15-12-2022  (307 lectures) Categoria: Articles

Jaume Partagàs precursor de la ràdio parlada

57 ANYS ABANS DE LA PRIMERA RÀDIO PARLADA

Es dif√≠cil atribuir la invenci√≥n de la radio a una √ļnica persona.

En diferentes países se reconoce la paternidad en clave local: Aleksandr Stepánovich Popov


hizo sus primeras demostraciones en San Petersburgo, Rusia

Nikola Tesla



En San Luis (Misuri)

Guillermo Marconi


En el Reino Unido

Julio Cervera


En Espa√Īa.

En 1873 el físico escocés James Clerk Maxwell formuló la teoría de las ondas electromagnéticas,
que son la base de la radio. En 1888 el físico alemán Heinrich Hertz descubrió las ondas de radio,
y en 1894 Nikola Tesla hizo su primera demostraci√≥n en p√ļblico de una transmisi√≥n de radio.
Al poco tiempo, en 1895, el italiano Guillermo Marconi construyó el primer sistema de radio,
logrando en 1901 enviar se√Īales a la otra orilla del Atl√°ntico, pero como lo hizo con patentes de
Tesla¬†se le atribuye el trabajo a este √ļltimo.



El espa√Īol Julio Cervera, que trabaj√≥ tres meses en 1898 en el laboratorio privado de Marconi
es, seg√ļn investigaciones realizadas por un profesor de la Universidad de Navarra, el inventor de
la radio: Marconi inventó antes de Cervera la telegrafía sin hilos, pero no trabajó en la radio hasta
1913, mientras Cervera fue quien resolvió los problemas de la telefonía sin hilos, lo que conocemos
hoy d√≠a como radio, al transmitir la voz humana -y no se√Īales- sin hilos entre Alicante e Ibiza en
1902,¬†y lleg√≥ a registrar la patente en cuatro pa√≠ses: Espa√Īa, Inglaterra, Alemania y B√©lgica.

Las primeras transmisiones para entretenimiento regulares, comenzaron en 1920 en Argentina y
Estados Unidos

Radio Barcelona
María Sabater, primera locutora de Radio Barcelona


Inaugurada el 14 de noviembre de 1924, est√° considerada la emisora decana de la radio espa√Īola,
al ser la primera que obtuvo concesión legal para emitir.


En 1943 la Corte Suprema de los Estados Unidos cede a Tesla los derechos de invención de la
radio luego de interponer éste una demanda de plagio de sus patentes por Marconi.

Y esta es la historia de un emigrante catal√°n que invento 57 a√Īos antes su sistema de radio.
JAUME PARTAG√ĀS y RAVELL


Arenys de Mar, Barcelona, 1816 - Vuelta abajo, Cuba, 1864)


Emigrado a Cuba fundó con la ayuda del comerciante de Lloret de Mar Juan Conill una
peque√Īa¬†f√°brica de tabaco en La Habana en 1827.
Desde el principio, tenía la ambición de emprender una producción a mayor escala, pero no
disponía del capital suficiente para entrar en el grupo de los grandes.
Mientras esperaba su momento oportuno, se dedicó juiciosamente a comprar diferentes
plantaciones en la región de Vuelta Abajo, convirtiéndose en propietario de muchas de las
mejores plantaciones del cultivo de tabaco de Cuba. Tard√≥ veinte a√Īos antes de poder conseguir
el interés de los inversores en su proyecto.


Por fin y con el apoyo de los accionistas, en 1845 creó en La Habana, la empresa La Flor de 
Tabacos de Partag√°s y C√≠a , en el n ¬ļ 60 de la calle de "la Industria".
El hecho de tener la posibilidad de elegir entre los mejores tabacos de la isla dio a la marca un
éxito increíble. El nombre, más adelante se cambió a "Real Fábrica de Tabaco Partagás",


y supuestamente se eligió este nombre, ya que por su calidad Jaume Partagàs había llegado a ser
proveedor de puros de la nobleza de diferentes países de Europa y Asia.

Se le atribuye la introducci√≥n la figura del ¬ęLECTOR¬Ľ en su f√°brica, que ten√≠a la importante misi√≥n
de leer en voz alta diarios y novelas para entretener a torcedores de puros, mientras trabajaban.


La primera aparición del lector en las fábricas fue muy apreciada por los trabajadores, y llegó
a ser considerada algo así como un derecho social y cultural. La importancia del papel jugado
por el lector se puede apreciar por el largo período de tiempo que duró, aunque apareció un
competidor de alta tecnología para ocupar su lugar
LA RADIO.


En 1864, Jaume Partagás murió trágicamente asesinado al recibir un balazo en una de las
plantaciones de Vuelta Abajo (se dice que por un rival celoso en competencia con él por
un asunto amoroso).
√Čs dif√≠cil atribuir la invenci√≥ de la r√†dio a una √ļnica persona.
En diferents pa√Įsos es reconeix la paternitat en clau local:¬†Aleksandr Step√°novich Popov

va fer les seves primeres demostracions a Sant Petersburg, R√ļssia

Nikola Tesla

A San Luis (Misuri)

Guillermo Marconi


Al Regne Unit

Julio Cervera


A Espanya.

El 1873 el físic escocès James Clerk Maxwell va formular la teoria de les ones electromagnètiques,
que són la base de la ràdio. El 1888 el físic alemany Heinrich Hertz va descobrir les ones de ràdio,
i el 1894¬†Nikola Tesla¬†va fer la seva primera demostraci√≥ en p√ļblic d'una transmissi√≥ de r√†dio.
Al poc temps, el 1895, l'italià Guillermo Marconi va construir el primer sistema de ràdio,
aconseguint el 1901 enviar senyals a l'altra costat de l'Atlàntic, però com que ho va fer amb patents de
Tesla¬†se li atribueix el treball a aquest √ļltim.



L'espanyol Julio Cervera, que va treballar tres mesos el 1898 al laboratori privat de Marconi
és, segons investigacions realitzades per un professor de la Universitat de Navarra, fou l'inventor de
la ràdio: Marconi va inventar abans de Cervera la telegrafia sense fils, però no va treballar a la ràdio fins
al 1913, mentre Cervera va ser qui va resoldre els problemes de la telefonia sense fils, el que coneixem
avui dia com a ràdio, en transmetre la veu humana -i no senyals- sense fils entre Alacant i Eivissa el
1902, i va arribar a registrar la patent en quatre pa√Įsos: Espanya, Anglaterra, Alemanya i B√®lgica.

Les primeres transmissions per a entreteniment regulars, van començar el 1920 a l'Argentina i
Els Estats Units

Ràdio Barcelona
María Sabater, primera locutora de Ràdio Barcelona

Inaugurada el 14 de novembre de 1924, està considerada l'emissora degana de la ràdio espanyola,
en ser la primera que va obtenir concessió legal per emetre.

El 1943 la Cort Suprema dels Estats Units cedeix a Tesla els drets d'invenció de la
ràdio després d'interposar aquest una demanda de plagi de les seves patents per Marconi.

I aquesta és la història d'un emigrant català que va inventar 57 anys abans el seu sistema de ràdio.

EL LECTOR EN VEU ALTA A LES FÀBRIQUES DE CIGARS HABANOS

JAUME PARTAG√ĀS i RAVELL

Arenys de Mar, Barcelona, 1816 - Vuelta Abajo, Cuba, 1864)

Emigrat a Cuba va fundar amb l'ajuda del comerciant de Lloret de Mar Juan Conill una
petita fàbrica de tabac a l'Havana el 1827.
Des del principi, tenia l'ambició d'emprendre una producció a major escala, però no
disposava del capital suficient per entrar en el grup dels grans.
Mentre esperava el seu moment oport√ļ, es va dedicar a comprar diferents
plantacions a la regió de Vuelta Abajo, convertint-se en propietari de moltes de les
millors plantacions del cultiu de tabac de Cuba. Va trigar vint anys abans de poder aconseguir
l'interès dels inversors en el seu projecte.


Per fi i amb el suport dels accionistes, el 1845 va crear a l'Havana, l'empresa La Flor de
Tabacos de Partag√°s y C√≠a¬†, al n¬ļ 60 del carrer de "la Ind√ļstria".

El fet de tenir la possibilitat de triar entre els millors tabacs de l'illa va donar a la marca un
√®xit incre√Įble. El nom, m√©s endavant es va canviar a¬†"Reial F√†brica de Tabac Partag√†s",
i  es va triar aquest nom, ja que per la seva qualitat Jaume Partagàs havia arribat a ser
prove√Įdor de purs de la noblesa de diferents pa√Įsos d'Europa i √Äsia.

Se li atribueix la introducci√≥ la figura del¬†¬ęLECTOR¬Ľ¬†a la seva f√†brica, que tenia la important missi√≥
de llegir en veu alta diaris i novel·les per entretenir torcedors de purs, mentre treballaven.

La primera aparició del lector a les fàbriques va ser molt apreciada pels treballadors, i va arribar
a ser considerada una cosa així com un dret social i cultural. La importància del paper jugat
pel lector es pot apreciar pel llarg període de temps que va durar, tot i que va aparèixer un
competidor d'alta tecnologia per ocupar el seu lloc

LA RÀDIO.



El 1864, Jaume Partagás va morir tràgicament assassinat en rebre una balena en una de les
plantacions de Vuelta Abajo (es diu que per un rival gelós en competència amb ell per
un assumpte amorós).




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.