12-10-2012  (63213 lectures) Categoria: Geopolymers

JOSEPH DAVIDOVITS

Biografia
Naixement
Nacionalitat
Formació
Activitat

Joseph Davidovits (Par√≠s,¬†23 de mar√ß de 1935) √©s un¬†cient√≠fic franc√®s,¬†doctor en ci√®ncies i¬†professor universitari, inventor del concepte de geopol√≠mer i de la¬†qu√≠mica de la¬†geopolimeritzaci√≥.¬†√Čs o ha estat membre actiu de les seg√ľents societats cient√≠fiques internacionals: American Chemical¬†Society, American¬†Ceramic Society,¬†American Concrete Institute,¬†New York Academy of Sciences.

Especialista en formigó romà, també és un amant de la història egípcia i és autor d'assajos en què desenvolupa hipòtesis sobre la construcció de les piràmides d'Egipte en pedra reaglomerada o sobre l'origen dels israelites.

Resum

Ruta

El¬†1958, Joseph Davidovits es va graduar com a¬†enginyer en enginyeria qu√≠mica a¬†l'√Čcole nationale sup√©rieure de chimie de Rennes, Fran√ßa. El 1960, va rebre un doctorat en¬†qu√≠mica macromolecular de la¬†Universitat de Mag√ļncia,¬†Alemanya. Entre 1962 i 1972 va estudiar¬†pol√≠mers org√†nics per a la ind√ļstria t√®xtil a Fran√ßa.

El 1964 va rebre el premi anual de la Societat Química Tèxtil pel seu treball sobre polímers orgànics lineals. El 1972, després de diversos incendis catastròfics el 1970 a França amb plàstics orgànics inflamables, va decidir investigar nous materials resistents a la calor. Va fundar l'empresa d'investigació privada francesa Cordi (SA) (més tard anomenada Cordi-Géopolymere SARL), una empresa familiar. Totes les publicacions relacionades amb la investigació des de 1972 fins a 1979 sobre química sòlida d'aluminosilicat estan relacionades amb la literatura de patents.

El 1979 va crear el concepte de geopolímer amb la fundació de l'organització sense ànim de lucre Institut Géopolymere1. El mateix any, va presentar dues teories per al Segon Congrés Internacional d'Egiptologia, organitzat pel CNRS a Grenoble; un sobre la fabricació d'objectes de pedra artificial (atuells de pedra dura) pels antics egipcis, l'altre sobre l'encarnació de Déu en la construcció de pedra de les piràmides d'Egipte. La teoria de Davidovits va ser presa seriosament pel professor Hobbs del MIT de Boston, que va intentar, amb l'ajuda d'alguns empleats, reconstruir una piràmide d'acord amb les dades del químic francès.

El¬†1983, va ser nomenat professor assistent de qu√≠mica a la Universitat de Barry,¬†Miami, Florida, on va fundar l'Institut de Ci√®ncies Aplicades Arqueol√≤giques (IAPAS) per estudiar la tecnologia √ļtil antiga i avan√ßar en la claredat de la hist√≤ria antiga.

Entre 1983 i 1989, en col·laboració amb Lone Star Industries, es va desenvolupar un ciment geopolímer anomenat PYRAMENT i barreges de ciment associades. El 1994, va ser guardonat amb el premi Gold Ribbon Award per l'Associació Nacional per a la Ciència, la Tecnologia i la Societat (NAST) i la Federació de Societats de Materials2.

Entre 1994 i 1997 va ser coordinador científic del programa europeu de recerca industrial GEOCISTEM, finançat per la Unió Europea, dedicat al desenvolupament d'aquests nous ciments geopolímers per a la inertització de residus perillosos i radioactius i la restauració de llocs greument contaminats, particularment a Europa de l'Est.

Entre 1995 i 2000, va ser coordinador científic del projecte GEO-COMPOSITES finançat per la Federal Aviation Administration (FAA) (en col·laboració amb Rutgers, State University of New Jersey).

El 1999 va ser nomenat professor honorari de la Universitat d'Arquitectura de Xi'an, Xina.

Actualment és president de l'Institut de Geopolímers, president de la conferència anual del Camp de Geopolímers i membre actiu de diverses societats científiques, entre elles: American Chemical Society, American Ceramic Society, American Concrete Institute, New York Academy of Sciences i l'Associació Internacional d'Egiptòlegs3.

Hipòtesis arqueològiques

Especialista en formigó romà, Davidovits és també un amant de la història egípcia i és autor d'assajos en què desenvolupa hipòtesis sobre la construcció de les piràmides d'Egipte en pedra reaglomerada o sobre els orígens dels israelites.

Hipòtesi sobre la construcció de piràmides egípcies que contenen pedres colades

Segons Joseph Davidovits, la pedra calcària argilosa, present naturalment al lloc de construcció, es va desintegrar a l'aigua i després es va barrejar amb un aglutinant format principalment per natró i calç. Aquesta barreja, abocada en motlles in situ, s'hauria solidificat per formar una pedra reaglomerada, tan forta com una pedra natural4,5. Aquesta teoria és discutida per la comunitat científica.

Així, en un article publicat el 1992, Robert Louis Folk i Donald Harvey Campbell argumenten que la hipòtesi de Davidovits és incompatible amb l'anàlisi geològica dels blocs piramidals. Segons ells, les dimensions i formes dels blocs probablement no són el producte de la fosa en motlles de fusta, i alguns blocs mostren marques d'extracció6.

Supòsits històrics

En el seu llibre La Bíblia tenia raó, argumenta que els egipcis Amenofis i Josep del Gènesi són una mateixa persona. Joseph Davidovits és ateu i llegeix la Bíblia com un llibre d'història. Havia demanat al seu pare, fill d'un rabí, que li llegís en hebreu els passatges de la Bíblia sobre el fill de Jacob. Llegida al revés, el seu nom s'escriu Amenhotep, fill d'Hapu.

Despr√©s va descobrir l'obra¬†d'Alexandre Varille i¬†Cl√©ment Robichon, dos egipt√≤legs francesos que, el 1935, havien redescobert les ru√Įnes del temple mortuori d'Amenofis i m√©s particularment el nom¬†d'Amenophis fill d'Hapou, escrit al rev√©s en¬†jerogl√≠fic en un fresc del santuari, tal com es transcriu a la B√≠blia. En el seu llibre¬†La hist√≤ria oblidada dels hebreus, publicat el 2023, tra√ßa un paral¬∑lelisme entre els relats b√≠blics i els egipcis.

Epigrafia egípcia

Q√ľestiona l'estela de la vict√≤ria del fara√≥ Merenptah7

Publicacions

Premis i distincions

Distinció

Premis Científics Internacionals

  • 26 de setembre de 1994: NASTS Gold Ribbon, atorgada pel National Press Club, Washington DC, EUA, per l'Acad√®mia Nacional d'Enginyeria, la Federaci√≥ de Societats de Materials i l'Associaci√≥ Nacional per a la Ci√®ncia, la Tecnologia i la Societat
  • 4 de novembre de 2005: Membre honorari de l'Observatori Nacional del Soroll de la Rep√ļblica Txeca (Narodni Hlukova Observator CR), Praga (Rep√ļblica Txeca)

Notes i referències

  1. ‚ÜĎ http://www.geopolymer.org [arxiu]
  2. ‚ÜĎ Joseph¬†Davidovits, "GEOPOL√ćMERS: nous materials polim√®rics inorg√†nics",¬†Journal of Materials Education,¬†vol. 16, nos 2,3,¬†1994,¬†pp. 91-138¬†(llegir en l√≠nia [arxiu])
  3. ‚ÜĎ ¬ęBiografia ampliada¬Ľ [arxiu]
  4. ‚ÜĎ Pierre Barth√©l√©my,¬†les pir√†mides de Gizeh estan fetes de pedra d'enginyeria? [arxiu], lemonde.fr, 4 d'octubre de 2002
  5. ‚ÜĎ Denis Sergent,¬†Pir√†mide d'hip√≤tesis sobre el "formig√≥ egipci" [arxiu], la-croix.com, 1er Octubre 2002
  6. ‚ÜĎ Robert Louis Folk i Donald Harvey Campbell,¬†les pir√†mides d'Egipte estan constru√Įdes amb blocs de formig√≥ abocat? [arxiu],¬†Journal of Geological Education, Volum 40, 1992 - N√ļmero 1
  7. ‚ÜĎ Joseph Davidovits a Akadem [arxiu]
  8. ‚ÜĎ ¬ęDiari Oficial 10 de novembre de 1998¬Ľ [arxiu], el¬†www.legifrance.gouv.fr (consultat el¬†16 d'octubre de 2021)

Vegeu també

articles relacionats

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.