28-11-2021  (245 lectures) Categoria: Articles

Jules Ainaud

Barcelona vista per Jean Laurent

Muralla, muntanya i castell de Montju√Įc. 1868-72.
La Casa Laurent va comissionar a diversos fotògrafs, per obtenir negatius en algunes províncies, i completar els fons del seu arxiu. Així, mentre el propi Laurent estava prenent vistes a una ciutat, un altre equip de fotògrafs treballava en un altre lloc. Tots aquests negatius es van incorporar a l'arxiu de Laurent.

Entre els anys 1870 i 1872, Julio Ainaud va ser un d'aquests comissionistes o enviats de Laurent. Ainaud va prendre moltes vistes en el llevant espanyol, des de M√ļrcia fins a Barcelona. Per exemple, va ser el veritable autor de fotografies molt notables de Val√®ncia i Tarragona.
https://lalbumdeljep.wordpress.com/2013/03/25/jules-ainaud-lunel-franca-1837-barcelona-1900-molt-mes-que-un-fotograf-al-servei-de-j-laurent/
Muralla de mar, muntanya i castell de Montju√Įc.
La Casa Laurent va publicar successius cat√†legs que relacionaven les seves fotografies a la venda. Contenen llistats amb els n√ļmeros i t√≠tols de les fotografies, agrupades per temes i prov√≠ncies. Es coneixen edicions dels cat√†legs de Laurent dels anys: 1861, 1863, 1866, 1867, 1868, 1872, 1879 i 1880. Aquests cat√†legs s√≥n imprescindibles per datar correctament les vistes. A partir de 1875 l'empresa va comen√ßar a denominar J. Laurent i Companyia.
Pla de Palau i Palau d' Isabel II
L'any 1861 va editar el fullet titulat: Cat√†leg dels Retrats que es venen a casa de J. Laurent, Fot√≤graf de S. M. la Reina (Madrid, Impremta de Manuel de Rojas, 1861). El llistat comen√ßa amb una relaci√≥ de diferents imatges d'Isabel II, en vestit de gran solemnitat, per√≤ tamb√© brodant, o amb mantellina. A continuaci√≥ segueixen altres membres de la fam√≠lia reial, ministres, generals, diputats, actors, pintors, m√ļsics, artistes de circ, i celebritats diverses, com l'Excm. Sr. Jos√© de Salamanca. (Capitalista). Finalitza el cat√†leg amb pintures del Museu del Prado, que eren reproduccions de versions en litografia o gravat. Totes aquestes fotografies es venien en el format targeta de visita.
La Llotja
El 1863 va ampliar el seu catàleg, afegint 268 vistes d'exteriors, i fotografies de les principals obres de l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1862. El nou fullet es va titular: Catàleg de les fotografies que es venen a casa de J. Laurent, .. .10 Es relacionaven vistes de Madrid, Alcalá d'Henares, l'Escorial, Aranjuez, Toledo, Segòvia, La Granja, Alhama d'Aragó, Monestir de Pedra, Conca, Alacant, Sax, Barcelona, Còrdova, Granada, Màlaga, Ronda, Gibraltar , Sevilla, Tetuan, i l'esquadra espanyola fondejada a la badia d'Alacant. Laurent va embarcar en diferents vaixells, com la corbeta Colom, fotografiant oficials i mariners en els seus llocs de combat.
La Rambla de Santa Mònica i el Banc de Barcelona
El catàleg de 1867, va ser un llibre redactat en francès, encara que imprès a Madrid. A partir de llavors va utilitzar l'idioma francès per captar clients estrangers. Aquesta vegada oferia les vistes en gran format, a partir de negatius de vidre de 27 x 36 centímetres. Entre d'altres temes va incloure amplis reportatges de les línies ferroviàries de Madrid a Saragossa, i de Logronyo a Bilbao. També comercialitzava altres vistes de ciutats com: Alacant, Àvila, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Burgos, Ciudad Real, Còrdova, Girona, Granada, Guadalajara, Jaén, Lleó, Lleida, Logronyo, Madrid, Màlaga, Oviedo, Pamplona, Salamanca, Santander, Segòvia, Sevilla, Tarragona, Terol, Toledo, Valladolid, València i Saragossa. Aquestes fotografies es podien comprar soltes, o muntades sobre cartrons; però també agrupades en àlbums temàtics luxosament enquadernats.
La Rambla de Santa Mònica. Font del Vell
