02-06-2025  (47 ) Categoria: Articles

Napoleó llegia el català i el protegia

https://es.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_de_campa%C3%B1a_de_Napole%C3%B3n#Conocimiento_del_catal%C3%A1n_por_parte_de_Napole%C3%B3n

En les notes enviades per Napoleó al seu bibliotecari, es troben esmentats pocs llibres referents a Espanya. Únicament figuren entre les novel·les El Quixot, La Celestina, les obres de Quevedo, els de Gracián i les històries de Marbre, Sandoval, Hurtado do Mendoza, Solls. Carlos Colomo i del pare Mariana. Napoleó coneixia molt superficialment el castellà, fins al punt de no poder llegir bé cap obra escrita en aquest idioma.

Sí que llegia, gairebé perfectament el català, com ho proven les notes al marge dels llibres del seu puny i lletra que va posar en diversos exemplars de les Cròniques del senyor Jaume I d'Aragó. Desclot, Tomich i Muntaner, igual que a les històries de Boades, Andrés Bosch i Carbonell.


El fet que els seus lloctinents generals a Catalunya i València, escrivissin proclames i bans en català (Vegeu l'obra de Jaume Andreu, citada a la Bibliografia Napoleònica, on dona raó de les que es conserven als nostres dies), i subvencionés publicacions periòdiques i fulletons escrits en la llengua regional, en defensa de la política napoleònica a Espanya.

Els exemplars del teatre clàssic espanyol que figuraven a les biblioteques de campanya de Napoleó, per l'estat dels seus fulls, mostren que no van ser gaire usats i, segons totes les probabilitats, ni tan sols llegits. Únicament els Sainets del senyor Ramon de la Cruz semblen ser una excepció d'aquest fet.


Text original

En las notas enviadas por Napoleón á su bibliotecario, se hallan mencionados pocos libros referentes á España. Únicamente figuran entre las novelas El Quijote, La Celestina, las obras de Quevedo, los de Gracián y las historias de Mármol, Sandoval, Hurtado do Mendoza, Solls. Carlos Colomo y del padre Mariana. Napoleón conocía muy superficialmente el castellano, hasta el punto de no poder leer bien ninguna obra escrita en tal idioma.

Leía sí, casi perfectamente el catalán. como lo prueban los notas marginales de su puño y letra que puso en varios ejemplares de las Crónicas de don Jaime I de Aragón. Desclot, Tomich y Muntaner, lo propio que en las historias de Boades, Andrés Bosch y Carbonell.

El hecho de que sus lugartenientes generales en Cataluña y Valencia, escribiesen proclamas y bandos en catalán (V. la obra de Jaime Andreu, citada en la Bibliografía Napoleónica, en donde se da cuenta de las que se conservan en nuestros días), y subvencionase publicaciones periódicas y folletos escritos en la lengua regional, en defensa de la política napoleónica en España, parece ser de iniciativa propia y directa del mismo emperador.

Los ejemplares del teatro clásico español que figuraban en las bibliotecas de campaña de Napoleón, por el estado de sus hojas, muestran que no fueron muy usados y, según todas las probabilidades, ni siquiera leí-dos. Únicamente los Sainetes de don Ramón de la Cruz parecen ser una excepción de este hecho.




versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    _KMS_WEB_BLOG_COMMENTS_ADVICE