23-10-2011  (4582 lectures) Categoria: Hebreu

Sumeri-acadi cuneiforme

Sumeri-acadi cuneiforme
Tipus Logogràfic (silàbic)
Idiomes acadi, eblaíta, elamita, hatti, hitita, hurrita, luvita, sumeri, urartià, persa, palaíta acadi
Creador sumeris
√ąpoca c.¬†3200 a. C. - segle¬†i d. C.
Antecessors
(Proto-escriptura)
  • Sumero-acadi cuneiforme
Va donar lloc a Elamita cuneiforme, hitita cuneiforme, alfabet ugarític, persa antic cuneiforme
Relacionat Protoescriptura
Direcció dextrovers
Unicode U12000
U12400 N√ļmeros i puntuaci√≥
ISO 15924 Xsux, 020

El¬†cuneiforme √©s un dels¬†sistemes d'escriptura m√©s longeus en la hist√≤ria de la humanitat, amb una tradici√≥ de m√©s de tres mil¬∑lennis, des de finals del quart mil¬∑lenni a. C. fins al primer segle despr√©s de Crist. Es va utilitzar al llarg dels mil¬∑lennis per expressar diversos idiomes ‚ÄĒsumeri, acadi i¬†hitita s√≥n nom√©s els tres que m√©s textos van transmetre a la posteritat‚ÄĒ en una √†rea geogr√†fica que correspon al¬†Pr√≤xim Orient s.l. √©s a dir des del¬†Llevant i¬†l'Anat√≤lia a l'oest fins a l'Iran i¬†l'√Äsia Central a l'est, i¬†des del C√†ucas al nord fins¬†a la Pen√≠nsula ar√†biga al sud.1‚Äč

A finals del IV mil·lenni a.c., els sumeris van començar a escriure el seu idioma mitjançant pictogrames, que representaven paraules i objectes, però no conceptes abstractes. Una mostra d'aquesta etapa es pot observar a la tauleta de Kish (del 3500 a. C.). Cap al 2600 a. C. els símbols pictogràfics ja es diferenciaven clarament de l'ideograma original, i en finalitzar aquest mil·lenni, per tal de fer més fàcil l'escriptura, ja eren completament diferents.

L'escriptura cuneiforme també va ser adoptada per altres idiomes com l'elamita, l'hurrita, l'uraret, l'eblaita i, en varietats alfabètiques, per l'antic persa i l'ugarític.


Origen

L' escriptura cuneiforme neix a Mesopot√†mia, en primer lloc, davant la necessitat de comptabilitzar b√©ns i transaccions, √©s a dir, el seu origen tenia una finalitat comptable.2‚ÄčProp del 3200 A.C el sistema comptable consistia en l'√ļs d'unes fitxes de formes geom√®triques (cons, discos, esferes, tetraedres, cilindres, ovoides), que es combinaven amb un tipus d'esferes de fang (bullae). Les primeres representaven coses, com bestiar, una gerra, etc. Si es volia registrar la quantitat determinada d' un b√©, per exemple, un bestiar, s' agafava la quantitat desitjada i la fitxa que representava el bestiar. Per assegurar-se que la quantitat quedava fixada s' introdu√Įen les fitxes dels numerals i les del bestiar dins d' una bola de fang que posteriorment era segellada per garantir que ning√ļ podria modificar la quantitat.

L' √ļs d' aquest sistema comptable comportava l' establiment d' un codi per part de la societat que l' utilitzava. Tots havien de saber que una determinada fitxa representava "vaca" i que una altra determinada fitxa representava "10".

Existien dos tipus de comptes, els simples i les complexes, que pertanyien al mateix mecanisme de comptabilitat, però servien a diferents branques de l'economia. Els comptes simples van sorgir amb el començament de l'agricultura i representaven matèries primeres i els comptes complexos apareixen amb el sorgiment de les ciutats i representaven béns manufacturats.

M√©s tard, el sistema va evolucionar, passant a fer-se una impressi√≥ de les fitxes a la part exterior de les esferes de fang per indicar-ne el contingut i d'aquesta manera no havien de trencar-les. Posteriorment l'√ļltim pas √©s "imprimir" el "missatge" a la superf√≠cie de la bola sense introduir les fitxes, d'aquesta manera ens trobem davant les primeres tauletes.3‚Äč

El cuneiforme es va escriure originalment sobre tauletes d' argila ja humida, mitjan√ßant una tija vegetal bisellada anomenada c√†lem.4El terme cuneiforme prov√© del llat√≠¬†cuneus ('cunya') per la forma de les incisions, tot i que un antic¬†poema submeri les denomina¬†gag ('cunyes').5‚Äč

Durant el període acadi van començar també a usar-se el metall i la pedra.

