Després del llarg perÃode paleolÃtic, i el llarg procés d'hominització amb l'espècie Homo sapiens es va completar, el perÃode neolÃtic va començar a la penÃnsula Ibèrica fa uns 5.000-3.000 anys. Les noves comunitats agrÃcoles i ramaderes es van establir mitjançant la creació de pobles permanents.
L'Edat del Metall comença amb l'Edat del Coure, al voltant del 3.000 aC,i continua amb l'Edat del Bronze (2.000 aC). Al voltant de 1.200 aC,la primera d'una sèrie d'invasions dels pobles indoeuropees, els celtes, té lloc.
Això comença el que s'anomena protohistòria: perÃode entre les invasions indoeuropees(1.200 aC)i la invasió romana a la segona meitat del segle III aC. A partir d'aquest perÃode hi ha hagut abundants restes arqueològiques, que s'uneixen als primers testimonis escrits de grecs i romans a la penÃnsula Ibèrica. Testimonis de difÃcil interpretació.
ELS POBLES PREromans
Tartesos Civilització molt brillant que es va desenvolupar al sud-oest peninsular en la primera meitat del primer mil·lenni aC Envoltat encara de misteri. Els textos grecs i bÃblics parlen d'una civilització molt rica. S'han trobat restes importants com el Tresor de Carambolo(600-550 aC),però no a l'altura del que descriuen els textos de l'època.
De qualsevol manera, Es creu que Tartesus va tenir un comerç important que va beneficiar una poderosa aristocrà cia. A mitjans del primer mil·lenni, Tartesos es va esfondrar. Per l'acció militar del cartaginès? Per problemes interns?
Els ibers: els pobles del sud i de l'est A la zona mediterrà nia i meridional es van assentar diversos pobles (indigetes, turdetans...) que són trets comuns.
Molt possiblement amb un llenguatge comú o similar.
El contacte amb els colonitzadors va impulsar el seu desenvolupament cultural. Tenien una economia agrÃcola-ramadera que també practicava comerç i mineria. Tenien petites ciutats en à rees fà cilment defensables i tenien una societat molt jerà rquica (aristocrà cia - esclaus). Governat pels reis d'avis que governaven una o més ciutats. Van produir un art molt refinat, el millor exemple és la Dama d'Elx.
Els pobles del centre i de l'oest Aquà la influència dels colonitzadors mediterranis va arribar molt feblement i la presència celta (pobles indoeuropes) va ser important.
Se'ls anomenava "celtibers" (ilergetes, carpetans, lusitans...)
La seva economia era agrÃcola-ramadera, amb menys pes del comerç. La seva societat va mantenir una forta cohesió tribal i va habitar pobles fortificats com Numà ncia.
En l'aspecte artÃstic, destaca la cultura dels verds entre les venes de la Vall del Tajo. Els verracos són grans escultures d'animals vinculats a cultes ramaders. L'exemple més famós són els Pea Bulls.
Els pobles del nord de Galaics, asturs, retaules, varius, bascs....
de GalÃcia al Pirineu aragonès.
Molt enrere, tenien una economia basada en el bestiar, la recol·lecció i la pesca. El pes de l'agricultura era escà s.
Com a restes arqueològiques destaquen els castres, poblats per habitatges circulars construïts pels Galaics. Un bon exemple és el Castro de Coaña. Entre aquesta ciutat hi havia un gran desenvolupament les prà ctiques mà giques i endevinalles.
L'Edat del Metall comença amb l'Edat del Coure, al voltant del 3.000 aC,i continua amb l'Edat del Bronze (2.000 aC). Al voltant de 1.200 aC,la primera d'una sèrie d'invasions dels pobles indoeuropees, els celtes, té lloc.
Això comença el que s'anomena protohistòria: perÃode entre les invasions indoeuropees(1.200 aC)i la invasió romana a la segona meitat del segle III aC. A partir d'aquest perÃode hi ha hagut abundants restes arqueològiques, que s'uneixen als primers testimonis escrits de grecs i romans a la penÃnsula Ibèrica. Testimonis de difÃcil interpretació.
ELS POBLES PREromans
Tartesos Civilització molt brillant que es va desenvolupar al sud-oest peninsular en la primera meitat del primer mil·lenni aC Envoltat encara de misteri. Els textos grecs i bÃblics parlen d'una civilització molt rica. S'han trobat restes importants com el Tresor de Carambolo(600-550 aC),però no a l'altura del que descriuen els textos de l'època.
De qualsevol manera, Es creu que Tartesus va tenir un comerç important que va beneficiar una poderosa aristocrà cia. A mitjans del primer mil·lenni, Tartesos es va esfondrar. Per l'acció militar del cartaginès? Per problemes interns?
Els ibers: els pobles del sud i de l'est A la zona mediterrà nia i meridional es van assentar diversos pobles (indigetes, turdetans...) que són trets comuns.
Molt possiblement amb un llenguatge comú o similar.
El contacte amb els colonitzadors va impulsar el seu desenvolupament cultural. Tenien una economia agrÃcola-ramadera que també practicava comerç i mineria. Tenien petites ciutats en à rees fà cilment defensables i tenien una societat molt jerà rquica (aristocrà cia - esclaus). Governat pels reis d'avis que governaven una o més ciutats. Van produir un art molt refinat, el millor exemple és la Dama d'Elx.
Els pobles del centre i de l'oest Aquà la influència dels colonitzadors mediterranis va arribar molt feblement i la presència celta (pobles indoeuropes) va ser important.
Se'ls anomenava "celtibers" (ilergetes, carpetans, lusitans...)
La seva economia era agrÃcola-ramadera, amb menys pes del comerç. La seva societat va mantenir una forta cohesió tribal i va habitar pobles fortificats com Numà ncia.
En l'aspecte artÃstic, destaca la cultura dels verds entre les venes de la Vall del Tajo. Els verracos són grans escultures d'animals vinculats a cultes ramaders. L'exemple més famós són els Pea Bulls.
Els pobles del nord de Galaics, asturs, retaules, varius, bascs....
de GalÃcia al Pirineu aragonès.
Molt enrere, tenien una economia basada en el bestiar, la recol·lecció i la pesca. El pes de l'agricultura era escà s.
Com a restes arqueològiques destaquen els castres, poblats per habitatges circulars construïts pels Galaics. Un bon exemple és el Castro de Coaña. Entre aquesta ciutat hi havia un gran desenvolupament les prà ctiques mà giques i endevinalles.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: