La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
He fet un descobriment.. vaig heretar del meu avi aquest escaire d'ebanista, i sembla ser, per les referències que he trobat, que té el seu origen a Occità nia, Piemont, Vèneto i Paisos Catalans, He fet aquesta descripció, corregint-ne una de mal feta a Ostana al Piemont
L’escaire d’ebanista (en occità scouadro da mënuzìe) és un cas particular i sofisticat d'escaire de biaixos, una eina manual utilitzada en fusteria i treball del metall per marcar i comprovar angles diferents dels 90° rectes. Es caracteritza per ser un escaire de biaixos "múltiple" que permet el marcatge i la comprovació de quatre angles principals (90°, 60°, 45° i 30°) i els seus suplementaris, tot en una sola eina.
Un escaire de biaixos està dissenyat especÃficament per a treballar amb angles, generalment de 45° i el seu suplementari, 135°. Aquests angles són fonamentals per a la construcció de bisells (vores tallades en biaix) i per a unions com les de cua d'oreneta.
Descripció bà sica: Sol constar de dues parts: una base (o suport) gruixuda, i una fulla (o llengua) prima, fixades en angle. Tradicionalment es feien completament de fusta, però els models moderns incorporen metall o plà stic.
Tipus: Dins d'aquesta categoria hi ha diverses variants, com l'escaire de cua d'oreneta, l'escaire de biaixos japonès o l'escaire combinat, que incorpora les funcions d'un escaire de biaixos.
L'escaire d'ebanista es distingeix d'altres escaires de biaixos per la seva complexitat i el nombre d'angles que integra.
CaracterÃstiques tècniques i funcionament:
Es tracta d'una eina formada per dos triangles de fusta inserits per un dels seus costats en una ranura d'una base de fusta. Aquesta base actua com a suport i guia, recolzant-se sobre la superfÃcie de treball durant el marcatge.
El primer triangle forma amb la vora de la base:
Un angle de 90° per un costat.
Un angle de 60° per l'altre costat.
El segon triangle (que sovint presenta la punta lliure arrodonida) forma amb la base:
Un angle de 30° pel costat interior.
Un angle de 45° pel costat exterior.
Conjunt dels triangles: Ambdós triangles creen entre ells, per la part interior, un angle de 90°, el vèrtex del qual es troba gairebé al punt d'inserció a la base. Aquesta configuració permet també verificar angles interns de 135°.
Aquesta combinació única permetia als mestres fusters treballar amb una gran precisió en una varietat de tasques sense necessitar múltiples escaires individuals, representant un valor afegit en eficiència i versatilitat.
Aquesta eina està documentada en diversos territoris europeus, especialment a Occità nia, el Piemont, el Vèneto i els Països Catalans, on avui es conserva com a peça etnogrà fica i patrimonial.
Funció i valor: La seva funció principal era facilitar el marcatge rà pid i precÃs en la construcció i encaix de peces de fusta, essencial en l'artesania de zones de muntanya amb forta activitat fustera.
Difusió geogrà fica: La seva presència en museus, com el Museu Etnogrà fic d’Ostana (Piemont) —que en conserva un exemplar donat per Oreste Lorenzati— confirma una tradició comuna en aquests territoris.
Patrimoni viu: Els exemplars heretats, com el meu, són una mostra viva d'aquesta tradició i il·lustren la transmissió dels oficis i les eines entre generacions.
El escaire d'ebanista no és només una eina funcional, sinó un element patrimonial amb arrels compartides entre diverses regions alpines i mediterrà nies. El seu estudi revela que es tracta d'un cas particular i avançat d'escaire de biaixos, dissenyat per satisfer les necessitats complexes dels antics fusters, i és un testimoni tangible de la història de l'artesania de la fusta a Europa.
Fonts:
Definició i tipus d'escaires de biaixos (Viquipèdia)
_________________________________________________________________________________
 |
Per a altres significats, vegeu «Escaire (desambiguació)». |
 |
|
| Dades bà siques | |
|---|---|
| Ús | treball de la fusta  |
| Utilitzat per | artesà de la fusta |
Un escaire de biaixos és una eina manual que s'utilitza en fusteria i treball del metall per marcar i comprovar angles diferents de 90°. La majoria dels escaires de biaixos són per marcar i comprovar angles de 45° i el seu angle suplementari, 135°.[1]
Un bisell és una vora tallada en biaix, generalment de 45°, que s'utilitza, per exemple, per fer unions de biaixos en fusteria.[2] Els escaires de biaixos són eines dissenyades per marcar i comprovar angles fixos especÃfics, generalment entre 90° i 45°, tot i que, seguint la definició d'escaire, la majoria dels escaires haurien d'estar fets per treballar exclusivament amb angles de 90°.[2]
Els escaires de biaixos solen estar fets de dues parts fixes, una base i una fulla (de vegades anomenada llengua).La fulla d'un escaire de biaixos modern "fet de fà brica" és normalment una peça fina de metall que es fixa a 45° sobre una base, formant una " L " o una " T ". La base sol ser molt més gruixuda que la fulla i està feta de fusta, metall o plà stic. Fins al desenvolupament dels escaires "fets de fà brica" al segle XVIII, els escaires de biaixos es feien completament de fusta, tradició que ha romà fins avui dia en que alguns fusters encara segueixen construint els seus propis escaires de biaixos, també fets totalment de fusta.[1]
Igual que amb els escaires de 90°, hi ha molts tipus diferents d'escaires de biaixos. Entre les diferents formes d'escaires es poden citar l'escaire de cua d'oreneta, amb la fulla col·locada en un angle adequat per marcar les unions de cua d'oreneta, o l'escaire de biaixos japonès, una peça plana de metall amb una fina cua de metall al llarg d'una vora, de construcció similar a un escaire rà pid.[3] i, alguns altres tipus d'escaires que, sense sense ser un escaire de biaixos pròpiament dit, s'adapten a angles diferents de 90º, com ara els escaires combinats i alguns escaires de comprovació amb una fulla en biaix en lloc de 90º.[4][1]
L'escaire d'ebanista (scouadro da mënuzìe en occità ) és una eina que s'utilitza per traçar les lÃnies de treball sobre les peces de fusta amb angles de 90º-60º-45º-30º i els seus suplementaris, amb la particularitat de que, en el cas dels 90º, tot i la complexa varietat d'angles, serveix d'escaire de comprovació, tant intern com extern i d'escaire de comprovació intern pels 135º. Es tracta d'un escaire de biaixos múltiple fet amb dos triangles de fusta inserits per un dels costats en una ranura de la base, que es destina a servir de suport i posteriorment a ser recolzada com a guia sobre la superfÃcie de treball quan es fan les marques. Un dels triangles forma amb la vora de suport de la base, un angle de 90° per un costat i un angle de 60° per l'altre. El segón triangle, que pot tenir la punta lliure arrodonida, forma amb la base, un angle de 30° pel costat interior i un angle de 45° per l'exterior. Els triangles formen entre ells, per la part interior, un angle de 90°, el vèrtex del qual està gairebé en el punt on s'insereixen a la base.[5]
Acabo de fer un descobriment.. vaig heretar del meu avi aquest escaire d'ebanista, i semla ser, per les referències q he trobat, q té el seu origen a Occità nia, Piemont, Vèneto i paisos catalans, He fet aquesta descripció, corregint-ne una de mal feta del Piemont
Â
Afegeix-hi un comentari: