El buc tinglat, tingladillo o buc en tinglat ^[1] (anglès: clínker ) és un mètode de construcció naval que es caracteritza pel fet que les taules usades per a la construcció de l'empostissat del buc se sobreposen unes a altres. L'estructura interna de la nau (esquelet) es construeix una vegada que el buc va prenent forma, al contrari d'altres mètodes on l'esquelet defineix la forma del buc.^[2]

Va ser una construcció molt corrent entre els víkings i els pobles d'Europa septentrional.^[3]

El buc tinglat ha perdurat fins a temps més moderns, especialment en els tipus d'embarcació "wherry i skiff" del Riu Tàmesi.^[4]

Construcció antiga

Els vaixells de l'època clàssica grega i romana es construïen segons el sistema d'entaulament o "folrat primer".^[5]

Construcció tradicional

En el sistema tradicional de construcció de vaixells de fusta primer es planta la quilla, les rodes i les quadernes. A partir d'aquest "esquelet" del buc, es va construint el folre (generalment a base de llates juxtaposades disposades damunt de les quadernes). Les llates del folre s'acostumen a posar tan horitzontals com sigui possible.

Segons el sistema de disposició de les llates o taules hi ha tres variants en la construcció de bucs "amb esquelet":

• Llates juxtaposades
• Llates tinglades
• Llates cosides

El sistema de llates juxtaposades era el més popular en les costes de la Mediterrànea. Barques, bous, gussis i vaixells de gran port tenien bucs segons aquesta disposició. El mètode de llates tinglades (en el que cada llata s'encavalca sobre la llata inferior) era típica de les costes atlàntiques. Un exemple serien els vaixells dels Vikings, els drakkars. El mètode de cosir les llates se seguia en diverses parts del món, amb exemples en els països nòrdics i en les costes de l'Índic.

En les canoes polinèsies el buc principal acostumava a ser d'una sola peça, que incorporava quilla, rodes i folre en un conjunt. En els models més grans el costats s'alçaven amb dues planxes suplementàries cosides al buc.

Construcció mixta ferro-fusta

Abans del predomini dels vaixells amb bucs de ferro, hi va haver un període en el qual els bucs es construïen amb esquelet de ferro forjat industrial ("wrought iron") amb folre de fusta. Un exemple típic és el del famós clíper Cutty Sark.

Altres sistemes

• De l'època prèvia a la construcció de bucs d'acer ha un tractat de construcció naval que preconitzava un sistema diferent del tradicional per a vaixells de fusta. Des del punt de vista numèric sembla que no fou gaire practicat en grans vaixells. Aquell sistema s'anomenaria després de "buc conformat en fred".^[6]
• El sistema de "buc conformat en fred" ("cold molded hull") es basa a construir el folre mitjançant tres o més capes de llates primes adaptant-les sobre un motlle o unes formes. Cada capa de llates pot anar disposada de diverses maneres, però un mètode típic consisteixen disposar la primera capa amb les llates 45 graus (en relació amb la quilla), la segona amb les llates perpendiculars a la primera i la tercera de forma horitzontal.

En molts casos la "pell", formada per les diverses capes de llates contraposades i formant una sola peça, és prou forta per a resistir tots els esforços considerats en el projecte del buc i hom pot prescindir de les quadernes i d'altres elements de reforç.

Vegeu també

• Imbornal
• Drakkar
• Knarr

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buc tinglat