‎RĂ»m‎‎ ‎‎(pronunciaciĂł Ă rab: ‎‎ ‎‎ ‎‎[ˈruːmʕ]‎‎; ‎‎singular RĂ»mi‎‎), tambĂ© transliterat com ‎‎Roum‎‎ (en ‎‎àrab‎‎ â€Žâ€ŽŰ§Ù„Ű±ÙÙ‘ÙˆÙ…Ùâ€Žâ€Ž ‎‎ ‎‎ar‎‎-RĆ«m‎‎; en turc ‎‎persa‎‎ i ‎‎otomà‎‎ â€Žâ€ŽŰ±ÙˆÙ…â€Žâ€Ž ‎‎RĂ»m‎‎; en ‎‎turc‎‎: ‎‎Rom‎‎), Ă©s un derivat del terme áżŹÏ‰ÎŒÎ±áż–ÎżÎč (‎‎Rhomaioi‎‎). Aquest Ășltim era un ‎‎endonym‎‎ dels habitants preislĂ mics d'AnatĂČlia, Orient MitjĂ  i els Balcans, que daten de quan aquestes regions formaven part de ‎‎l'Imperi RomĂ  d'Orient).‎‎ El terme va ser utilitzat pels Ă rabs i altres musulmans en el perĂ­ode ‎‎medieval‎‎ per denotar ‎‎els europeus.‎‎ ‎

‎El terme RĂ»m s'utilitza ara per descriure: ‎

• ‎Resta de minories cristianes ‎‎etnoculturals preislĂ miques‎‎ que viuen al ‎‎PrĂČxim Orient‎‎ i els seus descendents, en particular els ‎‎cristians grecs antioquis‎‎ que sĂłn membres de l'EsglĂ©sia ‎‎Ortodoxa Grega d'Antioquia‎‎ i de l'EsglĂ©sia ‎‎CatĂČlica Grega Melquita‎‎ de ‎‎SĂ­ria,‎‎ ‎‎LĂ­ban,‎‎ ‎‎JordĂ nia,‎‎ ‎‎Israel,‎‎ ‎‎Palestina‎‎i la ProvĂ­ncia ‎‎de Hatay‎‎ al sud de ‎‎Turquia,‎‎ la ‎‎litĂșrgia‎‎ de la qual EstĂ  basada en el ‎‎grec koinĂ©.‎‎ ‎
• ‎Ciutadans cristians ortodoxos‎‎ de la Turquia moderna originaris dels pobles nadius preislĂ mics (invasiĂł preturca) del paĂ­s, inclosos ‎‎els pontians‎‎ de les muntanyes del Mar Negre al nord, ‎‎els cappadocians‎‎ de l'altiplĂ  central de Turquia i ‎‎Hayhurum‎‎ de l'est de Turquia. No obstant aixĂČ, l'Ășs del terme a Turquia estĂ  desapareixent rĂ pidament, a part de les petites comunitats restants a Istanbul, a causa dels genocidis i expulsions d'aquests grups indĂ­genes al llarg del segle XX, en particular el ‎‎genocidi de les minories de Turquia‎‎ en les dĂšcades de 1920 i les subsegĂŒents persecucions de les dĂšcades de ‎‎1940‎‎ i ‎‎1950.‎
• ‎Àrees geogrĂ fiques‎‎ com ‎‎AnatĂČlia‎‎ i els ‎‎Balcans‎‎ que eren histĂČricament regions dins de ‎‎l'Imperi RomĂ  d'Orient (BizantĂ­),‎‎o del ‎‎Sultanat seljĂșcida de RĂ»m,‎‎un estat musulmĂ  medieval que va governar els bizantins recentment conquerits (RĂ»m) a l'Àsia Menor central de 1077 a 1308.‎

‎Una vista que mostra diverses plantes d'una ciutat subterrĂ nia de ‎‎RĂ»m‎‎ a Turquia.‎

‎Orígens‎

‎RĂ»m‎‎ es troba a la inscripciĂł preislĂ mica‎‎namara^{[1]‎‎ ‎}‎ i mĂ©s tard a l'AlcorĂ  (segle VII), on s'utilitza per referir-se a l'Imperi ‎‎bizantĂ­ contemporani (romĂ  d'Orient)‎‎ sota els seus emperadors de parla grega‎‎(dinastia heracliana).‎‎ ‎‎ ‎‎ L'imperi va ser l'estat cristiĂ  mĂ©s prominent durant el perĂ­ode de la vida de ‎‎Mahoma‎‎i durant la composiciĂł de l'AlcorĂ , ja que ‎‎l'Imperi RomĂ  d'Occident‎‎ havia caigut dos segles abans al segle V. ‎^{‎ ‎‎[2]‎‎ ‎}

‎Un arquitecte RĂ»m de ‎‎Konya‎‎ va construir la ‎‎Gök Medrese‎‎ ‎‎(Madrassa‎‎Celestial) de ‎‎Sivas,‎‎mentre que era una capital del ‎‎sultanat de RĂ»m.‎

‎L'Alcorà‎‎ inclou el ‎‎Surat‎‎ ‎‎Ar-Rum,‎‎la sura que tracta amb "els romans", de vegades traduĂŻt com "Els bizantins", reflectint un terme que ara s'utilitza a Occident. Aquests romans del segle VII, coneguts com a ‎‎bizantins‎‎ en l'estudi occidental modern, eren els habitants de ‎‎l'Imperi RomĂ  d'Orient (BizantĂ­)‎‎supervivent. AtĂšs que tots els grups Ăštnics dins de l'Imperi RomĂ  havien rebut ‎‎la ciutadania el 212 dC,‎‎aquests pobles orientals havien arribat a etiquetar-se a si mateixos ÎĄÏ‰ÎŒÎčοί o áżŹÏ‰ÎŒÎ±áż–ÎżÎč ‎‎Romaioi‎‎ ‎‎(romans),‎‎utilitzant la paraula per al ciutadĂ  romĂ  a la ‎‎lingua franca‎‎ oriental del ‎‎grec koinĂ©.‎‎ Aquesta etiqueta de ciutadania es va convertir en "RĂ»m" en Ă rab. Per diferenciar els habitants de la ciutat occidental de Roma, els Ă rabs van utilitzar en canvi la paraula "RĆ«m" o de vegades "llatĂ­'yun" (llatins), i per diferenciar els antics parlants de grec el terme "YĆ«nānÄ«m" es va utilitzar de "YĆ«nān"‎‎(Ionia),‎‎el nom de GrĂšcia. La paraula "bizantĂ­", que ara Ă©s utilitzada pels historiadors occidentals per descriure l'Imperi RomĂ  d'Orient i la seva lingua franca ‎‎grega,‎‎ no es va utilitzar en cap lloc en aquell moment. ‎

‎L'estat romĂ  i posterior romĂ  d'Orient (bizantĂ­) va abastar la totalitat de la MediterrĂ nia oriental durant sis segles, perĂČ desprĂ©s de l'adveniment de l'Islam a ArĂ bia al segle VII, i la posterior ‎‎conquesta islĂ mica‎‎ del que avui Ă©s SĂ­ria, Egipte i LĂ­bia als segles VII-VIII dC, l'estat bizantĂ­ es va reduir a consistir nomĂ©s en AnatĂČlia i els Balcans a l'edat mitjana. A principis del Renaixement (segle XV) l'estat bizantĂ­ finalment ‎‎va caure en el si dels conqueridors turcs musulmans,‎‎que havien començat a emigrar al que avui Ă©s Turquia des d'Àsia Central durant els segles XII-XIV. AixĂ­, durant l'edat mitjana els ‎‎àrabs‎‎ anomenaven als habitants nadius del que avui Ă©s Turquia, els Balcans, SĂ­ria, el LĂ­ban i Palestina "RĂ»m" (romans), i anomenaven el que avui Ă©s Turquia i els Balcans "la terra del RĂ»m", mentre es referia a la ‎‎MediterrĂ nia‎‎ com "el Mar del RĂ»m". ‎

‎DesprĂ©s de la ‎‎caiguda de l'estat bizantĂ­ el‎‎ 1453, el conqueridor turc otomĂ  ‎‎Mehmet II‎‎ es va declarar a si mateix que havia substituĂŻt el governant bizantĂ­ (romĂ  oriental) com el nou ‎‎Kayser-i Rum,‎‎literalment‎‎"CĂšsar‎‎ dels ‎‎Romans".‎‎ En el sistema de ‎‎mills‎‎ otomans, els nadius conquerits de Turquia i els Balcans van ser ara categoritzats com el‎‎"Rum Millet"‎‎(Millet-i Rum) amb finalitats fiscals i se'ls va permetre continuar practicant ‎‎el cristianisme ortodox,‎‎la religiĂł promulgada per l'antic estat bizantĂ­. No obstant aixĂČ, sota el domini otomĂ  els etnĂČnims mai van desaparĂšixer, el que indica que es va preservar alguna forma d'identificaciĂł Ăštnica. AixĂČ Ă©s evident a partir d'un ‎‎Firman‎‎ de sultans de 1680 que enumera els grups Ăštnics a les terres balcĂ niques de l'Imperi de la segĂŒent manera: grecs (rom), albanesos (Arnaut), serbis (Sirf), "Vlachs" (Eflak, referint-se als aromanians i megleno-romanesos) i bĂșlgars (bĂșlgars). ‎^{‎ ‎‎[3]‎}‎|}} A la ‎‎Turquia‎‎ moderna, el rom encara s'utilitza per denotar la minoria ‎‎cristiana ortodoxa‎‎ grega de Turquia, juntament amb les seves institucions ‎‎romanents anteriors a la conquesta, cf. ‎

‎RĂ»m‎‎ en geografia‎

‎EsglĂ©sies abandonades de RĂ»m tallades en una cara de penya-segat de pedra massissa, ‎‎CapadĂČcia,‎‎NevƟehir/Turquia.‎

‎El contacte musulmĂ  amb l'Imperi BizantĂ­ sovint va tenir lloc a l'Àsia Menor (la major part del que forma part de Turquia), ja que era el cor de l'estat bizantĂ­ des de principis de l'edat mitjana en endavant, de manera que el terme RĂ»m es va fixar geogrĂ ficament. El terme es va mantenir fins i tot desprĂ©s de la conquesta del que avui Ă©s Turquia central a la baixa edat mitjana pels ‎‎turcs seljĂșcides,‎‎que emigraven des d'Àsia Central. AixĂ­, els turcs anomenaven al seu nou estat el ‎‎Sultanat de RĂ»m,‎‎el "Sultanat dels Romans". ‎

‎DesprĂ©s de la conquesta ‎‎otomana dels Balcans,‎‎ la penĂ­nsula va ser anomenada ‎‎RumĂšlia‎‎ (terres romanes) pels nous conqueridors a causa del fet que els europeus domiciliats vivien a la regiĂł i era culturalment part del ‎‎continent europeu.‎‎ ‎

‎RĂ»m‎‎ com a nom‎

‎Al-RĆ«mī‎‎ Ă©s un ‎‎nisbah‎‎ que designa persones originĂ ries de l'Imperi RomĂ  d'Orient (BizantĂ­) o terres que abans pertanyien al'Imperi RomĂ  d'Orient (BizantĂ­), especialment les terres que ara s'anomenen Turquia. Les persones histĂČriques aixĂ­ designades inclouen les segĂŒents: ‎

• ‎Suhayb ar-Rumi,‎‎company de Mahoma‎
• ‎Harithah bint al-Muammil‎‎ (Zunairah al-Rumiya), company de Mahoma‎
• ‎Rumi‎‎ un sobrenom per Mawlānā Jalāl-ad-DÄ«n Muhammad BalkhÄ«, el poeta persa del segle XIII que va viure la major part de la seva vida entre els RĂ»m conquerits (bizantins) de ‎‎Konya‎‎ (grec bizantĂ­: ጞÎșόΜÎčÎżÎœ o Ikonio) al sultanat de RĂ»m‎
• ‎Qāឍī Zāda al-RĆ«mÄ«,‎‎matemĂ tic del segle XIV‎
• ‎Tadj ol-Molouk‎‎ ‎‎Ayrumlu,‎‎ex-reina de l'Iran‎

‎El cognom grec Roumeliotis provĂ© de la paraula RĂ»m manllevada pels otomans. ‎^{‎]‎}

‎Altres usos‎

‎Durant el segle XVI, els ‎‎portuguesos‎‎ van utilitzar "rume" i "romes" (plural) com un terme genùric per referir-se a les forces ‎‎mameluques ‎‎i‎‎ otomanes‎‎ que s'enfrontaven llavors a l'oceà ‎‎Índic.‎‎ ‎^{‎ ‎‎[4]‎‎ ‎}

‎El terme‎‎"Urums",‎‎tambĂ© derivat del mateix origen, encara s'utilitza en ‎‎l'etnografia‎‎ contemporĂ nia per denotar les poblacions gregues de parla turquesa. ‎‎"Rumeika"‎‎és un dialecte grec identificat principalment amb els ‎‎grecs otomans.‎‎ ‎^{‎[]‎}

‎Els xinesos, durant la ‎‎dinastia Ming,‎‎es referien als otomans com lumi (é­Żèż·), derivat de Rum o Rumi. Els xinesos tambĂ© es referien al rom com Wulumu ć‹™é­Żæœš durant la ‎‎dinastia Qing.‎‎ El nom xinĂšs mandarĂ­ modern per a la ciutat de Roma Ă©s Luoma (â€Žâ€ŽçŸ…éŠŹâ€Žâ€Ž). ‎^{‎]‎}

‎Entre l'aristocrĂ cia musulmana ‎‎del sud d'Àsia,‎‎el ‎‎fes‎‎ Ă©s conegut com el ‎‎Rumi Topi‎‎ (que significa "barret de Roma o ‎‎Bizanci").‎‎ ‎^{‎ ‎‎[5]‎‎ ‎}

‎Els musulmans no otomans en el període clàssic solien anomenar els otomans com Rumis a causa del llegat bizantí heretat per l'Imperi Otomà. ‎^{‎ ‎‎[6]‎‎ ‎}

‎En el ‎‎perĂ­ode sassĂ nida‎‎ (PĂšrsia preislĂ mica) la paraula ‎‎Hrƍmāy-Ä«g‎‎ ‎‎(persa mitjĂ )‎‎significava "romĂ " o "bizantĂ­", que derivava de la paraula grega bizantina ‎‎ ‎‎Rhomaioi.‎‎ ‎^{‎]‎}

‎Vegeu també‎

• ‎Ayrums,‎‎una tribu ‎‎turquesa‎‎ que deriva el seu nom de la paraula RĂ»m‎
• ‎Urums‎‎, turcĂČfons hel·lĂšnics‎
• ‎Edirne Ciğeri,‎‎un plat de carn que es troba a Turquia tambĂ© conegut com "Rumeli Ciğeri"‎
• ‎Erzurum‎‎, de la pronunciaciĂł turca de l'Ă rab ‎‎ۣ۱۶ Ű±ÙˆÙ…â€Žâ€Ž ‎‎arឍ RĆ«m‎‎ o ‎‎ۣ۱۶ Ű§Ù„Ű±ÙˆÙ…â€Žâ€Ž ‎‎arឍ ar-RĆ«m,‎‎'Terra dels romans'‎
• ‎Hayhurum‎‎, armenis ortodoxos grecs de Turquia‎
• ‎Estat de RĂ»m‎
• ‎RumĂšlia,‎‎del ‎‎Rum eli‎‎ turc que significa "paĂ­s dels romans"‎
• ‎Calendari Rumi,‎‎un calendari basat en el ‎‎calendari julià‎‎romĂ , utilitzat per l'Imperi OtomĂ  desprĂ©s ‎‎de Tanzimat‎
• ‎Rumiye-i Suğra, o Petit RĂ»m (Roma), Ă©s el nom de la regiĂł de l'Imperi OtomĂ  que incloĂŻa ‎‎Tokat,‎‎ ‎‎Amasya‎‎i ‎‎Sivas.‎
• ‎Rumçi, un altre terme utilitzat per referir-se als grecs durant l'Ăšpoca otomana‎
• ‎Jueus romaní‎
• ‎SuccessiĂł de l'Imperi Romà‎
• ‎Habitacions Baciyan-in‎

‎Referùncies‎

‎Bibliografia‎

• ‎Aquest article incorpora text d'una publicaciĂł ara de ‎‎domini pĂșblic:‎‎ ‎‎ ‎‎Duncan Black MacDonald‎‎ (1911). Rom,‎‎un terme molt indefinit en Ășs entre els mahommedans en diferents dates per als europeus en general i per a l'Imperi BizantĂ­ en particular‎‎". A Chisholm, Hugh (Ed.). ‎‎ ‎‎EncyclopĂŠdia Britannica‎‎ ‎‎ (11a ed.). Cambridge University Press.‎

‎MĂ©s informaciĂł

• ‎Durak, Koray (2010). Qui sĂłn els romans? Bilād al-RĆ«m (Terra dels Romans) en geografies islĂ miques medievals. ‎‎Revista de Estudios Interculturales.‎‎ ‎‎31‎‎ (3): 285-298. ‎‎doi‎‎:‎‎10.1080/07256861003724557‎‎.‎
• ‎Kafadar, Kemal (2007). "Una Roma de la prĂČpia: reflexions sobre la geografia cultural i la identitat a les terres del rom". ‎‎Muqarnas‎‎. ‎‎24‎‎: 7–25. ‎‎JSTOR‎‎ ‎‎25482452‎‎.‎