En un principi, l' escriptura a base de pictogrames no era adequada per escriure conceptes abstractes, els verbs i els seus temps, els pronoms, etc. Per aix√≤, es van comen√ßar a emprar certs s√≠mbols amb valor fon√®tic sil√†bic. Aix√≠, per exemple, at√®s que en submeri el substantiu ¬ęall¬Ľ i el verb ¬ędonar¬Ľ eren¬†hom√≤fones (sum), el mateix s√≠mbol que s'utilitzava per a aquell va comen√ßar a usar-se amb valor fon√®tic per a aquest. Amb el pas del temps, aplicant similituds semblants, es va crear un corpus sil√†bic, usat preferentment per expressar certs elements gramaticals i conceptes abstractes.

El submeri era una llengua aglutinant, per això, quan els acadis van adoptar el cuneiforme per a la seva pròpia llengua semítica. Atès que el valor fonètic i l' ideogràfic podien confondre' s fàcilment, van desenvolupar aquests uns signes determinants que indicaven com s' havia de llegir cada símbol. Al final d'aquest procés, per exemple, el símbol que es llegia com an, a més del silàbic, podia tenir altres dos significats: el concepte 'déu' o 'cel' i un determinant per indicar que alguna cosa tenia naturalesa divina o celeste.

Evolució de l'ideograma 'cap', del 3000 al 1000 a. C.

En alguns conjunts de tauletes, com els¬†d'Uruk, s'han comptat fins al 2000 signes cuneiformes diferents. En els segles successius, tal varietat es va reduir enormement, fins que durant el per√≠ode acadi eren usats amb assidu√Įtat uns 600.

Descobriment

Georg Friedrich Grotefend, qui va començar el desxiframent de l'escriptura cuneiforme.Escriptura cuneiforme

Europa va tenir const√†ncia d'aquesta escriptura gr√†cies al viatger itali√†¬†Pietro Della Valle, que va fer escala a¬†Pers√®polis aproximadament cap a l'any¬†1621. Un cop all√†, no nom√©s va deixar const√†ncia per escrit de la magn√≠fica i antiga capital de¬†l'Imperi aquem√®nida, sin√≥ que tamb√© va copar una s√®rie de peculiars signes gravats a les ru√Įnes de les portes del palau d'aquesta ciutat i que a m√©s figuraven en tres versions. Va ser el primer a fer refer√®ncies a les tauletes amb escriptura cuneiforme, les va donar a con√®ixer; no obstant aix√≤, no les va estudiar.

El 1700,¬†Thomas Hyde ‚Äēprofessor de la¬†Universitat d'Oxford‚Äē va encunyar el terme ¬ęcuneiforme¬Ľ per a aquestes inscripcions, quan va publicar un treball sobre les fites obtingudes per Della Valle. El t√≠tol de la seva obra:¬†Dactuli pyramidales seu cuneiformes, va donar nom a aquesta original escriptura.6‚Äč1876 Va ser¬†Georg Friedrich Grotefend (1775-1853) el primer a comen√ßar la carrera per l'estudi d'aquestes tauletes i intenta desxifrar-les a trav√©s del m√®tode hipo-deductiu. M√©s tard Henry Creswike Rawlinson (1810 - 1896) va aconseguir desxifrar-lo gr√†cies a la inscripci√≥ trinling√ľe de Behist√ļn, que cont√© escriptura persa, elamita i babil√≤nia.

Finalment va ser¬†George Smith (1840-1876) qui es va portar el m√®rit de desxifrar els documents assiris, convertint-se d'aquesta manera en el pare de l'asiriologia. Va fer les primeres traduccions del¬†poema √®pic de¬†Gilgamesh.7‚Äč

Desxifrat

Anys m√©s tard, el¬†1835 Henry Rawlinson, un oficial de l'armada brit√†nica, va trobar la¬†Inscripci√≥ de Behist√ļn, en un penya-segat a¬†Behist√ļn a¬†P√®rsia. Tallada durant el regnat del rei¬†Dar√≠o I de P√®rsia (522-486 a. C.), consistia en textos id√®ntics escrits en els tres llenguatges oficials de l'imperi: persa antic, babiloni i¬†elamita. La import√†ncia de la inscripci√≥ de Behist√ļn per al desxifrat de l' escriptura cuneiforme √©s equivalent al de la¬†pedra de Rosetta per al desxifrat dels¬†jerogl√≠fics egipcis.

