Resultats cercant per
categoria Maresma
14-05-2024 (7816 lectures)
| |
Els llaüts d´Arenys de Mar, per anar a pescar a Andalusia (on eren anomenats “faluchos”): quilla de “21 codos y 8 pulgadas” (uns 11 metres); amb 3 parells de rems de 25 pams cadascun
El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb caracterĂstiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats...
14-05-2024 (7629 lectures)
| |
El territori de Laigueglia, poblat fundat per pescadors del Maresme,[4] va patir una forta immigraciĂł d'habitants catalans del Maresme, entre els segles xii i XIII,[4] que s'hi van establir amb les seves famĂlies, contribuint a la ja existent recol·lecciĂł local del corall al llarg de tot el promontori de Capo Mele.[4] Al llarg del segle xv i el segĂĽent, la poblaciĂł costanera va conèixer una creixent activitat lligada a la navegaciĂł i al comerç i per tant sovint era presa d'atacs de...
12-09-2015 (6549 lectures)
| |
En l'època de la construcció naval de fusta hi havia drassanes a l'aire lliure en moltes viles costaneres. Les d’Arenys de Mar tingueren una fama especial. L’expert en pesca Antonio Sáñez Reguart ("Diccionario histórico de los artes dе la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina don Antonio Sañez Reguart"),[44] citava expressament una certa mena de llaguts d’Arenys insinuant que serien l’origen de la denominació castellana de “faluchos” quan foren rebatejats...
12-08-2015 (8116 lectures)
| |
Hi va haver una galera catalana feta a MatarĂł a la Armada Invencible,[1] tĂ© entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marĂtimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, grĂ cies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment...
12-08-2015 (8048 lectures)
| |
La coca de Mataró és un model mariner considerat el més antic d'Europa, construït des de finals del segle xiv a començaments del XV (pels volts de 1400).[1] Aquest tipus de vaixell es va desenvolupar al segle x i se sap que es va usar à mpliament del segle xii al segle xiv.
Quan es compara el seu mètode de construcciĂł amb el de l'estudi dels plĂ nols de la Santa Maria fet per JosĂ© MarĂa MartĂnez-Hidalgo, destaca que nomĂ©s es diferencien per les proporcions. Els sistemes de...
23-10-2014 (1760 lectures)
| |
Francisco de Paula MarĂn Grassi (MatarĂł,[2] 25 de novembre de 1774 - Honolulu, 30 d'octubre de 1837) va ser un botĂ nic i horticultor catalĂ [3], un home molt polifacètic que va arribar el 1793 a les illes Hawaii, on va romandre la resta de la seva vida, esdevenint molt influent en els inicis del Regne de Hawaii, per la seva amistat amb el rei Kamehameha. Sovint anomenat Manini, Marini o altres variants, es va convertir en confident del rei hawaiĂ Kamehameha I. MarĂn va actuar com un home...
14-09-2014 (10803 lectures)
| |
Per motius de logĂstica, l'Ăşltim territori de la penĂnsula al que van dir adĂ©u Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les CanĂ ries i d'allĂ cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa estĂ en ple AtlĂ ntic -sobre la ruta de les ĂŤndies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i mĂ©s tard van establir una base al cap de Bona...
17-12-2013 (5985 lectures)
| |
El Vidre catalĂ s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la penĂnsula des de fa segles. No falten notĂcies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominaciĂł Ă rab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artĂstiques per a les esglĂ©sies a part de vasos ordinaris i copes fines.
Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la...