museum Ms. Add.16.434 • Acabat a Paris l’octubre de 1297 (antiaverroiste) • En català (de’n Àrias en lloc de n’Àrias) • 15 manuscrits en llatà (Tractatus novus de Astronomia) - DE PRINCIPIS MEDICINAE • Referència a temes d’Astrologia - DE REGIONIBUS SANITATIS ET INFIRMITATIS • Referència a temes d’Astrologia
8. ABRAHAM BAR HIYYA HA-BARGELONà - “Forma de la Terra†(s.xii..) • “Surat ha-ares†Hebreu, basat en Tolomeu, Al- Fargani i Al-Batani. • “Cà lcul del moviment dels astres†(s.xii: 1136) • Hebreu, basat en Tolomeu, Hiparc, Al-Fargani i Al- Batani. • B.Medicea(P.88,C.28,C.30), B.Vaticana(nº.379) • BNP(1044,1092),Bodleian(Oct.5) • Leyden(Warner.37) • B.Museum(Add.27.106),Torino(nº.66) • B.Casanatensis(nº.203).
9. LUPITUS BARCHINONENSIS - Astrolabi carolingi de Barcelona - Any 980 - Latitud 41º30’ - Carà cter carolingis tÃpics de Ripoll - Ms.225 de Ripoll • Tractat d’Astrolabi. • Rellotge d’aigua • Descripció d’un Gnomon
11. Vara de Jacob • 1280- Gerson ben Solomon Catalan (Bagnols- Perpinya) • 1340- Levi ben Gerson de Bagnols (mestre de Zacut)
12. PERE EL CEREMONIÓS - INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ (Mallorca) • Cartes de navegar e les cestes o compasses • Abraham i Jafuda Cresques (bussolers) • Isaac Nafucà (1366.mestre d’astrolabis • Isaac del Barri(Perpinya) • CARTES DE NAVEGACIÓ (Mallorca) • Abraham i Jafuda Cresques (cartògrafs) • Magistrum mapamundorum e buxolarum • Vallseca, Viladestes,Petrus Rosselli,etc... - TAULES ASTRONÓMIQUES • Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia) • Sen Bonet • Levi ben Gerson de Bagnols
13. TAULES DE PERE EL CEREMONIÓS I - BNP nº.10.263 (llatÃ) • Rico Sinobas => epÃgraf “T.AlfonsÃes†• B.Vaticana nº.379,nº.356 (hebreu) • M.Steinschneider => Rei Pere, original català • Ms.Berna nº.227 (hebreu) • N.B. Viena nº 132 (hebreu) • B.Catalunya nº.1.664 (hebreu) • B. Mata Ripoll ms. nº.21 (català ) • Trobat per Millà s Vallicrosa
15. ABRAHAM ZACUTH - ORIGEN CATALÀ • Familia emigrada del sud de França • ZACUT=>ZACUTO - Va conèixer Colom • ..a Salamanca:â€dióle muchos livros de astronomÃa†- Diu basarse en jueus de Perpinyà • Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia) • Levi ben Gerson de Banyuls
17. MERIDIÀ D’ALEXANDRE VI BULA INTERCAETERA (1493) • Defineix com a lÃmit entre Espanya i Portugal un meridià 250 llegües a l’oest de les illes de Cap Vert TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) • Defineix com a limit un meridià 370 llegües a l’oest de les illes de Cap Vert • Criden a Jacme ferrer de Blanes per traçar-la • Anul·la explÃcitament el tractat d’Alcaçovas, que posava el lÃmit al paral·lel de La Gomera 28ºN
18. Els astrònoms Catalans i la longitud - Jacme Ferrer de Blanes • (Català ) => Va traçar la lÃnia de Tordesillas - Martà Cortès • (Aragonès. Possible familiar de Ferrà n Cortès - Cristina).=> El seu “Breve Compendio de la Sphera y de la Arte de Navegar†es va traduïr al (anglès, holandès, francès) - Pere Medina • (Valencià ) => El seu “regimiento de navegación†(1563) es va fer famós a tota Europa
20. LA MILLA CATALANA • 1 llegua 6,7176 metres (4milles) • 1 milla = 1544 metres A l’oest de Cap vert • 22,4º d’equador o 370 llegües A l’est del Maluco • 17º d’equador o 297,5 llegües
25. Casament Peleus&Thetis-350dC Sarcòfag trobat a Roma el 1750 – Villa Albani- Estudi Winckelmann
26. Ambros. Lorenzetti – Siena 1340 Sala del capitano del poppolo – Allegoria del buon governo
27. Les ampolletes i Johan I d’Aragó • Als manuscrits de Johan I, hi trobem diverses despeses per l'adquisició d'ampolletes per les hores • Al 1458, Envia a buscar «daquexes hores dampolletes en que sabets que está arena, la qual sia una hora complida e no mes ni menys», y, en cas de no trobarne de fetes, que la faci fer «si possible será o en altra manera lans hajats de mija hora. • Violant d’Aragó demana a sa mare que
29. 1345- 1er esment d’ampolleta • Any 1345.Rebut de Thomas Stetesham, Secretari de la nau del rei Eduard III de nom "La George", que traduït del llatà diu : • "The same Thomas accounts has paid at Lescluse (Sluys) in Flanders for xii horologes of glass( pro xii orlogiis vitreis) a price of 41â„2 'gross' each, in sterling 9s. Item, for iv horologes of the same type (de eadem secta), a price of five 'gross' each, making in sterling 3s. 4d."
37. FELIP III o FELIP IV ? (fins 1621) FELIP III de Castella => FELIP II d’Aragò …Mill seiscientos y veinte y… ( a partir de 1621) FELIP IV de Castella => FELIP III d’Aragò S’adreça a FELIP III el 1621 => aixó vol dir que En NICOLAU era un súbdit CATALÀ Un nou cas de falsificació històrica
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: