| Naixement | 11 de juny de 1948 El Caire (Regne d'Egipte) |
|---|---|
| Mort | 29 d'abril de 2012 (als 63 anys)6è districte de París (França) |
| Enterrament | |
| Nom de naixement |
Roland Carles David Moreno
|
| Nacionalitat | |
| Formació | |
| Activitats |
| Distincions | Gran Medalla d'Or de la Societat per a l'Estímul del Progrés (1992)Oficial de la Legió d'Honor (2009) |
|---|
Roland Moreno, nascut l'11 de juny de 1945 al Caire i mort el 29 d'abril de 2012 a París1, és un inventor francès. És famós per haver inventat la targeta intel·ligent el 1974.
Nascut l'11 de juny de 1945 en el si d'una família jueva del Caire, és fill de Charles Moreno (exiliat espanyol) i Fernande Bahbout.2. De petit, va emigrar a França amb la seva mare, que el va portar els dies laborables amb una família a Garches. Va assistir als liceus Montaigne i Condorcet de París. Va fer un aparell a Galena als 13 anys. Després del batxillerat, va fer un any de cursos de ciències humanes a la Sorbona. Va ocupar successivament diversos petits llocs de treball de 1965 a 1969. Així, va ser treballador d'oficina a la Mutuelle nationale des étudiants de France, després instal·lador de trineus al CIMS el 1966 i després empleat del Ministeri d'Afers Socials. El trobem periodista-reporter a Détective, noi d'encàrrec a L'Express3. De 1970 a 1972, va ser secretari editorial de Chimie-actualités 4.
Inventor original, personatge carismàtic ple d'idees, aquest manetes intuïtiu, realitza en la seva joventut diversos aparells: una màquina per disparar una moneda ("Matapof"), una màquina per bufar llumins dipositats en una membrana d'altaveus, un imitador del cant dels ocells, el "Radoteur" (un generador de paraules noves a partir d'una llista de paraules del diccionari).
Per explicar el seu famós invent, va explicar al diari France-Soir el 2006: "Vaig trobar la solució en el meu somni mentre somiava. En realitat, sóc un gran mandrós i tinc una productivitat molt baixa". "Estic gelosa, molt gastada, totalment sedentària i distreta. Definitivament tinc un costat del professor Nimbus »5.
Insomniac i bulimic, s'alimenta de lectures de tot tipus: Electronics News, The Speaker, Radio-plans i llibres de ciència-ficció6. El 25 de març de 1974 va presentar una primera patent, la font d'inspiració de la qual, relacionada amb un anell amb informació memoritzada, podria provenir de la lectura de la novel·la de ciència-ficció de René Barjavel, La nuit des temps.7 publicat el 1968. El novel·lista va imaginar un anell que contenia un codi que es pot modificar periòdicament, connectat a un ordinador central, per fer transaccions financeres. "Cada vegada que un Gonda devia alguna cosa nova, roba, un viatge, coses, pagava amb la seva clau. Va doblegar el dit del mig, va prémer la tecla en un lloc designat i el seu compte a l'ordinador central es va reduir immediatament pel valor del bé o servei sol·licitat.8. »
També hi ha un altre "precursor" de la targeta de crèdit en la literatura de ciència-ficció, en la persona de Robert A. Heinlein, en la seva novel·la A Door to Summer publicada el 1957: "Amb el codi radioactiu del meu talonari universal, verificable pel cervell electrònic que controlava tots els bancs de la ciutat, em van donar bitllets tan ràpidament com si m'haguessin pagat a la caixa registradora".
El març de 1972, Roland Moreno va crear l'associació Innovatron. Al juliol transforma l'associació Innovatron en una societat anònima "per vendre idees".9.
A partir de 1975, va comercialitzar marques o noms de producte, dissenyats per a empreses amb l'ajuda del Radoteur i alguns retocs humans, i tenia com a objectiu explotar la patent bàsica.
Entre les aplicacions de la targeta intel·ligent de memòria sense microprocessador es troben la targeta telefònica, la targeta SIM dels telèfons mòbils, així com la targeta Navigo per al transport públic de París que utilitza xips llegibles remotament creats inicialment per Innovatron durant una associació amb RATP.
Actualment, l'empresa Innovatron està activa en la venda de llicències relacionades amb la tecnologia de xapes, targetes i tiquets contactless.
Després del treball de Serge Humpich i l'afer de la targeta sí, Moreno va obtenir una plataforma mediàtica oferint el 14 de març de 2000 una bonificació d'un milió de francs10 a qualsevol que aconsegueixi, en el termini de tres mesos i per qualsevol mitjà lògic, escriure una mica a l'àrea conservada per la patent "Inhibidor" del 17 de març de 1975 i llegir una mica a la zona conservada mitjançant la combinació de les patents "Comparador" i "Comptador d'errors". Va declarar el 16 de juny de 2000 que ningú havia trobat una solució. 11.
La invenció de la targeta intel·ligent, abans que entrés en domini públic el 1998, haurà aportat a Innovatron l'equivalent a 150 milions d'euros.
El 2002, va vendre les seves accions a Gemplus, el fabricant francès de targetes intel·ligents, però es va mantenir al capdavant de la seva empresa Innovatron, que continua cobrant comissions en targetes sense contacte com la targeta Navigo. Implementa un procés de transmissió de dades RFID que Innovatron havia desenvolupat amb RATP.
Va viure, del 1996 al 2006, a la rue de l'Ancienne-Comédie (3è districte de París))12. Després d'una primera embòlia pulmonar, el 2006, va morir el 29 d'abril de 2012 a l'edat de 66 anys a la seva casa parisenca, la rue Danton.
Està enterrat al cementiri de Montparnasse.13.
Una quinzena de noves vies públiques porten el nom de Roland Moreno a França19:
A la pel·lícula Les Choses de la vie (1970) de Claude Sautet, el personatge del fill de Michel Piccoli, interpretat per Gérard Lartigau, s'inspira en Roland Moreno20. També va inspirar l'inventor de l'ordinador Love a Les sous-doués en vacances (1982) de Claude Zidi. Roland Moreno també està acreditat en els crèdits de les pel·lícules Els paraigües de Cherbourg i Les donzelles de Rochefort des de la seva remasterització en 32 bits (1999) d'Agnès Varda21.
Xavier Niel, durant la jornada laboral al Senat del 2017, elogia Roland Moreno i destaca l'art de la transgressió22.
Afegeix-hi un comentari: