Respecte a la Guerra dels dos Peres, ès un error molt comú pensar que les fonts més antigues són les que estan més a prop dels fets, ja que la la Crònica de Pere el Cerimoniós, que descriu la batalla de Barcelona , es va iniciar el 1375 per ordre de Pere Terç i per justificar les accions per ell dutes a terme.

Per a un estudi històric rigorós, s'han ordenat totes les fonts en una taula cronològica segons la seva data real de redacció (no de l'esdeveniment, sinó de quan el cronista va agafar la ploma per escriure-ho).

D'aquesta manera es pot avaluar quines fonts són coetànies (escrites gairebé al mateix moment de la batalla de 1359) i quines són posteriors (reculls o cròniques oficials fetes dècades després).

Aquí hi ha la taula organitzada des de la font més immediata fins a la més tardana:

Reflexió : Les fonts de la cancelleria anglesa (Gascon Rolls) i les anotacions papals d'Avinyó són les úniques realment "en temps real" des de l'estranger. Les cròniques de Jean de Venette a París es van escriure al cap de molt pocs anys, la qual cosa dona al seu text una fiabilitat històrica molt alta abans que el pas del temps novel·lés els fets.