Rawlinson va deduir que el persa antic feia servir un alfabet sil√†bic i el va desxifrar correctament. Treballant de manera independent, l'asiri√≤leg irland√®s¬†Edward Hincks tamb√© va contribuir al desxifrat. Despr√©s de traduir el persa, Rawlinson i Hincks van comen√ßar a traduir els altres. En gran mesura van ser ajudats pel descobriment de la ciutat de¬†N√≠nive per¬†Paul-√Čmile Botta el¬†1842. Entre els tresors descoberts per Botta hi havia les restes de la gran biblioteca¬†d'Asurbanipal, un arxiu real que contenia diversos milers de taules d'argila cuites amb inscripcions cuneiformes.

El 1851, Hincks i Rawlinson podien llegir ja 200 signes babilonis. Aviat se'ls van unir altres dos criptòlegs, un jove estudiant d'origen alemany anomenat Julius Oppert i el versàtil orientalista britànic William Henry Fox Talbot. El 1857 els quatre homes es van conèixer a Londres i van prendre part en el famós experiment per comprovar la precisió de les seves investigacions.

Edwin Norris, el secretari de la Reial Societat Asiàtica, li va donar a cadascun d'ells una còpia d'una inscripció recentment descoberta datada en el regnat de l'emperador assiri Tiglath-Pileser I. Un jurat d'experts va ser convocat per examinar les traduccions resultants i certificar la seva exactitud. Les traduccions resultants dels quatre experts coincidien en tots els punts essencials. Hi va haver per suposat algunes petites discrepàncies. L'inexpert Talbot havia comès uns quants errors, i la traducció d'Oppert contenia uns quants passatges dubtosos perquè l'anglès no era la seva llengua materna. Però les versions de Hincks i Rawlinson eren virtualment idèntiques. El jurat va declarar la seva conformitat, i el desxifrat de l' escriptura cuneiforme acadia va passar a ser un fet consumat.

El 2023 es va demostrar que es pot aconseguir una traducci√≥ autom√†tica d'alta qualitat d'idiomes cuneiformes com l'acadi utilitzant m√®todes de¬†processament de llenguatge natural amb¬†xarxes neuronals convolucionals.8‚Äč

√ös

Cuneiforme deriva de la forma de falca d' aquesta escriptura. Els signes cuneiformes eren escrits per escribes usant punxons, tamb√© anomenats estilets, principalment sobre tauletes, gaireb√© sempre d'argila, ja que √©s el que abundava a Mesopot√†mia, i ocasionalment de metall, que despr√©s es guardaven en una sort de primitives biblioteques, escrupolosament organitzades, que servien per a l'aprenentatge de futurs¬†escrivans. Aquestes biblioteques pertanyien a l'escola de cada ciutat o, de vegades, a col¬∑leccions particulars. L'argila era un material c√≤mode per escriure, per√≤ la seva conservaci√≥ a trav√©s del temps resulta fr√†gil, per aquesta ra√≥ nom√©s han quedat les que van ser cuites. Tamb√© s'utilitzava el cisell per escriure en pedra i roca. 9‚Äč

La tauleta que s'utilitzava era petita i estava dividida a les cel·les en què posteriorment s'escriuran els conceptes. Aquests conceptes eren símbols que representaven la realitat, però amb el pas del temps es van anar allunyant del concepte representat.

Les tauletes estaven escrites en un nombre variable de columnes i contenien:

  • La s√®rie i el n√ļmero de la tauleta en aquesta s√®rie, per a la seva correcta catalogaci√≥.
  • El text.
  • Colof√≥, que cont√© al seu torn la primera l√≠nia de la seg√ľent tauleta, el propietari, l' any de regnat del sobir√† corresponent, en ocasions els t√≠tols del mateix, la ciutat de l' escola i el nom de l' escriba i, rarament, l' autor.

Nótese el parecido de ese sistema con la operativa moderna de los protocolos de escribanos y notarios.

Evidentment l'√ļs no quedava restringit a les tauletes; per exemple, trobem escrits als maons de la¬†Babil√≤nia del¬†primer mil¬∑lenni el nom de¬†Nabucodonosor II.