No totes aquestes fotografies van ser preses personalment per Laurent. Per exemple, en l'hivern de 1866-1867, Laurent i Mart√≠nez S√°nchez es van repartir el treball per realitzar conjuntament uns √†lbums d'Obres P√ļbliques d'Espanya, per a l'Exposici√≥ Universal de Par√≠s de 1867. Aix√≠, les fotografies de ponts, fars, pedreres i ports de l'est de la Pen√≠nsula (Tarragona, Val√®ncia, ...) van ser preses per Mart√≠nez S√°nchez; per√≤ els seus negatius es van incorporar a l'arxiu de Laurent.
J. Laurent. Fotografia de L'Aquelarre (l'any 1874) en el seu estat original en una de les parets de la Cinquena del Sord de Goya. Fotomuntatge, a partir de dues negatius originals conservats a l'Arxiu Ruiz Vernacci.
Rambla, Teatro Principal, Hotel Cuatro Naciones. 1872.
A m√©s de les fotografies que venia per cat√†leg, Laurent prenia altres vistes per enc√†rrec. Per exemple, en 1874 Laurent va fotografiar les Pintures negres de Goya, en la seva situaci√≥ original en les parets de la Cinquena del Sord. Aquestes fotografies es creia que van poder ser encarregades com a model per a gravats, per√≤ van ser realitzades per a √ļs del restaurador Salvador Mart√≠nez Cubells, quan la Cinquena de Goya era propietat del bar√≥ d'Erlanger. I, com era un enc√†rrec privat, Laurent mai va comercialitzar aquestes fotografies; encara que els seus successors s√≠ que les van difondre, cap a 1890, quan les pintures ja havien estat transferides a llen√ß i donades al Museu del Prado. Els negatius originals de vidre al col¬∑lodi√≥ els conserva actualment l'IPCE (Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya).
Teatre Principal
Una altra especialitat de Laurent va ser l'aplicaci√≥ de fotografies als ventalls, a partir de 1864, obtenint un Reial Privilegi d'Invenci√≥ a Espanya, i una patent a Fran√ßa. En diversos museus es conserven ventalls il¬∑lustrats i muntats amb fotografies de retrats de toreros, formant un mosaic plegable. Aix√≠, el Museu T√®xtil, o Museu T√®xtil de Terrassa; el Museu Frederic Mar√®s de Barcelona; el Museu Provincial d'√Ävila, o els Cellers Osborne, del Port de Santa Maria, compten en les seves col¬∑leccions amb ventalls de Laurent, que tenen enganxats nombrosos retrats de toreros de l'√®poca, com C√ļchares, Lagartijo o Frascuelo. En 1877 seguia venent ventalls, encara que amb el nom de J. Laurent i Cia.
J. Laurent va destacar sempre per mantenir-se al dia en els aven√ßos tecnol√≤gics que es produ√Įen en la fotografia del segle XIX. Ell mateix va inventar i va introduir diverses t√®cniques com el paper leptogr√°fico, juntament amb el fot√≤graf espanyol Jos√© Mart√≠nez S√°nchez a 1866, que es venia ja sensibilitzat; o un nou sistema d'acolorit.
La majoria de les seves plaques fotogràfiques són del procediment que es coneix amb el nom de col·lodió humit. Usava el ferrocarril per als seus desplaçaments per la península ibèrica, i feia servir un petit carruatge o "carro-laboratori" de campanya, on preparava i revelava les seves plaques de vidre al col·lodió. Els negatius de col·lodió eren totalment artesanals i donaven una gran nitidesa.
A l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), del Ministeri de Cultura i Esport, a la Ciutat Universitària de Madrid, es conserven prop de 12.000 negatius originals de vidre al col·lodió humit, de J. Laurent, i J. Laurent i Companyia ; a l'Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci. D'aquests negatius, 9.500 són del format 27 x 36 centímetres, i 1.000 són plaques estereoscòpiques del format 13 x 18 cm. Però els negatius més grans conservats de Laurent són del gegantí format 27 x 60 cm.
A partir dels negatius originals de Laurent, en la segona meitat del segle XIX, s'obtenien c√≤pies en paper a l'alb√ļmina. C√≤pies positives de l'√®poca de Laurent es conserven en nombroses institucions: Palau Reial de Madrid, Museu Municipal de Madrid, Fons Fotogr√†fic de la Universitat de Navarra, Biblioteca Nacional d'Espanya, Museu del Prado, Museu del Ferrocarril de Madrid, i Institut del Patrimoni cultural d'Espanya. Per√≤ tamb√© en institucions estrangeres com ara el Museu de Belles Arts de Litu√†nia (Lietuvos dailes Muziejus), a V√≠lnius; o l'antic Palau Reial de Lisboa, avui conegut com Pal√°cio Nacional da Ajuda. La producci√≥ de la Casa Laurent va ser immensa.
Les primeres fotografies de Laurent van ser retrats d'estudi, però en 1857 va començar a viatjar fora de Madrid, prenent vistes estereoscòpiques (que es podien veure en tres dimensions amb un visor apropiat). En 1858 va realitzar el seu primer gran reportatge, sobre la línia ferroviària de Madrid a Alacant, per encàrrec de la companyia MZA. A la Biblioteca del Palau Reial de Madrid es conserva una carpeta que conté aquestes fotografies que van ser regalades a la reina Isabel II. Paral·lelament es conserven negatius originals, com el de l'estació de Sax, a l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya.
Edifici de la Universitat i la plaça Universitat amb l’arbre de la llibertat al centre, encerclat amb una tanca.
Jean Laurent o Juan Laurent Minier (Garchizy, Borgonya (França) 23 de juliol de 1816 - Madrid, 24 de novembre de 1886) va ser un dels més importants fotògrafs que van treballar a Espanya al segle XIX.
Establert a Madrid el 1843, va comen√ßar a interessar-se per la fotografia en 1855, prenent vistes panor√†miques de ciutats, paisatges, monuments, obres p√ļbliques i obres d'art de la pen√≠nsula ib√®rica; aix√≠ com retratant personalitats i tipus populars. Va formar un gran arxiu fotogr√†fic, que va ser continuat pels seus successors, com el seu gendre Alfons Roswag.
Detall del carruatge laboratori de Laurent, per preparar i revelar les plaques de vidre al col·lodió, l'any 1872. El personatge seria un ajudant de Laurent
Va n√©ixer a Garchizy, Nevers (Fran√ßa) el 23 de juliol de 1816, i es va traslladar a viure a Madrid en 1843, on s'identificaria amb el nom de Joan, en lloc de l'original franc√®s Jean, encara que sempre va signar les seves obres com ¬ęJ . Laurent ¬Ľ. A Madrid es va casar amb la v√≠dua d'un pastisser.
Hi ha teories err√≤nies que suposen que va poder mantenir un gabinet de daguerreotips a Par√≠s (Fran√ßa). Per√≤ est√† comprovat que altres fot√≤grafs diferents, amb el mateix cognom Laurent, van treballar al segle XIX a Fran√ßa, Alemanya i R√ļssia. Cal tenir en compte que tant el nom Jean com el cognom Laurent s√≥n molt comuns. Aix√≠, se sap que a Sant Petersburg (R√ļssia) es va establir H. Laurent; o que a Mag√ļncia (Alemanya) va tenir un estudi J. B. Laurent. Per√≤ cap d'ells s'ha de confondre amb el Laurent de Madrid.
Fins 1855 va treballar com cartonero, dedicant-se a la fabricaci√≥ de luxoses caixes per pastisseries i de papers jaspiats, o marmolados, per enquadernacions de llibres. Aquest mateix any es va interessar per la fotografia pintant c√≤pies en paper, i pels aven√ßos tecnol√≤gics del moment, que va arribar a dominar. A l'any seg√ľent va establir el seu estudi fotogr√†fic al carrer Carrera de San Jer√≥nimo, nombre 39, de Madrid (prop del Congr√©s dels Diputats en el mateix local en qu√® va estar de lloguer el fot√≤graf brit√†nic Charles Clifford), i va comen√ßar la seva activitat com a fot√≤graf professional .
Vista panor√†mica des de Montju√Įc. El Port
Vista panor√†mica des de Montju√Įc. Muralla i Portal de Santa Madrona.
Vista panor√†mica des de Montju√Įc. Part de la muralla, horts i vista de la ciutat.
Façana de la Casa de la Ciutat al carrer de la Ciutat. 1872. Fot: Laurent, Jean
Claustre i porta de La Catedral

VERSI√ď ACOLORIDA.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.