Lleng√ľes individuals

Van existir diferents lleng√ľes que utilitzaven el sistema d'escriptura cuneiforme.

Sumeri és la llengua més antiga que es coneix a Mesopotàmia. Els primers textos daten del IV mil·lenni a. C. No podem saber fins quan es va mantenir aquesta llengua com a llengua parlada; amb l'aparició de l'acadi va entrar en decadència i només es va mantenir com a llengua de culte.

acadi √©s la llengua m√©s refrendada i estudiada de totes les "lleng√ľes cuneiformes". * Els primers textos es remunten a la primera meitat del III mil¬∑lenni a. C. Es tracta d'una llengua sem√≠tica, √©s a dir est√† relacionada amb l'ebla√≠ta, l'ugar√≠tic, hebreu, fenici, arameu, √†rab, sudar√†bic i eti√≤pic, per aquesta ra√≥ el seu desxiframent ha resultat m√©s senzill. Prop del s. VI a. C. l'acadi va donar lloc a l'arameu com a llengua parlada, per√≤ es va mantenir com a llengua culta.

Eblaíta, durant unes excavacions a la costa del mediterrani (actual Síria) es descobreix la ciutat d'Ebla a la dècada de 1970. La conservació d'unes 17.000 tauletes que s'hi van trobar va ser possible gràcies al al seu que la ciutat va ser arrasada per un incendi. Els textos que s' hi van trobar daten del 3000-2000 a. C. Es tracta també d' una llengua semítica, amb una escriptura cuneiforme molt antiga i que inclou nombroses paraules submeries.

Elamita, la ciutat d'Elam es correspon aproximadament amb la zona petrol√≠fera de l'Iran. √Čs un dels tres idiomes de l'imperi persa juntament amb l'antic persa i el babil√≤nic. Amb ell es van inscriure diversos monuments que van inspirar el primer desxiframent de l'escriptura cuneiforme, entre els quals destaca el relleu de Behist√ļm. La traducci√≥ dels textos va ser possible gr√†cies a les inscripcions triling√ľes d' aquest relleu.

Hurrita, idioma del poble hurrita que va apar√®ixer al Pr√≤xim Orient a finals del III mil¬∑lenni a. C. les primeres refer√®ncies a apareixen en una carta d'Amenofis III (1417 ‚Äď 1379 a. C.). Tamb√© es van trobar textos en furrita als arxius hitites de Hattusas (c. 1400 a. C.), introdu√Įts amb la paraula hurlili, a Mari (c. 1750 a. C.) i a Ugarit (c. 1500 a. C.). Els textos a Ugarit apareixen en una escriptura conson√†ntica i hi ha fragments d'una traducci√≥ furrita de l'epopeia de Gilgamesh

Hitita pertany al grup de lleng√ľes indoeuropees, els hitites van governar gran part de l'actual Turquia, des del segle¬†xvii al XIII a. C. eren coneguts per refer√®ncies a l'antic testament i per hist√≤ries dels reis d'Egipte i Babil√≤nia. No √©s fins al 1906, quan el Dr. Hugo Winkler va emprendre una excavaci√≥ a la seva capital, Hattusas. Al gran palau del rei hitita es va trobar un arxiu real de 10 000 tauletes. Hi havia moltes escrites en llenguatge babil√≤nic, per√≤ la seva majoria es trobaven en el llavors desconegut hitita. Les tauletes tamb√© contenien nombroses paraules sum√®ries i babil√≤niques.

Aquesta llengua estava emparentada amb l'horta però van prendre el seu silabari i la forma dels seus signes dels assiris. Les inscripcions en uraret que s'han conservat es troben en la seva majoria en monuments de pedra i relaten la història dels reis d'Urartu. També hi ha textos inscrits en cascos, escuts i gots de metall, amb el nom del seu propietari o donant.

Ugarític, descobertes a les excavacions franceses d'Ugarit, a la costa sirià, el 1929. L' escriptura cuneiforme va ser datada del cap al segle xiv a. C. Només tenia trenta signes i un divisor de paraules vertical i completament alfabètica. Entre les escriptures, hi havia unes mil tauletes en què alumnes i mestres escrivien el seu alfabet. Va ser desxifrada en a penes un any per H. Bauer, E. Dhorme i C. Villoreaud, que van comprovar que estava emparentat amb l'hebreu. En els seus escrits es poden trobar similituds amb els textos de la bíblia hebrea.

Persa antic , va ser la primera escriptura cuneiforme a desxifrar-se, tot i que aquesta no tenia un gran volum de textos en comparaci√≥ amb d'altres, si √©s cert que l'escriptura era m√©s llegible. S'ha suggerit que l'escriptura del persa antic va ser inventada per rei aquem√®nida persa Dar√≠o I (521 ‚Äď 486 a. C.) per disposar d'una escriptura diferent i creada per als d√©us. L'escriptura s'ha trobat sobre roca, tauletes d'or, plata i pedra i en alguns segells i gots de calcita, rara vegada en tauletes de fang. L' escriptura t√© trenta-sis car√†cters. T√© tres vocals (a, i, u) les altres s√≥n s√≠l¬∑labes que es formen amb les consonants i una de les vocals.

Transliteració

L' escriptura cuneiforme t√© un format espec√≠fic de¬†transliteraci√≥. A causa de la polival√®ncia del sistema d' escriptura, la transliteraci√≥ no √©s √ļnicament sense p√®rdua, sin√≥ que a m√©s pot contenir m√©s informaci√≥ que el document original. Per exemple, el signe DINGIR en un text hitita pot representar tant la s√≠l¬∑laba hitita¬†an o pot ser part d'una frase acadia, representant la s√≠l¬∑laba¬†il, o pot ser un submerograma, representant el significat submeri original,¬†d√©u.

D'aquesta manera, en ambients cultes (escoles d'escribes) o davant de falta de paraules formades s'utilitzava l'idioma submeri, en el qual cada paraula equival a un signe, mentre que aquest mateix signe podia ser una síl·laba en, per exemple, neobabilònic, en un primer pas cap al sistema de lletres llatí.

Escribes

L'alfabetitzaci√≥ a Mesopot√†mia era molt redu√Įda ja que es reservava a les elits. Per aquesta ra√≥ la professi√≥ de l' escriba estava molt ben considerada i era de car√†cter hereditari

L'aprenentatge dels escrivans començava des de primerenca edat i estava sota la protecció de la diosa sumeria Nisaba, això podem saber-ho pels nombrosos textos que trobats que acaben amb el comentari "Nisaba zami" (¡oh, Nisaba, loor!), tot i que posteriorment el seu lloc va ser ocupat pel déu Nabu de Borisippa el símbol del qual era una falca.

El mestre, anomenat ummia, podia ser ajudat per un adda é-dubba (pare de la casa de les tauletes) i un "ungula" (dependent). Part de l'aprenentatge inicial també recaia en "un gran germà", que era l'estudiant de més edat.

En primera instància, l'estudiant havia d'aprendre com fer una tauleta i com s'havia d'utilitzar la falca. Practicaven amb bressols verticals, horitzontals i inclinats una i altra vegada i després començava amb la llista de signes bàsics que no s'aprenien com una sèrie de signes individuals sinó també associats a les diferents síl·labes que podien representar. D'aquesta manera el signe A vàlua per a à, ja, duru, e, a. Havia d'aprendre que A era el nom bàsic del signe.

Algunes tauletes semblen indicar que s'aprenia mitjançant l'escriptura de noms, ja que aquestes no tenen un traç molt bo.

Quan l'alumne perfeccionava la t√®cnica, podia comen√ßar a aprendre i escriure literatura sum√®ria. Gran part d'ella s'ha conservat precisament gr√†cies a c√≤pies escolars. La multitud de textos repetits fa arribar a la conclusi√≥ que es copiava el dictat. Cada c√≤pia t√© lleugeres difer√®ncies que dificulten la reconstrucci√≥ de la forma original del text.10‚Äč11‚Äč

Unicode

L'escriptura cuneiforme forma part de l'est√†ndard¬†Unicode des de la versi√≥ 5. de juliol de 2006, codificada en dos blocs diferents pertanyents al pl√†nol suplementari multiling√ľe (SMP).12‚Äč

  • Bloc U + 12000‚ÄďU + 1237F: escriptura cuneiforme, 879 car√†cters.
  • Bloc U + 12000‚Äď U + 1237F: numerals i signes de puntuaci√≥, 103 car√†cters.

Referències

  1. ‚ÜĎ Bramanti, Armando (2020).¬†¬ęLa materialitat del cuneiforme¬Ľ.¬†Temes i problemes d'hist√≤ria antic‚Äďoriental. Una introducci√≥ (Edicions UNL).¬†ISBN 978-987-749-303-0.
  2. ‚ÜĎ Feliu, Lluis (2016).¬†L' escriptura cuneiforme. Editorial UOC.¬†ISBN 9788490645697.
  3. ‚ÜĎ Schmandt-Besserat, Denise (1991).¬†¬ęDos precursors de l'escriptura: comptes simples i complexos¬Ľ.¬†Els or√≠gens de l' escriptura. Consultat el 23 de desembre de 2019.
  4. ‚ÜĎ Bramanti, Armando (2015).¬†¬ęThe Cuneiform Stylus. Some Addenda¬Ľ.¬†Cuneiform Digital Library Notes 2015 (12).
  5. ‚ÜĎ Michalowski, Piotr (2004), p√†g. 25.
  6. ‚ÜĎ McCall, Henrietta,¬†Mites mesopot√†mics, 1994.
  7. ‚ÜĎ ¬ę4 secrets incre√Įbles revelats al desxifrar l'escrit en tauletes de fa 5.000 anys¬Ľ.¬†BBC News. 2 de gener de 2021.
  8. ‚ÜĎ Gutherz, Gai; Gordin, Shai; S√°enz, Luis; Levy, Omer; Berant, Jonathan (2 de maig de 2023).¬†¬ęTranslating Akkadian to English with neural machine translation¬Ľ. A Kearns, Michael, ed.¬†PNAS Nexus (en angl√®s) 2 (5).¬†ISSN 2752-6542.¬†PMC 10153418.¬†PMID 37143863.¬†doi:10.1093/pnasnexus/pgad096. Consultat el 5 d'agost de 2023.
  9. ‚ÜĎ Reinhard Stempel (2004). ¬ęL'escriptura cuneiforme¬Ľ.¬†L' escriptura i el llibre a l' Antiguitat.
  10. ‚ÜĎ Walker, Christopher B. F (1990). ¬ęCuneiforme¬Ľ.¬†Llegint el passat. Antigues escriptures del cuneiforme a l' alfabet.
  11. ‚ÜĎ Justel, Josu√© i Garcia-Ventura, Agn√®s (2018).¬†Les dones a l'orient cuneiforme. Servei de Publicacions. Universitat d' Alcal√°.¬†ISBN 9788417729660.
  12. ‚ÜĎ Unicode, Inc.¬†¬ęNew Characters¬Ľ.¬†Unicode 5.0.0 (en angl√®s).

Bibliografia

  • Michalowski, Piotr (2004).¬†¬ę2. Sumerian¬Ľ. A R. D. Woodard, ed.¬†The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages.¬†Cambridge University Press. pp.¬†19-59.¬†ISBN 0 521 56256 2.
  • Stolper, Matthew W. (2004).¬†¬ę3. Elamite¬Ľ. A R. D. Woodard, ed.¬†The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages. Cambridge University Press. pp.¬†60-94.¬†ISBN 0 521 56256 2.
  • Huehnergard, John; Woods, Christopher (2004).¬†¬ę8. Akkadian and Eblaite¬Ľ. A R. D. Woodard, ed.¬†The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages. Cambridge University Press. pp.¬†218-287.¬†ISBN 0 521 56256 2.
  • Watkins, Calvert (2004).¬†¬ę18. Akkadian and Eblaite¬Ľ. A R. D. Woodard, ed.¬†The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages. Cambridge University Press. pp.¬†551-575.¬†ISBN 0 521 56256 2.
  • J. Bartolom√© (coord), M¬™. C. Gonz√°lez (coord), M. Quijada (coord).¬†L'Escriptura i el Llibre a l'Antiguitat (2004 edici√≥). Ediciones Cl√°sicas S.A. p. 453.¬†ISBN 84-7882-547-9.
  • Feliu, LLuis.¬†L' escriptura cuneiforme. (2016 edici√≥). Editoral UOC.¬†ISBN 9788490645697.
  • Justel, Josu√©; Garcia-Ventura, Agn√®s (2018).¬†Les dones a l'orient cuneiforme. Servei de Publicacions. Universitat d' Alcal√°.¬†ISBN 9788417729660.
  • Bonafants, Larissa; Chadwick, John; Cook, B.F.; Davies, W.V.; Healey, John F.; Hoocker, J.T.; Walker, C.B.F (1990).¬†Llegint el passat. Antigues escriptures del cuneiforme a l'alfabet (2004 edici√≥). Ediciones Akal S.A. p. 421.¬†ISBN 84-460-1496-3.

Enllaços externs

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.